Sintaxi català

1. ELS
COMPLEMENTS
VERBALS
DEPARTAMENT DE FILOLOGIA
COL.LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS.VIC

2. EL COMPLEMENT DIRECTE (CD)
- Definició: Complement exigit per gran part dels verbs predicatius
que s’identifica pel canvi a la veu passiva o per la substitució
pronominal (a baix citada). Són SN o frases subordinades.
-Condicions: No porta preposició, excepte a en aquests casos:
-- quan el CD és un pronom tònic: Et saluda a tu.
-- Opcionalment, quan el CD és un pronom relatiu, interrogatiu o
els indefinits tots, tothom: (A) qui has vist? (A) tothom.
-Pronominalització:
-- SN definit (=amb art.definits, demostratius o possessius): el, la,
els, les: Han prohibit aquest producte → L’han prohibit.
-- SN indefinit (=sense det., amb det. Indefinit, numeral o
quatitatiu ): en: Venem molts vestits → N’han prohibit molts.
-- això / allò (o qualsevol proposició subordinada substituible per
això): ho: Ens han prohibit anar-hi/això → Ens ho han prohibit.

3. EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI)
-Definició:Persona o ésser animat que rep o experimenta allò que
predica el verb: En Pau ha escrit la postal als amics.
-És un SN precedit per la preposició a.
-Pronominalització:
-- CI singular: li: Han demanat permís a l’alcaldessa → Li han
demanat permís.
-- CI plural: els: Han demanat permís a les autoritats → Els han
demanat permís.
-- Usem hi en comptes de li quan el CI fa referència a éssers
inanimats o quan es produeix la combinació de li amb els
pronoms de CD el, la, els, les: No dóna importància a la teva obra
→ No hi dóna importància / Regala els guants a la Raquel → Els
hi regala.

4. EL COMPLEMENT DE
RÈGIM VERBAL (CRV)
- Complement obligatori, exigit per determinats verbs (abstenir-se,
queixar-se, renunciar, acostumar-se, convertir, interessar-se,
comptar...). És el mateix verb qui dicta la preposició que cal usar.
Habitualment són a/de/amb/en.
-Pronominalització:- CRV amb les preposicions a/en/amb/per: hi:
Comptava amb el vostre ajut→ Hi comptava.
-- CRV amb la preposició de: en: Prescindirem dels seus serveis → En
prescindirem.
- Es poden presentar en forma de SPrep, de frase subordinada
d’infinitiu o de subordinada introduïda per la conjunció que. Fixa’t en els
casos en què cal que hi hagi una caiguda de la preposició del CRV:
a a Ǿ
de + SN de + infinitiu Ǿ + frase subordin.
en Ǿ Ǿ
amb Ǿ Ǿ

5. EL PRONOMS PERSONALS
em, et es, ens, us, es
- Els pronoms personals em, et, es, ens, us, es poden fer la funció de
CD (si no hi ha cap altre CD a la frase) o de CI (si a la frase ja hi ha
un altre CI):
- Exemples:
-- CD:
-- Em dutxo.
-- T’estem esperant a fora.
-- CI:
-- Ens cal una altra oportunitat.
-- No us diran la veritat.

6. EL COMPLEMENT
CIRCUMSTANCIAL (CC)
- És el complement que més informacions diferents ens pot donar:
temps, lloc, manera, companyia, finalitat... Són SN, SAdv, SPrep o
Frases subordinades.
-És un complement suprimible i fàcilment desplaçable: Ahir
passejava amb en Pere pel parc; passejava pel parc amb en Pere
ahir; passejava ahir amb en Pere pel parc.
-Pronominalització. Els CC no sempre es poden substituir per
pronoms. De totes maneres, en cas de poder-ho fer, els utilitzats són:
-- SAdv: hi: Escriu malament → Hi escriu.
-- SPrep: hi/en: Passarem per Terrassa → Hi passarem; Fugia de
la presó → En fugia.

7. EL COMPLEMENT
ATRIBUT (CAtr)
- Complement d’un verb copulatiu: ser, estar o semblar.
- Pronominalització:
-- SN definit (=amb art.definits, demostratius o possessius): el, la,
els, les: Era la Glòria? → L’era?
-- SN indefinit (=sense det., amb det. Indefinit, numeral o
quatitatiu ), SAdj o SPrep: ho: L’Alba és jutgessa; l’Alba és
alacantina; l’Alba és d’Alacant → L’Akba ho és.
- Tipus d’Atribut:
-- S.Adj: el nen està malalt- SPrep: les flors semblen de
plàstic
-- SN: el meu pare és artista- SAdv: l’examen estava bé
-- Frase subordinada: el seu objectiu era guanyar el partit

8. EL COMPLEMENT
PREDICATIU (CPred)
- SAdj o SN que, a més de complementar al verb, complementa al
subjecte o al CD de la frase, amb els quals concorda en gènere i
nombre: La considerem una bona amiga; Em sento molt cansada; La
Rosa es va tornar pàl·lida.
- Pot portar preposició amb verbs com prendre (per), tractar (de), etc:
El prenen per boig.
-Pronominalització:
-- Hi: La carn es veu passada → La carn s’hi veu.

9. •-CONSIDERACIONS- SUBTITUCIÓ PRONOMINAL
•Abans de començar, tingues en compte els punts següents:
•Els pronoms tenen quatre formes:
•Forma reforçada: si van davant el verb i queden sencers.
•Forma reduïda: si van davant el verb i s’apostrofen.
•Forma plena: si van darrere el verb i queden sencers.
•Forma elidida: si van darrere el verb i s’apostrofen.
•Excepcions:
•Els pronoms hi, ho i us sols tenen forma reforçada i plena. (En la forma
plena, el pronom us es converteix en -vos). Tal com passa en les normes
generals de l’apòstrof, els pronoms femenins davant hi i ho no s’apostrofen
perquè són i i u àtones.
•Cal tenir en compte que els pronoms s’escriuran sempre acompanyats de
guions quan vagin darrere el verb i no es produeixi l’elisió de cap lletra. En
cas d’elisió d’alguna vocal, caldrà apostrofar-los. Quan van davant, en canvi,
no trobarem mai guions entre pronoms.
•En la combinació de diversos pronoms febles hem de tenir sempre en
compte l’ordre dels pronoms segons el complement que substitueixin:
•3a pers 2a pers 1a persona
3a persona
• CI CD i
Atribut
•ES ET, US EM, ENS LI, ELSEL, LA, ELS,
LES, HO EN, HI