Pronoms forts i febles

Gramàtica: pronoms forts i febles

1. Pronomspersonals
1.Significació, funciói classificació
2.Pronomsforts
3.Pronomsfebles
4.Substituciópronominal
FredericSentandreu

2. Significació, funciói
classificació

3. Significació
Els pronoms no tenen trets semàntics inherents i per tant tenen significat ocasional, és a
dir, són interpretats a partir de l'acte de parlar (dixi) o del context lingüístic (profònics):
Vull un llibre. Doncs agafa aquest[Ø] (aquestno substitueix llibre,en canvi agafa'lsí.

4. Funció
Els pronoms personals forts de 1a p. i 2a p. tenen funció dícticai assenyalen elements
externs al discurs: Tu creus en les fades?
El pronom fort de 3a p. té aquesta mateixa funció i també la d’actualitzaciódiscursiva
(anafòrica), perquè pot referir-se a un element aparegut en el discurs: Joana em
comentà la faena de hui. Ella fou qui la distribuí.

5. Classificació
Des del pvmorfosintàctic:
•Forts:fan de subjecte i poden anar precedits de preposició (jo, (a) mi...). No canvien
mai de forma
•Febles.No poden fer mai de subjecte (excepte els buits) ni duen preposició. Tenen
variables formals, depenent de la posició amb el verb o un altre pronom: Donant-la; l'he
vista.
(els pronoms buits són preformes sense manifestació fonètica superficial: ØHe vingut.
Des del pvfonètic.
Els pronoms personals fortsduen accent tònic o d'intensitat propi i poden
pronunciar-se sols. Aleshores són independents. Els feblesno duen accent tònic, sinó
que formen una unitat prosòdica amb el verb el qual precedeixen o segueixen.

6. Pronomsforts

7. 1a. persona 2a. persona3a. persona
Singularjo, mitu ell, ella, vostè
Pluralnosaltres, nósvosaltres, vósells, elles, vostès
Reflexiusi, ell (mateix); si, ells
(mateixos)
Pronomsforts

8. Morfosintaxi
a)joadoptalaformamidarrerepreposicionsa,amb,de,per,en,contra...ilescompostesambaode:ambmi,perami,
Excepte:quanregeixenelementscoordinats:Entrejoitu.
b)Elcatalàfaunúsreduïtdelesformestòniquesdesubjecte,enoposicióalfrancèsil'anglès:ØCantealadutxa;ØcrecqueØhauréd'anar;Jecroisquejedevraisaller.
c)Valorpossessiu.Sónequivalentslesformes:davantmeu;fetmeu(permi);darrereteu;pintatteu(pintatpertu);propnostre.

9. Morfosintaxi
d)Elreflexiusis'usapreceditdepreposició,idevegadesreforçatpelmot
mateixconcordatengènereinombre.Anavacontrasimateix;Araparladesi
mateixa(f.s.);Tornarensi.
Tambésónreflexiusell,ella...:Parlavadesi(=d’ella);Esperjudiquenasi
mateixos(=Esperjudiquenaellsmateixos).
-Elcast.consigoestradueixperambell,ambells...:S'hanendutelnen
ambells.
-Quanelsentitnoéspròpiamentreflexiusinórecíprocesrecomana
emprarells,ellesenllocdesi:Parlenentreells;4i9sónnúmerosprimersentre
ells(comenfrancès,entreeux).

10. Pronomsfebles

11. Morfosintaxi
e) ell/ella/ells/ellesde CD i CI referits a entitatsinanimades:no s’admet aquest ús.
Cal usar els febles o altres estructures equivalents:
*El cascabellera d’ella / El cascabellera de la botiga.
*No puc viure sense ella. / No puc viure sense la tele.
*La foto és horrible, no em parles d’ella /… no me’n parles.
Límitsimprecisos en casos com:
-ús reflexiu, precedits de prep. i sovint reforçats per mateix: El PSOE i el PP s'han
posat d'acord entre ells/entre si.
-modificats per mateix, sol, a soles: El motor pot funcionar per ell mateix (oell sol, ell
a soles).
-en registres formals, modificat per un quantificador: S’han presentat quatre
projectes, tres d’ells excel·lents.
GNV06

12. pronomsfeblesdavant verbdarrere verb
reforçadeselididesplenesreduïdes
1a personaem, ens m'-me, -nos'm, ‘ns
2a personaet, ust'-te, -vos't
CDel, la, els, lesl'-lo, -la, -los, -les'l, ‘ls
3a personaCIli, els-li, -los'ls
reflexiuess'-se‘s
neutreho
adverbialsenn'-ne‘n
hi

13. Febles: tipus
-formesreforçades,s’anteposenalverbquecomençaper
consonant,
-Elidides,s’anteposenalverbquecomençapervocaloh,ique,
pertant,s’apostrofenquancalga.
-Plenes,esposposenalverbqueacabaenconsonantodiftong
ihivanunidesperunguionet,
-reduïdes,esposposenalverbacabatenvocaloh.Aquestes
últimesformesduenunapòstrofal'esquerra.

14. Febles: col·locació
Van o tots darrere del verb (enclítics) otots davant (proclítics):
a)Darrerel’imperatiu,infinitiuogerundiisemprelligatsalverbperguióoapòstrof:llava't,llavar-se,llavant-se.
b)Davantlarestadetempsomodes,iambapòstrofsical:l’ensenya,laincorpora.
c)Enperífrasisd’infinitiuogerundi)iambelpassatperifràsticpodenanardavantodarrere.
d)Quanuninfinitiudepèndeverbenformapersonal,calevitarl'atracciódelspronomscomplementsdel'infinitiucapalprincipal:*M'hovaigdecidirafer/Emvaigdecidirafer-ho.

15. Febles: normes d’ús
a)Formesreduïdes.L'apòstrofvatancapaladretacompuga:
*S'emposaaldavant/Se'mposaaldavant/Sem'acosta.
Compte:*le'ntreu,perquènoexisteixformale:l'entreu.
b)Formeselidides:
-lanos'apostrofaseguitdei,uàtones:lainviten,lahumilirn,la
hiveuen...
-reflexiusenos'apostrofadavantlaformaus:seusveu...

16. Febles: normes d’ús
c) Formes reforçades.
-se: és recomanable que passea es davant verb començat
amb (s, c): se sent dir, se celebra...(per eufonia).
-ens, us, els, no tenen forma elidida (apostr.):us han enganyat...
-ens, us, elss'usen davant un altre feble: ens el pres.
-S'usen després de pronom acabat en -s:doneu-nos-el
-uss'usa després d'un verb acabat en vocal: vaig veure-us.

17. Febles: normes d’ús
d)Formesplenes:
-me,te,ses'usendavantpronom:semelaposa,peròno
sempre:vamirar-s'hi,vaveure-s'ho.
-Enexpressionsfossilizadesusemplenes:Comtedius?Déu
vos/nosguard.Tantmefa.

18. Febles: ordreen combinació
reflexiu2a
persona
1a
persona
3a p.
CI
3a p.
CD o atribut
adverbials
SE(TE, US...)(ME, ENS..)(LI, ELS...)(EL, LA, ELS, LES...)ENHO / HI
Se m’emportala casa de fusta a Canàries

19. Febles: funcions
SubjAtrCD CI CC, CP, CRV,
CN, Cadj
enho
(el, la, els, les)
(el, la, els, les)
en
ho
li, els
hi*
en
hi
em, et, es, ens, us
es ( recíproc)
em, et, es,
ens, us

20. Substituciópronominal amb
pronomsfebles

21. Substitució: remarques generals
Esquemaoracionalprototípic:
(CC)+Subj+V+CD/Atr/CRV/P+CI+CC
Lafaltad’uncomplementnecessariimplicaques’hade
substituirperunpronomfeble.
Dona’muneuro.Dona-me’nun(cast.Dameuno)
L'alteraciódel’ordetambé:Elcosdelafrasehadeser
sintàcticamentcomplet,ésadir,hadetenirtoteslesfuncionsque
contindriasinohihagueraanteposició/posposició.
Elmeugermà,l'hasvistaquestavesprada?

22. Substitució: remarques generals
a)Anàlisisintàcticadiferent.Pex:Atr/CC/CI:
Aquesthomeés[socidelclub][ungandul][ací][peraNora]
b)Ambverbspronominalsnoexerceixfunció:empense;ens
barallem.
c)Algunspronomsfossilitzatsnorealitzencapfunció:
-hi:Hihauràvagues;overbsdesentit(intr.):veure-hi,sentir-hi,
palpar-hi.
-en:ambverbsdemovimentpronominals:anar-se'n,eixir-se'n,
passar-se'n,entrar-se'n,baixar-se'n;la:modismes:ballar-la,fer-la
bona,encertar-la.

23. Substitució: remarques CD/CI
a)Fluctuacionsquantalarecciód’algunsverbs:
Elmestrefallegiral'alumneunafrase(li);
Elmestrefallegirl'alumne(el).
b)CI.hiescombinaambel,la,els,les,en(CD)endialectesno
valencians:Compraelvialbotiguer.L’hicompra.
c)CDindeterminat.Calrepetirelquantitatiu:Compretres
tomaques.Encompratres.

24. Substitució: remarques CC
a)CC=locucióprepositiva.damuntde,(al)davantde,(al),al
voltantde,itambéencasoscomafavorde,encontrade.La
locucióambquès’introdueixelCChadequedarexplícita
perquènoéssubstituïdapelpronom:
Netejalataulainohideixesresaldamunt.

25. CD
el, la,
els,
les
CD determinat:
personals de 3a p: amb
art. determinat o
demostratiu.
Quan veuràs la sèrie? La veuré demà.
Compreaquests còmics? Sí, compra’ls.
ho
CD neutre (= això, allò):
-Oració completiva
(que), relatiu genèric
(cosa que) o relatiu
interrogatiu.
Ha vist que ells no em volen. Ho ha vist.
Ha aprovat, cosa quelloe. Ha aprovat i
ho lloe.
Has vist tot el que t’ha portat? Ho he vist.
en
CD indeterminat:
-Substantiu no det. o
de sentit partitiu
-Substantiu amb
numeral, quantitatiu,
indefinit, prep. de.
Tens diners? No, no en tinc.
Compretomaques? Sí, compra'n tres per
a mi.
Et queda molt de pa? Sí me'n queda
molt.
Has cuit coques? N'he cuites algunes (de
coques).

26. Substitució: CI
li, elsCI de 3a personaPorta els xiquetsal Tibidabo;
Porta'ls al Tibidabo.
*el CI no té formes de femení: *les

27. Substitució: CD i CI reflexius
em, es, et,
ens, us
Reflexiusde 1a., 2a. 3a. persona;
recíproc
(realment no es substitueixen, es
repeteixen)
Em rentela cara. (CD);
Em compreuna moto(CI);
Es pentina els cabells (CD);
Es compra un cotxe (CI);

28. Substitució: CRV
enCRV amb de D'això, ja en parlarem.
En tornarem a parlar, de tu.
hiCRV amb prep. diferent a deJuguen a futbol. Hi juguen.

29. Substitució: atribut
el, la,
els, les
Determinat(amb ser, estar,
semblar, aparentar)
És la presidenta? Sí, l’és
No els són, els auxiliars de professors.
hoSubst. o adj. indeterminato
or. subordinada (equivalent
a açò, això, allò).
És secretari? Sí ho és.
L'un és dolent, l'altre també ho és (de
dolent).
Remarca:GNV06admetlasubstitucióambhod’atribut
determinat:Éselsecretari.Hoés;irestringeixausosmoltformalsla
substitucióperel,la,els,les.

30. Substitució: predicatiu
hi
adj, adv. o subs. indeterminat
amb verbs intransitiuscom:
tornar-se, quedar-se, trobar-se,
presentar-se, aparèixer, anar,
resultar
Ella camina tranquil·la. Ella hi camina;
Et considere amic. T'hi considere;
Sempre va brut. Sempre hi va;
Noeraneurastènicperòs'hihatornat;
en
• Amb vb. pseudocopulatiu: fer-
se, dir-se, elegir, nomenar, etc.
(excepte fer-se ='tornar-se, fer
tornar’)
• Sentit partitiu(i dependent
d'algun terme quantitatiu o del
verb trobar-se):
Ets soci del Barça? No, però me'n faré.
EmdicJosep.Jotambéme'ndic.
Ellnohanascutdolent;l'hihanfet.
Etsentscontent?Me'nsentmolt.
Jotambém'hisentcontent,(nopartitiu).
Ettrobesbé?Me'ntrobemillorqueahir.

31. CC
4
hi
• CC introduïts per prep. que no siga
de
• adverbis equivalents a un CC.
• CC de manera o de temps amb
qualsevol preposició, inclosa de.
Me'n vaig amb Pere. Me n'hi vaig.
Vaig a Parísdemà. Hi vaig demà.
Estaràs a casa? Sí, hi estaré.
Parladepressa.Hiparla;Caminaagenollons.
Hicamina.
Vaarribardebonmatí.Hivaarribar.
Vaarribaralamatinada.Hivaarribar.
en
Qualsevol CC amb de.
(excepte manera i temps)
CCM d’idea partitiva(amb
quantitatiu o amb verb trobar-se):
CC de causaamb deo per.
Véns de París? sí, en vinc.
Encara són a casa. No, ja en són fora.
Si se'n va quedar, de parat. (partitiu)
Ell també s'hi va quedar, de parat(no partitiu)
En va molt, de poc a poc.
No facesaixò, perquè en series castigat
(d'haver fet això, per fer això)
J. es preocupa pels aiguats. J. s'hi preocupa.

32. Substitució: subjecte
en
Subjecteindeterminat
(amb verb intr.
d'esdeveniment,
existència, moviment,
etc.) També substantiu
partitiu.
Ha arribat cap avió? N'acaba d'arribar un.
Si els en fa falta (de fil), els en duc.
En juguen dos en cada equip (de jugadors).

33. Substitució: CN i Cadj
enAmb prep. deAixò és una prova del crim. Això n'és una prova;
Cal valorar la varietat del vi.Cal valorar-ne la
varietat.
És amic dels maldecaps. N’és amic.
hiAmb altres
preposicions
diferentsde de
És expert en medicina.N’és expert.

34. Combinacióde pronomsfebles

35. Combinacionsno permeses
-hi + hi. Parles amb sinceritat amb ell / *hi hi parles.
Hi parles amb sinceritat oHi parles amb ell. (només un dels dos
pronoms).
-en + en.Trau un mocador del calaix. / *En en trau.
-Trau-ne un (=de mocador) oTrau-ne un mocador (=del calaix).
-ho + en: Ho trau de l'armari / *N'hotrau. / L’en trau.
-ho + hi. Ho posa al calaix. / *ho hi posa. / l'hi posa.

36. Pleonasmes(repeticionscomplement
–pronomno permeses)
a) Anticipació pleonàstica dels datius li, els:
*La pràctica li ha ensenyat a l'home... / La pràctica ha ensenyat a l'home...
*Li ho direm al teu germà / Ho direm al teu germà.
*El mestre els va dir als deixebles... / El mestre va dir als deixebles...
b) Repetició de complement en oracions de relatiu. O posem el feble o el
relatiu:
*A qui li ho has contat?(CI); *En qui t'hi has fixat?(CRV)
De tot el contingut d'aquest paràgraf 0 parla clarament el mateix autor