romànic, està sens dubte destinada a seguir figurant dignament en el concert de les cultures occidentals."
(Enric Valor, lingüista)
50.Les llengües minoritàries separen les persones i afavoreixen la incomunicació entre les diverses
comunitats.
51.L'anglès és s'aprèn amb més facilitat que el danès o l'alemany; per això té tants de parlants i tanta
difusió.
"La idea del derecho a usar el catalán está muy bien; el deber de conocerlo se entiende peor, porque si uno no
tiene necesidad de ello y no le interesa conocerlo, ¿por qué se le va a obligar?¿Para qué? Una lengua no se
aprende por obligación ni por mandato legal, se aprende por necesidad o interés."
L'ASSAIG
És un gènere en prosa no narratiu que tracta de qüestions molt heterogènies, generalment de caire
humanístic o científic, des d'un punt de vista subjectiu i en el qual l'autor no pretén exhaurir el tema ni donar-li
un tractament sistemàtic o científic.
-CARACTERÍSTIQUES:
·La varietat dels temes que tracta és molt àmplia: el futbol, la física quàntica, la filosofia, etc.
·La seva finalitat és divulgativa. No s'adreça a un públic especialitzat, sinó general, encara que amb un nivell
cultural elevat.
·El punt de vista adoptat sol ser personal i subjectiu. Per això sol utilitzar certs recursos expressius
considerats impropis dels textos científics (ironia, humor, figures retòriques) que l'acosten al registre
literari.
·L'estructura de l'assaig sol ser oberta i poc sistemàtica. El discurs no segueix un camí lineal, amb unes
pautes precises i ordenades per arribar a unes conclusions, sinó que discorre de forma discontínua. D'aquí
que siguin freqüents les digressions, la confluència de diversos temes en un mateix assaig, les aportacions de
diverses disciplines, el suggeriment de qüestions que no s'aborden de manera rigorosa i precisa, etc.
·Es diferencia, per tant, del tractat científic en el mètode utilitzat (lliure, no sistemàtic), en la terminologia
(general, no especialitzada) i en la seva manca de pretensió d'objectivitat.
·La seva forma sol ser àgil, sintètica i concentrada; prescindeix, per tant, de la minuciositat, el rigor i la
redundància dels tractats científics. D'aquí que l'assagista se serveixi sovint dels suggeriments i les
al·lusions.
·Les figures retòriques són habituals en els textos assagístics: metàfores, ironia, hipèrboles, etc. També és
molt freqüent l'ús de les preguntes retòriques: es presenta com una interrogació allò que, en realitat, és una
afirmació de la qual no s'espera resposta, ja que aquesta és evident. Així s'aconsegueix l'assentiment i la
simpatia del receptor.
ANÀLISI DEL REGISTRE UTILITZAT A UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES
·CANAL: escrit. El caràcter escrit d'aquest fragment es percep, en primer lloc, en la seva elaboració
formal: el desenvolupament dels arguments és molt ordenat i lògic, cosa que denota una
planificació prèvia; i les oracions són ben construïdes i complexes, amb predomini de la
subordinació a causa de les freqüents matisacions i aclariments que hi introdueix l'autor (abunden
els nexes adversatius i dubitatius: "però", "potser", "això sí"). En segon lloc, és òbvia l'absència de
col·loquialismes si n'exceptuam algunes traces clarament premeditades: "pregunteu-ho", "i d'això",
"ja sabem", etc. Aquesta constant interpel·lació al receptor, pròpia del registre col·loquial, tot i que
aquí molt atenuada, és clarament intencionada per part de l'autor. Amb això pretén implicar el
lector en el seu discurs i demostrar una forta convicció en les idees que està defensant.
·PROPÒSIT: SUBJECTIU. FUNCIÓ: CONATIVA. El caràcter subjectiu d'aquest text es manifesta
en l'ús explícit de la 1ª. Persona verbal i en el recurs freqüent a formes expressives (metàfores,
sinònims, preguntes retòriques, interpel·lacions al lector, exemples, comparacions, sinònims...)
pròpies del registre literari i de la funció conativa, que predomina clarament sobre la funció
referencial. L'autor pretén sensibilitzar el lector sobre uns fets o opinions inadmissibles, erronis o