Sintaxi catalana (molt extens)

SINTAXI
CATALANA

ANNA MARIA RIBAS MARGARIT

Pàgina
1

NIVELL BÀSIC NIVELL MITJÀ NIVELL AVANÇAT NIVELL SUPERIOR
L’oració simple: Subjecte i
Predicat
Sintagmes:
 SN: Det+ N + CN
 SAdj (i CAdj)
 SV: V+ CV
 SAdv (i CAdv)
 Sprep
Els complements verbals:
 CD
 CI
 Catrib
 CPred
 CRV
 CAgent
 CC:
o Lloc
o Temps
o Manera
o Quantitat
o Companyia
o Instrument
o Afirmació
o Negació
o Dubte
L’oració coordinada:
 Copulativa
 Disjuntiva
 Adversativa
 Distributiva
 Explicativa
 Il.lativa
 Continuativa

L’oració juxtaposada
L’oració subordinada:
 Substantiva:
o Completiva
o De relatiu
o Int. indirecta
o Infinitiu
 Adjectiva:
o Explicativa
o Especificativa
 Adverbial:
o Temporal
o Locativa
o Modal
o Comparativa
o Condicional
o Causal
o Consecutiva
o Final
o Concessiva
Anàlisi sintàctica
Aplicació al text

INFORMACIÓ TEÒRICA
 http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/sintaxi/index.htm (+ exercicis)
 http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/sintaxi.htm (+exercicis)
 http://www.iesolorda.org/departaments/cat/apunts_sintaxi_4eso.pdf
 https://llenguacat.wikispaces.com/APUNTS+GRAM%C3%80TICA+I+SINTAXI
 https://www.youtube.com/watch?v=MHDcGm06OjQ
 http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/sintaxi.htm
 http://www.castellnouedival.com/appfiles/unitat_mostra/03_ges_valencia.pdf
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Oracions-substantives.pdf
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Oracions-substantives-exemples.pdf
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2009/06/oracio-adjectiva.pdf
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2009/02/subordinades-adverbials-amb-formes-
no-verbals.pdf
EXERCICIS AMB SOLUCIONARI O INTERACTIUS
de tot el tema en general
 http://marta-aprovam.blogspot.com.es/2011/12/exercicis-de-sintaxi.html (sense solucionari)
 http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/#ancora2
 http://abcdsuperior.blogspot.com.es/2015/03/sintaxii-verbs-preposicions-i.html

Pàgina
2

 http://aplicacions.universitats.gencat.cat/posat/AppJava/frontoffice/pregunta/idePregunta/
3331?2 (Posa’t a prova de les PAU)
 http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl2/scl2.htm
 http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl2/icl2.htm
 http://clic.xtec.cat/gali/gali/galiPage.jsp?page=5&level=1
Sobre les funcions sintàctiques
 http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/funcions/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/
qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.
xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=default&user=mibanez1&assessment
=funcions&&skin=default
sobre oracions compostes
 http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicanalisisintacticacoorduesopcions.htm
 http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicanalisisintacticasuborduesopcions.htm
 http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/oracions_compostes/html/index.htm?&appl=http://
clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js
=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=default&user=mibanez1&
assessment=oracions_compostes&&skin=default
 http://www.search-document.com/pdf/1/SOLUCIONS-EXERCICIS-ORACIONS-
COMPOSTES.html
 http://elquadernblau.blogspot.com.es/2012/11/loracio-subordinada-adverbial.html
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Textos-subordinades.pdf
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Textos-subordinades-solucions.pdf
anàlisi d’oracions
 http://xerramcatala.wikispaces.com/exercicis+sintaxi

...

Pàgina
3

SINTAXI- NIVELL BÀSIC- L’ORACIÓ SIMPLE- SUBJECTE I
PREDICAT
DEFINICIÓ D’ORACIÓ SIMPLE
Enunciat no oracional: té sentit però no verb, depèn d'altres per entendre's: Oi tant!, Ai, carai!
Oració: una paraula o grup de paraules amb sentit complet i un verb conjugat, situada entre dues pauses
i sintàcticament independent. Ex: "Vine!". Menjava macarrons els diumenges.
Oracions agramaticals: *Menjar els diumenges a la tarda *ells canta una cançó
o L’oració és una unitat prosòdica (delimitada per pauses assenyalades pels signes de puntuació)
o L’oració és una unitat fonètica o fònica, marcada pel to, intensitat, silencis, entonació. La distribució
de pauses canvia significats: Han arribat segons- diuen. Han arribat- segons diuen.
El grup fònic mitjà en català té de 5 a 7 síl.labes. El castellà té 8 síl.labes. Els grups fònics poden ser
bimembres simètrics (tenen dues parts: color verd, esperança d’ase) o trimembres asimètrics (Per
Nadal, qui res no estrena, res no val) o complexos (Per llestos, els d’Anglés, que als quinze dies de
néixer, diuen que tenen mig mes)
o L’oració és una unitat sintàctica: SN+SV (constituents bàsics de l’oració, tot i que es poden elidir: En
Ferran vol un cafè, i en Carles, un suc de taronja (elisió del verb perquè se sobreentén). Tants verbs
conjugats tinguem, tantes oracions hi ha. Les frases del tipus Què? Tal dit, tal fet, i ara! (preguntes,
dites, frases fetes, exclamacions), no es consideren oracions des del punt de vista sintàctic.
o L’oració és una unitat semàntica de significat ple (principal) o depèn d’altres per tenir significat ple
(subordinada), i en aquest cas tenen una marca de subordinació o nexe.
o L’oració és una unitat lògica o judici : de pertinença (A és B), de no pertinença (A no és B), etc.
o L’oració és una manifestació d’un pensament complet: el subjecte psicològic és el TEMA i el predicat
psicològic és el REMA. La tematització consisteix a donar importància a un dels elements, i no ha de
coincidir necessàriament amb el subjecte. L’aconsegueixen una entonació concreta, un canvi d’ordre
(Avui, no ha vingut l’Albert a casa; A casa, no ha vingut avui l’Albert), les repeticions o pleonasmes (A
mi, això no m’ha agradat), estructures especials (Oi que estudia, avui, el Pere? En Pere sí que estudia,
És en Pere qui estudia )
MODALITATS DE L’ORACIÓ, SEGONS L’ACTITUD DE L’EMISSOR (CRITERI SUBJECTIU)
 ENUNCIATIVA, declarativa o asseverativa (informa o opina, afirmativa o negativa i en mode
indicatiu: El periodista ha entrevistat el president.
 EXCLAMATIVA (expressa un sentiment), duu el signe ! i mots intensius (Qua, quan, quin) Quina
llàstima! Per a alguns gramàtics, les interjeccions equivalen a oracions exclamatives: ep! Estigues
alerta! (hurra, bravo, visca, oidà, tira peixet!, eia, amunt, vinga, som-hi, da-li, fort, endavant, ànsia,
puè, ara t’escolto, d’acord, bé, ca, malviatge, vaja, ai las, mi-te’l, ara pla, vaja, idò, alto, adéu, adéu-
siau, avant, Déu-vos-guard, bona hora…)
 INTERROGATIVA (fa una pregunta): pot ser total (amb resposta tancada Sí-No: Vindràs avui?) o
parcial (amb qualsevol possibilitat de resposta Què prefereixes?) i pot ser Directa (acaba amb ?) o
Indirecta (subordinada a un verb de dicció o pensament i sense signe ?: pregunta-li com és que
arriba tard). Les directes duen marques d’interrogació (què, quant, quin?). De vegades duu un QUE
emfàtic, no interrogatiu (Que ja han dinat?) o matisos de dubte (Has dinat, oi?). Les partícules
interrogatives són determinants (quin noi…?) pronoms interrogatius ( qui, què, com amb preposició
al davant o no ) i adverbis interrogatius (substitueixen CC: on, per què, quan, com, quant). Hi ha
també interrogacions retòriques o ecos, no demanen resposta: Demà me’n vaig a Eivissa… Demà? A
Eivissa? Te’n vas?
 EXHORTATIVA o Imperativa (expressa una ordre o prec), pot ser afirmativa (en Imperatiu) o
Negativa (en Subjuntiu): Vine de seguida. Podem ordenar amb infinitius (Tothom a dormir!), futurs
(faràs tot el que et diré) verbs de voluntat o necessitat + que+ subj (no cal que hi vagis), elidir el verb
principal (que no ho facis mai més!) i fins i tot preguntant (Vols callar d’una vegada?)
 DESIDERATIVA o Optativa (expressa un desig) Duu el verb en subjuntiu , i connectors com QUE, AIXÍ,
TANT DE BO QUE. També pot ser exclamativa. Tant de bo que faci menys calor!
 DUBITATIVA (expressa un dubte) Potser ens augmentaran el sou aquest estiu
Les quatre primeres són modalitats obligatòries i no poden aparèixer alhora en la mateixa frase (o és
enunciativa, o interrogativa o exclamativa o exhortativa), i a més tenen corba melòdica pròpia

Pàgina
4

MODALITATS DE L’ORACIÓ SEGONS EL PREDICAT (CRITERI OBJECTIU)
 COPULATIVA (amb els verbs SER, ESTAR, SEMBLAR, per tant, amb Predicat Nominal: sembla mec) o
PREDICATIVA (amb qualsevol verb no copulatiu, per tant, amb predicat verbal: opina que no): Si és
predicativa, pot ser de diversos tipus:
o TRANSITIVA (el verb exigeix CD) sent pessigolles
o INTRANSITIVA (el verb no pot dur CD): verbs d’estat (viure, dormir, jugar), de règim
preposicional (parlar de, pensar en) , reflexius, recíprocs i pronominals. Parla de tu
 ACTIVA (el subjecte fa l’acció), o PASSIVA (el subjecte rep l’acció del verb i el subjecte actiu passa a
ser el Complement agent: els exàmens han estat corregits per la professora. La Passiva reflexa es fa
amb el pronom ES, el verb actiu en 3ª . sing. o plural: Es menja bé, aquí.
 IMPERSONAL (no té subjecte i són verbs que només es conjuguen en 3ª p. singular): ploure, nevar,
haver-hi, dir-se, comentar-se, fer fred, fer calor…
ELS CONSTITUENTS BÀSICS DE L’ORACIÓ: SUBJECTE I PREDICAT
Tota oració es compon d’un SV que té , de forma present o elidida, un SN en funció de subjecte: O=SN+SV
L'espectacle del circ mundial // començarà de seguida, a la plaça major
subjecte predicat
El SUBJECTE és allò de qui s'afirma o nega alguna cosa. Té un nucli, que normalment és un nom o
element substantivat, i pot anar amb o sense determinants o complements del Nom.
El PREDICAT és allò que s’afirma o nega i també té un nucli, que és un Verb, amb o sense complements
verbals.
Normalment el subjecte va davant del predicat, però no sempre. Exemples:
"Començarà de seguida, a la plaça major, l'espectacle del Circ Mundial"
"A la plaça major, començarà l'espectacle del Circ Mundial , de seguida".
LA CONCORDANÇA DE SUBJECTE I VERB
Els subjectes són els agents de l'acció, és a dir, aquells que fan una acció o mostren un estat, siguin
persones, animals, coses o idees abstractes, per tant, el subjecte i el predicat han concordar en persona
(1ª, 2ª o 3ª) i nombre (sing. o plural) . Exemples: "L'espectacle començarà" ,"Els espectacles
començaran","Li agraden els espectacles"
ESTRUCTURA DEL SUBJECTE
Dins del subjecte ens podem trobar aquesta estructura: (Det)+ N + (CN)
Sempre hi haurà UN NUCLI DE SUBJECTE que pot ser un Nom o SN, pronom (nosaltres estudiarem, n’hi
ha vint), un SN coordinat ( aquelles sabates i la faldilla fan conjunt)element substantivat (V.Adj.Adv.
conjunció, interjecció… l’ai del malalt esglaià les infermeres) un S.Preposicional amb ENTRE (Entre tu i jo
pintarem l’escala) o bé una oració subordinada substantiva (Cantar bé no és fàcil; que sigui lent no vol
dir que sigui ruc).
Aquest nucli pot dur un o més DETERMINANTS o Det. (article, demostratiu, possessiu, quantitatiu,
numeral, indefinit o interrogatiu) i també pot dur un o més COMPLEMENTS DEL NOM o CN (adjectiu, S.
Adj., S. Nominal en aposició, S. preposicional o Oració subordinada adjectiva).
EXEMPLES:
Un SN (Det+N): L’Albert començarà la seva actuació
Un SN (Det+Det…+ N): Els meus germans, els meus tres germans, aquell meu amic, aquelles tres
meves primeres amigues, un bon grapat d’avellanes.
Un SN (Det+ Nom+CN) El meu veí de l’escala rega cada dia a les vuit
Un SN (Det+ Nom+CN+ CN…) Una conversa interessant sobre la llei ha tingut lloc, aquell home vell,
cansat, abatut
Det+ CN+ N : La mala terra
Det+ CN+ prep. + Det. + N: La llesta de la Teresa
SN+ SN Un noi i una noia prenen un cafè
Un pronom (N): Ell començarà la seva actuació
Un element substantivat (Infinitiu amb valor de nom): Actuar és un ofici meravellós
Una oració subordinada: Que aprengueu a actuar és bo per a la vostra timidesa

Pàgina
5

ELS ELEMENTS QUE ES PODEN SUBSTANTIVAR I SER SUBJECTES
Els elements substantivats són paraules que no són NOMS, i que estan a l'oració funcionant com un
NOM. Per exemple:
Un Adjectiu : El llest ja tenia preparada la resposta.
Un Adverbi: Aviat és millor que "tard"
Un verb: Menjar sa és millor per la salut
Una conjunció: "O" és una conjunció disjuntiva
Les oracions subordinades substantives són frases que representen una idea que actua com a subjecte
de l'oració principal. Normalment es poden substituir per la paraula AIXÒ o ALLÒ:
El fet de tenir "padrins" li va proporcionar una feina segura (això li va proporcionar una feina segura)
TIPUS DE SUBJECTES
A banda dels subjectes presents en l’oració, també ens podem trobar amb:
 SUBJECTE EL.LÍPTIC: no apareix a l’oració però gràcies al verb o al context de la frase,podem imaginar-
nos quin és (també té relació de concordança amb el verb): començarà de seguida (ell, ella, l’espectacle,
el problema, l'Albert)
 ORACIONS IMPERSONALS: no tenen subjecte, ni real ni irreal, ni tan sols el.lidit.
EXEMPLES D’ORACIONS SENSE SUBJECTE O IMPERSONALS
-Verbs metereològics plou i neva
-Verb SER en frases de temps és tard/d'hora/ de nit
-verb HAVER-HI en frases d'existència hi ha molts entrebancs
-verb FER en frases de temps o metereològiques fa fred/ fa sol /fa temps
-altres verbs quan representen a "la gent", "tothom", o expressions semblants : a l'institut, diuen que els
profes faran vaga
REMARQUES
• Recordem que hi ha verbs, com AGRADAR, DESAGRADAR, etc. que solen tenir un subjecte posposat i
sol ser una cosa, tot i que no sempre, i que el JO sol ser el CI: M’agrada la xocolata,m’agrada sortir a
ballar, m’agrades tu (a mi= CI)
• Si hi ha més d’un subjecte, en verb va en plural: L’Anna, el Xavier i el Tomàs van felicitar l’àrbitre. Tu i
jo anirem d’excursió.
• Si el Sintagma determinatiu i el nucli no concorden en nombre, el verb pot anar en singular o en
plural: una colla de brètols va agredir/van agredir…
• Si el nucli del subjecte és un nom col.lectiu en singular, el verb pot anar en sing. o plural: La gent
recorda/recorden l’incendi.
• Entre subjecte i verb MAI es posa una coma, si no és emfàtica i amb canvi d’ordre sintàctic: va
deixar-nos ben sorpresos, aquell individu.
ESTRUCTURA DEL PREDICAT
El nucli del predicat sempre és un verb o conjunt de verbs (perífrasis verbals): plou - acaba de ploure - ha
de ploure- deu ploure- estava plovent
El verb determina el subjecte i els complements que pot dur o no. És a dir, projecta una estructura de
l'oració concreta (amb asterisc, us posem les oracions agramaticals)
és d'hora, és alta, és de Chicago, *és pomes...
pinta d'hora, pinta pomes , *pinta alta, *pinta de Chicago...
compra d'hora, compra pomes, *compra alta, *compra de Chicago,...
TIPUS DE PREDICATS
EL PREDICAT NOMINAL :Està compost per un verb copulatiu -SER, SEMBLAR O ESTAR- i un complement
Atributiu, que concorda en gènere, nombre i persona amb el subjecte i el verb .Exemples: els tigres
semblaven tristos- l'Albert era valent- la Fina estava malalta
EL PREDICAT VERBAL:Està compost per un verb predicatiu -no copulatiu- i pot dur un o més
complements, o bé cap. Exemples: l'Aina compra verdura- el domador crida molt fort- el públic surt
...

Pàgina
6

SINTAXI - NIVELL BÀSIC- ELS SINTAGMES I COMPLEMENTS DEL
NOM, DE L’ADJECTIU I DE L’ADVERBI
DEFINICIÓ DE SINTAGMA
ELS SINTAGMES
Un sintagma és una paraula o grup de paraules que funcionen com una unitat de significat i una funció
sintàctica dins la frase.
El NUCLI DEL SINTAGMA és la seva paraula més important (o bàsica per a saber de què parlem, per
tant, que no es pot eliminar, perquè si no, no entendríem res). En algunes gramàtiques, els elements
que acompanyen el nucli per l’esquerra s’anomenen ESPECIFICADORS o determinants i els que
l’acompanyen per la dreta s’anomenen COMPLEMENTS.
Els constituents són totes les paraules del sintagma. Exemple: "L'espectacle de circ"
Un sintagma pot ser tan llarg com es vulgui, afegint complements al nucli: El fitxatge estrella de la nova
temporada del club de futbol Barcelona, Leo Messi, ja ha passat la revisió. 1 2
3 4 5 6
TIPUS DE SINTAGMES
Les categories gramaticals amb ple significat són nucli de sintagma i li donen nom, escepte en el cas del
S. Preposicional que ve introduït per una preposició però conté un SN, per tant, la preposició no és
nucli:
SINTAGMA NOMINAL: té com a nucli un Nom (N). Exemple: "L'espectacle del Circ Mundial"
SINTAGMA VERBAL: té com a nucli un Verb (V). Exemple: "començarà de seguida, a la plaça major"
SINTAGMA ADJECTIVAL: té com a nucli un adjecti (Adj). Exemple: "Mundial"
SINTAGMA ADVERBIAL: té com a nucli un adverbi(Adv) . Exemple: "de seguida"
SINTAGMA PREPOSICIONAL: comença per una preposició(Prep). Exemple: "del Circ"
L'ESPECTACLE DEL CIRC MUNDIAL COMENÇARÀ DE SEGUIDA, A LA PLAÇA MAJOR
SN SPrep SAdj SV SAdv S Prep
ELS COMPLEMENTS DELS SINTAGMES
Quan tenim un SN, un SAdj o un SAdv, és molt probable que a dins trobem complements del seu nucli,
és a dir, paraules que acompanyen el Nom, l'Adjectiu o l'Adverbi i en donen més informació o
modifiquen d'alguna manera el significat. Són els seus complements respectius. El CN sol ser un SPrep
o un adjectiu; el CAdj sol ser un adverbi i el CAdv sol ser un altre adverbi:
LA FALDILLA DE L'ÀVIA - ÉS BASTANT ELEGANT - VIU MOLT LLUNY
N CN CAdj Adj CAdv Adv
EL SINTAGMA NOMINAL I ELS COMPLEMENTS DEL NOM
EL NUCLI DEL SINTAGMA NOMINAL
Ja hem dit que la paraula més important d’un SN és el Nom o element que s’ha substantivat. I
recordem que els SN poden ser subjecte o no, i estar formant part d’un altre tipus de funció
(complement del nom, complement verbal, etc.):
Nom: Les maletes s’han extraviat; pronom: Hem de recuperar-les, Infinitiu: és important vigilar més,
Oració sub. substantiva: M’agrada que siguis sincer (=La teva sinceritat) element substantivat: el sopar,
aquella treballadora, el sí i el no…
ELS COMPLEMENTS DEL NOM
Els nuclis del SN poden dur diversos CN acompanyant-los, que són altres sintagmes que donen més
informació sobre aquests nuclis. Poden ser: SAdjectivals: alta ; SN: una noia; SPreposicionals: de Pekín
L'ALTA ACRÒBATA , UNA NOIA DE PEKÍN, VA SORTIR A L'ESCENARI
SAdj N SN S prep
CN CN CN
O també oracions subordinades adjectives: L’ACRÒBATA QUE SALTA ARA ÉS ALTA, VOLDRIA UNA
CAMISA COM LA DE L’APARADOR i SN en aposició: París, la ciutat de la llum (aposició explicativa) o
L’escola taller (especificativa). Aquestes darreres fan el plural amb el primer element, no el segon
(escoles taller, camions cisterna, ciutats dormitori, vagons llit, tauletes de nit)
Normalment són complements opcionals: si els treiem de la frase, no canvia la informació bàsica,
exceptuant els lexicalitzats, com tauleta de nit, màquina d’escriure…
Altres exemples de CN: un cotxe de segona mà, les rebaixes de gener, el llapis que em vas regalar, la

Pàgina
7

noia a qui has telefonat… Una noia bonica i de bona família

Si complementen noms diferents alhora:
• masc. i fem. > CN en masculí: una cadira i un teclat nous.
• fem i fem.> CN en femení: unes cadires i unes taules noves (ENCARA que produeix ambigüitat,
perquè no se sap si són noves les taules soles o taules i cadires juntes)

FUNCIONS DEL SINTAGMA NOMINAL //S. PREP (QUE DUU DINS UN S.N:)
 SUBJECTE: El teu germà és hiperactiu
 COMPLEMENT VERBAL: CD;CI;CC; ATRIBUT, PREDICATIU, CRV, AGENT etc. : compra peres, dóna-
ho al Lluís, dur la motxilla a l’esquena, aquesta classe sembla un galliner, El van elegir president,
penso en les vacances, Van ser avaluades per un expert
 C DEL NOM casa de fusta Roma, la ciutat eterna, serà la seu (aposició)
 C. DE L’ADJ. xop de suor, estem satisfets de la teva feina
 C. DE L’ADV. lluny de casa, han anat prop de la ciutat
 VOCATIU: Jordi, vols venir?

Com que l’Infinitiu equival a un nom, pot fer moltes de les seves mateixes funcions:
 SUBJECTE: fumar no és bo
 CV: la meta és arribar-hi (Atribut), hi vull participar (CD), pensa a tornar, (CRV) menja sense
mastegar…(CCM)
 CN: l’hàbit de fumar
 CDE L’ADJ: apte per a llegir
EL SINTAGMA VERBAL
ESTRUCTURA DEL SV
Igual que els nuclis del SN, SADj i SADv estableixen relacions amb els seus complements, el nucli del
Predicat, que és el Verb conjugat, també pot dur Complements Verbals de tota mena. Aquestes
relacions o complements són jeràrquics, unes són més importants que d'altres:
L' ACRÒBATA ES PREPARA
ÀGIL XINESA PER A LES OLIMPÍADES
CN CN CV DE BARCELONA
CN

EL NUCLI DEL SV
El VERB CONJUGAT pot ser personal o impersonal, atributiu (copulatiu) o predicatiu, i dins dels
predicatius, pot ser transitiu, intransitiu, de règim preposicional, pronominal, reflexiu o recíproc.
Fins i tot, en el cas de les oracions subordinades, el nucli pot ser una forma impersonal (infinitiu,
gerundi o participi), és a dir, no conjugada.

ELS COMPLEMENTS VERBALS
La tipologia del verb marca quins complements verbals pot dur. Per exemple:
 Un Verb de règim preposicional duu un CRV, i un verb copulatiu duu un Atribut.
 Un verb predicatiu no pot dur un atribut i un verb intrasitiu no pot dur un CD
 Un verb pronominal durà CD si és reflexiu o recíproc.

Hi ha verbs que poden tenir més d’un valor. Per exemple: el verb ser pot ser copulatiu o intransitiu si
duu CClloc (és alt, és a casa). I el verb pensar pot ser:
-intransitiu si significa reflexionar.Estic pensant...
-transitiu si significa decidir.Ja he pensat què cal fer
-pronominal si significa creure.Em penso que és boig
-preposicional si significa recordar.Pensa a fer els deures.Penso en vosaltres

Pàgina
8

EL SINTAGMA ADJECTIVAL I ELS COMPLEMENTS DE L’ADJECTIU
UN SINTAGMA ADJECTIVAL (SAdj.) és un conjunt d’un o més paraules que té com a nucli un adjectiu o
és una oració subordinada adjectiva (que fa la funció d’adjectiu): El Pol és hiperactiu, el Pol és molt
hiperactiu, les persones que tenen hiperactivitat solen treure males notes.
FORMES DEL SINTAGMA ADJECTIVAL
 Adj. o participi És un home digne, hem trobat els documents perduts
 S. Adj. Molt llarg, ben cru, massa dolça, molt sec, tot fosc
 Adj + Prep + SN És un home digne d’elogi, curt de gambals, malalt d’amor, morta de fàstic, cafè
amb llet, bossa de plàstic, remei contra la febre, cafè sense sucre
 Adj. + Prep + Inf. Un ganivet bo per a llençar
 Adj. + prep + det + det+ N Injust envers el seu germà
 Adv. + Adv + Adj+ QUE+ N Una torre molt més alta que aquella
 Adv + Adj + QUE+ Det + N+ Det: Un carrer més ample que el carrer aquell
De vegades el S. Adj. prep+ Adj equival a un adjectiu:(cafè de Colòmbia (colombià) i altres no (un llibre
d’història no és el mateix que un llibre històric.
ELS COMPLEMENTS DE L’ADJECTIU
Un nucli adjectiu pot dur complements, normalment adverbials o SPrep: xop de suor, molt xop, és una
eina útil per a persones discapacitades.
FUNCIONS DEL SADJ
 CN: el noi simpàtic ha vingut;
 CATRIB: La Xènia està cansada;
 CPRED: Porta la roba neta.
EL SINTAGMA ADVERBIAL I ELS COMPLEMENTS D EL’ADVERBI
UN SINTAGMA ADVERBIAL (SAdv.) és un conjunt d’un o més paraules que té com a nucli un adverbi o
una oració subordinada adverbial (que fa la funció d’adverbi). Pot aparèixer en qualsevol posició de la
frase, abans o després del subjecte i dins del Predicat: Marxaré després; Molt aviat, l’Anna es llevarà.
ELS COMPLEMENTS DE L’ADVERBI
Un nucli adverbial pot dur complements, normalment adverbials o SPrep: molt lluny, lluny de casa
FUNCIONS DEL SADV
Sempre fa de CCircumstancial, perquè descriu les circumstàncies de temps, lloc, manera, etc. en què es
desenvolupa el verb: Vindrà a casa d’hora i amb tren.
EL SINTAGMA PREPOSICIONAL
UN SINTAGMA PREPOSICIONAL sol ser un SN introduït per una preposició: el president de l’associació.
La preposició serveix per relacionar el SN “l’associació” amb el SN nucli “El president”.
FUNCIONS DEL SPrep
 CN: El gol de l’any
 CD (en determinats casos només, perquè el CD no ha de dur preposicions): Abraça a tothom
 CI: Truca al Jaume
 CRV: Pensa en la derrota
 CC: Viu sol a la masia
...

Pàgina
9

SINTAXI - NIVELL BÀSIC- ELS COMPLEMENTS VERBALS
DEFINICIÓ
Els COMPLEMENTS VERBALS acompanyen el nucli del SV o Predicat , per donar molta més informació
sobre el que fa o és el subjecte. Poden ser de tres tipus:
 Complements que prediquen: ATRIBUT I PREDICATIU
 Complements exigits pels verbs predicatius: DIRECTE, INDIRECTE I RÈGIM VERBAL.
 Complements no obligatoris ni demanats pel verb: ELS CIRCUMSTANCIALS I EL C.AGENT
Hi ha verbs que necessiten d’unes coses o altres: alguns, no res (Trona), altres, subjecte (algú camina),
altres CD (algú atura alguna cosa), altres CD i CI (algú condemna algú a alguna cosa…)
EL COMPLEMENT DIRECTE (CD)
DEFINICIÓ
Designa l’ement (persona, animal o cosa) sobre el qual recau directament l’acció del verb: Fem un salt
Els verbs transitius el necessiten, tot i que pot estar present a la frase o no (compra peres, vaig a
comprar), però els intransitius (viure, parlar, néixer, morir, dormir, agradar) no l’admeten, excepte en
algun cas (algú xiula una cançó)
Hi ha verbs que són reflexius o no, però tenen CD en ambdós casos: pentinar la nena (CD no reflexiu),
pentinar-se ell mateix (CD reflexiu)
Veure, sentir, palpar són transitius excepte si van amb el pronom hi (veure-hi, sentir-hi, palpar-hi)
El pronom EN admet usos partitius i si apareix un quantitatiu, no el pot substituir: Han dut les revistes i
n’han regalat unes quantes, En van portar cinc (d’exemplars del diccionari), en van portar cinc exemplars
(del diccionari)
NO DUU MAI PREPOSICIÓ, encara que sigui una persona: acompanya les seves filles, he vist la Victòria,
excepte en aquestes casos:
 -pronoms personals: t’he vist a tu
 -les paraules TOT/A/S/ES, TOTHOM, NINGÚ: No he vist a ningú , abraça a tothom
 -Les ambigüitats: L’Àngels cerca la Maria/ L’Àngels cerca a la Maria (qui cerca a qui?),
l’empaitava com el gat la rata /a la rata (per saber qui empaita a qui)
 -En oracions recíproques: Es volien l’un a l’altre
 -és opcional amb els pronoms de relatiu o interrogatius: Demà et presentaré la Maria, a la qual
he saludat avui
FORMES DEL CD
-SN: Abraça la Maria
-prep.+pronom fort: M’abraça a mi (aquest pleonasme s’admet) o bé pronom feble: l’abraça
-Pronom això/allò: porta’m això
-oració subordinada substantiva: abraça (a) qui tinguis més a la vora. Volia venir amb nosaltres. L’Arnau
no sap // que ha d’estudia//com estudiar// si ha d’estudiar// estudiar (quan el CD és un infinitiu sol
presentar-se depenent de verbs de voluntat: voler, desitjar, manar; o de percepció: veure, sentir, mirar;
o de pensament: aconsellar, pensar, proposar)
FORMES DE DETECCIÓ DEL CD
-Per trobar un CD és fàcil: només has de passar l'oració a passiva, perquè llavors el CD es torna subjecte:
Nosaltres fem una descripció: Una descripció és feta per nosaltres- La seva filla és acompanyada per
ell/a-La Victòria ha estat vista per mi- Un cotxe nou ha estat comprat per la Carlota... No tots els verbs ni
CD admeten la passiva, només amb article: el militar obeeix ordres *Ordres són obeïdes pel militar.
-Substituir-lo per un pronom feble (EL,LA,L?, ELS,LES, EN, HO, EM , ET, ES, ENS, US): Agafa el Ramon (NO:
*Li agafa, SÍ: L’agafa), m’agafa (a mi), t’agafa (a tu), s’agafa (a si mateix), ens agafa (a nosaltres), us
agafa (a vosaltres), ho agafa (allò), n’agafa (del que sigui…)
Hi ha verbs que duen CD o no, en funció del que vulguem expressar: la Maria corre la marató (CD), La
Maria corre molt (instransitiu)
LA CONCORDANÇA DEL PARTICIPI
Normalment, amb participis i CD (en forma de pronom feble EL,LA,L’,ELS,LES,EN, però no amb el pronom
HO) hi ha concordança de gènere i nombre, especialment per evitar pleonasmes: les cançons que em
comentaves ahir, encara no les he sentides. Les noies, les he vistes ballar. No les he pogudes comprar, les
entrades

Pàgina
10

EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI)
DEFINICIÓ
Designa el receptor o destinatari de l’acció del subjecte, és a dir, del verb, i de vegades, també és el
destinatari del CD: Nosaltres escrivim una carta a la Maria.
Sempre va introduït per la preposició A , o PER A, per tant, la forma que adopta és la de SPrep.
No duu la preposició PER, que està reservada a CCLloc, CCI, Causes, finalitats... (hi va per carretera, ho
envia per fax, ho oblida per la seva mala memòria, ho enviarà per correu per tal d’anar de pressa)
Hi ha el CI “de solidaritat” que manifesta interès personals en el CD: Agafen el pobre home i me’l pugen
dalt del tren...
Si hi ha ambigüitat entre un CI d’interès i un CI posseïdor, cal canviar la preposició A a PER A: El Joan va
comprar el cotxe a la Núria (per a la Núria? el cotxe de la Núria?).
El verb TELEFONAR o ESCRIURE és intransitiu, per tant duu CI i s’ha de substituir per LI-ELS, no per EL,LA,
ELS, LES: Li telefona, no *la telefona
Atenció a les substitucions del CI per un pronom: LIS no existeix, i la forma ELS HI sovint és incorrecta,
perquè hauríem de posar ELS EL, ELS LA, ELS ELS, ELS LES, ELS HO. Només ho és quan tenim un CD plural i
un CI singular , o un CD plural i un CCLloc, o bé un CI plural i un CCLloc: dono els llibres a ell, porta els
plats a l’aigüera, enviava la correspondència a ella a la platja. La forma ELS N’HI és correcta quan
substitueix tres complements (Els posaré cava a la copa –Els n’hi posaré. Però no amb dos: Doneu
caramels als nens-Els* n’hi doneu, cal dir Els en doneu.
FORMES DEL CI
 -prep.+SN: Dóna-ho al Lluís -Pronom fort: T’ho dedico a tu -pronom feble: Dóna-li-ho
 -oració subordinada substantiva: Dóna-ho a qui vulguis
FORMES DE DETECCIÓ DEL CI
Cal preguntar al subjecte PER A QUI fa allò, o bé substituir-lo pels pronoms febles LI-ELS, EM,ET,ES,ENS,
US (tant pel masculí com per al femení): La Maria compra flors per a ell o ella (LI), per a ells o elles (ELS),
per a si mateixa (ES), per a mi (EM compra flors), per a tu (Et compra), per a nos. vos. (Ens, us compra)
EL COMPLEMENT ATRIBUT (CAtrib)
DEFINICIÓ
Designa una qualitat, característica o estat del subjecte dins d’una oració copulativa (amb predicat
nominal: verbs SER, ESTAR, SEMBLAR). Aquests verbs copulatius tenen un significat buit: només
serveixen de còpula entre Subjecte i Atribut.
L’Atribut concorda amb el subjecte en gènere i nombre: la Laia està trista, el Watson està trist, els
detectius estan tristos, les cosines estan tristes. Tot i que no sempre: les marees són un fenomen estrany
De vegades es fan construccion emfàtiques amb el pronom EN : Així m’agrada, que en siguis, de valent!,
Sí que n’era, de bo, aquell menjar!
Altres vegades, el verb copulatiu deixa de ser-ho i agafa CC de Lloc, Temps, Causa etc: És a Portbou, M’hi
estaré dos mesos, És pel seu bé (causa) en Pere n’està molt , de les seves filles; això va ser aquell any que
va nevar; es va estar amb els seus pares, m’estaré d’intervenir, està per pintar
Si el CAtrib. va posposat al verb, si és adjectiu és atribut, però si és una oració subordinada, és el
subjecte (és mentida el que ha dit el ministre)
No hi ha atribut en les tautologies, perquè tenen un subjecte repetit: el negoci és el negoci
La frase pot dur CC i CI: aquest és el llibre per al teu germà; les aigües sulfuroses són bones per al ronyó.
Cal vigilar de no confondre’l amb una frase passiva: el manifestant és apallisat per la policia.
FORMES DEL CAtrib.
 Adj o SAdj o Parrticipi: El Sherlock està cofoi, les jugadores estaven cansades
 SN: El Sherlock és un detectiu privat
 Sprep: El Sherlock és de Gran Bretanya
 SAdv: La festa és avui, estàc om un llum, ell és així, això em sembla bé
 Oració subordinada substantiva/adjectiva : Aquest noi és aquell que et vaig comentar, el seu amic va
ser qui el va advertir, la feina serà evitar-ho.
FORMES DE DETECCIÓ DEL CAtrib.
-Substituir-lo pels pronoms febles EL,LA,L’,ELS,LES, HO : Ho és (llest), l’és (el metge), la sembla (la seva
xicota), els són (els metges), les són (les cupletistes)
-Veure la concordança entre Subjecte i Atribut en gènere i nombre.

Pàgina
11

EL COMPLEMENT PREDICATIU (CPred)
DEFINICIÓ
Designa una qualitat , característica o estat del subjecte o del CD en oracions amb verb predicatiu, però
que també informa i matisa el verb alhora: El pare de la Laia viu sol (‘sol’ concorda amb el Subjecte i
també ens diu com ‘viu’), La Laia sempre portava la roba neta (‘neta’ ens diu com estava la roba i també
com la portava la Laia). Vaig fer l’escudella salada, la Rosa es va tornar pàl.lida. La consideren una bona
amiga, El vestit, el vol de seda, Ja se n’ha fet, de sòcia del club? Me’n dic, de Joan, Me’n sento molt, de
contenta
Poden donar-li també un matís intensiu o partitiu: En Jan sempre en va, de ben vestit; me’n sento molt,
d’afalagat
Hem de vigilar de no confondre el CPred de CD amb un CN de CD normal i corrent: Rosegava un crostó
sec (sec és CN de crostó, perquè no hi ha cap manera “seca” de rosegar). A més, el CN no es pot
substituir per un pronom feble: En rosegava un .I el CPred sí :Ha deixat els camins intransitables (Els hi
ha deixats)
Els verbs que solen dur un CPred són :
 Els que tenen un CPred que concorda amb el Subjecte: caure, caminar, conservar-se, dur, esdevenir,
fer-se , mantenir-se, morir, mostrar-se, néixer, posar-se, quedar, restar, tornar-se, trobar-se, viure
(van caure drets)
 Els que tenen un CPred que concorda amb el CD: agafar, atrapar, beure, comprar, considerar, coure,
delcarar, deixar, designar, elegir, estimar-se, fer, jutjar, nomenar, prefrir, proclamar, sembrar, servir,
tenir, trobar, vendre, vestir (van atrapar el lladre viu, van nomenar el seu oncle soci honorari)
 Alguns duen preposició: considerar com a, passar per, tenir per, tractar de (Consideraven la noia com
a filla seva, han de tractar els entrevistats de vostè)
FORMES DEL CPred.
 Adj,. o S. Adj. o Participi Dorm molt tranquil.la, el vi es va tornar agre, es manté apartat
 SN: L’han nomenada presidenta del club
 Participi: Té la rosa premsada, es van mantenir allunyats
 SPrep. Treballa de bomber, el van prendre per un lladre, el van tractar de mentider/com a mentider ,
Li han fet la foto de perfil
 Prep. + Oració subordinada Treballa d’allò que et vaig dir
FORMES DE DETECCIÓ DEL CPred.
-Substituir-lo pel pronom feble HI o EN (aquest darrer, en cas que comenci per la preposició ‘de’):
La Laia sempre hi portava la roba (neta), El pare de la Laia hi viu (sol)
ATENCIÓ!: No preguntem al verb COM? perquè ens respondrà el CPred. i no és un CC de Manera. Per
diferenciar uns i altres, recordem que el CCManera sol ser adverbi i el CPred. sol ser Adjectiu: treballa
descansat (CPred), treballa relaxadament (CCM)
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL O COMPLEMENT PREPOSICIONAL (CRV o CPrep)
DEFINICIÓ
És un complement exigit per certs verbs que regeixen una preposició. En general, però no sempre, és
incompatible amb el complement directe. A banda de l’estructura típica també regeixen preposició
algunes construccions: tenir aspiracions a, treure profit de, tenir interès en, estar d’acord amb…
El CRV rep altres noms com complement preposicional, complement preposicional d’objecte, etc
Més exemples: La seva dona es dedica a la construcció.. La Cristina no es fa molt amb les cunyades. Tu
sempre t’has interessat per ells.Hi ha verbs que canvien de significat quan apareix la preposició (fer-se
amb algú (avenir-se), entendre en informàtica (ser especialista)
FORMES DEL CRV O CPrep.
 S prep.: Penseu en l’estoig
 Pronom feble: Penseu-hi
 Preposició + Infinitiu: Penseu a dur l’estoig
 QUE + oració subordinada substantiva: penseu que heu de dur l’estoig
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS DAVANT UN CRV
Generalment, el CRV és un SN precedit de preposició, però també pot ser una oració (que serà
subordinada). En aquests casos:

Pàgina
12

—Les preposicions EN/AMB són substituïdes per A/DE, segons el cas, quan el CRV és una oració
d’infinitiu: No he pensat a (de) donar-li el paquet. [però: No he pensat en tu]
Estic d’acord a (de) participar-hi. *però: Estic d’acord amb la nostra participació+
—Totes les preposicions desapareixen quan el CRV és una oració subordinada introduïda per la
conjunció QUE: S’acostumaren que una màquina ho feia tot. *però: S’acostumaren a la màquina+
Els treballadors s’adonaran que no tot són avantatges. *però: S’adona de tot+ Per evitar una construcció
dura es pot intrcalar EL FET QUE: S’ha acostumat que /al fet que…
FORMES DE DETECCIÓ D’UN CRV
Els verbs que duen un CRV no tenen sentit si no està present a la frase Sempre *s’avé (?)
Si eliminem la preposició, la frase queda incorrecta: Confio en la victòria Confio *la victòria
Substituir-lo per un pronom feble HI o EN (aquest darrer, en cas que comenci per la preposició ‘de’):
m’he oblidat que tornaves- Me n’he oblidat (se sobrentén la preo¡p. ‘de’ que ha caigut davant el ‘que’)
opta per sortir d’hora (hi opta)
Cal vigilar que alguns verbs poden dur complements diferents: parlo anglès (CD), parlo de tu (CRV)
VERBS MÉS FREQÜENTS QUE EXIGEIXEN CRV, CLASSIFICATS A PARTIR DE LA PREPOSICIÓ:
Prep. a Prep. en Prep. de Prep. amb Prep. per
Accedir a
Acostumar-se a
Al.ludir a
Animar-se a
Aprendre a
Arriscar-se a
Aspirar a
Atenir-se a
Avenir-se a
Contribuir a
Decidir-se a
Dedicar-se a
Disposar-se a
Excitar a
Exposar-se a
Habituar-se a
Incitar a
Optar a
Procedir a
Recórrer a
Referir-se a
Renunciar a
Tendir a
Afanyar-se en
Complaure’s en
Confiar en
Consistir en
Convertir en
Entendre en
Entossudir-se en
Exercitar-se en
Fixar-se en
Interessar-se en
Insistir en
Participar en
Pensar en
Tardar en
Tenir interès en
Vacil.lar en
Abstenir-se de
Adonar-se de
Alegrar-se de
Avergonyir-se de
Burlar-se de
Cansar-se de
descuidar-se de
Desdir-se de
Desistir de
Dubtar de
Enorgullir-se de
Estar content de
Eximir de
Fer-se càrrec de
Gaudir de
Gloriejar-se de
Oblidar-se de
Ocupar-se de
Parlar de
penedir-se de
Preocupar-se de
Prescindir de
Queixar-se de
Recordar-se de
Refiar-se de
Riure's de
Saber de
Tenir cura de
Tractar de
Adir-se amb
Amenaçar amb
Avenir-se amb
Comptar amb
Estar d'acord amb
Fer-se amb
Haver-n’hi prou amb
Lligar amb
Relacionar-se amb
Amoïnar-se per
Atabalar-se
per
Interessar-se per
Optar per
Preguntar per
Preocupar-se per

EL COMPLEMENT AGENT
DEFINICIÓ
El complement agent és el subjecte actiu que ha passat a frase passiva i sol anar darrera la preposició
PER i les seves contraccions (PEL, PELS, PER LES): El rei contempla el regne- el regne és contemplat pel rei.
El Complement Agent no pot ser substituït per cap pronom feble.
FORMES DEL CAg.
 -Cprep.: És contemplat per aquella noia
 -pronom tònic: Està fet per tu
 -Prep+ Oració subordinada substantiva: És contemplat per qui ostenta el poder
FORMES DE DETECCIÓ D’UN CAg.
Passar l’oració a activa i veure si el CAg. passa a ser el subjecte: el país serà governat pel més votat. El
més votat governarà el país.

Pàgina
13

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
DEFINICIÓ
Els complement circumstancial designa les circumstàncies en què té lloc l’acció del verb, que poden ser
diverses: lloc, temps, manera, quantiat, companyis, instrument, afirmació, negació, dubte... Alguns
gramàtics parlen també de ‘causa’, ‘conseqüència’, ‘finalitat’, etc. o diuen que els CC d’afirmació ,
negació o dubte són modalitzadors (indiquen la modalitat de l’oració, no una circumstància)
Els CC poden ser-ho de tota l’oració (Demà el Pere us portarà els llibres, Llegia una novel.la amb molta
atenció, etc.) i d’altres només ho és del verb, si la seva absència deixaria la frase coixa (El Joan entrava a
casa, En Pere col.locava els llibres al prestatge) . Alguns gramàtics encara parlen d’adverbis que
modifiquen el predicat sencer, no sols el verb, però no el subjecte (Vaig anar a Barcelona a poc a poc)
FORMES QUE ADOPTA UN CC
• SN: aquest matí, ha cantat el rossinyol, va desaparèixer el 22 d’octubre
• Sprep: ho clavarem amb el martell, es van barallar per un noi
• Adv. o Sadv o locució adverbial: Avui sortiràs d’hora?,La Laia menja molt bé, camina a les palpentes
• Pronom fort o feble: Hi aniràs? Estudiava amb ell.
• Adverbi/conjunció/preposició + Oració subordinada adverbial: Quan vinguis, estarem junts, en
arribar-hi, ell ja no hi era.
MANERES DE DETECTAR UN CC
És movible dins la frase: Ahir va venir el metge; el metge va venir ahir; el metge, ahir, va venir... (si estan
al principi o al mig solen anar separats per comes)
Admeten preguntes al verb: ON? QUAN? COM? QUANT? AMB QUI? AMB QUÈ?
Substituir-lo per un pronom feble HI o EN (aquest darrer, en cas que comenci per la preposició ‘de’):
Ve de casa (en ve), va a casa (hi va)
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC O LOCATIU (CCLl)
Indica el lloc on passa l’acció del verb: S’estarà a un hotel de cinc estrelles
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE TEMPS O TEMPORAL (CCT)
Indica el moment en què passa l’acció del verb: cada dia, ben d’hora, surt a córrer
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE MANERA O MODAL (CCM)
Indica la manera com es realitza l’acció del verb: S’ho pren filosòficament i amb alegria
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE QUANTITAT (CCQ)
Indica quina quantitat d’acció de verb es fa: estudia molt, poc, bastant...
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE COMPANYIA (CCC)
Indica la persona que acompanya el subjecte a fer aquella acció o verb: Vaig a nedar amb la Lluïsa
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL D’INSTRUMENT (CCI)
Indica l’eina, transport, etc. que es fan servir per fer el verb: escriu amb ploma, a llapis, amb ordinador
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL D’DAFIRMACIÓ (CCA)
Indica que l’acció del verb es fa realment: També vindré.
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE NEGACIÓ (CCN)
Nega que es faci l’acció del verb: Tampoc vindré.
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE DUBTE (CCD)
Dubta que es faci l’acció del verb: Potser vindré.
...

Pàgina
14

SINTAXI- NIVELL MITJÀ- LES ORACIONS COMPOSTES- LES
ORACIONS COORDINADES
DEFINICIÓ D’ORACIÓ COMPOSTA I ORACIÓ COORDINADA
ORACIÓ COMPOSTA:
Una oració composta és aquella que té dos o més verbs, per tant, està formada per dues o més oracions
unides per nexes o signes de puntuació:
o Les oracions coordinades estan unides per conjuncions i són dels mateix nivell d’importància: Li ho
dius tu o li ho dic jo
o Les oracions juxtaposades estan unides per sines de puntuació i poden tenir un signfiicar coordinat o
subordinat subjacent: Menja, resa, estima. Li ho dius ? Li ho dic?
o Les oracions subordinades estan unides per tota mena de nexes (conjuncions, pronoms, adverbis,
etc.) i n’hi ha una de principal (sense nexe davant) i l’altre de subordinada (amb nexe davant). La
subordinada no podria funcionar independentment, i sol ser intercanviable per un nom, adjectiu o
adverbi. L’oració subordinada també es diu PROPOSICIÓ : Encara que no ho vulguis, li ho diré.
ORACIONS COORDINADES
Són dues oracions al mateix nivell ,que podrien funcionar independentment l’una de l’altra. La partícula
coordinant o nexe determina la relació entre les dues, per tant, en trobarem de diferents tipus:
NOM DEFINICIÓ NEXES EXEMPLES
Copulativa Suma els significats de les
dues oracions= A+B
i, no..ni No canta ni balla.
Disjuntiva Planteja una tria entre dues
possibilitats= A o B
o, o bé, sinó Cantes o balles?
Adversativa Planteja una oposició entre
les dues oracions = A però B
però, sinó, amb tot,
encara que,
més aviat, així i tot,
malgrat això
No canta, però sap ballar
Encara que no canta, sap ballar
No canta, sinó que balla
Explicativa Fa alguna aclariment sobre
la primera oració o un dels
seus mots= A, és a dir, B
és a dir
o sigui
o sia
això és
Canta, és a dir, emet sons
eufònics
Distributiva Manifesten una distribució
de les accions de les dues
oracions, no simultània, sinó
ara una, ara altra
=Ara A ara B
ara…ara
l’un..l’altre
o…o
ni…ni
tan aviat…
tan aviat
Tan aviat canta, com balla
ara canta, ara balla
o canta o balla
ni canta ni balla
l’un canta, l’altre balla
Consecutiva
o Il.lativa
La segona oració és
conseqüència de la primera
=A així que B
doncs, per tant, així que,
de manera que, en
conseqüència
Canta, per tant, tapa’t les
orelles.
Continuativa La segona oració continua
en el temps, o se suma, a la
primera= A, i encara més, B
Doncs, a més, d’altra
banda, i encara, i fins i tot,
encara més, així mateix, ni
tan sols, ni solament
Canta i fins i tot balla
Canta ,i encara més, balla

...
SINTAXI- NIVELL MITJÀ- LES ORACIONS JUXTAPOSADES
DEFINICIÓ
Les oracions juxtaposades estan unides per petites pauses (que no siguin punts), però mantenen entre
elles una relació de significat. No és juxtaposada: Sortiré pel matí. No em trobo gaire bé. Sí que és
juxtaposada: Sortiré pel matí: em posaré el despertador a les 8.
Els sines de puntuació emprats són les comes, dos punts, punts i coma, etc. Més exemples:
No és que sigui esquerp, és la seva naturalesa. No pot portar cotxe, té quinze anys.
La relació entre les frases es pot sobreentendre de coordinació (mira, somriu –i-) o de subordinació (Ha
agafat el paraigües. Està plovent)
...

Pàgina
15

SINTAXI- NIVELL AVANÇAT- LES ORACIONS SUBORDINADES
DEFINICIÓ
Les oracions subordinades se supediten a una oració principal i no poden independitzar-se’n. N’hi ha de
tres tipus:
 SUBORDINADES SUBSTANTIVES: equivalen a un nom ( que les pot substituir i tornar l’oració
composta en una oració simple) i fan les seves mateixes funcions sintàctiques:
La professora vol QUE LI DIGUIS LA VERITAT (la professora vol la veritat); S'adonà QUE S'HAVIA
EQUIVOCAT ( s’adonà del seu error); És aconsellable INCREMENTAR PROGRESSIVAMENT LES
TASQUES ESCOLARS (és aconsellable l'increment progressiu de les tasques escolars)
 SUBORDINADES ADJECTIVES: equivalen a un adjectiu (que també les pot substituir, etc.) i en fan les
seves mateixes funcions sintàctiques:
El cotxe QUE HA GUANYAT és un model revolucionari (el cotxe guanyador) ;El llibre QUE LLEGEIXO és
molt interessant (el llibre llegit); El noi QUE MÉS M'AGRADA m'ha demanat per sortir (el noi preferit)
 SUBORDINADES ADVERBIALS: equivalen a un adverbi (que també les pot substituir, tot i que no es
pot fer en totes els casos) i en fan les seves mateixos funcions sintàctiques:
EN SORTIR DE CASA vaig caure (llavors, va caure); No em sembla bé TAL I COM HO HAS PLANTEJAT
(No em sembla bé així); D'AQUÍ ESTANT es veu casa meva (des d'aquí es veu casa meva)
ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES
Equivalen a un nom o SN.
FORMES DE LA SUB. SUBSTANTIVA
 QUE+ ORACIÓ (subst. COMPLETIVA) Espero QUE BALLI AMB MI
 (PREPOSICIÓ) + ORACIÓ D'INFINITIU (Subst d'INFINITIU) Parlàvem D'ANAR A VENÈCIA AVIAT
 ORACIÓ INTERROGATIVA INDIRECTA: QUÈ (PRONOM INTERROGATIU) + ORACIÓ (No sé QUÈ
PASSA); SI + ORACIÓ ( Demana-li SI HI ANIRÀ) COM + ORACIÓ (Pregunta-li COM HI ANIRÀ)
 PRONOM RELATIU + ORACIÓ (Subst. RELATIVA) EL QUE DIUS és cert
(Les subordinades substantives de relatiu són subordinades adjectives de relatiu que han perdut el seu
antecedent, que ja no està a la frase)
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES SUBSTANTIVES EN RELACIÓ A L’ORACIÓ PRINCIPAL
o SUBJECTE:M'agrada SORTIR DE NIT, em molesta QUE NO TRUQUIS; ens preocupa QUE ARRIBI TARD ,
em perjudicarà molt QUE ELLA HAGI MARXAT (sol aparèixer amb verbs com interessar, molestar,
preocupar, agradar, retreure...) És divertit QUE ENS REUNIM TOTS / És fàcil TROBAR LA SOLUCIÓ (sol
aparèixer amb verbs copulatius seguits d’atribut i després d’infinitiu o completiva) EL FET QUE
SIGUIS ALT no et farà córrer més, TREBALLAR A LES FOSQUES no em sembla possible; EL FET
D’HAVER-HI ARRIBAT TAN TARD no em sembla possible, la idea de treballar a les fosques no em
sembla possible, quant al ft de venir d’hora, ho trobo molt discutible, qui oli remena, els dits s’unta
(amb EL FET QUE –o semblants- i/o Infinitiu)
o CN : Té la seguretat QUE TOT ANIRÀ BÉ, no tinc por QUE MARXI, tinc la impressió QUE TOT ANIRÀ BÉ,
ara ja tenim la seguretat DE NO SER MAL COMPRESOS; La por DEL QUE DIRAN et mortifica massa;
tinc la sospita QUE AIXÒ NO ÉS CERT, Un dels meus veïns, EL QUE TREBALLA AL BANC, es ven el pis.
(sol anar en frases d’estats psicològics i noms com impressió, sensació, dubte, por,confiança,
temor…)
o CADJ.: Estem segurs QUE TOT ANIRÀ BÉ, no està acostumat QUE LES COSIS LI SURTIN BÉ, És
incapaç DE FER LES COSES BEN FETES, estava convençut QUE SE’N SORTIRIA/DE SORTIR-SE’N/DE TOT
EL QUE HAN DIT (sol anar amb adjectius d’estat d’ànim com content, segur, encantat, convençut…)
o CADV: Estaven lluny DE TROBAR LA VERITAT
o CD: Em pregunto SI N'ESTÀ AL CORRENT, li va dir SI VOLIA SORTIR AMB ELL, va afirmar QUE HAVIA
TRENCAT EL PACTE, demana-li COM HO HA FET, pregunteu-li SI VINDRÀ AVIAT , nosaltres no direm
que has treballat molt (sol anar amb verbs de dicció: dir, respondre, exposar, manifestar, afirmar,
suggerir, creure, assegurar…), també admeten infinitius, completives, interrogatives, etc. (volem
pujar-hi, volen que hi pugem, podem anar-hi, asseguren que hi aniran, buscaré allò que em vas
deixar abans d’ahir.
o CI: Van donar les claus A QUI VAN VOLER,
o CRV O CPREP: No t'oblidis DE TANCAR LA PORTA, es va negar A SER UTILITZAT, confia QUE TOT

Pàgina
16

SURTI BÉ, Ells acostumen a ESCRIURE A POC A POC, Penseu QUE LI HEU DE DIR LA NOTÍCIA /A DIR-LI
LA NOTÍCIA, es burlava DELS QUE QUEIEN EN EL PARANY
o COMPLEMENT ATRIBUT: El seu desig és APROVAR L'EXAMEN, la decisió va ser QUE PAGUÉS, la
veritat és QUE NO HO HE FET, aquest diari és EL QUE VULL, Fou ell QUE EM DONÀ LA BONA NOTÍCIA
o COMPLEMENT PREDICATIU (no admet la subs. d’Infinitiu ni la interrogativa indirecta): Es va quedar
QUE SEMBLAVA MUT, el prenen PER AQUELL QUE SURT A LA TELEVISIÓ.
o CC: Es va comprar la casa AMB EL QUE VA GUANYAR
o CAGENT (només les de relatiu): la cerimònia va ser seguida PER TOTS ELS QUI HI EREN

IMPORTANT!
 LA PREPOSICIÓ EN/AMB CANVIA A A/ DE DAVANT D'INFINITIU :
o Pensa en els llibres que...
o Pensa a/de tornar-me els llibres que...
 LA CONJUNCIÓ QUE SENSE ACCENT NO POT DUR UNA PREPOSICIÓ AL DAVANT:
o No t'oblidis de comprar la novel.la
o No t'oblidis que has de comprar la novel.la
 LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTATIVES D'INFINITIU, tot i no tenir un verb conjugat, poden
contenir complements verbals d'aquest infinitiu i el seu propi subjecte:
o Odio menjar fetge (‘fetge’ és CV de ‘menjar’, no d’odio’)
o EN LES ORACIONS INTERROGATIVES, si el nexe és un pronom interrogatiu fa dues funcions (nexe i
funció sintàctica, dins la seva proposició: No sap què vol- QUÈ és la cosa, per tant CD de ‘vol’; Li va
preguntar qui vindria a la festa: QUI és la persona, per tant, Subjecte de ‘vindria’), si el nexe és
conjunció, només fa de nexe (volia saber si l’ajudaria). En les oracions amb determinant
interrogatiu, aquest determinant fa dues funcions: nexe i det.: Digues-li quants convidats has fet
venir
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
Equivalen a un ADJECTIU O SAdj. Per això van col.locades darrere d'un nom , que es diu ANTECEDENT , i
van encapçalades per un PRONOM RELATIU que subordina l'oració adjectiva a la principal.
Les oracions subordinades adjectives poden ser especificatives (van sense comes) o explicatives (van
amb comes) igual que ho poden ser els adjectius:
Els barcelonins que no estiguin empadronats no podran votar a les eleccions (només els no empadronats)
Els barcelonins, que no estaven gaire entusiasmats, van votar a les eleccions (tot ells)
FORMES DE LA SUB. ADJECTIVA
o QUE + ORACIÓ No t'oblidis del treball QUE HAS DE PRESENTAR
o PREPOSICIÓ + QUÈ + ORACIÓ Han trobat l'arma AMB QUÈ COMETÉ EL CRIM
o (PREPOSICIÓ)+QUI + ORACIÓ Ha telefonat la noia DE QUI PARLÀVEM AHIR
o ARTICLE+ QUAL Els llocs EN ELS QUALS ENS REUNIM estan tancats
o (PREPOSICIÓ) +ON + ORACIÓ Els locals ON ENS REUNIM estaran tancats
o LA QUAL COSA/COSA QUE+ ORACIÓ Em va confessar que m'estimava, LA QUAL COSA/COSA
QUE EM VA FER SALTAR D'ALEGRIA (en aquest cas, l'antecedent és tota l'oració anterior, no un sol
nom)
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES ADJECTIVES EN RELACIÓ A L’ORACIÓ PRINCIPAL
Només pot fer una oració sintàctica:
CN del seu antecedent Enganxa-ho amb la cola QUE HE COMPRAT AVUI (CN de
‘cola’)
ELS PRONOMS RELATIUS
 QUE: El pronom relatiu més utilitzat és QUE, sense accent ni preposició al davant. Es pot confondre
amb la conjunció QUE de les subordinades substantives. Per diferenciar-los, recordeu que el QUE
relatiu va darrere del nom antecedent, i el QUE conjunció sol anar darrer d'un verb conjugat. El QUE
relatiu no pot dur MAI preposició al davant. Sol fer de subjecte, CD o CCTemps (el participant que
pinti…, dóna’m la tovallola que tens… va passar el dia que l’home començava…)
 QUÈ: duu sempre preposició al davant quan està accentuat ( allò de què et parlava, allò amb què vas

Pàgina
17

escriure, allò de què te’n vas riure, allò per què lluitaves) pot fer de CRV (el llibre de què t’hem parlat)
de CC (les eines amb què treballa estan…)
 EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS, és intercanviable amb QUE, QUI, QUÈ i ON: Han trobat
el ganivet amb el qual el van matar ,Han trobat el ganivet amb què el van matar ,Ha telefonat la
noia de la qual parlàvem ahir ,Ha telefonat la noia de qui parlàvem ahir. Pot fer de Subj. CD i
CCTemps si duu només article, però si també duu preposició al davant pot fer de CI ( Els finalistes
als quals el jurat dóna l’nehorabona…), CRV (L’actriu en la qual confiaves no recita…), CC (Les eines,
amb les quals treballa, estan…), CN Els indis, l’audàcia dels quals és evident, pertanyen a un grup
extingit)
 QUI, amb preposició pot fer de CI (els finalistes a qui el jurat dóna l’enhorabona…), de CRV (L’actriu
en qui confiaves no recita…) CC (El noi amb qui anaves és…)
 ON, amb preposició o sense, sempre és CCLloc : L’habitació on havíem dormit no tenia finestres
 LA QUAL COSA, COSA QUE, FET QUE, (NOM)+QUE substantivitzen un antecedent global, per tant
fan qualsevol funció d’un Nom: Van cantar la cançó sencera (cosa que, la qual cosa, cançó que) va
agradar a tothom (aquí seria subjecte)
 EL QUE, LA QUE, EL QUI, LA QUI, etc. només són correctes si es poden intercanviar per ALLÒ QUE,
AQUELL QUE, AQUELL QUI, AQUELLA QUE/QUI, etc. Són incorrectes si equivalen a EL QUAL, LA
QUAL, ELS QUALS, LES QUALS.
 El que dius no és veritat (correcta)
 Aquesta carpeta i la que m'has deixat són de color blau (C)
 Els qui arribin tard seran penalitzats (C)
 Les noies de l'altre dia i les que vindran demà són del mateix grup. (C)
 L'ordinador amb el que escric (incorrecta)
 L'escola a la que assisteixo (incorrecta)
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DELS PRONOMS RELATIUS DINS DE LA SUBORDINADA ADJECTIVA
Com que el nexe d'unió amb l’oració principal, les subordinades adjectives tenen un PRONOM RELATIU, i
ja sabem que els pronoms substitueixen noms (justament, substitueixen l'ANTECEDENT del pronom), així
doncs, fan funció sintàctica DINS DE L'ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA:
o SUBJECTE: El noi que és m’agrada és alt i ric (el noi m’agrada)
o CD. Torna-li els diners que li deus (li deus els diners)
o CI: El senyor a qui vas telefonar és bomber (vas telefonar al senyor)
o CRV: És el company amb el qual s’avé més (s’avé amb el company)
o CCLloc : Aniré a la botiga on vaig veure aquell vestit (vaig veure aquell vestit a la botiga)
o CCCo,. CCI: La senyora amb la qual vaig parlar és grega (vaig parlar amb la senyora)
ORACIONS SUBSTANTIVES DE RELATIU
Recordem que LES ORACIONS SUBSTANTIVES DE RELATIU són ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
que han perdut el seu antecedent:
SUBJECTES: El llibre QUE LLEGEIXO és molt interessant - EL QUE LLEGEIXO és molt interessant, els qui no
vulguin pols, que no vagin a l’era; aquells que no diran la veritat, seran impugnats; tothom qui diu que no
hi ha anat, menteix; tot aquell que sàpiga això, que ho digui; allò que aquell escriptor afirma en els seus
escrits és fals; el que dius és molt assenyat; de tot allò que ell afirma, no me’n crec ni la meitat; amb el
que dius no n’hi ha prou;
CD: Va comprar tot allò que va veure
CI: doneu els discos al qui arribi primer, donaven globus a tothom qui en volia
CRV: Parla malament de qui li desagrada
IMPORTANT!
 LO QUE/ LO QUAL són formes castellanes, incorrectes en català. S'han de substityuir per LA QUAL
COSA o COSA QUE: vaig aprovar l'ESO, la qual cosa m'omplí de satisfacció.
 NO ES POT REPETIR LA MATEIXA COSA DOS COPS: UNA AMB PRONOM FEBLE I LA MATEIXA AMB
PRONOM RELATIU. És incorrecta la frase: la noia a qui li vaig telefonar l'altre dia, PERQUÈ 'A QUI' I
'LI' són la mateixa noia. S'ha de dir: la noia A QUI vaig telefonar l'altre dia...
ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS

Pàgina
18

Equivalen a un ADVERBI O SAdv. Per això funcionen com a Complements Circumstancials de temps, lloc i
manera de l'oració principal o també expressen relacions lògiques de causa, conseqüència, finalitat, etc,.
entre l'oració principal i la subordinada adverbial.
Alguns gramàtics estableixen tres nivells de subordinació adverbial: 1. la que afecta a tota l’oració
principal (Quan vinguis, ja hauré dinat), la que afecta només al SV de l’oració principal (L’Elena pensa en
tu quan és a casa) i la que afecta només al Verb del SV principal (somriu com si fos una estrella, la Maria)
FORMES DE LA SUB. ADVERBIAL
 CONJUNCIÓ + ORACIÓ QUAN ARRIBIS A CASA, telefona al Joan
 (PREPOSICIÓ) + ORACIÓ D'INFINITIU Estudia automoció PER PODER FER DE MECÀNIC
 ORACIÓ DE GERUNDI BAIXANT PER L'ESCALA, es va trencar el peu
 ORACIÓ DE PARTICIPI ACABADA LA REUNIÓ, els assistents van sortir
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES ADVERBIALS EN RELACIÓ A L’ORACIÓ PRINCIPAL
 CC DE TEMPS Li truco SEMPRE QUE EL NECESSITO
 CC DE LLOC Ei, noi, fixa't PER ALLÀ ON PASSES
 CC DE MANERA O MODE No em sembla bé TAL COM HO HAS PLANTEJAT
 COMPARATIVA Ho fa TAN BÉ COM SAP
 CAUSAL No sortirem PERQUÈ ESTEM CANSATS
 CONSECUTIVA Hi hagué un accident DE MANERA QUE VAIG CRIDAR
 CONDICIONAL SI GUANYEN, ho celebrarem
 FINAL T'ho diu PER FER-TE EMPIPAR
 CONCESSIVA ENCARA QUE VOLGUÉS, no ho podria explicar
ADVERBIALS TEMPORALS
Aquestes oracions expressen el moment temporal en què té lloc l'acció del verb de l'oració principal.
Poden ser d'anterioritat (abans que), simultaneïtat (mentre que, quan), posterioritat (fins que, des que) i
reiteració (cada vegada que)
CONNECTORS
Els seus connectors són: QUAN, ABANS QUE, SEMPRE QUE, DES QUE, DESPRÉS QUE, MENTRE QUE, FINS
QUE, D'ENÇÀ QUE, CADA VEGADA QUE, ARA QUE, MENTRESTANT, CADA COP QUE.. També hi ha la
construcció EN + INFINITIU: En travessar el carrer, li sobrevingué el dolor
El gerundi pot ser una adverbial temporal simultània o anterior al verb principal: sortint de casa, va
trobar en Pere, Té un mal costum: llegeix conduint. Però no és mai acció posterior: va caure de la cadira,
trencant-se un braç
L’oració adverbial de participi sorgeix d’una passiva on hem elidit el verb ser: Ateses les actuals
circumstàncies, podem dir que…
REMARQUES
 les oracions temporals d'infinitiu s'han d'escriure amb la preposició 'en', tot i que quan parlem
fem servir 'al' :en sortir de casa, vaig caure - al sortir de casa, vaig caure
 la preposició cau davant el 'que': des de que (incorrecte)- des que... després de que (incorrecte)-
després que...
 recordem que el 'quan' pot ser d'una oració interrogativa indirecta i, per tant, tindrem una
subordinada substantiva, no una subordinada temporal: quan se'n vagi, recordeu-li que
s'endugui allò (temporal); no sé quan vindran (sub. substantiva= interrogativa indirecta)
 LES ORACIONS DE GERUNDI PODEN SER SIMULTÀNIES O ANTERIORS A L'ORACIÓ PRINCIPAL,
PERÒ MAI PODEN SER POSTERIORS: Passejant per la Rambla es va trobar en Josep
(simultània),Va sortir de casa, trobant-se després amb la noia que l'esperava (incorrecta)

ADVERBIALS MODALS
Aquestes oracions expressen la manera com es realitza l'acció del verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: COM, COM SI, TAL COM, SEGONS, IGUAL QUE. També hi ha modals de gerundi:
Hem vingut SALTANT PELS MARGES, ho deia RIENT i de participi: feia la feina, CONCENTRADA L’ATENCIÓ
EN ELS JOCS

Pàgina
19

REMARQUES
 les oracions modals amb "a l'igual que" són incorrectes, s'ha de fer servir igual que/igual com'
les meves vambes, a l'igual que les teves, són de marca (incorrecta),les meves vambes, igual que
les teves, són de marca
 recordem que el 'com' pot ser d'una oració interrogativa indirecta i, per tant, tindrem una
subordinada substantiva, no una subordinada modal: endevina com ho ha fet (sub.
substantiva=interrogativa indirecta)
ADVERBIALS LOCATIVES
Aquestes oracions expressen el lloc on es fa l'acció del verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: (preposició) + ON, ARREU ON, ALLÀ ON, ONSEVULLA QUE
REMARQUES
 recordem que el 'on' pot ser d'una oració interrogativa indirecta i, per tant, tindrem una
subordinada substantiva, no una subordinada locativa. i a més, també pot ser d'una subordinada
de relatiu, i funcionar com un pronom relatiu: Van anar on tu els vas recomanar ( sub. adverbial
locativa) ,Ja m'imagino on va (sub. substantiva= interrogativa indirecta) ,La sala on projecten el
film és la número 3 (subordinada de relatiu)
ADVERBIALS COMPARATIVES
Aquestes oracions expressen la comparació entre dos elements, sigui d'igualtat, de superioritat o
d'inferioritat. També pot ser una comparativa de proporcionalitat: COM MÉS... MÉS/MENYS ; QUANT
MÉS /MENYS....MÉS/MENYS, etc.
CONNECTORS
Els seus connectors són: TAN...COM (amb adjectius) , TANT....COM, (amb verbs) MÉS...QUE,
MENYS....QUE, IGUAL DE...QUE, EXACTE A, IDÈNTIC A, EQUIPARABLE A, MILLOR ....QUE, PITJOR QUE,
REMARQUES
 la conjunció 'tan' compara adjectius i la conjunció 'tant' compara verbs: el seu germà és tan
simpàtic com ell ,ha rigut tant com tu
 la conjunció 'tan' és diferent segons si duu 'que' o duu 'com': en el primer cas dóna una oració
consecutiva i en el segon, dóna una comparativa: és tan alt com tu (comparativa) ,és tan alt que
pica de cap cada dos per tres (consecutiva)
 en les oracions comparatives es poden sobreentendre molts elements, començant pel verb o el
mateix adjectiu:Menja més que tu (menges), En Pau estava més disgustat que enutjat (en Pau
estava), La taula és més alta que la cadira (és alta)
ADVERBIALS CONDICIONALS
Aquestes oracions expressen la condició necessària per a l’acompliment del verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: SI, EN (EL) CAS QUE, LLEVAT QUE, POSAT QUE, FORA QUE, TRET QUE, SOLS QUE,
AMB QUE, NOMÉS QUE, A CONDICIÓ QUE, SI ÉS CAS QUE, GERUNDI, PARTICIPI,etc. Portant ulleres de
sol, no hauries quedat enlluernat. Cercant-lo de debò, el trobaràs.
REMARQUES
 les oracions condicionals tenen el verb en condicional compost, i no el poden dur en
plsuquamperfet de subjuntiu: si haguessis estudiat més, hauries obtingut millors notes (bé); si
haguessis estudiat més, haguessis obtingut millors notes (malament)
 no es pot confondre la condicional negativa amb 'si no' amb la coordinada adversativa amb
'sinó': si no tornes, ho entendré (condicional negativa) ,no vindré avui, sinó demà (coordinada
adversativa)
 les expressions 'de+ infinitiu' ' cas de+ infinitiu' ' cas que + infintiu' són castellanes. cal substituir-
les per 'si', 'en cas de', en cas que': Cas de continuar aquesta situació (incorrecta)- En cas de ....;
De continuar aquesta situació (incorrecta)- Si continua...;Cas que continuï aquesta situació
(incorrecta) -En cas que...
 Correlacions verbals: si els avises, vindran; si els avisaves, vindrien/venien; si els vas avisar
vénen/van venir; si els has avisat vénen/vindran/han vingut/hauran vingut; si els havies avisat,
venien /vindrien/havien vingut/haurien vingut; si els avisessis, vindrien; si els haguessis avisat,
vindrien/haurien vingut

Pàgina
20

ADVERBIALS CAUSALS
Aquestes oracions expressen la causa que fa possible el verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: PERQUÈ, JA QUE, COM QUE, ATÈS QUE, VIST QUE, GRÀCIES A, PER TAL COM,
PUIX QUE, etc. La preposició PER pot ser causal (Li ho han concedit PER HAVER TREBALLAT SEMPRE AMB
ELLS), o final (hem vingut expressament per veure’t), però PER A sempre és final (Necessita més diners
per a reparar la teulada) JA QUE ÉS DE SEGONA MÀ, te’l daré més barat; COM QUE NO VA GAIRE BÉ, no
l’engeguem ; PUIX QUE ELL HO HA MANAT, caldrà fer-ho; es manifestà així pER TAL COM HI CONFLUÏEN
TOTES LES CIRCUMSTÀNCIES; els ho hem dit, CAR NO HAURIA VALGUT AMAGAR-HO; els castigaren PER
HAVER-S’HI TROBAT; VIST QUE TOTS SE’L VOLIEN QUEDAR, el van haver de rifar; vés-hi primer, QUE TENS
MÉS NEGUIT QUE CAP; CONGELANT ELS ALIMENTS va estalviar molt, l’obriren EMPENYENT-LA
REMARQUES
 la conjunció 'perquè' pot ser causal i també pot ser final. Diferenciarem els dos tipus perquè les
oracions causals tenen el verb en mode indicatiu i les oracions finals el tenen en subjuntiu' :m'ha
dit que no vindrà perquè té feina (causal);m'ha dit que vindrà perquè li deixis els apunts (final)
 no es pot confondre el 'perquè' junt amb el 'per què' separat, que és una preposició + pronom i
serveix per a fer preguntes o oracions subordinades de relatiu: per què li vas dir allò?; és el motiu
per què s'han separat (per qual)
 la preposició 'per' serveix tant per a oracions causals com finals:L'han felicitat per haver guanyat
el concurs (causal), Treballo per pagar-me els estudis (final)
ADVERBIALS FINALS
Aquestes oracions expressen la finalitat o objectiu de fer el verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: PERQUÈ, A FI DE, A FI QUE, PER TAL DE, PER TAL QUE, PER+ INFINITIU, PER A+
INFINITIU, ORACIÓ PRINCIPAL EN IMPERATIU I FINAL AMB 'QUE'
REMARQUES
 no existeix la conjunció 'per a què'
 'per tal que' és final, i 'per tal com' és causal.
 es produeix ambigüitat quan el 'perquè' va amb 1a i 2a persones del plural, que són iguals en
present d'indicatiu que en subjuntiu, i això pot confondre les oracions finals amb les causals :em
quedo perquè treballem (final) // em quedo perquè treballem (causal)
ADVERBIALS CONSECUTIVES
Aquestes oracions expressen la conseqüència de l'acció del verb de l'oració principal, per tant
complementen TOTA l’oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: DE MANERA QUE, TAN... QUE, TANT ...QUE, MASSA/MOLT/PROU.... PERQUÈ,
AIXÍ QUE, Tenia tanta feina QUE NO PODIA DESCANSAR; això és massa laboriós PERQUÈ HI PUGUEM
DEDICAR MÉS ESTONA; ens va semblar prudent retirar-nos del tot, FINS AL PUNT QUE ARA JA NO ENS HI
SENTIM GENS LLIGATS; hi érem tots, DE MANERA QUE NO VA CALER QUE AVISÉSSIM NINGÚ; diu les
coses DE FORMA QUE TOTS HI BADEN; treballa tant QUE ES MATA, és massa escèptic PER
COMPROMETRE’S; estava cansat FINS AL PUNT DE PRESENTAR LA DIMISSIÓ; vam veure el terra mullat,
D’ON VAM DEDUIR QUE HAVIA PLOGUT
REMARQUES
 les oracions consecutives amb 'com' són castellanismes : és massa important com perquè ho
deixem de banda(incorrecta)- és massa important perquè ho deixem de banda; L'assassí no va
ser prou llest com per poder eludir la justícia (incorrecta). L'assassí no va ser prou llest per poder
eludir la justícia
ADVERBIALS CONCESSIVES
Aquestes oracions expressen una possible objecció o problema perquè es pugui realitzar el verb de
l'oració principal, però que no l'impedeix.
CONNECTORS
Els seus connectors són: ENCARA QUE, MALGRAT QUE, TOT I QUE, A PESAR DE, A PESAR QUE, PER BÉ
QUE, PER MÉS QUE, PER ...QUE , BALDAMENT, MAL QUE, ADMETENT QUE, SUPOSANT QUE, COMPTANT
QUE, TOT I + INFINITIU , NI QUE, GERUNDI etc. OBRINT-LA DEL TOT , tampoc entrarà gens d’aire (encara

Pàgina
21

que l’obris del tot) tot i essent barat, no me’l vull comprar i de PARTICIPI: DEIXATS DE BANDA ALGUNS
TRETS ESPECÍFICS, pertany al primer grup
REMARQUES
 les oracions concessives tenen força relació amb les coordinades adversatives : no feia bo, però
vam sortir d'excursió (coordinada adversativa); encara que no feia bo, vam sortir d'excursió
(adverbial concessiva)
...

Pàgina
22

SINTAXI- NIVELL SUPERIOR- L’ANÀLISI SINTÀCTICA
ORACIÓ SIMPLE
PASSOS PER A REALITZAR CORRECTAMENT UNA ANÀLISI SINTÀCTICA EN FORMA D'ARBRE:
❶ SEPARAR SUBJECTE DE PREDICAT
Imagineu-vos que analitzem la frase:
ELS ADVOCATS DE L'ACUSAT VAN PRESENTAR LES PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA
El primer que farem serà separar mentalment (o per escrit, si us va millor) el subjecte del predicat,
perquè llavors, CAP LÍNIA O FLETXA DEL GRUP DE MOTS DE SUBJECTE POT TRASPASSAR LA FRONTERA
INVISIBLE DE LA SEPARACIÓ CAP AL PREDICAT, I A L'INREVÉS:
ELS ADVOCATS DE L'ACUSAT VAN PRESENTAR LES PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA

❷ SUBRATLLAR EL NUCLI DEL SUBJECTE (NOM) I EL NUCLI DEL PREDICAT (VERB)
Aquestes són les dues paraules bàsiques de l'oració, cal subratllar-les i posar a sota que són el Nom
(abreujat: N) i el Verb (abreujat: V) i que són el nucli del SN subjecte i del SV predicat. Per això, d'elles
surten línies verticals molt llargues, que al final de l'anàlisi s'uneixen formant l'oració (abreujat: O)-
Només quan "tanquem" l'anàlisi posant O, podem saltar-nos la frontera invisible entre subjecte i
predicat.

ELS ADVOCATS DE L'ACUSAT VAN PRESENTAR LES PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA
N V

SN SV

O

❸ IDENTIFICAR LA RESTA DE PARAULES DE LA FRASE I POSAR QUÈ SÓN I ELS SEUS SINTAGMES
Tot seguit, hem d'identificar les resta de paraules de l'oració, subratllant-les i posant a sota si són Adj
(adjectius), Adv (adverbis), prep (preposicions), pron (pronoms) Det (determinants) conj
(conjuncions). Això s'ha de fer bé, perquè si trobem Adj, Adv o altres N, seran nuclis dels seus
sintagmes respectius, i els hem de posar també (SAdj, SAdv, SN). D'aquests nuclis baixaran noves
fletxes verticals, PERÒ MÉS CURTES (perquè són menys importants) que les del subjecte i el predicat:

ELS ADVOCATS DE L'ACUSAT VAN PRESENTAR LES PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA
Det N Prep Det N V Det N Prep N prep N prep N
+ det

SN SN SN SN SN

SN SV
O

Pàgina
23

❹ CONSTRUIR ELS SINTAGMES AMB ELS SEUS COMPLEMENTS
Ara bé una altra feina important: hem trobat tots els nuclis de sintagma que no són subjecte i
predicat. Però són tots igual d'importants? Són tots independents entre sí? Per exemple, a LES
PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA, és evident que no són 4 noms independents: la
"innocència" depèn de les "proves" i "Girona" depèn del "jutge", és a dir, que innocència explica quin
tipus de proves són, i Girona explica d'on és el jutge, però les paraules importants i bàsiques per
entendre la frase són PROVES i JUTGE.

Bé, doncs, ho hem d'expressar de forma gràfica: si Innocència depèn de Proves, allà on vulguem
farem un angle recte de 90 graus que porti la línia vertical d'innocència fins a la línia vertical de
Proves, SENSE TRASPASSAR-LA, com si s'unissin. El mateix farem amb Girona respecte a Jutge. I com
que així expressem la dependència, direm que aquests noms (innocència i Girona) FAN DE
COMPLEMENT DEL NOM (abreujat: CN) del nom de qui depenen (proves i jutge). I posarem CN just a
l'angle.

ELS ADVOCATS DE L'ACUSAT VAN PRESENTAR LES PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA
Det N Prep Det N V Det N Prep N prep N prep N
+ det

SN SN SN SN SN
CN CN

SN SV

O

❺ DETERMINAR ELS COMPLEMENTS DEL NUCLI DE SUBJECTE I DEL NUCLI DE PREDICAT

Ara tenim, en total 3 SN: de l'acusat (dins del subjecte) ; les proves d'innocència; i al jutge de Girona
(tots dos dins del predicat). Hem de fer que aquests SN s'uneixin al nucli del seu grup, perquè també
depenen d'ell: de l'acusat depèn d'ADVOCATS, i les proves d'innocència + al jutge

de Girona, depenen de VAN PRESENTAR. Farem el mateix: angle de 90 graus i portar la línia cap a la
línia vertical dels dos nuclis.

ELS ADVOCATS DE L'ACUSAT VAN PRESENTAR LES PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA
Det N Prep Det N V Det N Prep N prep N prep N
+ det

SN SN SN SN SN
CN CN

SN SV

O
Fixa't que hem hagut d'allargar les línies verticals de PROVES i de JUTGE perquè no medissin el mateix
que els seus CN. Això és important: com més llarga la línia, més independent és aquell nucli del
sintagma. Per això, un SN dependent en funció de CN té la línia vertical més curta que un sintagma
dependent amb altres funcions, i aquests tenen la línia vertical més curta que els nuclis de subjecte i
predicat (els "reis" de l'oració).

Pàgina
24

❺ DETERMINAR LES FUNCIONS DE TOTS ELS SINTAGMES DE L'ORACIÓ EN RELACIÓ AL SEU NUCLI
Ara hem de veure quines funcions fan aquests SN que acabem de fer, en relació al seu nucli.
Què és "DE L'ACUSAT"? Fixa't que la fletxa va cap a un nom (ADVOCATS): Molt bé? CN !!
Què és "LES PROVES D'INNOCÈNCIA"? Fixa't que la fletxa va cap a un verb, per tant, serà un dels
Complements Verbals ( Uf!: CD,CI,CPred,CAtriub,CPrep,CC, CAgent....?). Igualment per a "JUTGE DE
GIRONA"- Bé... difícil oi: són un CD i un CI respectivament ("les proves" és el que necessita el verb
"van presentar" per a poder-se realitzar, i "al jutge " és la persona que rep indirectament l'acció del
subjecte). Posem-ho,un altre cop, a on trenca l'angle. FIXA'T QUE ELS TIPUS DE SINTAGMES ES POSEN
A LA LÍNIA VERTICAL I QUE LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES (CN,CD,CI...) ES POSEN ON TRENCA L'ANGLE.

ELS ADVOCATS DE L'ACUSAT VAN PRESENTAR LES PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA
Det N Prep Det N V Det N Prep N prep N prep N
+ det

SN SN SN SN SN
CN CN
CN CD
CI

SN SV
O

❻ ACABAR L'ANÀLISI
Queden coses per fer, oi? Efectivament: els Det. i les Prep. estan sense fletxes i sense res. Són mots
POC IMPORTANTS. Els determinants acompanyen els noms ( ens diuen gènere, nombre, distància,
possessió, quantitat, etc.) i les preposicions uneixen paraules entre elles (uneixen, PROVES amb
INNOCÈNCIA, per exemple). Per tant, tenen funcions diferents:
-ELS DETERMINANTS tindran línia vertical curteta i angle recte CAP AL NOM QUE DETERMINEN.
-LES PREPOSICIONS tindran línia veritcal curteta i LÍNIA EN DIAGONAL CAP A L'ANGLE DEL NOM QUE
PRECEDEIXEN.
Compte a no creuar les línies entre elles, si estan molt junts!
Fixa't com ho hem fet, i tenint en compte que la contracció AL és preposició A + determinant EL:

ELS ADVOCATS DE L'ACUSAT VAN PRESENTAR LES PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA
Det N Prep Det N V Det N Prep N prep N prep N
+ det

SN SN SN SN SN
CN CN
CN CD
CI

SN SV
O

Te n'adones que NO HEM TRASPASSAT LA FRONTERA DE PUNTS SUSPENSIUS ENTRE SUBJECTE I
PREDICAT?. Molt important!

******************************************************************************

Pàgina
25

Ara t'ensenyem com quedaria una ANÀLISI MAL FETA, és a dir, AMB LÍNIES QUE ES CREUEN ENTRE
ELLES. Els errors estan marcats amb una creu vermella:

ELS ADVOCATS DE L'ACUSAT VAN PRESENTAR LES PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA
Det N Prep Det N V Det N Prep N prep N prep N
+ det

SN SN SN SN SN
CN CN
CN CD
CI

SN SV
O

Els errors són garrafals i l'anàlisi ho demostra perfectament, AMB ELS CREUAMENTS:

1. Un Determinant no pot anar a un Verb (l'article L' no pot determinar VAN PRESENTAR). Els
determinants sempre van cap a un NOM.
2. Un CN no complementa mai un verb (DE L'ACUSAT no pot ser CV de VAN PRESENTAR). Els CN;
complementen sempre a un Nom, mai a un Verb.
3. Un CI no complementa mai un nom (AL JUTGE DE GIRONA no pot ser CV del nom ADVOCATS),
perquè és un dels tipus de complements verbals que existeixen.
4. Una preposició no pot introduir dos SN alhora (D' + INNOCÈNCIA + AL JUTGE...)

ORACIONS COORDINADES

Anem a analitzar oracions coordinades. És relativament fàcil: has d'analitzar la primera oració com si
fos simple i cloure l'anàlisi posant Oració 1; la segona oració també com si fos simple, i cloure l'anàlisi
posant Oració 2; i del nexe d'unió ha de baixar una línia pespuntejada cap avall, que acabi unint la
Oració 1 i l'Oració 2 en una sola Oració Composta Coordinada (i el tipus). Aquí tens dos exemples:

EL DIRECTOR VA APROVAR LES MEVES PROPOSTES I (ell) VA REBUTJAR LES VOSTRES
Det N V Det pos. N conj pron V pr determ.

SN CD SN CD
SN SV SN SV
Subjecte Predicat Subj Predicat

Oració 1 Oració 2

Oració composta coordinada copulativa

Pàgina
26

O CANVIA EL TEMPS O (NOSALTRES) TINDREM AIGUA MOLTS DIES SEGUITS

Conj V Det N Conj Pr. V N Det quant N Adj.

SAdj
SN CN

CD

CCT
SV SN SN SV
Predicat Subjecte Subjecte Predicat

Oració 1 Oració 2

Oració composta coordinada disjuntiva

ELS FILLS DE L'AINA SÓN ÀGILS PERÒ ELS NÉTS DEL VEÍ NO HO SÓN GENS
Det N prep Det N V Adj Conj Det N Prep+Det N Adv Pron V Adv
SN
SAdj SN SAdv CAtrib SAdv
Sprep
SN CAtrib CCQ
CN CCNeg
CN

SN SV SN SV
Subjecte Predicat Subjecte Predicat
O O
Oració
Coordinada
Adversativa

Pàgina
27

ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES
Per a fer l'anàlisi de l'oració composta que conté una oració subordinada substantiva a dins, cal fer
primer l'anàlisi de la principal com si fos una oració simple. Després es fa l'anàlisi de l'oració
subordinada substantiva, com si també fos una oració simple PERÒ TENINT EN COMPTE QUE LA SEVA
ANÀLISI HA DE FINALITZAR A UN NIVELL MÉS ELEVAT QUE LA DE LA PRINCIPAL, PERQUÈ ON COP
CONCLOSA, HA DE FER UNA FUNCIÓ RESPECTE A LA PRINCIPAL (Subj. CD, CRV, Atribut, ETC.)
El nexe o enllaç rep una línia pespuntejada, que va a unir-se a la part final de l'oració subordinada.

(JO) EM PREGUNTO SI (ELL/A) N'ESTÀ AL CORRENT
pro pro V conj pro pro V prep+ det N

SN SN SN
CI CCM S Prep
CCM
SN Subj SV Predicat

SN SV O. Sub. Substantiva en funció de CD de la principal
Subj Predicat

oració composta

M'AGRADA (jo) SORTIR DE NIT A LA PLATJA DE LA BARCELONETA
pro V pro V prep N prep Det N prep Det N

SN SN SN SN
S Prep S prep
CI
CCT CN
SPrep

CCLl

SV SN SV
Subj Predicat
O. Sub. Subst. en funció de Subjecte de la principal
Predicat

oració composta

Pàgina
28

ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
Per a fer l'anàlisi de l'oració composta que conté una oració subordinada adjectiva a dins, cal fer
primer l'anàlisi de la principal com si fos una oració simple. Després es fa l'anàlisi de l'oració
subordinada adjectiva, com si també fos una oració simple PERÒ TENINT EN COMPTE QUE LA SEVA
ANÀLISI HA DE FINALITZAR A UN NIVELL PROPER A LA RATLLA DEL NOM QUE ÉS EL SEU ANTECEDENT,
PERQUÈ ON COP CONCLOSA, HA DE FER DE CN D'AQUEST NOM.
El PRONOM RELATIU de l'o. sub. adj. TINDRÀ DUES LÍNIES: una com a nexe o enllaç (R = relacionant) ,
per la qual cosa rep una línia pespuntejada, i una altra com a pronom=nom, que ha d'anar a fer la
funció que li pertoqui dins de l'oració sub. adj.

LA NOIA QUE VINDRÀ A LA NOSTRA CLASSE ÉS DE TERRASSA
Det N R Pro V prep Det pos. N V prep N

SN SN
SPrep SPrep
CCLl C. Atribut
SN SV
Subj Predicat

O. Sub. Adj. en funció de CN

SN Subjecte SV Predicat

Oració composta

(NOS.)HEM PARLAT AMB LES PERSONES QUE VAU CONÈIXER ALS ALPS(VOS)
Pro V prep Det N R Pro V prep Det N Pro

SN SN SN
CD Sprep
SV CCLl
Predicat SN Subj

Sprep

O. Sub Adj. en funció de CN
SN SV CCCompanyia
Subjecte Predicat

Oració composta

Pàgina
29

ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS
Les subordinades adverbials s'analitzen com venint fent fins ara, amb una salvetat: el nexe d'unió pot
ser només relacionant o conjunció (llavors en sortirà una sola línia pespuntejada) o bé també pot ser
pronom (i llavors sortirà la pespuntejada de Relacionant i la de funció sintàctica en relació a la seva
oració sub. adverbial).

En les oracions temporals, modals i locatives (de lloc) tenim sempre un Relacionant + Pronom, si és
QUAN, ON, COM o si hi ha adverbis del tipus MENTRE, SEMPRE, AIXÍ. En aquests casos, la seva funció
és de CCT, CCLL, CCM del verb d el'oració principal.

En la resta d'oracions, amb relacions lògiques, els Relacionants no fan funció sintàctica, per tant,
sempre amb línia pespuntejada. La diferència d'aquestes oracions és que són CC de tota l'oració
principal, per tant, la línia de tancament va a parar a baix de tot, on hi ha el concepte d'oració
composta.

En el cas de Relacionants dobles (més ....que, prou...perquè, etc.) El primer element fa funció
d'adverbi dins de l'oració subordinada, i es connecta amb línia pespuntejada amb el segon element,
que sol ser un Relacionant sense funció sintàctica.

ELS RESPONSABLES VAN COMUNICAR ELS RESULTATS QUAN VA ARRIBAR EL PRESIDENT
Det N V Det N R Adv V Det N

SAdv
CCT
SN SV SN
CD Predicat Subjecte

O. Sub. Adv. de Temps CCT
SN Subj SV Predicat

ORACIÓ COMPOSTA

LA JUNTA HA ANUL.LAT LA VOTACIÓ PERQUÈ EL RECOMPTE DE VOTS ÉS INCORRECTE
Det N V Det N conj R Det N prep N V Adj

SN SAdj
SN SN CN C ATRIB

O. Sub. Adv. de Causa
(CC)
SN SV
Subjecte Predicat

ORACIÓ COMPOSTA

Pàgina
30

AIXÒ ÉS MÉS BONIC QUE ALLÒ (ÉS)
pro V Adv Adj R pro V

SAdv
CAdj
SAdj

C Atribut SN Subj SV predicat
SN Subj SV predicat
Oració Sub. Adv. Comparativa
(CC)
ORACIÓ COMPOSTA

(Tu) TORNA'M ELS APUNTS QUAN (Tu) PUGUIS
Pron V Pron Det N conj Pron V

SN SN
CI

SN SV CD SN SV
Subj pred. Subj. Pred.

Oració Sub. Adverbial
CC Temps

Oració Composta

…

Pàgina
31

EXERCICIS DE SINTAXI

L’ORACIÓ SIMPLE
____1. Transforma cadascun d’aquests enunciats en una oració on facin de
subjectes:
a) Tres milions per un Van Gogh
b) El mal temps a les comarques del nord
c) El suport a la política del primer ministre
d) Els crits d’indignació contra la tortura
e) Els polonesos, contraris a la pujada de preus,
f) Un míssil contra un petroler
g) Demà, festa major a Gandia
h) Un terrassenc i una valenciana, millors
esportistes de l’any,
i) L’àrbitre, protagonista del partit,
j) Un cop de puny a un fotògraf

____2. Cerca un subjecte per a cada predicat
de cada oració.
a) m’ha regalat els llapis
b) Va arribar ahir de Vilanova
c) esdevindran perilloses
d) Feia un fred aterrador
e) Avui s'ha acomiadat de la fàbrica
f) Romanien tranquils
g) Demà vindran a casa
h) descoratjaven el vigilant
i) es senten amoïnats

____3. Digues la modalitat oracional
d'aquestes frases:
 No cal que vinguis al meu aniversari!
 Devien pensar que no series a casa.
 Obre'm aquesta llauna.
 Què li diré quan vegi que no em parla?
 Que sigueu molt feliços i mengeu anissos.
 Ens han preguntat l'adreça de la Marta
 Potser s'ha perdut pel bosc...
 Que saps fer submarinisme?
 Tal vegada t'està trucant en aquests moments.
 Si que vas bé per aquest camí!
 Tinc ganes d'acabar aquest exercici.

Pàgina
32

____4. Canvia el verb a plural per identificar el subjecte d'aquestes frases:

____5 Destria el subjecte del predicat en aquestes oracions (subratlla el subjecte
de color vermell i el predicat de color blau , però si no és una oració, s’ha de deixar
en blanc).
a) L’estany de Banyoles
b) L’Everest és la muntanya més alta del món
c) El marit de la Palmira té un títol de doctor
d) El sabater de la cantonada
e) El gos s’ha menjat tot el formatge
f) Les pluges de tardor
g) Demà vindran a casa les meves veïnes
h) T’ho explicaran aquells nois
i) El meu amic Sebastià Llorenç
j) Quina vespa t’ha picat?
k) Grècia és força interessant
l) El meu bolígraf escriu molt bé
m) No em deixen en pau
n) Cada dia juguem a bàsquet a la pista del centre
o) La pell de la planta dels peus és gruixuda
p) Voleu callar d’una vegada tots plegats
q) Ja m’heu despertat la criatura
r) Ja s’ha despertat la criatura
s) Guanyarà la cursa l’equip italià
t) Feliciteu la colla
u) S’escapa el presoner
v) Els altres se’n van sense dir res
w) Funciona !
x) L’onada va redreçar la barca
y) Va anar a queixar-se’n, tota la classe
z) No entraven mai, els gossos, a casa
aa) Comprava pomes, el senyor Garcia
bb) L’atmosfera té mercuri
cc) Tindrà molta sort
dd) Aquesta vegada el rac-rac de les rates m’ha salvat
ee) Celebrarem l’aniversari del Pol
ff) És format, sobretot, d’aigua
gg) A les fosques ja no piquen els mosquits
hh) Xerren i xerren sense parar, aquests xiquets
ii) El nen del veí sempre plora
jj) És un gran amic, en Pere
kk) Demà plourà

Pàgina
33

ll) El meu oncle va molt ben vestit
mm) Va nevar tota una setmana seguida
nn) Tinc un quadre impressionista a l’estudi de casa meva
oo) Sembla molt eficient la nova secretària
pp) Parlarà d’aquest tema, el conferenciant?
qq) El partit de bàsquet va ser força avorrit.
rr) L’Aina té moltes ganes de guanyar el partit de bàsquet.
ss) La cosina del meu xicot és una noia força divertida.
tt) Aquesta espècie d’ocell emigra cap al sud quan arriba l’hivern.
uu) La melmelada de maduixa del poble dels meus tiets m’encanta.
vv ) L’hivern és una època de l’any en què molts ocells emigren.
ww) Ahir vaig anar a buscar a l’aeroport la cosina del meu xicot.
xx) M’agrada moltíssim la xocolata blanca.

____6. Digues si en les oracions subratllades hi ha subjecte el·líptic (SE) o són
impersonals (I). Si no són cap de les dues coses, les deixes en blanc.

a) Demà anirem a Tiana.
b) Qui t'ha dit això? El meu germà.
c) No fan cas de res.
d) Feia un fred glacial.
e) Qui vol jugar amb mi? Jo
f) Què volia la minyona? Demanava la clau de l'armari.
g) A quina hora vindrà el teu germà? Vindrà a dos quarts de vuit.
h) Què tens? Tinc mal de cap.
i) Oi que és metge el germà de l’Esperança? Si, el meu germà.
j) Tota la nit ha plogut.
k) Qui és aquell que ha entrat? És el meu cunyat.
l) On anireu? Anirem a la serra del Corredor.
m) Porta'm un llibre.
n) En Joan prou va venir; però no em va contar res de nou.
o) D'on venia el ten amic? Venia del Cercle Artístic.
p) Qui t'ho ha contat? Un amic del meu pare.
q) En Xavier s'ha examinat, i ha tret excel·lent.
r) Aquest matí ha nevat a tocar de la costa!
s) Rep classes de piano des que tenia cinc anys.
t) La nata és batuda per la seva cosina
u) M’ha trucat per avisar que estava malalta.
v) Fa mal temps, avui.
w) Li encanta la seva germana Josefina.
x) Sempre vol fer-se l’home fort.
y ) Normalment, mai diu mentides.
z) Hi haurà molta gent al concert
aa) Cada tarda juguen junts.
bb) No em voldrà tornar a parlar.

Pàgina
34

____7. Assenyala totes les frases d'aquest text, quin és el seu subjecte i el seu
predicat, i si el predicat és verbal o nominal:

____8. De les frases següents, encercla el nucli de subjecte i el nucli de predicat
de cada una d’elles:
 El nen del veí sempre plora.
 És un gran amic meu, en Pere.
 Demà plourà.
 El meu oncle, que és viatjant, va molt ben vestit.
 Va nevar una setmana seguida.
 Tinc un quadre impressionista a l’estudi de casa meva.
 Sembla molt eficient la nova secretària que ha arribat.
 Parlarà d’aquest tema, el conferenciant.

____9. Componeu oracions amb els elements següents. Feu concordar el verb
amb el sintagma nominal que faci la funció de subjecte:

a) la policia - dispersar-se - a causa de - l’acció contundent - els
manifestants - de

b) ocasió - ser - qualsevol - les receptes - bones - en - de l’àvia

c) llorer - fulles - brillants - arbust - el - creix - silvestre - verdes - a -
les - mediterrànies - embelleix - de - i - regions - i - els - jardins - a
- ornamental - com

d) a - conflictes - les situacions - generar - difícils - inestables - les
famílies

Pàgina
35

____10. Digues quin tipus de predicat (nominal, verbal, impersonal,
reflexiu, recíproc, pronominal, transitiu, intransitiu, etc.) tenen aquestes
oracions:
 Tinc ganes d'estornudar.
 Ha sigut l'amor de la meva vida.
 Trenca els papers que et comprometen
 Ells dos fa temps que es telefonen.
 Cau neu des de les cinc de la tarda.
 Ha estat descoberta pel detectiu.
 Salta i salta sense parar !
 L'heura s'enfilava arbre amunt.
 Hi ha massa problemes a casa meva.
 El director del centre ha estat guardonat pel projecte ecològic de 4t.
 S'afaita cada dia la barbeta.
 Sembles trist, què et passa?
____11. Anem a repassar ara les altres funcions sintàctiques: marca de color verd
els determinants del nucli de subjecte i de color vermell els CN del nucli de subjecte,
i marca de color blau tots els complements verbals del verb , en aquestes frases .
Després mira de canviar-los el subjecte per un altre que s’hi avingui, si es pot.
FRASES SUBJECTE NOU

Pàgina
36

____12. . Digues quines categories gramaticals tenen els mots d'aquest
text:
Passava el temps. De tant en tant, em
... ... ... ... ... ... ... ...
treia la seva foto de la butxaca i
... ... ... ... ... ... ... ...
la mirava. Sempre tindria, per a mi, aquella
... ... ... ... ... ... ... ...
mirada de color blau de nit del tròpic
... ... ... ... ... ... ... ...

____13. Com definiríeu una oració? Quins són els dos components principals d'una
oració? Quina mena de paraules són el nucli del Subjecte i el nucli del predicat?
Com es diuen les paraules que donen més informació sobre :
 EL NOM:
 L'ADJECTIU:
 L'ADVERBI:
 EL VERB:
ELS SINTAGMES
____14. Digues quin tipus de sintagmes són els grups de mots que t'hem
assenyalat en aquest text. Una pista és el tipus de color de l'espai a omplir:
(recorda que els SPrep. poden ser Prep.+SN)
Passava el temps. De tant en tant, em
... ... ... ...
treia la seva foto de la butxaca i
... ... ...

la mirava. Sempre tindria, per a mi, aquella
... ... ... ... ... ...
mirada de color blau de nit del tròpic
... ... ... ...

Pàgina
37

____15. Digues quin tipus de complement verbal són els sintagmes
assenyalats en color. També et donem la pista dels colors per diferenciar-los.
Passava el temps. De tant en tant, em
V
treia la seva foto de la butxaca i
V conj.
la mirava. Sempre tindria, per a mi, aquella
V V
mirada de color blau de nit del tròpic.

Ella
era
adorada
pels millors artistes del moment, però
subj V conj.
s'adonà de la mena de món on vivia.
V V
Ho deixà tot, avorrida de la fama, i
V
volà. Ben segur que deu estar en algun
V V V
poblet i que la seva gent és feliç.
conj conj subjecte V

Pàgina
38

____16. Analitza morfològicament: categoria gramatical, tipus de
sintagmes, nucli de sintagma, etc.

____17. Identifica els sintagmes d'aquestes frases i de quin tipus són:

a) La germana de la Martina és molt alegre.
b) L’Antoni diu sempre el mateix.
c) Aquest vespre la lluna somriu desmesuradament.
d) L’equip de bàsquet de Martorell ha fitxat un jugador nord-americà.
e) Quan he sortit a comprar encara plovia.
f ) Cada estiu vaig a veure la tieta Josefina.
g) El Nordin sempre m’explica allò que no entenc; és un gran company.

EL SINTAGMA NOMINAL
____18. Digues quina paraula és el nucli dels sintagmes nominals de l'exercici
ANTERIOR, i després quina funció sintàctica fa el SN dins la seva frase.
____19. Identifica els Noms del fragment en blau, els Adjectius en vermell,
els Adverbis en carbassa, els Sintagmes Nominals amb una ratlla inferior i els
Sintagmes preposicions amb dues ratlles inferiors:

JOSAFAT, de Prudenci Bertrana
L´església de Santa Maria era una massa enorme, sense esveltesa, edificada a la

part més alta de la ciutat. La seva construcció havia durat segles. Gòtica en el seu interior,

tenia la façana barroca; la qual, amb les seves capelles buides, amb els balustres dels

Vosaltres sempre sembleu uns xicots espavilats a classe

Subjecte
Predicat
Oració simple

Pàgina
39

miradors romputs i les columnes de pedra numulítica desgastades pel temps i la

intempèrie, oferia cert aspecte trist i desolat.

El campanar octogonal era del mateix ordre arquitectònic que la façana: una

ampla cornisa que corria al seu entorn assenyalava el segon dels tres estatges en què fou

dividit, i més amunt s´obrien vuit finestres, que aixoplugaven altres tantes campanes. La

cúpula en sostenia una altra de minúscula, que servia de base al penell: un àngel de bronze

simbolitzant la Fe, amb les ales mig esteses i la vestidura voleiant. Al costat del temple,

aguantant l´empenta de la pesadíssima volta, les adjuves, amb llurs gàrgoles,

embalumaven el grandiós edifici.

VOCABULARI.
balustres: columnetes que formen baranes
numulítica: amb restes de fòssils
penell: indicador de la direcció del vent.
adjuves: puntals, contraforts
gàrgoles: canals, sortides d´aigua de la teulada, amb formes animals i monstruoses
embalumaven: feien encara més voluminós.

EL SINTAGMA VERBAL
____20 Digues el tipus de predicat d’aquestes frases:
-Tinc gana
-Ells dos fa temps que es telefonen
-Cau neu des de les cinc de la tarda
-Ha estat descoberta pel detectiu
-Salta i salta sense parar!
-Ha sigut una maleïda bestiesa
-Fa temps que es cartegen
-Fa vent a l’Empordà, com gairebé sempre
-Ha estat investigada per la Unitat Especial de Crims en Sèrie (UECS)
-Llavors, el Terminator es va morir!

Pàgina
40

____21. Afegiu-hi un segon complement del nom, com hem fet al primer SN, que
no sigui del mateix tipus del primer (si el primer és SP, el segon ha de ser SAdj, i a
l'inrevés:

ESPECIFICADORS
DETERMINANTS
NUCLIS-NOMS
(i en plural)
COMPLEMENT
DEL NOM: SP o
Sadj
SEGON
COMPLEMENT
DEL NOM
La destrucció
de la ciutat
la Destrucció
(destruccions)
De la ciutat enemiga
El pare d'en
Joan

Un mes
plujós

Un cotxe
ràpid

Una classe
avorrida

EL SINTAGMA ADJECTIVAL

____22. Assenyala quines d'aquestes oracions tenen un sintagma adjectival, i
quina funció fan en relació al Nom al qual es refereixen:
a) La mare d’en Karim va trucar a la meva cosina.
b) En Josep és un home eixut i excessivament seriós.
c) La Nàdia, que és italiana, fa uns pastissets boníssims!
d) Cada matí trec a passejar el meu gos.
e) Els bombers que lluiten contra els incendis forestals han de ser persones molt
valentes.

____23. Analitzeu aquests SAdj. però especifiqueu quina mena de C.Adj porten
(Adverbi, SPrep, Sub Subst) :

Frases ESPECIFICADOR-
QUANTIFICADOR
NUCLI-
ADJECTIU
COMPLEMENT DE
L'ADJECTIU (SP o Sub
Subst.
Molt feliç que vinguis Molt (Adverbi) feliç Que vinguis (Sub Subs)
Una mica avorrit d'esperar
Poc motivat per treballar
Força dòcil
Emocionat que m'hagi
tocat el viatge

Bastant bo

Pàgina
41

EL SINTAGMA ADVERBIAL
____24. Tornem a fer el mateix que abans, però ara amb els Sintagmes Adverbials.
Separeu els predicats dels S Adv i digueu quines paraules formen el predicat , entre
parèntesis:

____25. Subratlla el S. Adv. d'aquestes frases, si en tenen i digues quin tipus de
Complement és:
a) Somiava en la victòria
b) El tercer dia de la setmana vindré
c) Avisa el Toni!
d) Ha marxat a un altre país
e) El cotxe del meu avi és vell
f ) Porta això a la tia Pepa
g) M’ha dit que ho va deixar a sota la taula
h) M’encanta la xocolata amb menta
EL SINTAGMA PREPOSICIONAL
____26. Fes l'esquema sintàctic d’aquests Sintagmes, tenint en compte que
contenen un S.Prep. Després, col.loca’ls en una oració i digues quina funció hi fan:
a) L'àvia del Manel
b) L'empresa en fallida
c) Tres sospirs pel desamor d'hivern
d) L'arròs a banda de la tieta d'Alacant
e)L'assemblea de les entitats cíviques dels Països Catalans

a) Predicat (era)+ Especificador-Adverbi + Nucli -
Adverbi

c)SN+ Predicat (va pronunciar) + especificador+
Nucli-Adverbi+ Complement (S Adj.)

Pàgina
42

____27. Llegeix aquest conte: Ah, la a! -Escrit per Roger Vilà

Hi havia una vegada un verb transitiu que es deia
Afectar. Aquest verb odiava dur al costat un CD precedit
de la preposició a, i per això sempre exigia que el
desempalleguessin d’aquesta companyia pesada. Ell es
trobava còmode en frases com aquestes:
-La crisi afecta la major part dels sectors productius.
-Aquesta notícia ha afectat molt la teva àvia.
Aquest verb tenia una colla interminable de germans
(Estimar, Esperar, Escoltar, Perseguir, Ajudar…). De
vegades s’ajuntaven i anaven a trobar una altra colla amb la q ual sovint
s’esbatussaven. Aquesta segona colla estava liderada pel verb Agradar, un verb
intransitiu que no suportava veure’s privat de la companyia de la a. Al seu costat
sempre hi havia verbs com Desagradar -el germà bessó-, Telefonar, Trucar… Era un
grup molt petit, sobretot vist l’altre, i a tots els que en formaven part els agradaven
frases com:
-Telefona a l’Anna i digues-li que vingui abans de les 7.
-Aquests exercicis agraden als alumnes perquè els fan rumiar.
Finalment, hi havia una tercera colla encapçalada pel verb Cridar. Era el grup dels
que preferien la a en algunes ocasions i la rebutjaven en d’altres. Aquests no volien
saber res de batusses i feien el seu camí lluny dels altres. Vet aquí el verb Cridar en
dues frases diferents:
- No vull que cridis més a l’Enric. Sempre el renyes per tot! (Cridar = ‘fer crits’)
-Crida l’avi, que el demanen al telèfon. (Cridar = ‘avisar’, ‘invitar’)
Tots aquests verbs només es posaven d’acord a reclamar la presència de la a
davant del CD quan aquest era un pro nom personal tònic o un cert tipus de
pronom (tots, tothom, ningú…), i en casos en què calgués evitar alguna ambigüitat:
-Ens esperen a nosaltres.
-És ben bé que no estimes a ningú.
De fet, la a res no sabia dels problemes que causava a tots aquests verbs. Ella feia la
seva vida, i era prou feliç. I bé, conte contat, conte acabat.

Ara mira d'expressar el que explica en un esquema:

LA PREPOSICIÓ "A" DARRERA DELS VERBS

Pàgina
43

TOTS ELS SINTAGMES
____28. Talleu aquest paràgraf en sintagmes (paraules que estiguin relaciones
entre elles), com hem fet a la primera línia:

La tarda// s’obscuria //a gran velocitat. // Ens trobàvem // davant de la clàssica
torbonada // d’estiu//, d’aspecte aparatós i dramàtic . El mar apareixia davant
d’un horitzó de boires d’un gris obscur. Sobre els núvols de color de plom, de
ponent, llampegava. En trepitjar la sorra fangosa de la platja ens envaí l’olor
fortíssima i aspra del mar.

____29. Ara digueu si aquests grups de paraules subratllades són un SN, SAdj,
SAdv, SV, o SPrep:

 a casa
 extremadament enfadats
 abans de sopar
 van amagar al cau
 per als alumnes
 El veí del quart

____30. Digues el tipus de sintagmes dels components d’aquestes oracions
Em treia la seva foto de la butxaca i la mirava. Sempre tindria aquella mirada de
color blau del tròpic.
Hi ha persones que, quan arriben a casa, necessiten sorolls. Per això engeguen la
ràdio o la televisió tot d'una, perquè són incapaços de conviure amb el silenci.
____31. Digueu com estan formats els sintagmes que hi ha a sota:

Nom+ SP (prep+Nom)

Verb+ SN (Determinant + Nom) + SP (prep+
Det.+ Nom)

____32. Busca CN, CAdj i CAdv en aquestes frases:
a) L’Oriol sembla molt cansat.
b) El quart pis de l’edifici és el més alt de tots.
c) L’Aina sempre compra la fruita madura a la Josefina.
d) Els jugadors de futbol del poble del meu cosí han guanyat el partit molt aviat.
e) A la Martina li agrada cantar bastant fortament.
f ) Cada diumenge, des de fa quinze anys, en Josep balla sardanes a prop de casa.
g) El meu avi està tip de tantes obres d'eixamplament de la carretera.

Pàgina
44

ELS COMPLEMENTS VERBALS
____33. Cerca, en aquests predicats, quants CV diferents hi
ha (numera’ls):
a) El partit de bàsquet va ser força avorrit.
b) L’Aina té moltes ganes de guanyar el partit de bàsquet.
c) La cosina del meu xicot és una noia força divertida.
d) Aquesta espècie d’ocell emigra cap al sud quan arriba l’hivern.
e) La melmelada de maduixa del poble dels meus tiets m’encanta.
f ) L’hivern és una època de l’any en què molts ocells emigren.
g) Ahir vaig anar a buscar a l’aeroport la cosina del meu xicot.
h) M’agrada moltíssim la xocolata blanca.
EL COMPLEMENT DIRECTE (CD)
____34. -Quina diferència hi ha entre un verb transitiu i un verb intransitiu? Digues
quins verbs de l’exercici 33 són transitius, i quins són intransitius.

____35. Subratlla els complements directes de les següents oracions i digues
quines formes presenten:

1. Ella compra pa tots els dies
2. Ell porta als nois uns pastissos
3. Nosaltres pensem en fer una sortida a l’estranger
4. Ells canten òpera
5. Tu decideix el tema

____36. El CD no duu preposició davant mai, excepte si és la paraula TOTS-
TOTHOM-NINGÚ, un pronom tònic (a mi, a tu, a ell...) i en els casos que la frase
quedaria ambigua i equivocada sense la preposició. Feu aquest exercici, subratllant
els CD de les oracions i corregiu els CD que estan
malament perquè duen/no duen prepos ició i hauria de ser
al contrari.

a) Han avisat a la Maria
b) Els de primer van organitzar una gran festa
c) L’home ensinistrava als gossos
d) Els periodistes han redactat notícies
e) S'emprenyaven l'un l'altre
f) Entre tots i totes portarem això.
g) Hauries de sentir els comentaris
h) Vaig anar disminuint el pes de la barra
i) Em podré tallar les mànigues de les samarretes?
j) La Inés estima tothom

Pàgina
45

____37. Quines característiques té el CD? Com l’identifiques? Passa les
oracions de sota a passiva i substitueix el CD de les oracions següents per un
pronom feble en la forma activa:

Ex: Omplim els gots per als convidats – -Els gots per als convidats són omplerts per
nosaltres- Els omplim per als convidats.

Hem comprat un regal per a l’Estefania.
He vist el noi.
Buscava allò.
Vaig portar la raqueta a l’escola.

____38. Fes la concordança dels participis del verb DONAR amb el CD desplaçat,
com hem fet a l’exemple:
Ex: Les mandonguilles, les he donades al gos

El llibre, l’he ....................... al drapaire
Les excuses, les heu ............................. a tothom
La importància del problema, l’hi han ................. ells
Els discos dels Beatles, els ha ............................... al seus cosins
L’ha ............................... al capellà, l’almoina.

EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI)
____39. Indiqueu quins són CI entre tots els pronoms febles en negreta de les frases
del text de Sánchez-Piñol:

Pàgina
46

____40. Digues si els
complements subratllats són
CD o CI.

El jurat ha concedit tres
premis al Miquel.
Van comunicar la notícia al
públic assistent.
Deia moltes mentides als seus
companys.
Van furtar tres mil euros a un
empleat de banc.
e) Han fet una tribuna per als
convidats.

____41. Substitueix el CI de les oracions següents per un pronom feble.

Ex: Van comunicar la notícia al públic—Li van comunicar la notícia.

L’advocat va demanar al jutge una revisió de les mesures cautelars.
Havia donat obsequis als assistents.
Aquesta casa pertany a l’Eulàlia.
Els cambrers van preparar el dinar per a vosaltres.

____42. Troba els CI d'aquest text. És difícil perquè n’hi ha molts, de pronoms febles
en general. T’hem eliminat els que estan en groc, que són CD:
No els entenia, però estic segur que va ser durant aquelles converses quan van
pensar d’enviar-me a Menorca. La mare deia que havia suportat una guerra i el
que va venir després, que ho havia suportat tot fins que la situació es va fer
impossible i calia que jo marxés.
Aquella gent de l’illa, jo només la coneixia per les fotografies sèpies que corrien
per casa. En dèiem els tiets de Maó, però en realitat la Tònia i la Roser només
eren cosines llunyanes de l’àvia materna. Em sonaven els seus noms. Hi havia una
fotografia en què elles dues eren joves. La Roser seia en una cadira imperi i la
Tònia era dreta al seu costat, amb una mà seca que s’aferrava al respatller. Se’ls
veia aquell punt de bogeria que sempre em captivà, o potser era que el retrat
d’estudi ens les mostrava emmarcades i no els feia justícia.
Ara veig que no em preocupaven tant les causes d’aquella separació com la
impossibilitat de respondre’m unes preguntes que em neguitejaven: on dormiria?,
qui em duria al barber?, quant de temps estaria fora de casa?, com eren les
altres persones de Menorca? Em semblava impossible haver de deixar la planta
baixa on vivíem, el pati que donava al carrer, els companys d’escola...
Jordi Coca, Sota la pols, Proa, 2001
____43. Subratlla els complements indirectes de les següents oracions.
Quines característiques té el CInd.? Com l’identifiques?:

1. Hem comprat caramels per a tothom
2. Heu decidit la convocatòria amb els tutors
3. Deixa el dossier a l’Edgar
4. Porta el cistell a l’àvia.

Pàgina
47

EL COMPLEMENT ATRIBUTIU (CAtrib.)
____44. Subratlleu els atributs de les oracions que hi ha a continuació:
1. En Josep serà el millor pare del món.
2. Aquesta noia sembla tímida.
3. El nen serà una gran persona.
4. Jo també sóc molt treballador.
5. En Lluís i la Mercè són els pares de la Núria i l’Elisabet.
6. L’Aïna era la millor amiga de la Montse.
7. Aquests nois són els més estúpids.
8. Els mestres estaven cansats.
9. La veïna és una noia molt divertida.
10. Tots estaven drets.
11. Serem els millors escriptors de la terra.
12. En Daniel estava assegut a la branca més alta del mandariner.
13. Aquestes noies són molt rosses.
14. En Santi era el metge del poble.

____45. Comproveu si les paraules subratllades són
atributs o no:
1. Convidaven els nois a totes les festes.
2. Els discos dels Beatles són els més gastats que tinc.
3. Caminen a poc a poc.
4. Estic cansada de repetir sempre el mateix!
5. Els dissabtes són per gaudir de la nit!
6. Els semblava bé tot el que els deia.
7. Els veïns estaven empipats amb el porter.
8. Sempre estan disposats a tot.
9. Escriu bajanades a la pissarra de 4t.
10. Viu feliç i content.

____46. Subratlla el complement atributiu de les
següents oracions . Quines característiques té l’atribut? Com l’identifiques?
Digues quina forma presenten (Adj, SAdj, SAdv.,Participi, subordinada…):

1. Ella no és anglesa ni francesa
2. Ell fou un gran president de la República
3. Nosaltres semblem els que vau conèixer?
4. Tu estàs perillosament intranquil
5. En Pere serà qui vindrà primer
6. Les artistes estaven descansades
7. La Maria i l’Alexandra estan com un llum de gas.

Pàgina
48

EL COMPLEMENT PREDICATIU (CPred.)
____47. Subratlla els complements predicatius. Quines característiques té el
CPred? Com els identifiques? Quines formes presenten?:

1. El nen somriu feliç
2. Les criatures escoltaven embadalides
3. L’Oriol juga molt pressionat
4. En Pere s’ha fet membre de l’associació
5. L’Emma camina cansada

____48. La semblança entre Atributs i Predicatius és clara: tots dos solen ser
adjectius i concorden amb el Subjecte. Però la diferència entre l'atribut i el
predicatiu també és evident, no?... L'Atribut va sempre amb verbs copulatius i el
Predicatiu va sempre amb verbs NO copulatius. A més el predicatiu pot
complementar també un CD, a banda del subjecte.
En aquest fragment de Josafat, teniu atributs i predicatius. Trobeu-los!

Pàgina
49

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL O
PREPOSICIONAL (CRV o CPrep.)
____49. Indica el CRV de les oracions següents. Quines característiques té el
CRV? Com l’identifiques?

 Estopa aspira a ser líder de vendes.
 Els alumnes confien en la sort.
 La noia s’havia acostumat a la seva presència.
 Sempre s’oblidava d’allò.
 Va contribuir a la divulgació de la cultura.
 Ella s’enorgulleix del seu premi
 Ell pensa en ximpleries
 Nosaltres es ocuparem de tu.
 Sempre s’entossudeix en les seves paraules

____50. Digues si aquestes oracions tenen CRV o no i
quin és:
a) Aquesta vacuna va ser descoberta per un investigador
danès.
b) Porta la bossa a casa la tia Margarida.
c) Això depèn de tu
d) Ja tinc els llibres!
e) La Mireia em va portar aquell quadern groc que
m’agrada tant.
f) Confiava molt en el seu instint
g) Els meus avis van néixer a Mallorca fa molts anys.
h ) La Hayat em va dir si volia viatjar amb ella al Marroc.
i) Sempre s'havia fet amb els veïns
j) El quart avió va tenir greus problemes durant l’aterratge.
k) Va arribar i va preguntar per l'autor del robatori
l) Se'n reia de mi quan treia el fum del cigarret pel nas.
m) Per què et burles de mi?

____51. Practica el canvi i caiguda de preposicions davant infinitiu i la conjunció
‘que’, canviant els CRV de les frases c), f), i), k) l) m) de l’exercici anterior. Nosaltres
et fem la c) a tall d’exemple:
CRV en forma de CPrep CRV En forma d’Infinitiu CRV en forma d’oració
sub. amb ‘QUE’
c) Això depèn de tu Això depèn de sortir d’hora Això depèn que ho facis o no
f) Confiava molt en el seu instint
i) Sempre s'havia fet amb els veïns
k) Va arribar i va preguntar per
l'autor del robatori

l) Se'n reia de mi quan treia el fum
del cigarret pel nas.

m) Per què et burles de mi?

Pàgina
50

EL COMPLEMENT AGENT
____52. Passeu aquestes oracions a passiva, però repassarem també els conceptes
de CD i CI. Marqueu el CD de l'activa, transformat en el subjecte passiu de color
groc; marqueu el Subjecte actiu i CA de la passiva en blau; i després el CI de
l'activa i la passiva en verd.
Exemple:
He portat el cotxe al mecànic. El cotxe ha estat portat al mecànic per mi.

a) La botiguera ha inflat la pilota als nens- La pilota ha estat inflada per la botiguera
per als nens.
b) Els fans han regalat un rellotge al cantant- El rellotge ha estat regalat pels fans al
cantant.
c) La professora ha posat quatre exàmens als alumnes- Els quatre exàmens han
estat posats per la professora als alumnes.
d) El guia ha ensenyat la ciutat als turistes.- La ciutat ha estat ensenyada pel guia als
turistes.
e) La mare ha prohibit la xocolata a l'Omar.- La xocolata ha estat prohibida per la
mare a l'Omar.

____53. Passa a passiva les oracions següents:
 El Joan no entén la seva cosina Maria.
 El Carles llegeix la notícia del diari la Vanguardia.
 El Vicenç comprarà un cotxe al concessionari de Mataró.
 He convidat la Sònia al meu aniversari de noces amb la Sílvia.
 Van segrestar un avió comercial Boeing 747 ahir pel matí a Namíbia.
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
____54. Ara trobeu tots els CC del text de sota

Pàgina
51

____55. Digues quin tipus de complement circumstancial (lloc, temps, quantitat o
manera) hi ha a cada oració i quina forma té.

Demà comprarem un cotxe nou.
La professora s’enfada molt.
Desa els mitjons al calaix.
Dóna les notícies amb nerviosisme.
La setmana vinent ho farem.

____56. Identifica els CC d'aquestes oracions i de quin tipus són:

a) La Mireia i l’Anna ballen molt bé.
b) En Joan ara hi viu.
c) L’avi de l’Arnau va ser hospitalitzat dissabte.
d) Van guanyar el campionat gràcies al seu esforç.
e) Aquesta primavera no ha plogut gens.
f ) La guerra no s’atura per culpa del tràfic d’armes.
g) Tenia una gana ferotge i va menjar molt.
h) Cada setmana la tieta compra verdures.
i) Vaig ballar tota la nit amb en Joan.
j) Li vaig escriure una carta amb un bolígraf de tinta vermella.
CC DE LLOC
____57. Subratlla els complements circumstancials de lloc. Quines característiques
té el CCL? Com l’identifiques?:

1. A casa, fa molta calor
2. Ells van anar a Singapur de vacances
3. Jo he arribat a l’estació
4. He comprat aquesta carpeta a la botiga de la cantonada
5. Hauríem de visitar el museu de la ciutat

____58. Substitueix els CCL de les oracions següents per un pronom feble.

Va a Barcelona.
Acaba de baixar del tren.
A la sabateria de la cantonada he vist unes sandàlies molt boniques.
Arribarem a casa a l’hora de sopar.
Prové d’una regió remota d’Àfrica.

CCDE TEMPS
____59. Subratlla els complements circumstancials de temps. Quines
característiques té el CCT? Com l’identifiques?

1. Demà sortirà el sol
2. El meteoròleg anuncia pluges aquesta tarda
3. No he esmorzat avui
4. Hem de ser a l’institut a les 8.30
5. Llavors ens ho va explicar tot.

Pàgina
52

CC DE MANERA
____60. Subratlla els complements circumstancials de mode. Quines
característiques té el CCM? Com l’identifiques? Digues quina forma ha
adoptat cadascun.

1. Fes-ho tranquil·lament aquesta tarda
2. Deixa les coses així
3. Va parlar amb seguretat
4. Ells van prendre la decisió honestament
5. Amb aquestes formes, cap persona et farà cas

CC DE QUANTITAT,CC DE COMPANYIA,CC
D’INSTRUMENT ,CC D’AFIRMACIÓ, NEGACIÓ O
DUBTE
____60. Digues si els circumstancials d’aquestes frases són de quantitat,
companyia, instrument, afirmació, negació o dubte. Tingues en compte que n’hi
pot haver més d’un a cada frase.
a) Potser ara no sap resoldre el problema, però a casa en sabia
b) Ahir, va agafar la destral i se n’anà al jardí a tallar l’arbre del veí que envaïa
casa nostra
c) Va tallar l’arbre del veí amb la destral de casa nostra molt ràpidament.
d) No crec pas que el Xavier arribi amb tren, sinó amb avió, i amb la Judith.
e) Menges massa i així aviat no passaràs per la porta
f) Sortia tard de la feina i per això es va enfadar tant

TOTS ELS COMPLEMENTS VERBALS
____61. Mira què passa amb la paraula CARRER en totes aquestes frases . Troba
totes les funcions que hi fa, sabent que a cadascuna és una funció diferent:

Cridava tant que se n’adonà tot el carrer Sóc de carrer, jo

El banc del carrer està recent pintat Ara vesteix de carrer, mai es muda

Escombra el carrer amb diligència Col.labora amb el carrer Ventura

Han donat el primer premi al carrer Ventura Es troba al carrer

El premi va ser guanyat pel carrer Ventura L’han deixat “enmig del carrer”

Pàgina
53

____62. Identifica la funció sintàctica dels complements verbals:

1. Avui la Maria ha portat un pastís per a tots
2. Nosaltres visitarem la fira aquest cap de setmana
3. Porta un regal a l’Ignasi
4. Deixa oberta la porta
5. El meu client vol consultar als seus assessors sobre aquest assumpte.
6. Encara penses en l’examen?
7. Necessito dos parells de mitjons.
8. No posis pebrot a l’amanida.
9. L’Òscar deixa les seves xancletes a en Sergi

____63. Subratlleu els complements que se us demanen al final de les frases :

Un 23 de febrer un personatge amenaçador pujà a la tribuna del Congrés. ( CCT)
La Pandora no té els nervis d’acer. (Complement directe)
Des d’aquell dia em vaig esforçar a no ser sempre tan espectador. (CRV)
Semblava un viatge fàcil, però es va complicar. (Atribut)

____64. Indiqueu la funció dels elements subratllats. Trieu entre: CCTemps, CCLloc,
CC Manera, C. Règim Verbal o també dit C. Preposicional, C. Predicatiu , C Directe
,C Indirecte, Subjecte Complement del Nom.

La nit de Sant Joan van esclatar molts petards.
Et vaig veure sobre la taula dels regals d’aniversari.
Et vaig veure sobre la taula dels regals d’aniversari.
Divendres va ser el meu aniversari.
L’escena es convertí en un vídeo que donà la volta al món.

____65. Completa l'estrella amb més exemples:

 Elles escriuen
articles al seu
despatx, a les
tres de la
matinada,
ràpidament
 Elles escriuen articles per a la revista de
l'escola
 Elles escriuen
articles per al
director del
diari

 L'atleta està
cansat
 L'atleta
respon als
periodistes
cansat
 Els articles són escrits per elles L'atleta parla de la seva victòria

Pàgina
54

____66. Heu d'omplir aquest quadre, cercant la informació en les pàgines
teòriques del tema:

FUNCIÓ DEFINICIÓ MANERES DE
DESCOBRIR-LO
(MARQUES
VISIBLES)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL
COMPLEMENT
DIRECTE (CD)

Per a CD de persona o bé CD
concrets i coneguts:
EM,ET,EL/LA,ENS, US, ELS/LES
HO: per allò/això i oracions
EN; per CD genèrics o inconcrets
COMPLEMENT
INDIRECTE (CI)

COMPLEMENT DE
RÈGIM VERBAL
(CRV)

COMPLEMENT
PREDICATIU (CP)

Pronom HI
COMPLEMENTS
ATRIBUT
(CA)

COMPLEMENT
CIRCUMSTANCIAL
(CC)

Pronom Hi en termes generals,
excepte quan el CC comença per
la preposició 'de' que llavors es fa
amb el pronom 'en'
COMPLEMENT
AGENT (CAg)

Apareix quan passem una
oració activa amb un
subjecte, a passiva, i el
subjecte passa a ser el
complement agent
Sol dur les
preposicions
per , pel,
pels...
No es pot pronominalitzar

____67. Identifica tots els CN i CV d'aquestes oracions:

 Els nuvis aniran a París de viatge.
 El diumenge passat va ploure molt.
 El lladre digué la veritat de tot.
 Els alumnes de sisè van parlar de l’excursió a Sant Marçal.
 Llegeixo el diari al metro.
 Els nois vénen cada dia a esmorzar.
 Aquesta noia rossa estudia a la teva facultat.
 Poseu els mocadors a la calaixera.
 Els teus cosins van demanar assistir a la conferència.
 Ells han agafat tots els diners del banc.
 Heu llegit tots aquests llibres?
 Hem visitat tots els carrers de la ciutat.
 Les clàusules del contracte ho especifiquen clarament.
 L’experiència laboral ha de constar en el currículum.
 El president va aparèixer tard a la sessió.

Pàgina
55

____68. Llegeix atentament:

(1) Era en Richard, // recordeu-ho //, un home sense poesia, un home amb la sensibilitat
(2) d'un pom de porta //, però quan va trobar aquelles fotografies no va poder pensar
(3) en res més. El visor era una llanterna màgica que li permetia viatjar a través del
(4) temps i visitar els morts. Mirava les fotografies cada matí, abans d'anar a treballar,
(5) i les tornava a mirar al vespre quan tornava. Sempre al garatge, sempre tot sol,
(6) sempre amagat de la seva dona i de les filles, tornant obsessivament a aquella tarda
(7) de 1953, sense cansar-se'n. L'encanteri va durar dos mesos, fins que un matí en
(8) Richard va anar al garatge i el visor ja no funcionava.

Paul Auster. La nit de l'oracle. Grup 62. 2003.

a) Subratlleu tots els verbs copulatius de
color groc i tots els verbs predicatius de
color vermell. D'entre els verbs
predicatius, subratlleu de color verd els
que són perífrasis verbals (han de saber,
volien saber, acabaven de s aber,
continuaren sabent...)
b) Ara, dividu el text en frases, amb
aquest símbol //. Recordeu que perquè
tinguem una frase HEM DE TENIR UN VERB
A DINS OBLIGATÒRIAMENT, és a dir, CADA VERB FA UNA FRASE.
Atenció1 ! Us podeu trobar una frase dins d'una altra, com passa a la primera línia amb la
frase que hem marcat en groc: " Era en Richard, // recordeu-ho //, un home sense poesia, un
home amb la sensibilitat d'un pom de porta //, però quan va trobar aquelles fotografies no
va poder pensar en res més."
Atenció 2! També us podeu trobar una frase que sobreentén el verb, com passa a " Sempre
al garatge, sempre tot sol, sempre amagat de la seva dona i de les filles" on se sobreentén el
verb ESTAVA.
c) Trobeu els subjectes de cada frase i subratlleu-los. Si estan el.líptics, els poseu
entre parèntesis a sota del verb.
d) Buscarem ara algunes funcions sintàctiques:
-Un CD a la línia 2 i mireu si es repeteix a la línia 4 i 5 i com fa la repetició.
-Un CRV entre les línies 2 i 3
-Un Atribut a la línia 3
-Un CI a la línia 3
-Un CC a la línia 4 i digueu de quin tipus és
-Un CC de Lloc a la línia 5
-Dos atributs a les línies 5-6, tenint en compte que el verb el.líptic és ESTAVA
-Un Complement de l'adjectiu a la línia 6
-Un CC de manera a la línia 7
-Un CC de negació a la línia 8
-Dos sintagmes preposicionals en funció de CN a la línia 1-2
-Una conjunció a la línia 2 i una altra a la línia 4.
-Un adverbi de temps a la línia 5, que forma un Sintagma Adverbial.
-Quins tres tipus de complements verbals NO APAREIXEN EN TOT EL TEXT?

Pàgina
56

____69. Identifica tots els CV d'aquest text, els subratlles i poses de quin tipus són:

La pell és un embolcall extraordinari. Actua com un termòstat permanent,

que garanteix una temperatura corporal correcta. Quan el clima és fred,

la pell produeix calfreds per escalfar-nos. A més, el seu borrissol invisible i

lleugeríssim crea un estrat aïllant que disminueix la dispersió de l'escalfor.

Quan la temperatura puja, la transpiració abaixa la temperatura del cos i,

amb la suor, s'eliminen les toxines. Però això no és pas tot; la pell conté

els terminals d'un sistema d'alarma: les

terminacions nervioses que, sota la

superfície, ens adverteixen de les

possibles situacions de perill

com ara l'escalfor per excessiva

proximitat d'un foc o el dolor

en contacte amb objectes tallants.

____70. Digues la funció sintàctica
que realitzen els sintagmes subratllats
d’aquestes oracions:
1.- Les explicacions són interessants.
2.- S’oblidava d’entrar.
3.- La noia és intel·ligent.
4.- Vam parlar de l’examen.
5.- Juga a futbol a la plaça.
6.- Camina lentament.
7.- Compro els botons a la modista.
8.- La Itziar porta el pastís per a la seva nebodeta.
9.- La gent es podia permetre els capricis.
10.- Els productes eren gratuïts.
11.- Aquell amic vol el llibre.
12.- Aquests nois dubten de tot.
13.- Sembrarem llavors al jardí.
14.- L’aire estarà enrarit.
15.- Dormia tranquil.
16.- He vist la pel·lícula de por.
17.- Arribarà a París a la set.
18.- Ho ha fet molt bé amb el tornavís.
19.- A l’Arnau, li agrada la xocolata desfeta.

Pàgina
57

20.- La Berta va fer un pastís al seu cosí.
21.- Va deixar l’apartament als seus amics.
22.- Sempre pensava en la seva feina.
23.- S’avenia amb la seva àvia.
24.- Passeja amb el seu germà.
25.- Ho ha tallat amb el ganivet de serra.
26.- El vi d’enguany s’ha tornat agre.
27.- Australia és un estat model.
28.- Parlaven de bàsquet i de futbol.
29.- Hi van trobar dues carpetes noves de color malva.
30.- S’ha acostumat a caminar.
31.- S’adona dels seus límits.
32.- Avui ha saludat la Roser Planella.
33.- Es dedica a la política.
34.- Les mitges semblen de seda.
35.- Vol saber tota la veritat.
36.- Aquesta casa va pertànyer als meus avis peruans.
37.- Durant la festa vaig fer la proposta a les teves amigues.
38.- El professorat va accedir a parlar.
39.- Caminava descalça per la platja.
40.- Aquell noiet ros sembla mig boig.
41.- Els nens estimen la mare de l’Ernest.
42.- Va lliurar els plànols de la nova escola a l’alcalde de la ciutat.
43.- Cada dissabte en Joan surt de casa.
44.- La barca arribarà a les vuit del capvespre a port.
45.- Ho ha acabat d’una manera ràpida.
46.- El porter i el davanter centre es passaven la pilota.
47.- Van renunciar a les entrades de cinema.
48.- El pacient s’ha tornat vermell de mica en mica.
49.- L’alumnat va lliurar els treballs de biologia a un professor de català.
50.- Nosaltres i els altres aprendrem llengua italiana des de casa.

____71. Digues tots els CV d'aquest text:

Momo se sentia indefensa. Hauria deixat la nina perfecta de bon grat i
hauria jugat a una altra cosa, però hi havia alguna raó que li impedia de
desentendre-se’n. De manera que al final es va quedar asseguda amb la
vista fixa en la nina, la qual al mateix temps es mirava Momo de fit a fit
amb els seus ulls de vidre blaus, com si les dues s’haguessin hipnotitzat
mútuament.
Per fi Momo, en un acte de voluntat, va apartar els ulls de la nina... i va
tenir un petit ensurt. I és que molt a prop hi havia un elegant cotxe de
color gris que ella no havia vist arribar. A dins hi havia un senyor que
portava un vestit de color de teranyina, un barret fort de color gris al cap, i
fumava un petit cigar gris. El seu rostre també semblava gris com la
cendra.
Michael Ende, Momo, Alfaguara, 1988

Pàgina
58

____72. Subratlla els complements verbals que hi hagi en les següents oracions. Recorda
anotar sota de cada un d’ells la seva funció sintàctica:
 Dóna menjar a l’ocell.
 Pregunta al mestre què has d’estudiar.
 Va vendre el pis a un francès.
 Ha comprat torrons per a tota la família.
 Pregunta a l’Antoni on ho ha trobat.
 L’escudellla que ha fet sembla boníssima.
 Van decidir comprar tota la botiga de llaminadures.
 La Martina s’acostuma que li facin el llit.
 Ho deixà tot, avorrida de la fama, i volà.
 Ben segur que deu estar en un poblet, i que la seva gent és feliç.
 Una tia meva, que vivia sola, omplia els seus silencis de paraules.
 Parlava amb les plantes dels cossiols, amb els mobles o amb ella mateixa.

ORACIONS SIMPLES I COMPOSTES

____73. Digues si són simples o compostes, aquestes oracions:

a) El vaixell ha sortit del port
b) Ell dissenya el pont i l'empresa el construeix
c) No begueu alcohol ni fumeu
d) Ja et trucaré quan vingui en Pau
e) La Irene anirà a ca l'avi ara mateix
f) Vols que et porti unes pomes de Girona?
g) Va arribar tard i se'n va anar a dormir
h) És un home primi amb entrades als cabells
i) El llibreter li mostra un llibre sobre la ciutat
j) La Maria s'ha torçat el peu, però pot caminar.
k) El vent serà molt fort i el risc d'incendi elevat
l) No t'oposis al projecye, no digues res i seu aquí
m) La conducció general es va espatllar i no arribava l'aigua al poble
n) Els vianants van veure l'accident però no van avisar els mossos d'esquadra
o) El director va fer l'encàrrc. La secretària el va dur a terme.
p) Havia arribatm tard i marxat d'hora
q) Van comprar lleixiu; van netejar els vàters i la cuina

ORACIONS COORDINADES

____74. Separa les oracions coordinades dins d'aquestes frases i si tenen elements elidits,
reintegra'ls:

a) Els avantatges són molts i els inconvenients no existeixen
b) Tant pot guanyar la fama com restar en un absolut anonimat.
c) M'agraden les patates però no (m’agraden) les mongetes.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
59

d) Tinc molt mal de cap, tanmateix sortiré una estona
e) Hi havia molt poca llum però mai no l'encenien abans de mitjanit.
f) La Mercè ha pujat al cotxe i l'ha engegat, però tot seguit s'hi ha repensat
g) Ara el Josep descansa, ara treballa un munt d'hores seguides.

____75. Digues de quin tipus són aquestes oracions coordinades, tenint en compte els tres
grups principals però també les seves subdivisions:

a) Jo corria i ell saltava
b) Ni fa ni deixa fer
c) Ho vols o no ho vols?
d) Mira-ho, però no ho toquis
e) Plou? Doncs no podrem anar al cinema
f) Et va renyar molt i encara et va donar una bufetada.
g) Perquè ho dius tu; altrament no m'ho creuria pas.
h) Així com ahir va ploure, avui farà bon dia.
i) No hi ha les condicions per aconseguir-ho, tanmateix ho provarem.
j) M'agrada més el vermell, per tant, el compraré.
k) M'agrada fins i tot quan s'enfada.
l) No ho rebutgem, ans ho acceptem agraïts.

____76. . Analitza les funcions d’aquesta oració coordinada copulativa, tot completant els
espais buits:

El director
va
aprovar
les meves propostes i ELL
va
rebutjar
les vostres

____77. Analitza les funcions d’aquesta oració coordinada continuativa, tot completant
els espais buits:

El metge
va
posar
-
lo
en entredit
encara
més
el
va
rectificar

____78. Analitza les funcions d’aquesta oració coordinada distributiva, tot completant els
espais buits:

O canvia el temps o tindrem aigua molts dies seguits

____79. Analitza ls funcions d’aquesta oració coordinada adversativa, tot completant els
espais buits:

Hem
anat
a la botiga però l'
hem
trobada
tancada

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
60

____80. Analitza les funcions d’aquesta oració coordinada disjuntiva, tot completant els
espais buits:

L' Alba hi anirà amb tren o sinó amb autobús

____81. Analitza les funcions d’aquesta oració coordinada il.lativa, tot completant els
espais buits:

Ens
han
avisat
per telèfon
per
tant
ignorarem el seu retard

____82. Analitza les funcions d’aquesta oració coordinada explicativa, tot completant els
espais buits:

____83. Identifica si les oracions coordinades següents són copulatives, disjuntives,
adversatives, distributives o consecutives.

a) Aquest manifest va ser redactat per Marinetti i
el van publicar a Le Figaro.
b) Va arribar cansat però se’l veia molt content.
c) O bé anem al cinema o bé veiem la televisió.
d) Tot i que fa molt de fred, aquesta nit sortirem a
sopar.
e) No duc prou diners, així que només me
n’enduré una.
f ) Tan aviat tens fred, com tens calor.
g) En aquella casa no hi havia finestres ni portes.
h) Hauríem d’anar tirant o si no farem tard.
i) He decidit que vindré malgrat que no t’ho
mereixes.

____84. Separa les oracions coordinades dins d'aquestes frases i si tenen elements elidits,
reintegra'ls. Per exemple: M'agraden les patates però no les mongetes. M'agraden les
patates però no (m’agraden) les mongetes.

a) Els avantatges són molts i els inconvenients no existeixen
b) Tant pot guanyar la fama com restar en un absolut anonimat.
c) Tinc molt mal de cap, tanmateix sortiré una estona
d) Hi havia molt poca llum però mai no l'encenien abans de mitjanit.
e) La Mercè ha pujat al cotxe i l'ha engegat, però tot seguit s'hi ha repensat
f) Ara el Josep descansa, ara treballa un munt d'hores seguides.

És una persona amb molt urc
és a
dir
(És) (una) (persona) amb molt orgull

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
61

____85. Digues de quin tipus són aquestes oracions coordinades

a) Jo corria i ell saltava
b) Ni fa ni deixa fer
c) Ho vols o no ho vols?
d) Mira-ho, però no ho toquis
e) Plou? Doncs no podrem anar al cinema
f) Et va renyar molt i encara et va donar una bufetada.
g) Perquè ho dius tu; altrament no m'ho creuria pas.
h) Així com ahir va ploure, avui farà bon dia.
i) No hi ha les condicions per aconseguir-ho, tanmateix ho provarem.
j) M'agrada més el vermell, per tant, el compraré.
k) M'agrada fins i tot quan s'enfada.
l) No ho rebutgem, ans ho acceptem agraïts.

____86. Uneix les dues oracions a través de nexes de coordinació. Substitueix els elements
repetits per pronoms febles.

1. La senyora Lola té un gos. Han pres el gos a la senyora Lola.
2. L’Àngel renta la roba als seus pares. L’Àngel deixa que la seva germana estengui la roba
als seus pares.
3. Els alumnes han buscat una ratapinyada per l’institut; els alumnes no han trobat encara
aquesta ratapinyada per l’institut.
4. No vull parlar amb ella per telèfon; m’estimo més parlar amb ella personalment.
5. Avui no et podré dur el gos a cal veterinari. Hauràs de dur el gos a cal veterinari tu
mateixa.
6. Els pares ja no poden acompanyar les filles a un centre tan allunyat. Caldrà que els
pares trobin un servei de microbús que pugui acompanyar les filles a un centre tan
allunyat.
7. La Carme s’ha afanyat molt a enllestir l’article. No és segur que publiquin l’article a la
Carme.
8. La Mariona renta la cara a les nines. El seu germà eixuga la cara a les nines.
9. El pare vol apedaçar els pantalons al seu fill gran. Aquest no deixa ni tocar els pantalons
al seu pare.

____87. Decideix quina mena d'oracions coordinades són aquestes:

a. Has de deixar el tabac o tindràs seriosos problemes de salut.
b. M'agrada la música d'aquesta cançó, però no n'entenc la lletra.
c. Escolta'm i després digues-hi la teva.
d. Entres o bé surts de casa?
e. Ens coneixem des de fa temps, tanmateix no sé com reaccionarà.
f. La Laia és una noia molt voluble: ara està trista, ara salta d'alegria.
g. No camina ni fa cap esforç.
h. No només ha aprovat el curs sinó que ha tret molt bona nota.
i. Jo corria i ell botava.
j. O aniré de compres o aniré al cinema.
k. Abriga’t bé o tindràs fred.
l. Ha comprat cireres a 8€ el quilo, és a dir, ha gastat massa diners.
m. No va dinar ni va sopar.
n. No va anar a l’escola, sinó que va anar al metge.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
62

ORACIONS JUXTAPOSADES

____88. Digues si són juxtaposades o no, aquestes oracions:

a) Un gos començà a lladrar: els lladrucs creixien de volum.
b) Avui podrem sortir, fa un sol magnífic.
c) La primera reacció va ser vulgar: agradar-li
d) Volíem aplacar-li els nervis; va anar a comprar el bitllet d'autobús
e) Ella ja ho ha dit, ara et toca a tu.
f) Un noi va tancar la porta i un altre ha suspès l'examen de conduir.
g) Els més joves es reunien, els vells gemegaven, els més febles ploraven...
h) La llei, va dir, ha de ser igual per a tothom.

____89. Analitza sintàcticament les funcions dels elements d’aquestes oracions
juxtaposades, tot completant els espais buits:

Avui no sortirà pas, no millora gens

____90. Digues quina mena de relació , coordinada o subordinada, i de quin tipus, hi ha
entre aquestes oracions juxtaposades:

a) Avui no hi aniré, fa molt vent.
b) Vulgues, no vulgues.
c) No és que estigui boig, és que és boig.
d) L'he vista, estava passejant sola.
e) Porteu-li el cotxe, us l'arreglarà avui mateix.
f) Els uns llegeixen, els altres dibuixen.
g) Avui hi som nosaltres, demà no hi haurà ningú.
h) Això no és una caravana de vehicles, és una petita retenció.
i) Anem al cinema, fem un tomb, ens quedem a casa?

____91. Reescriu aquestes oracions simples juxtaposades convertint-les en oracions
compostes. Fixa’t en l’exemple.

a) No és mala persona. Això no està bé. …….No és mala persona però això no està bé.

b) Mai diu no. Després se’n penedeix.
c) He comprat un quilo de plàtans. He
comprat un quilo de pomes.
d) Ho vaig revisar tres vegades. Ho vaig revisar
quatre vegades.
e) Avui ho he comunicat a la Laia. Ho hauré
de dir a la Magda.
f ) Estudia. Suspendràs.
g) Aquesta samarreta groga m’agrada.
Prefereixo les samarretes vermelles.
h) Demà haig de matinar. Me’n vaig a dormir.
i) Una cosa és avorrir-se. Angoixar-se és una altra cosa.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
63

____92. Digues si són coordinades o juxtaposades:

b) Es divertien, reien, corrien
c) Volia estudiar , però no el deixaven
d) Tan aviat s'alegrava, tan aviat s'entristia
e) Va entrar el nen, es va asseure, es va treure la gorra...
f) No et saluda? Doncs, no t'amoïnis més.
g) S'ha fet indispensable, però ell no ho creu
h) No solament sap vendre's, sinó que també et sap convèncer.

____93. Transformeu les oracions juxtaposades en coordinades, unint-les amb un nexes
sempre diferent. Digueu el tipus d’oració coordinada obtinguda.

1. M’agraden les galetes dolces, no les saldes.
2. Va destapar el cava; va fer un forat en el sostre.
3. Aviat m’instal·laran correu electrònic a casa: estaré més ben comunicat.
4. Viu en una casa cantonera: s’està a l’encreuament entre dos carrers.
5. No canta, destrossa les orelles.
6. Es dutxava cada dia. Sempre feia pudor.
7. No hi vagis ara; vés-hi més tard.
8. S’enfada com una mona, riu com un beneit.

____94. Transformeu les oracions juxtaposades en coordinades, unint-les amb un nexe
sempre diferent. Digueu el tipus d’oració coordinada obtinguda.

1. M’agraden les galetes dolces, no les salades.
2. Va destapar el cava; va fer un forat en el sostre.
3. Aviat m’instal·laran correu electrònic a casa: estaré més ben comunicat.
4. Viu en una casa cantonera: s’està a l’encreuament entre dos carrers.
5. No canta, destrossa les orelles.
6. Es dutxava cada dia. Sempre feia pudor.
7. No hi vagis ara; vés-hi més tard.
8. S’enfada com una mona, riu com un beneit.

____95. Uneix les dues oracions a través de nexes de coordinació. Substitueix els elements
repetits per pronoms febles.

1. La senyora Lola té un gos. Han pres el gos a la senyora Lola.
2. L’Àngel renta la roba als seus pares. L’Àngel deixa que la seva germana estengui la roba
als seus pares.
3. Els alumnes han buscat una ratapinyada per l’institut; els alumnes no han trobat encara
aquesta ratapinyada per l’institut.
4. No vull parlar amb ella per telèfon; m’estimo més parlar amb ella personalment.
5. Avui no et podré dur el gos a cal veterinari. Hauràs de dur el gos a cal veterinari tu
mateixa.
6. Els pares ja no poden acompanyar les filles a un centre tan allunyat. Caldrà que els
pares trobin un servei de microbús que pugui acompanyar les filles a un centre tan
allunyat.
7. La Carme s’ha afanyat molt a enllestir l’article. No és segur que publiquin l’article a la
Carme.
8. La Mariona renta la cara a les nines. El seu germà eixuga la cara a les nines.
9. El pare vol apedaçar els pantalons al seu fill gran. Aquest no deixa ni tocar els pantalons
al seu pare.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
64

ORACIONS SUBORDINADES EN GENERAL

____97. Canvieu les oracions subordinades subratllades de les frases següents per
substantius, adjectius o adverbis equivalents, de tal manera que es converteixin en
oracions simples.

1. M’ha preguntat quan són els exàmens.
2. Fer exercici cada dia manté el cos en forma.
3. No m’agraden els anuncis que fan per televisió.
4. M’ho estudiaré quan hàgim dinat.
5. Els estris que són de metall duren més.
6. Han anunciat que el vol s’ha cancel·lat.
7. Són uns nois que riuen molt.
8. El jurat ha premiat que les obres estiguessin ben escrites.
9. La mare ha expressat que desitjaria un bon sopar.
10. El tros de cel que es veu és ben blau.

____98. Classifica les oracions subratllades següents en oracions subordinades
substantives, adjectives i adverbials.
1. Estudia com es preveuen els terratrèmols.
2. Agafa la bicicleta que et va deixar l’Ignasi.
3. Els entesos diuen que hi ha milers de classes de formigues.
4. Llença la fruita que s’hagi fet malbé.
5. L’ordinador que m’he comprat és molt bo.
6. Has d’anar a collir bolet on se’n fan.
7. Aquests núvols que s’han format sobre el mar no tenen gens de bona pinta.
8. No és bo que mengis tanta xocolata.
9. M’han explicat que ahir hi va haver enrenou a la plaça.
10. Volia fer-ho tal com m’han explicat.
11. Anirem a viure on hi hagi tranquil·litat.

SUBORDINADES SUBSTANTIVES

____99. Digues quines oracions contenen subordinades substantives entre totes
aquestes:

a) El rei de Corint tenia un gran ramat de bestiar. El seu veí en tenia un de més petit.
b) Zeus va ordenar al seu germà Hades que castigués Sísif
c) El segon treball d'Hèrcules era molt més perillós: matar la monstruosa Hidra.
d) Hèrcules va casar-se amb la princesa Dejanira i va fundar els jocs olímpics
e) Quan Anteu va ser mort, la Mare va queixar-se als déus de l'Olimp
f) Cal que em duguis amb tu, Frix, o el pare em castigarà en lloc teu.
g) Els Argonautes van partir cap a l'est, van aturar-se a l'illa de Lemos; en aquesta illa
van proveir-se d'aliments i aigua.
h) Medea va dir a Eetes que donés a Jàson el velló d'or.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
65

____100. Transforma aquestes oracions en altres d'equivalents que continguin una
subordinada substantiva, com a l'exemple i fent els canvis que calgui:

Exemple: la baixada de la borsa va sorprendre els inversors.
Que baixés la borsa va sorprendre els inversors.

a) Els seus alumnes li van demanar informació sobre els diccionaris en línia
b) Acostumeu els vostres alumnes a la utilització de l'ordinador per escriure redaccions
c) Allò que els preocupa és la millora d el'ensenyament
d) S'adonà de la tremenda injustícia
e) És aconsellable la disminució de consum de proteïnes animals.

____101. Ara fes el contrari, i converteix les subordinades substantives d'aquests titulars
de diari en noms o sintagmes nominals

EXEMPLE:
Les lleis occidentals d'immigració no afavoreixen que la dona musulmana s'emancipi.... les
lleis occidentals d'immigració no afavoreixen l'emancipació de la dona musulmana.

a) Israel confia restablir relacions diplomàtiques amb els països àrabs
b) El cap de la Comissió va reclamar que s'obrís el mercat del Japó
c) El president de la patronal catalana insisteix a prorrogar tots els contractes
temporals.
d) El secretari general d'Hisenda va negar que es rebaixés l'impost de matriculació.
e) Els crits dels manifestant van provocar que la policia actués de forma contundent.
f) El pressupost del 2002 preveia crear 500.000 llocs de treball.

____102. Completa lliurement aquestes frases amb una oració subordinada substantiva

a) No ens va voler dir com...
b) Li vindria de gust ...
c) Pregunta'ls si...
d) La veritat és que....
e) No pot assegurar-vos que...
f) Sembla que...
g) El porter ha vist
h) No està acostumat que...
i) No sap si....
j) Vaig dir-los que...

____103. Identifica les oracions subordinades de les frases següents i digues la funció
sintàctica que fan en relació a l'oració principal

a) Recorda que hem de recollir tote sles deixalles
b) Tenir una ciutat neta és un esforç col.lectiu
c) La proposta de la cimera del clima és reduir un 8% l'emissió de CO
2

d) Tots hem de contribuir a respectar el medi ambient
e) L'IPCC confirma que l'any 2100 la temperatura del planeta haurà pujat d'1 a 3,5
graus
f) El cert és que la majoria de bosses de plàstic no són biodegradables.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
66

g) El govern confia a substituir ben aviat els abocadors de deixalles
h) El canvi climàtic pot provocar que els problemes de salut augmentin.
i) Només pensa a divertir-se
j) No saps el que dius
k) No és conscient de com fa les coses
l) Es va comprar la moto amb el que li van donar l'eherència
m) La seva voluntat és arribar fins el final
n) Només té una vaga idea del que vol
o) La Quitèria va ser qui va petar el globus.

____104. Corregeix aquestes frases errònies pel que fa a l'ús de preposicions:

a) S'adona de que corren un gran perill
b) Només pensa en divertir-se
c) Té la seguretat de que tot anirà bé
d) Té interès en enllestir la feina aviat
e) Estem segurs de que guanyarà la cursa
f) Està interessat en seguir aquest mètode

____105. Subratlla totes les proposicions subordinades
substantives que trobis en les oracions següents i digues si
són d’infinitiu, interrogatives, completives o de relatiu.
Després digues la funció que fan en relació a l'oració principal.

a) La Leila somia, des de fa molts anys, a tornar a casa.
b) El que heu fet em sembla aberrant.
c) No sabia què volia.
d) Els que no vulgueu venir quedeu-vos a l’hotel.
e) Aquells germans de Capellades necessitaven resoldre un vell conflicte.
f) Anar pel món amb aquests aires sempre comporta problemes.
g) Us demano que m’escriviu.
h) El que en Marc voldria és que tot això no hagués passat

____106. Comprova que aquestes subordinades substantives es poden substituir per un
nom. Estan en cursiva:

a) És necessari que vinguis
b) Dóna-ho a qui vulguis.
c) Això és arribar i moldre
d) És incapaç d'arribar tard
e) Acostuma a tornar aviat de la feina.
f) Sap imitar molt bé el cant del rossinyol
g) M'impressiona com cantes

____107.Digues quines d'aquestes oracions són substantives en funció de subjecte i quines
fan funció de Comp. Directe o Comp. Indirecte.

a) Diu que no vol venir
b) Guarda caramels per als qui tinguin tos
c) El que penses no té cap sentit
d) M'agrada presentar els treballs ben polits.
e) Els estudiants no volen repetir.
f) Donaré explicacions a qui correspongui.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
67

g) Van deixar passar qui duia l'entrada.
h) Qui arribi primer s'endurà el premi
i) No m'interessa el que diran
j) No sap quan arribarà
k) Els nens volien que sortissin els pallassos.

____108.Digues quines d'aquestes oracions són substantives en funció de Complement de
Règim Verbal, Complement Circumstancial o Complement Agent

a) Ens hem descuidat de comprar la sal.
b) Recorda't de tornar el llibre a la biblioteca.
c) La cerimònia va ser seguida per tots els qui hi eren.
d) Va casar-se sense estar-se de cap luxe. a
e) Acostumeu-lo que mengi llenties.
f) Va sortir-se'n sense cometre cap error.
g) El discurs va ser dit per aquell que tenia més estudis
h) En Pere no es va adonar que el terra era moll.
i) Parlem de quins mecanismes són els meus adients.
j) Pensa en allò que t'he dit.

____109.Digues quines d'aquestes oracions són substantives en funció de Compl. Atributiu,
Compl. Predicatiu o Complement del Nom, de l'Adjectiu o de l'Adverbi

a) La seva coartada és que era fora al moment del robatori.
b) La notícia que tot havia anat bé va córrer entre els assistents.
c) Són conscients que s'han equivocat.
d) La brúixola és allò que hi ha damunt la taula.
e) Són capaços de no presentar-se.
f) Està a prop de saber la veritat.
g) Quan li ho van dir es va quedar que semblava en xoc. atiu
h) La clau era saber la contrasenya.
i) Han rebut l'ordre de continuar resistint.
j) Un bombó és el que vull
k) Estaven molt lluny de fer les paus.
l) El prenien per qui no era.

____110. Prova de completar aquesta estructura d'anàlisi sintàctica:

Tinc la impressió

………
que no vindrà al ball

____111. Prova de completar aquesta estructura d'anàlisi sintàctica:

El cert és …………. que jo no l' aguanto més

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
68

____112. Analitza les subordinades substantives: digues de quin tipus són, la funció
sintàctica i la naturalesa del nexe (conjunció, pronom).

a) Els va sorprendre que fos tan hipòcrita.
b) Es penedia d’haver-ho fet.
c) Ens ha comentat que avui ella no hi era.
d) Es van oblidar de donar-li les gràcies.
e) Encara no hem entès què ens ha dit.
f) Es queixava que no li haguessin advertit.
g) M’espanta conèixer tants detalls dels fets.
h) No era segur que fos reelegida.
i) Li sap molt greu que no vingueu.
j) No us adonàveu que jugàveu amb foc.
k) Estan cansats que tothom els maltracti.
l) No valia la pena encaparrar-s’hi tant.
m) La Meritxell diu que no hi està d’acord.
n) S’arrisquen que els expulsin de l’associació.
o) No sempre és fàcil combatre la peresa.
p) La sensació que tots érem una família va durar poc.
q) Va preguntar si podien fer la feina plegats.
r) Estic segur de guanyar les oposicions.
s) Els caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat.
t) Els pares van estar molt contents que els preparéssim una festa sorpresa.
u) M’agradaria que el viatge programat fos un èxit.
v) La solució és preparar-se l’examen amb uns dies d’antelació.
w) No s’adona que la pell també registra el pas del temps.
x) Tinc el pressentiment que el partit acabarà amb un empat.
y) Els va assegurar que arribaria d’hora.
z) Em molesta que no confieu en mi.
aa) Resulta difícil d’entendre el problema.
bb) Es va oblidar de portar la calculadora.
cc) És incapaç de recordar res.
dd) No sabien si presentar-se d’etiqueta.
ee) Volia que li donessin una nova oportunitat.
ff) Tinc por que m’enxampin.
gg) No sap encarregar-se de la germana petita.
hh) Va renunciar que li exposessin els quadres.
ii) No m’agrada que em parlin amb aquest to.
jj) Us recomano que li feu una visita.
kk) Era feliç de retrobar-se amb la colla de l’estiu.
ll) Està content que el portin a passejar.
mm) M’agrada que portis arracades al melic.
nn) Estalviar per a la vellesa és signe de prudència.

____113. Subratlla les clàusules substantives i assenyala’n la funció, segons les parelles que
t’hem marcat a l’inici de cada grup:

Subjecte / CD
Li va prometre que aniria a la sessió inaugural.
En aquests temps és difícil de fer-se entendre.
No és convenient que presentis el teu amic als pares.
L’interessa molt que li organitzem una cita amb el director general.
Davant de tots els assistents vam exposar que no teníem dret a vot.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
69

CD / CRV
Li va suggerir de tornar a sortir amb ell.
No s’acostuma que el prenguin per l’escarràs de l’empresa.
S’arrisca que tot li vagi de mal en borràs.
Ens va prometre de dur-nos al cinema dimarts.
S’abstindrà de votar a les properes eleccions.
CN / CRV
Té la confiança que l’ascendiran el mes vinent. / Confia que l’ascendiran el mes vinent.
S’interessa que l’organitzem un bon fi de curs. / Té interès que organitzem un bon fi de curs.
S’acostuma que el tractin bé. / Està acostumat que el tractin bé.
Està disposat a entrar en combat. / Es disposava a entrar en combat.
CN / C Adjectiu
Té la certesa que els seus amics l’ajudaran.
Estava content que li apugessin el sou.
El meu fill és capaç de fer la prova de resistència.
La confiança de ser els vencedors provocà que juguessin malament.
El treball i l’estudi són difícils de compaginar.
C Adjectiu / Subjecte
És fàcil que perdem les eleccions.
Estic encantat de presentar-me com a delegat.
És important que t’assegurin a la feina.
Estem segurs que aconseguirem els nostres propòsits.
Convé que avaluem les conseqüències dels desastres naturals.

____114. Completa les oracions següents amb una clàusula substantiva. Indica’n la funció:

Va demanar _______________________________________________
______________________________________ és signe d’intel·ligència.
Em molesta ________________________________________________
Es penedia ________________________________________________
Va recomanar-los ___________________________________________
Vol _______________________________________________________
És feliç ____________________________________________________
_______________________________________ recordava vells temps.
Assegura’t _________________________________________________
No has de pensar mai ________________________________________

____115. Subratlla les clàusules substantives interrogatives i indica la naturalesa del nexe
(pronom, determinant, conjunció):

a) Parla, parla i no sap què diu.
b) Pregunta-li si vindrà al funeral del veí.
c) M’has de dir quants nois convidaràs a la festa.
d) Li va demanar qui assistiria a l’acte.
e) Pregunta-li què vol per sopar.
f) No sé quin joc és aquest.
g) 5.- Pronominalitza els elements subratllats. Fixa’t en la funció i escriu-la.
h) Va dir al teu amic que marxés.
i) Recomanava als teus companys que treballessin més.
j) Va demanar-li que escoltés atentament.
k) Va acostumar-se que li fessin el dinar cada dia.
l) Es penedí d’haver-nos deixat sols.
m) Renuncià que li traguéssim les castanyes del foc.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
70

n) Explica que no t’has menjat tot el dinar.
o) S’exposà que el professor li fes una amonestació.

____116. Omple els buits de les oracions següents, quan calgui, amb preposicions o amb la
conjunció que.

a) Recordeu-vos ___________ repartir els programes del concert.
b) Els preguem _________ surtin al vestíbul.
c) Aquell cambrer volia __________ plegar abans d’hora.
d) Estaria bé ______________ portéssiu tots un obsequi.
e) Li exigeix _____________ dir la veritat.
f) El carter no es recordava __________ avui no hi ha repartiment.
g) No és saludable __________ passar-se el dia assegut.
h) Recomanem __________ no entrin en aquesta sala.
i) Aquest matí m’he oblidat ___________ prendre les medecines.
j) És un experiment interessant ___________ fer-los parlar en públic.

____117. Digues la funció sintàctica de les oracions subordinades substantives i en relació a
quin mot de la principal:

Per exemple: Recorda't que has de tornar el llibre."Que has de tornar el llibre" fa de CRV de
"Recorda"

a) Estaven lluny de fer les paus
b) M'agrada que els diaris diguin la veritat.
c) Pregunta-li si ha portat els disquets.
d) L'avantatge de les ciutats dormitori és que tenen a prop la gran metròpoli.
e) Respecte al fet de venir d'hora, ho trobo molt discutible.
f) Hem expressat el nostre desig que les relacions entre els dos països millorin en els
propers anys.
g) L'ajuntament del poble sap què va passar ahir.
h) El fet d'haver-hi arribat tan tard és prou lamentable.
i) A l'autoescola estan orgullosos que ahir tots els alumnes aprovéssim l'examen teòric.
j) Tinc la seguretat que vindrà i ens ho aclarirà.
k) La Mireia no sap què és una gandula.
l) El fet més sorprenent és que el diari avui només ha difós bones notícies.
m) Es va quedar que semblava mut.
n) Es burlava dels que queien al parany.
o) Nosaltres t'ordenem que treballis molt.
p) Treballar a les fosques no em sembla possible.

____118. Cerca, en els exercicis anteriors, un exemple de subordinada substantiva
completiva, un altre d'interrogativa indirecta, un altre d'Infinitiu i une altre de relatiu.

-
-
-
-

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
71

____119. Escriu oracions substantives amb els verbs següents, posant en un cas QUE al
darrere, i en un altre cas UN INFINITIU. És a dir, has de fer dues oracions per verb, com a
l'exemple:

VAN DECIDIR que anirien de vacances al Marroc // VAN DECIDIR sortir d'hora per l'embús

ACORDAR EXIGIR SUGGERIR PERMETRE

SUBORDINADES ADJECTIVES

____120. Procura substituir les subordinades adjectives, d'aquestes oracions compostes , per
un adjectiu. Després, subratlla l'antecedent del pronom relatiu, dins de l'oració principal.

Exemple: L'home que riu és suec = L'home rialler és suec. Antecedent del "que"= "home" .

a) El noi de qui et parlava s'espera fora.
b) El poble on vaig néixer és molt petit.
c) Els obrers, els quals se sentien ofesos, callaven.
d) El noi que va venir és rus.
e) He comprat la nina que em va demanar.
f) El tema de què parla és molt interessant.
g) Els nens que miren la televisió solen ser menys imaginatius.
h) La vostra decisió, que és molt noble, sorprendrà els amics.
i) El seu germà, a qui son pare havia deixat la casa, s'asseia al cap de taula.

____121. Diferencia entre les subordinades especificatives i les explicatives, i digues de quin
nom de la principal fan de CN:

a) Sempre troba gent, amb qui comparteix hores amables.
b) La primera vegada que vàrem anar a França jo tenia 7 anys.
c) En Joan ha escrit dos contes, els quals no ha titulat.
d) El dia que vulguis farem una volta.
e) Recordàvem els llocs on havíem viscut.
f) La solitud, en què visqué, fou radical.
g) L'amic del Pere, el nom del qual no recordo, s'ha fet aviador.
h) Penses que dic l'opinió que altra gent ja ha expressat?
i) No sentia ni la humitat que es ficà als ossos.
j) El pallasso duia un vestit que arrossegava per terra.
k) Les coses, per les quals t'interesses, no són puerils.

____122. Digues quina funció sintàctica fa el pronom relatiu QUE, dins de la subordinada
adjectiva on està.
L'autocar no podrà fer els serveis que tenia contractats.
Menjarem els plàtans, que ja són madurs.
L'obra que han presentat a Girona ha despertat una certa polèmica.
Han trobat dos documents que potser ens ajudaran a datar aquell fet històric.
La setmana que ve ens posarem a treballar de ferm.
El tabac, que pot ser considerat com una droga, va perdent adeptes.
Aquells dies que va fer tanta calor em vénen a la memòria.
Aquella noia que sap parlar l'anglès no va néixer allà.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
72

____124. Digues quina funció sintàctica fa el pronom relatiu QUÈ, dins de la subordinada
adjectiva on està.

a) La pel.lícula de què heu parlat no l'he vista.
b) La casa en què vivíem ha estat enderrocada.
c) La clau amb què has obert no sé on és.
d) Semblava que menystenien la feina de pagès, a què cap dels dos fills no es volia
dedicar.
e) Els calaixos del mig, en què hom desava les coses importants, eren buits.
f) La maquinària vella, amb què es produïa tan poc, podria arribar a provocar
accidents irreparables.
g) El tema de què et parlava ha aixecat suspicàcies.
h) La crònica recull la batalla en què les tropes de l'Oest es rendeixen a les tropes de
l'Est.
i) S'ha venut la moto amb què va guanyar la cursa.

____125. Digues quina funció sintàctica fa el pronom relatiu QUI, dins de la subordinada
adjectiva on està.

a) L'amic a qui t'adreço viu en una casa de principis de segle.
b) La dona en qui penses no és aquí
c) Els nois amb qui sorties eren veïns de casa.
d) Lliurarem eldiploma a qui hi hagi assistit.
e) Elsjugadors han signat autògrafs als qui els n'han demanat.
f) Hem manifestat el nostre agraïment als qui han participat en l'acte d'homenatge al
nostre avi.
g) El nou campió mundial, de qui es parla tant a totes les revistes, ha tingut un
accident.
h) El veí de dalt, amb qui festejava, ha trobat feina per fi.
i) L'individu a qui tu creus que el mestre ha donat el llibre ha desaparegut.
j) L'home amb qui em vas trobar és el meu entrenador personal.

____126. Digues quina funció sintàctica fa el pronom relatiu ON, dins de la subordinada
adjectiva on està.

a) Aquesta és la sala on ens reunim
b) El poble d'on sóc fill no és gaire lluny d'aquí.
c) Apreciaven més l'escola del poble, a on havien passat les millors hores.
d) El vell camí, per on tants cops havia passat, ja no existia.
e) Palautordera, on hi ha l'abocador, sol tenir problemes de gavines.

____127. Digues quina funció sintàctica fa el pronom relatiu EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS,
LES QUALS, dins de la subordinada adjectiva on està.

a) La persona de la qual t'han donat referències no és de fiar.
b) Els obstacles contra els quals hem topat no són insalvables.
c) La situació contra la qual lluitem és un atzucac.
d) Els medicaments amb els quals va ser tractat li van ser contraproduents.
e) El pretext damunt del qual s'aixeca la seva actuació és migrat
f) El resultat del concurs, al qual s'han presentat les millors plomes de la comarca, serà
fet públic dimarts vinent.
g) El noi del qual et vam parlar ha decidit no presentar-se a la plaça.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
73

h) Hem d'analitzar unes oracions en les quals no hi ha subjecte.
i) Les seves cosines, les quals no havia convidat ningú, es van presentar borratxes a la
festa.
j) Els convidats, als quals l'amo de la casa havia adreçat unes paraules , van aplaudir
amb entusiasme.
k) La seva situació, de la qual s'havia adonat perfectament el seu company, era
ridícula.
l) Dues taules de fora, damunt de les quals encara hi havia els plats i els gots, havien
quedat lliures.
m) El veí de dalt, amb el qual sortia a passejar els diumenges, ja no hi era.

____128. Digues quina funció sintàctica fa el pronom relatiu LA QUAL COSA, COSA QUE, FET
QUE, ACTITUD QUE, ASPECTE QUE, etc. dins de la subordinada adjectiva on estan.
Assenyala també la frase-antecedent

a) I la van cantar sencera, la qual cosa va satisfer tot el públic.
b) No sap la veritat, fet que significa problemes per a ella.
c) Aquella actuació tan brillant, actuació que hom recordarà durant molts anys, no es
repetirà mai més.
d) Ha estat una representació històrica, de la qual representació es parlarà arreu de la
ciutat.
e) Avui plourà, cosa que ens impedirà sortir.
f) Van tallar l'aigua, per la qual cosa van tancar la piscina.
g) Li van robar sis cadires modernistes, fet que el deprimí profundament.
h) S'hi van presentar dues hores tard, la qual cosa va enervar el director.
i) Es va comportar malament amb ell,cosa que un altre no li hauria consentit.
j) Posseïa una paciència infinita, virtut que jo no he tingut mai.

____129. Digues quina funció sintàctica fa el pronom relatiu POSSESSIU dins de la
subordinada adjectiva on està.

a) A la biblioteca he trobat llibres els fulls dels quals encara estan per obrir.
b) Era una casan ova, la façana de la qual lluïa al sol.
c) Ens vam instal.lar en un alberg, les portes del qual no tancaven bé.
d) Hem aprovat un projecte les conclusions del qual m'agraden.
e) Aquest és l'enginyer els ponts dels qual s'ensorren.
f) "Poliatòmic" (Dit) del cos la molècula del qual està constituïda per dos o més àtoms.
g) El teu germà, la moto del qual està espatllada, ha anat al mecànic.

____130. Subratlla l'antecedent de les oracions adjectives següents i digues quina funció
sintàctica fa el pronom relatiu en la seva oració:

a) He enviat per correu tots els paquets que m'han lliurat
b) L'ordinador portàtil que t'has comprat és el més modern
c) L'Armengol, amb qui vas anar d'excursió, és molt bona persona
d) El cotxe amb què vaig és del meu oncle
e) El llapis adhesiu amb què enganxaves les fotografies s'ha perdut
f) Vaig estar a la sala on es va fer la reunió del Consell d'Europa
g) El noi a qui hem donat el sobre és de Mallorca
h) El xicot del forn, els anys del qual no passen de vint, porta cada dia el pa a les
urbanitzacions d'Olivella.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
74

____131. Completa les oracions següents amb el pronom relatiu adient:

a) La noia ............................et vaig parlar és de Madrid
b) Els ciclistes .................han participat en el Tour de França van marxar dimarts
c) Al poble ......................estitueges vaig conèixer en Martí
d) He vist la noia.........................estudia amb mi
e) Aquí és ....................vaig viure tants anys
f) L'entrenador, .................t'aprecia molt, et deixarà jugar el partit inaugural.
g) Ja us diré l'hora ....................heu de ser a la botiga.
h) El dietari.................m'han deixat és molt vell
i) Volen refer el projecte.............van dedicar tot un any de feina
j) Els ..............no puguin venir hauran de presentar el treball demà passat
k) Aquest llibre és d'un autor...................tothom s'havia oblidat.

____132. Completa les funcions d’aquesta estructura sintàctica:

Es
van
presentar
tard
la qual
cosa
va fer
enfadar
molt la professora

____133. Digues si els QUE s'aquest text són pronoms relatius o conjuncions:

De vegades hem sentit parlar tant d'un lloc que ens resulta familiar sense saber ben bé per
què. És possible que n'hàgim pronunciat el nom i fins i tot haver-lo escollit com a destinació
d'una hipotètica fugida. Una cosa així passa a Mali amb una de les seves ciutats mítiques,
la llegendària Tombouctou. I és cert que , de vegades, es fan viatges que acaben per no
complir les expectatives que teníem. En aquest cas, si només anomenat Tombouctou o el
país on es troba, Mali, ja ens resulta gratificant, quan es torna de descobrir-lo, es té una
sensació de recompensa per haver-lo estimat sense conèixer-lo.

____134. Omple els buits següents amb la forma de relatiu més adequada i encercla el seu
antecedent:

Mali é sun país ...................té aproximadament 1.200.000 km2
A Mali, els dogons representen l'ètica ..........te més ben definit el seu territori.,......... els
converteix amb el poble ........................millor conserva les seves tradicions ancestrals.
Shanga és una població..................el pintor mallorquí Miquel Barceló té una casa.
L'estiu, a Mali, és quan comença l'època dels mosquits, per ................és recomanable
portar repel.lent d'insectes.
Les dones de Mali, .................són bellíssimes, van sempre molt empolainades.
Els tot terreny són els únics vehicles de transport amb .....................es pot circular .
A Mopti hi ha una mesquita, al voltant de ......................... es troba l'antic barri de Komojel.

____135.. Completa aquestes subordinades adjectives amb una oració principal:

 ..............................en la qual Pompeu fabra va viure exiliat a Prada.
 ..........................amb qui vaig anar a la discoteca .............................
 ..........................darrere de la qual vaig aparcar el meu cotxe.....................
 ........................el cosí del qual viu davant de casa..................
 .......................a les quals tothom s'ha acostumat.
 ........................que dóna al costat del corredor................

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
75

 ...........................per la qual opta l'empresa
 ...........................per la qual cosa no podem assistir a la festa

____136. Posa article + qual o bé article + que, en els buits de les següents frases, de forma
correcta. Potser també hi hauràs de posar alguna preposició:

a) No podrem veure ni aquesta pel.lícula ni .............faran la setmana que ve.
b) El jutge ha revisat el cas ......................van parlar tots els diaris
c) Voldria saber .................pensen
de mi.
d) S'ha fet soci del mateix club
esportiu
............................pertanyen els
seus amics
e) Segresten una noia per
.....................demanen una gran
suma de diners
f) Si no t'agraden les joies, vine a
veure .....................tenim en
exposició.
g) Han enderrocat la casa .............................vas néixer.
h) Els pares han d'educar els fills sobre .........................veuen a la televisió

____137. Reescriu les oracions següents substituint els adjectius o els sintagmes adjectivals
per una proposició subordinada.

a) L’oncle Josep sempre ha estat un busca-raons.
b) Aquell bosc era un indret inquietant i pregon.
c) He hagut de creuar territoris perillosos.
d) L’àvia de Torroella és una dona fantàstica.
e) Els excursionistes, esgotats, van fer el cim.
f) Els ciutadans desconfiats van decidir no participar a la reunió convocada per
l’Ajuntament.
g) La Lluïsa és una botiguera riallera.
h) Els espectadors, avorrits, van abandonar la fira de teatre

____138. Digues la funció que fa el pronom relatiu en aquestes frases:

a) La sala que acollirà els quadres té poques mesures de seguretat.
b) La impressora que vam comprar ahir no funciona bé
c) Els fets que ha denunciat el fiscal han commocionat tot el país
d) El noi del qual et vam parlar ha decidit no presentar-se a la plaça
e) Hem presentat el projecte les conclusions del qual m'agtraden
f) S'ha venut la moto amb què va guanyar la cursa
g) Hem d'analitzar les oracions en les quals no hi ha subjecte
h) Hem manifestat el nostre agrïment als qui han participat en l'acte d'homenatge

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
76

____139. Escriu QUÈ O QUÈ:

1. És la lliçó hem explicat més llargament.
2. El llibre he llegit m'ha entusiasmat.
3. El dia va nevar no vam fer classe.
4. El cotxe de parlàvem no és tan bo com
semblava.
5. Vam visitar la casa-museu havia viscut el
poeta.
6. El ganivet amb talleu el fuet és el del pa!

____140. Classifica les subordinades subratllades segons siguin adjectives o substantives de
relatiu (adjectives substantivades):

a) Qui s’apunta en un partit ha de seguir la disciplina que s’imposa.
b) L’assumpte que tenim entre mans l’hem de resoldre sols.
c) El fill que va tenir amb el primer marit s’assembla més al segon.
d) Recicla el que hagis de llençar.
e) No s’adona del que li convé.
f) Ha resolt el que li van plantejar els comissaris.
g) El bestiar que és a pasturar menja molt sa.
h) No he trobat encara les claus que em vas deixar.
i) Els qui entenguin de cinema organitzaran un debat després de cada pel·lícula.

____141. Completa aquesta estructura sintàctica amb les funcions, i vés amb compte,
perquè compliquem les coses! Té una principal, una subordinada substantiva i una
subordinada adjectiva:

No sé si m' agradarà el disseny que
ha
preparat

SUBORDINADES ADVERBIALS

____142. Diferencia entre subordinades temporals, modals o locatives, entre les d'aquesta
llista:

a) Signarem el contracte abans que no es repensi
b) Van anar on tu els vas recomanar
c) Camina com si anés de puntetes
d) Tu cantes i, mentrestant, ella balla
e) Onsevulla que el portis, sempre es queixarà
f) Van comprar els mobles nous llavors que vivien junts
g) Ara que menja més, es troba millor
h) Després d'haver sortit de l'escola, anaven a la biblioteca

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
77

i) On abans hi havia un bosc, ara hi ha una fàbrica
j) Sempre que veiem el Pere el saludem
efusivament
k) Travessa per on el riu estigui més vaig
l) Segons com es vegi, sortirà al carrer o
no
m) Es pentina igual que sempre

____143. Diferencia comparatives, causals i
consecutives entre aquestes oracions:

a) Va ballar més hores que ningú
b) Han suspès l'excursió perquè plou
c) Darrerament canta menys que abans
d) Era massa evident perquè no se n'adonés ningú
e) Com més anem, menys valem (refrany)
f) Quantes més hores hi dediquis, més bé et sortirà
g) Plovia tan intensament, que vam haver de suspendre l'excursió
h) Balla tan malament com canta
i) Tenia tanta feina que no podia descansar 5 minuts.

____144. Diferencia les oracions finals, concessives i condicionals, entre les d'aquesta llista:

a) Acosteu-vos, que us digui el que m'ha passat avui
b) Han posat un ciri a santa Rita perquè demà faci bo
c) Sortirem d'excursió encara que no faci bo
d) Pintada de nou, la façana pot quedar bé
e) Si hagués fet bon temps, hauríem sortit d'excursió
f) Aquesta llet no és prou bona per a fer nata
g) Tot i parlar tant, no deia res d'interès
h) A fi que tots ens pogueu sentir, hem
decidit instal.lar dos altaveus
i) Finalment, l'acte fou clausurat, per bé
que amb cert disgust per part de la
mesa.
j) Posat que vingui tothom, no tindrem prou
regals
k) Va callar perquè la gent se'l mirés
l) Que s'acabi tot, mal que protesti.
m) Només que el cridessis, vindria corrents
n) Comprant tanta gent, la botiga farà
negoci.
o) No hem esmentat més inconvenients per tal que tots en tingueu una visió completa
p) Havíem anat a Girona per veure el nostre pare
q) mentre que hi fossis a les hores dels àpats, ja en tindríem prou
r) La calefacció, bé que arreglada de nou, no funcionava
s) Ni que baixés l'àngel expressament, no tindria solució.
t) Som ben diferents, per més que ens hi vulgueu comparar
u) Mal que ens facin comprar l'entrada, hi hem d'anar tota la colla
v) Tot i estudiant molt, no dominava el tema
w) A l'estiu ha haurem acabat, llevat que tots estigueu malalts

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
78

____145. Substitueix les oracions subordinades adverbials d'aquestes frases per un adverbi,o
estructura equivalent,de significat aproximat.

a) Es va esperar fins que es va fer fosc.
b) Passaré per on vulguis.
c) Deia les coses a la valenta, com si no tingués en consideració ningú.
d) Vol llegir el diari mentre s'espera?
e) Des que vas venir, treballem.
f) Parlava pausadament,com ho feia son pare.
g) En marxar de vacanes, estàvem molt contents.
h) Passant per la drecera, l'Eduard va arribar abans.
i) Acabats els tallers, obtindran un certificat d'aprofitament.
j) Ho va fer tal com t'he dit.
k) Va arribar tremolant de fred.

____146. Digues si aquestes oracions contenen una subordinada de temps, de lloc, o de
manera i de quin verb fan de CC. En el cas de les de temps, indica si la sub. és anterior,
posterior o simultània a la principal:

a) Els responsables van comunicar els resultats quan va arribar el president.
b) En Carles corre com si el perseguissin.
c) Passarem les vacances on vosaltres decidiu.
d) Sempre que tinguis dubtes, fes-me les preguntes que vulguis.
e) Fins que no vam marxar, no vas arribar tu.
f) Mentre fas el sopar, acabaré l'informe que m'han demanat.
g) Han portat els aliments on eren més necessaris.
h) Hem elaborat el projecte tal com vam preveure la setmana passada.
i) Ens trobarem dissabte on vulguis tu.
j) Després d' arribar de l'Índia, es va posar malalt.
k) Abans que marxis, has d'endreçar l'habitació.

____147. igues si aquestes oracions contenen una subordinada causal, final o consecutiva :

a) La Georgina es va disfressar per tal de cridar l'atenció de l'Antoni.
b) Viu amb ell des de l'any passat perquè l'estima molt.
c) Per tal que sigui més fàcil l'entrada dels esportistes s'ha creat un accés alternatiu.
d) Com que no menja verdura, no s'aprima.
e) Com que ha de trobar feina, ha enviat força currículums.
f) Han deixat la seva relació ja que no funcionava gaire bé.
g) Vaig anar-hi de nit perquè ningú no em veiés.
h) Han enviat els resultats a l'hospital perquè comencin el tractament de seguida.
i) Està núvol, de manera que agafo un paraigües.
j) A fi que aconsegueixin els millors resultats, s'ha treballat incansablement en el
projecte.
k) Era prou intel.ligent perquè ningú no sospités d'ell.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
79

____148. Digues si aquestes oracions contenen una subordinada concessiva, condicional o
comparativa, i en aquest darrer cas, indica si és de superioritat, inferioritat, igualtat o
proporcionalitat:

a) Encara que no m'agradi la fruita, n'he de menjar.
b) No cantaran si no els poses un micròfon.
c) Ni que treguis bones notes, no trobaràs plaça a l'Escola de Belles Arts.
d) Aquest avió és igual al que vaig veure ahir.
e) Per més que cridis, no et sentiran.
f) Un entrepà és millor que una pasta.
g) Podràs anar al vatge a condició que hagis acabat tota la feina.
h) Com més parlis més afònic estaràs.
i) Si anessis d'excursió, coneixeries nous ambients.
j) Cal que ho expliquis; si no, ningú no ho sabrà.
k) Els demanaré per què el treball no està tan elaborat com havien dit.
l) Per més que li ho expliqui i li ho argumenti, no em creu.
m) No sé per què és pitjor el llibre que la pel.lícula.
n) Si no demostra les acusacions que té contra ells, serem on érem al començament.
o) Com més t'hi escarrassis, menys resultats obtindràs.

TOTES LES SUBORDINADES

____149. Analitza aquesta frase, i aquest cop sense cap ajut (hi ha una mica de tot:
substantives, adjectives i adverbials):

Anirem on tu decideixis mentre jo pugui triar els dies que vulgui

____150. Discrimina entre oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials:

a) Em va dir que el lampista vindria dilluns
b) L'han fet president de la companyia perquè és un gran expert
c) En Pau volia sortir cada cap de setmana
d) Tothom qui en demani tindrà un obsequi
e) Els cotxes que circulaven per la carretera van haver d'aturar-se
f) En arribar a Barcelona, visitarem la Pedrera
g) Els avions, que volaven molt alt, van aterrar ràpidament.
h) La barca de què hem parlat no estarà a punt fins demà
i) En cas que no retorni el llibre, l'hi anirem a buscar a casa seva.
j) No em preocupa què diran
k) Aquesta és la cambra on havia estudiat de jove

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
80

____151. Busca les subordinades que hi ha dins d’aquestes oracions compostes, digues si
són subordinades substantives, adjectives o adverbials ( i dins de les adverbials, de quin
tipus són) , i quina funció fan respecte a la principal:

ORACIÓ TIPUS FUNCIÓ
1 Hem elaborat el projecte tal com vam preveure la setmana passada
2 La decisió unànima va ser donar-li el permís
3 La por del que diran et mortifica massa
4 La noia que vindrà a la nostra casse és de Terrassa
5 Hem manifestat el nostre agraïment als qui han participat en l’acte
d’homenatge al nostre avi

6 Els acostumaven a escriure a poc a poc
7 Estaven lluny de trobar la veritat
8 Ens trobarem dissabte on vulguis
9 Penseu que li heu de dir la notícia
10 L’arrel del problema és que no escoltes mai les seves raons
11 Ara ja tenim la seguretat de no ser mal compresos
12 Es va quedar que semblava mut
13 La sala que acollirà els quadres té poques mesures de seguretat
14 La cerimònia va ser seguida per tots els qui hi eren
15 M’agrada que els diaris diguin la veritat
16 És tan savi, que fa l’efecte que ho sap tot
17 Tot aquell qui sàpiga això, que ho digui
18 Sempre que tinguis dubtes, fes-me preguntes
19 Tinc la sospita que això no és cert
20 Encara que hi hagi soroll, m’agrada viure-hi
21 Pensa que pròximament enviaran més material
22 Es burlava dels que queien al parany
23 Jo vaig néixer quan la guerra civil començava
24 Anirem a esquiar, posat que faci bon temps
25 Pregunta-li si ha portat els disquets
26 Van comprar una mosquitera per tal que els mosquits no els empipessin
27 Viu amb ell des de l’any passat perquè l’estima molt
28 Fins a tal punt era simpàtic, que les enamorava totes
29 No valia tant com em pensava
30 Si m’ho dius, et guardaré el secret
31 Hem parlat amb les persones que vau conèixer al vostre viatge als EUA
32 Malgrat el que li ha fet, continuen essent amics
33 El prenen per aquell que surt a la televisió
34 Han enviat els resultats a l’hospital perquè comencin el tractament de
seguida

35 La fi del conflicte, que havia costat tant, comportava que les dues
parts assolirien un acord

36 Les autoritats estan satisfetes que les obres hagin acabat sense
incidents remarcables

37 Veniu aviat, que s’està cremant la casa!
38 Duia un abric igual que el meu
39 Hem visitat el barri en què van assassinar John Lennon
40 Com més anem, menys valem

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
81

____152. Ara fes el mateix, però tingues en compte que hi pot haver més d’una oració
subordinada o que hi poden aparèixer coordinades:
ORACIÓ TIPUS FUNCIÓ
1 En comprovar l’engany, vam actuar tal com es va indicar l’advocat
2 Duia un abric igual que el meu, però més gran
3 L’escoltava perquè era ben educada o bé perquè no gosava
interrompre’l?

4 Quan va presentar la candidatura estava neguitosa , però de seguida va
adquirir confiança en ella mateixa

5 Qui va agafar l’aixovar el va dur a rentar,quan va considerar que calia
emblanquir-lo

6 Li vol comprar un cotxe a condició que aprovi el curs on s’ha matriculat
7 Els demanaré per què el treball no està tan elaborat com havien dit
8 Mentre no demostri les acusacions que té contra ells serem on érem al
començament

9 Encara que hi hagi soroll, m’agrada viure-hi
10 Van marxar puix que ja n’estaven farts de tenir-ho tot desendreçat
11 Així que l’aigua bulli, tira-hi la pasta i deixa-la coure durant deu minuts
12 Vine, que et faci les trenes que tant desitges
13 El dia era tan gris que no hi havia ningú al carrer, no obstant això, el local
era ben ple

14 Em pregunto què devia pensar el professor quan va veure el meu treball
15 És més baix que el germà que viu a Argentina
16 Per més que li ho expliqui i li ho argumenti , no em creu
17 Així que vam arribar, va començar a nevar, és a dir, semblàvem malastrucs
18 En veure la notícia, tothom la va prendre com si fos certa
19 Qui sap on deu parar a hores d’ara, però el fet és que no hi és
20 Van actuar segons els va indicar qui manava en aquell lloc
21 Farem la sortida encara que plogui o faci fred
22 Van trobar el monument ben bé com tu deies, malgrat que no estava en
bon estat

23 M’agradaria que vinguessis així que puguis
24 En Ramon li ha dit que tan aviat com arribi ens comunicarà la bona notícia
25 D’alla on no n’hi ha, no en pot rajar i menys quan feu l’examen de català!

____153. Et posem un text que té oracions de molts tipus. Subratlla en groc les simples o
principals, en carbassa les coordinades , el verd les substantives, en rosa les adjectives i en
blau les adverbials. Fixeu-vos com ho hem fet en les dues primeres línies.

La major part de les activitats de les quals he parlat últimament
van patir una aturada gairebé traumàtica a principis dels anys
setanta, perquè vaig rebre una altra visita intempestiva: la de
l'esclerosi múltiple , la qual m'acompanyarà fins que em mori. Fa
una pila d'anys, un amic meu quiromàntic em va anunciar que
tindria dues grans malalties, però malgrat tot, envelliria molt. De
moment els seus pronòstics s'estan complint: l'esclerosi és la meva
segona malaltia, cosa que em dóna una certa seguretat de cara
al fu tur, i el mes passat vaig fer setanta anys.
Miquel Martí i Pol. Què és la poesia?

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
82

ANÀLISI SINTÀTICA EN FORMA D’ARBRE
____153. Analitza sintàcticament AQUESTES ORACIONS SIMPLES :
a) VOSALTRES GAIREBÉ MAI SEMBLEU UNES NOIES ESVALOTADES AL CARRER
b) OMPLIA SUAUMENT ELS ESPAIS SILENCIOSOS AMB MOTS CONTRA LA SOLITUD
c) NO SEMPRE COINCIDEIXES AMB ELS TEUS AMICS A LA DISCOTECA
(atenció! els subjectes elíptics S'ESCRIUEN A L'ANÀLISI COM SI ESTIGUESSIN PRESENTS,
però entre parèntesis): (TU) NO SEMPRE COINCIDEIXES AMB ELS TEUS AMICS A LA
DISCOTECA
d) L'ALBERT ESTUDIA DESCONCENTRAT ELS TEMES DE L'EXAMEN DE MATES
(atenció! Hi pot haver CN dins de CN dins de SN)
e) LA NENA S'HA COMPRAT UNA BOSSA DE LLAMINADURES
f) VAIG REGALAR UN DISC A LA MARIA ABANS -D'AHIR
g) EL DIA 22, ALS CARRERS DE BARCELONA, HI HAVIA MOLTA GENT ENFADADA
(atenció! hi ha verbs impersonals que no tenen subjecte !)
h) L'ENRIC ESTÀ CANSAT DELS SEUS PROBLEMES
(atenció, igual que hi ha CN de Noms, també hi ha CAdj. d'Adjectius i CAdv.
d'Adverbis)
i) S'HA DEDICAT ALS SEUS NEGOCIS INTENSAMENT
j) LA VEÏNA DE L'ESCALA NO ES VA TALLAR AMB EL GANIVET
____154. Posa les creus que corresponguin al quadre següent, segons les
característiques de les categories lèxiques:

Pot ser nucli
de sintagma
Obre el
sintagma
Equival a un
sintagma no
expressat
Introdueix un
nom
Queda fora del
sintagma
Verb +
Nom
Adjectiu
Determinant
Pronom
Adverbi
preposició
Conjunció
Interjecció

____155. Analitza ara aquestes oracions coordinades:

EL METGE VA POSAR-LO EN ENTREDIT, ENCARA MÉS, EL VA RECTIFICAR

HEM ANAT A LA BOTIGA, PERÒ L'HEM TROBADA TANCADA

L'ALBA HI ANIRÀ AMB TREN O SINÓ AMB AUTOBÚS

ENS HAN AVISAT PER TELÈFON; PER TANT, IGNORAREM EL SEU RETARD

ÉS UNA PERSONA AMB MOLT UR C, ÉS A DIR, AMB MOLT ORGULL

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
83

____156. Fes l'anàlisi sintàtica d'aquestes oracions JUXTAPOSADES:

AVUI NO SORTIRÀ PAS, NO MILLORA GENS

ANEM AL CINEMA, FEM UN TOMB, ENS QUEDEM A CASA?

LA PRIMERA REACCIÓ VA SER VULGAR: AGRADAR -LI

LA LLEI, VA DIR, HA DE SER IGUAL PER A TOTHOM

____157. Analitza sintàcticament aquestes subordinades substantives:

CONVÉ QUE TU VINGUIS TOT SEGUIT
SUPOSO QUE NO US BARALLAREU
RECORDES QUE HAS DE VENIR A LA REUNIÓ D'AVUI?

____158. Analitza sintàcticament aquestes subordinades adjectives:

ELS JUGADORS HAN SIGNAT AUTÒGRAFS ALS QUI N'HAN DEMANAT
AVUI HA ARRIBAT EL METGE ELS FILLS DEL QUAL ESTUDIEN A L'ESTRANGER
HEM FET EL CIM QUE VAN CONQUERIR ELS ALPINISTES DE SABADELL

____159. Analitza sintàcticament aquesta subordinades adverbials:

NO VALIA TANT COM EM PENSAVA
ÉS MÉS PETIT QUE TU
DESA-HO A L'ARMARI ON HI HA LA ROBA BLANCA

____160. Analitzem unes quantes frases més? Totes són subordinades i estan barrejades
dels tres tipus:

A) ABANS QUE TU APROVESSIS, VAS HAVER D'ESFORÇAR-TE MOLT
B) S'HAVIA AMAGAT AL LAVABO PERQUÈ PREFERIA ESTAR SOL
C) MALGRAT T'HI ESFORCIS, NO EM CONVENCERÀS
D) POSAT QUE GUANYEM, HO CELEBRAREM COM CAL
E) LA XICOTA QUE HA CONEGUT EL LLUÍS ÉS MOLT TREMPADA
F) HEM ADOPTAT UN GAT QUE ALGÚ HA LLENÇAT A LES ESCOMBRARIES
G) ELS QUI ARRIBIN TARD NO PODRAN ENTRAR AL TEATRE
H) ELS LOCALS ON ENS REUNIM ESTARAN TANCATS TOT L'AGOST
I) EN ARRIBAR A CASA, SOPAREM
J) EM PREGUNTO SI N'ESTÀ AL CORRENT
K) M'AGRADA TOT EL QUE TU CUINES
L) ET PENEDIRÀS DE NO HAVER-HO INTENTAT!

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
84

____161. Aquí teniu un paràgraf que té una mica de tot, i està format per diverses frases.
No us demanem un arbre sintàctic. Només que poseu a sota de cada grup de mots que
forma sintagma, quina funció fa a la seva frase. Us hem separat les frases amb línies
verticals. veureu que hi ha 4 frases perquè hi ha 4 verbs conjugats , que us hem marcat en
groc (ÉS A DIR, PER SABER QUANTES FRASES HI HA EN UN TEXT, COMPTEU ELS VERBS
CONJUGATS):

CADA TRES DE JUNY, L'ENRIQUETA ENCARREGA BOMBONS MOLT ALEGRE, A LA PASTISSERIA,

DILIGENTMENT, PERQUÈ ESTÀ CONVENÇUDA QUE L'ÀVIA NO S'ADONA DE RES I QUE ELS

BOMBONS ESTAN FETS PEL MILLOR PROFESSIONAL

____162. I per a ments extraordinàries, un text complet i sense pistes. Poseu les funcions :

Bastants locals de projecció s'estabilitzen a

primers de segle i desplacen els locals dels

fotògrafs i les barraques de fira on s'havia

iniciat l'espectacle. Tot i així, els cinemes

ambulants van continuar existint fins molt

després. D'altra banda, era freqüent que un

espectacle combinés vistes fixes -de llanterna

màgica- amb els films, o que aquests alternessin

amb números de teatre de varietats.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
85

EXERCICIS DE CLOENDA
____163. Quina d'aquestes oracions és simple i quina és composta?

a. L'Ernest és un noi despert, alegre, amb les idees molt clares.
b. Tinc la seguretat que ningú fracassarà en el projecte.
c. Vindré perquè la Paula m'ho ha demanat.
d. El meu avi viu a l'altre costat del riu, prop de l'estació del tren.
e. Pensa que ha de manifestar la seva protesta.
f. No sé pas què farem amb el teu germà petit.
g. L'assemblea de treballadors del ram del tèxtil ha anunciat una vaga per a la setmana
vinent en protesta per la retallada dels sous.

____164. Entre les següents oracions compostes n'hi ha de juxtaposades, de coordinades i
de subordinades. Distingeix-les:

a. No solament treballa tot el dia, sinó que estudia de nit.
b. Aquest nen ni viu ni deixa viure.
c. Anirem al cinema i a sopar.
d. El pare és qui fa escultures.
e. Viu de pressa, deixa un bonic cadàver.
f. Va tornar a casa quan ja clarejava.
g. Voldria dir-li quant l'estimo.
h. Recordo el que hi vaig trobar: velles fotografies, roba usada, teranyines...

____165. I l’exercici més difícil de tots. Aquí tens un text on es parla del professor Joan Solà,
especialista en morfosintaxi catalana, a qui un alumne li pregunta quin verb va amb
CATARSI. Fixeu-vos si n’és, de dura, la sintaxi!

Ara ja li roda el cap, està perdut, ja ha fet un guixot al paper de l’alumne però si pogués l’esborraria:
no pots corregir ni preguntar ni imposar mai res que tu no comprenguis bé. Es frega els ulls,però no
pot evitar que li borinotegin noves possibilitats pel cervell: ¿“He tingut una catarsi”, “He gaudit d’una
catarsi”, “M’he fet una catarsi”, “Tinc catarsi”, “Passo catarsi”, “Convertia el camp de futbol en
catarsi”, “Utilitzava el camp de futbol en catarsi”, “Vivia en contínua catarsi”, “Catarsi darrere catarsi,
trampejava la vida”...? Apaga el llum, pega bot. Se’n va a fer un tomb. La canalla pugen i baixen pel
tobogan del parc. Un gos els borda. A la nena li cau l’entrepà a la sorra. Marraneja. Que maco. Ja
s’ha esbargit. Ascensor. Seu novament. És clar: el diccionari, home de Déu! Que diu això. (Segui,
lector, també, que no li passi alguna cosa.)
“Catarsi f. I. Purificació alliberadora de les passions per mitjà de les emocions que suscita l’obra
d’art, esp. la que per mitjà de la pietat i del temor produeix la tragèdia en l’ànim dels espectadors.”
−???− No, no deu ser això... “II. Exteriorització i expressió verbal dels continguts mentals vinculats a
situacions traumàtiques, els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de
la repressió.” (Ni un exemple. Potser “ells” tampoc no ho entenen..., pensa. Escolti, professor, vostè
no és capaç d’afirmar rotundament que ells tampoc no ho entenen? Afirmi-ho, home, que li serà
catàrtic.) Això segon, encara: sí, potser sí; a veure..., sí, potser sí. Allò altre...: pietat, tragèdia,
temor, espectador... Tanca el diccionari. I, fixi’s, ara ja no es recorda per què l’havia obert. Ah, sí:
volia saber si alguna d’aquelles construccions era la normal, o almenys normal. Un pam de nas,
com li deia. El criden a sopar. Abatut, encaparrat, decebut, emmurriat, fotut. No sap ni què menja.
¿Que t’agrada, el sopar?, que li etziben des d’algun indret. Vagi-se’n a dormir, home. Converteixi
l’experiència en catarsi: al capdavall, ¿què més té? Demà digui a l’alumne que dispensi, que quan
llegia un altre full se li ha posat aquest enmig i mira. I que, si de cas, que ho busqui ell mateix al
diccionari... Que és el que fem tots quan no veiem clara una cosa.I qui dia passa, any empeny. I ara
ja som a Setmana Santa. I aire.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
86

IDEES PER A PROFES:

Tot seguit vénen uns quants quadres sinòptics-resum de teoria, per donar als
alumnes:

1. L’oració simple
2. Els complements verbals i llurs pronoms febles
3. Els complements verbals i llurs pronoms febles ampliat
4. Camins per la descoberta dels CV: mètode deductiu
5. Les oracions coordinades
6. Mètode deductiu per determinar el tipus d’oracions compostes
7. Les oracions compostes (mapa conceptual)
8. Els nexes d’unió: mètode deductiu.

Pàgina
87

COMPLEMENT
VERBAL
DEFINICIÓ I FORMA DE RECONÈIXER-LO MORFO-
LOGIA
EXEMPLES SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL
C. Atribut
CAtr
Apareix darrere d'un verb copulatiu (ser,estar,-semblar) i
ens diu com és el subjecte, amb qui concorda en gènere i
nombre.
SN
SPrep
SAdj
EN QUIM SEMBLA EIXERIT
Estava trista
Serà professora l'any vinent
EL,LA,L',ELS,LES : L'és, Les són, Les semblen
EN: En són molt (d'agradables)
HO Ho sembla, Ho és, Ho estava....
C. Predicatiu
CPred
Apareix darrere d'un verb NO copulatiu (predicatiu), i
ens diu com és el subjecte (amb qui concorda en gènere
i nombre ) i com es fa l'acció del verb, alhora
SN
SPrep
Sadj
L'ANNA VA NÉIXER ESCARRANSIDA
Estudia enfurismat
Dorm nerviós
EN: Se'n diu
HI: S'hi va tornar
C. Directe
CD
Va sempre amb verbs transitius i és aquella cosa o
persona que es necessita per a fer l'acció del verb, i a on
passa aquesta acció directament. Es pot reconèixer
passant l'oració a la forma passiva perquè es fa Subj.
SN
Oració
L'ALBERT RECITA POEMES
Compra peres
Reparteix petons
EM (m', -me, 'm) ET, ENS, US Em duu
EL (lo, 'l, l'),LA,ELS (los, 'ls),LES La compra
EN (n' -ne, 'n) En compra
HO Ho compra
C. Indirecte
CI
És la persona/es per a qui el subjecte fa l'acció, és a dir,
el seu destinari. Solen dur preposició a (per a, per als...)
SN
oració
L'ALBERT RECITA POEMES A LA JOANNA
Sa mare envia el mail a la universitat
LI Li duré l'examen
ELS,LOS,'LS Porta'ls l'examen
C. de Règim
Verbal
(CRV)
És el complement que va darrere dels verbs que
regeixen preposició, és a dir que, quan els conjuguem,
apareix sempre una preposició al darrere
SPrep
Oració
EL QUIM PENSA EN L'ANNA
EL QUIM PARLA DE L'ANNA
EL QUIM S'AVÉ AMB L'ANNA
EL QUIM S'INTERESSA PER L'ANNA
EN En parla
HI Hi pensa, s'hi avé, s'hi interessa
C. Circumstancial
(CC)
Dóna les circumstàncies en les quals s'endevé l'acció del
verb de l'oració. Poden ser circumstàncies de:
 Temps: moment temporal de l'acció CCT
 Lloc: indret on succeeix l'acció CCLl
 Manera: forma com es realitza CCM
 Quantitat: quantitat d'acció realitzada CCQ
 Instrument: eina per a fer l'acció CCI
 Companyia: persona que acompanya el
subjecte en fer l'acció CCCo
 Finalitat: Objectiu que es persegueix en fer
aquella acció CCF
 Causa: Dóna el motiu pel qual passa allòCCCa
 Afirmació, Negació o Dubte: acció afirmada,
negada o dubtosa. CCA, CCN, CCD
SN
SAdv

L'ALBERT RECITA POEMES AVUI
L'ALBERT RECITA POEMES AL PARC
L'ALBERT RECITA POEMES AMB AMOR
L'ALBERT RECITA POC
L'ALBERT RECITA AMB MICRÒFON

L'ALBERT RECITA POEMES AMB EL XAVIER
L'ALBERT RECITA POEMES PER ENAMORAR
L'ANNA
EL XAVIER RECITA PERQUÈ ESTÀ ENAMORAT
EL XAVIER TAMBÉ RECITA POEMES
EL XAVIER TAMPOC RECITA POEMES
EL XAVIER POTSER RECITA POEMES
HI

Hi ve, hi viu, hi treballa

EN

En ve
C. agent
CAg
És el subjecte de l'oració activa, quan es passa a forma
passiva
Per + SN
Per + Orac
ACTIVA. L'ALBERT RECITA POEMES.
PASSIVA. ELS POEMES SÓN RECITATS PER ELL
(no es pot)

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
88

CLASSE NOM SUBCLASSE DEFINICIÓ MARQUES MORFOLOGIA EXEMPLES PRONOMS FEBLES EXEMPLES
del Nom Complement del
Nom (CN)
--------- Afegeix algun
significat o matís al
nom amb qui va.
Proximitat al N N- pronom- SN
S Prep -S Adj –
Oració subord.
Un pis força gran/ el
germà que se n’anava
EN si el CN
comença per la
prep. DE
Manejava la pólvora
i en desconeixia el
perill (de la pólvora
De l’Adjectiu

Complement de
l’Adjectiu (CAj)
--------- Afegeix alguns
significat o matís a
l’adjectiu
Proximitat a l’Adj N- pronom- SN
S Prep - S Adj
Oració subord.
Eina útil per a
discapacitats
--------- ---------
de l’Adverbi

Complement de
l’Adverbi (CAv)
--------- Afegeix algun
significat o matís a.
Proximitat a l’Adv Adv
Oració subord
Bastant pobrament
Molt a disgust
--------- ---------

Complements del
Verb
(CV)
Complement Directe
(CD)
--------- Objecte sobre el qual
recau l’acció del verb
Només amb verbs
transitius i SENSE
preposició (*)
SN
Oració
L’Arnau no sap la lliçó
(no la sap/ no sap que ha
d’estudiar / estudiar)
Em/me/m´/´m
Et,El,La,Ens,Us,
Els,Les...En/Ho
L’Arnau no en
compra/la/ho/el…
compra
Complement
Indirecte (CI)
--------- Persona per a qui el
subjecte fa l’acció
Va amb preposició A,
PER A i contraccions
S Prep
Oració
Ho arreglaré per a qui ho
necessiti /per al meu
germà
Em,Et,Ens,Us....
Li / Els,-los,’ls
Li vaig escriure una
carta /Vaig enviar-
los un ós
Complement
Circumstancial
(CC)
Representen les
circumstàncies en
què es fa l’acció del
verb de l’oració
CCLloc El lloc on es fa Apareixen adverbis de
la tipologia específica .
Si van davant o
entremig de la frase,
solen anar separats de
la resta de mots per
comes.
Adverbi
Locució adverbial
S. Prep
Conjunció + oració
Preposició + oració
Treballa allà Prep a,en,amb,per:
PRONOM HI
Prep de: PRONOM
EN
Hi treballa, Hi pinta,
hi surto, Hi estic CCTemps El moment en què es
fa l’acció
Treballa sempre
CCManera La manera com... Treballa alegrement Treu-ne el gat (de
damunt el sofà)
En vinc (de l’escola)
CCQuantitat Quantitat d’acció Treballa molt
CCAfirmació S’afirma l’acció Efectivament, treballa
CCNegació Es nega l’acció No trerballa pas
CCDubte Es dubta l’acció Potser treballa
Complement Atribut
(CAtrib)
--------- Compl.ementa
el Subjecte i hi
concorda (genere i
nombre)
Només va amb verbs
copulatius: ser ,estar,
semblar
Adjectiu- SN
S Prep- Adverbi
Oració sub. subst
Està avorrit
És de la colla, sembla
que està nerviós
Si és indeterminat,
Ho
Si no,:el,la,els,les
Ho és, L’és, els són,
les són , la sembla
Complement
Predicatiu (Cpred)
--------- Compl Verb i Subj
alhora o CD i Verb
Sembla un atribut o
un CC de Manera
SN- Saj- participi
S prep, Prep+ oració
Treballa avorrit
Donat per desaparegut
HI Hi treballa, s’hi va
tornar
Complement de
Règim Verbal o
Preposicional
(CRV o CPrep)
--------- Complement
obligatori per a certs
verbs (present o elidit)
Apareix una
preposició amb
determinats verbs**
SPrep
Prep+ Infinitiu
Oració subordinada amb
que (cau la prep).
Penseu en els llibres / a
portar els llibres/
que heu de portar els
llibres
Prep a,en,amb,per:
PRONOM HI
Prep de: PRONOM
EN
En vam parlar
S’hi ha dedicat
Sempre hi pensa
La Joana no s’hi avé
gaire
Complement Agent
(CAg)
--------- Subjecte actiu
transformat en oració
passiva
Apareix sempre la
preposició PER i el
verb passiu (SER)
S Prep. El treball va ser fet pels
companys
........ ...........

Pàgina
89

COM SABER DE QUIN TIPUS ÉS UN COMPLEMENT VERBAL? ..........SEGUEIX ELS CAMINETS.................

Està situat darrere del verb?

El verb que té davant és copulatiu
(ser , estar, semblar)?
SÍ NO
Podries posar-lo a qualsevol lloc de la frase (davant, al
mig, darrere)
1
?

SÍ NO
El verb duu una preposició al darrere? NO SÍ
Indica lloc? NO SÍ

CC
Indica el moment
que s'ha fet allò?
SÍ
CC TEMPS
SÍ

NO
El verb necessita això per poder-se
fer
2
?
El verb necessita aquella preposició
obligatòriament (a,en,de,amb)
3
?
Indica el lloc on
s'ha fet allò?
SÍ
CC LLOC
CC LLOC Concorda amb
gènere i nombre
amb el subjecte?
SÍ NO SÍ NO Indica la manera
com s'ha fet allò?
SÍ
CC MANERA
SÍ C. DIRECTE Concorda amb
gènere i nombre
amb el subjecte
o el CD?
C.
PREPOSICIONAL
És persona i duu
les preposicions
a/al/per a/per al
4
?
Indica la
quantitat de
vegades que s'ha
fet allò?
SÍ
CC QUANTITAT
C. ATRIBUT SÍ
SÍ

NO
Indica
l'instrument usat
per fer allò?
SÍ
CC
INSTRUMENT
C. PREDICATIU C. INDIRECTE La preposició és
PER/ PEL i el
verb està en
passiva
5
?
Indica la persona
que acompanya
el subjecte per fer
allò
6
?
SÍ
CC
COMPANYIA
Notes:
1. Al matí vindré a casa a veure't. Vindré al matí a casa a veure't. Vindré a casa al matí a veure't. Vindré a casa a veure't al matí.
2. Si no tingués aquest complement, la frase quedaria estranya: He comprat (?) per a tu // Trenca (?) de l'advocat
3. Tipus: pensar en, parlar de, avenir-se amb, accedir a, afanyar-se en, haver-n'hi prou amb, adonar-se de, burlar-se de, aspirar a
4. Per exemple: dóna-ho a la mare/al pare. Han comprat un regal per a tu/ per al Miquel.
5. Per exemple: El projecte està realitzat per la Maria/pel grup d'estudiants d'Idiomes.
6. Per exemple: Aniré a la discoteca amb els meus amics/ Construiré la maqueta amb l'enginyer.
SÍ Indica que allò sí
es fa?
SÍ
CC AFIRMACIÓ
C. AGENT Indica que allò no
es fa?
SÍ
CC NEGACIÓ
Indica que allò
potser es fa?
SÍ
CC DUBTE

Pàgina
90

classes nexes Significat
general
exemples observacions
copulatives Copulatives
(acumulatives o
sumatives)
I, ni addició Vol que vinguis i hi insisteix
No tenia ganes de sortir ni volia acabar la
feina.
I enllaça frases afirmatives i Ni , les
negatives.
Davant mot començat en i- hi- la
conj. I no canvia a “e”
Continuatives Doncs, a més, d’altra banda,
i encara, i fins i tot, encara
més, així mateix, ni tan sols,
ni solament
Continuïtat o
acumulació
...Doncs, com et deia,...
A més, hi ha gent que...
M’ha vist entrar i ni tan sols m’ha saludat
Té cinc gossos i cuida una tortuga i tot
Ademés és un castellanisme: s’ha
de dir, a més / a més a més
distributives Ni....ni, o.....o, ara.....ara,
tant...com
L’un...l’altre, tan aviat...com,
aquí...allà
Qui...qui, que....que
No solament....sinó (que)
també
distribució Ni és feliç ni ho serà mai
Aquí reien, allà xisclaven
Tan aviat riu com plora.
D’una banda vol anar al cine, de l’altra
prefereix el teatre.
No solament estudia dansa, sinó que
també fa aeròbic.
També són distributius els nexes:
d’entrada... en primer lloc...en
segon lloc...per últim...per
acabar...al seu torn....
adversatives Adversatives Però, sinó (que), tanmateix,
altrament, no obstant això,
amb tot, així i tot, encara
que
Oposició No he anat a la platja, sinó que he preferit
la piscina.
He passat un mal dia, tanmateix me n’he
sortit del problema.
Sinó no és el mateix q si no
Tanmateix=tot i això
Altrament=d’una altra manera=si
no)
Ans=sino
Nogensmenys=tanmateix
disjuntives O, o bé, o si no Alternativa,
tria
O para el vent o l’incendi s’estendrà O no canvia a “u” davant o-ho
consecutives Il.latives Doncs, per tant, per
consegüent, de manera que,
així, així doncs, en
conseqüència
Deducció,
conseqüència
Plou? Doncs no farem cap a la platja. Doncs és consecutiu, no causal
Explicatives És a dir, o sigui, això és, o sia, aclariment Ha comprat codonys a cent el quilo, és a
dir, l’han estafat.
O sia és culta.

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
91

MÈTODE –INFAL.LIBLE- PER A DETECTAR LA TIPOLOGIA DE LES ORACIONS COMPOSTES.
1. Subratlla’n els verbs conjugats: Si n’hi ha un, és una oració simple.
Si n’hi ha dos, és una composta (coord. o sub.). Si n’hi ha un de simple i un no conjugat (infinitiu, gerundi, participi) és una composta subordinada.
2. Cerca els nexes que relacionen les dues (o més) oracions:
NEXES QUE NOMÉS COORDINEN NEXES QUE NOMÉS SUBORDINEN
Adés...adés
Així
Així doncs
Així i tot
Així mateix
Això és
Altrament
Amb tot
A més
Ans
Aquí...allà
Ara...ara
D’altra banda
D’una banda... de
l’altra
Doncs
En conseqüència
Encara més
Encara que
És a dir
I encara
I fins i tot
L’un....l’altre
Més
Ni
Ni solament
Ni tan sols
Ni...ni
No obstant això
No solament...sinó que
Nogensmenys
O
O bé
O si no
O sia
O sigui
Per tant
Però
Que...que
Qui...qui
Sinó
Sinó que
Tan aviat...com
Tanmateix
Tant...com
Tot
A fi de
Allà on
Allí on
Arreu on
Car
El qual
Els quals
La qual
La qual cosa
Les quals
Mentre
On
Per
Per tal de
Pertot arreu on
Quan
Quant
Qui
Si
Si bé
Si doncs no
I totes aquelles
expressions on aparegui
el QUE - QUÈ:
A condició que
A fi que
A penes que
A pesar que
A/Amb/De/En/Per què
A/Amb/De/En/Per...
que/qui
Abans que / Abans que
no
Actitud que
Així que
Això que / Allò que
Amb tot i que
Aquell/a/s/es que/qui
Ara que
Aspecte que
Atès que
Bé que
Cada cop que / Cada
vegada que
Ja que
La que

Les que
Llevat que
Mal que,
Malgrat que
Mentre que / Mentre
que no
Menys...que / Més
....que
Millor ...que
Només que
Opinió que
Per bé que
Per més que
Per què / Per què
Per tal que
Pitjor....que
Posat que
Puix que
Que
Què
Segons que
Sempre que
Sols que
Tan ....que / Tant
....que

Tot d’una que
Tot i que
Tot just que
Tot seguit que
Tothom que/qui
Tret que
Vist que

I totes aquelles
expressions on aparegui
el COM:

Com
Com menys....menys
Com menys...més
Com més....menys
Com més....més
Com que
Com si
Per tal com
Segons com
Tal .....com
Tan aviat com
Tan...com,
Tant....com

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
92

3. En el cas de les oracions subordinades, el tercer pas és identificar quin verb va per lliure (oració principal) i quin va relacionat amb el nexe
subordinant (verb subordinat).
4. Per saber on comença i on acaba exactament la subordinada, has de fer servir la tècnica de la commutació per nom, adj o adv. I això et
permetrà també saber quin tipus de subordinada és (subst. Adj. O adv):
Parla d’allò que van dir ahir a la televisió - Parla del programa televisiu( S. Prep.= prep. + SN) (Sub. Subst.)

La professora que condueix el Nissan Almera fa català al’institut.La professora conductora fa català a l’institut (adjectiu) (Sub. Adj.)

Quan va arribar a casa, es va trobar els llums encesos. Llavors, es va trobar els llums encesos. (adverbi) (Sub. Adv.)
(aquest darrer sistema no serveix en el cas de les subordinades adverbials consecutives, causals, finals, condicionals, concessives i comparatives)

5. I per saber la funció que fa aquella subordinada, només s’ha de veure la funció que faria aquell nom/Adj/Adv. amb què l‘has commutat.

Parla d’allò que van dir ahir a la televisió.Parla del programa televisiu( S. Prep.= prep. + SN= CRV de “Parla”)(Sub. Subst.= CRV de “Parla”)

La professora que condueix el Nissan Almera fa català al’institut.La professora conductora fa català a l’institut (adjectiu= CN de “professora”)
(Sub. Adj.= CN de “professora”)

Quan va arribar a casa, es va trobar els llums encesos.Llavors, es va trobar els llums encesos. (adverbi=CCTemps de “es va trobar”)(Sub. Adv.=
CCTemps de “Es va trobar”)
ELS ÚNICS NEXES QUE PODEN PROVOCAR CONFUSIÓ SÓN:
PERQUÈ: pot ser causal o final (si el verb és indicatiu, i equival a “ja que” serà causal, i si el verb és subjuntiu, i equival a “a fi que”, serà final)
TAN/ TANT: poden ser consecutius i comparatius: són consecutius si van correlatius amb QUE i són comparatius si van correlatius amb COM:
Ha treballat tant que ha quedat extenuat (consecutiu)
Ha treballat tant com tu ho has fet (comparatiu).

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
93

Anna M. Ribas Margarit

Pàgina
94

* TAMBÉ POT
DUR PREPOSICIÓ
AL DAVANT
** TAMBÉ POT
ANAR SENSE
PREPOSICIÓ AL
DAVANT

NEXE D'UNIÓ

QUE PREPOSICIÓ ADVERBI
INTERRO-
GATIU
CONJUN-
CIONS I
ADVERBIS
DIVERSOS
SENSE NEXE

Darrera de
verb
conjugat
Darrera de
nom
Davant
adjectiu o
adverbi

Inici de
la frase
Davant
d'un
Infinitiu
Davant d'un pronom relatiu
QUI-QUÈ-QUAL-ON-COSA QUE-
LA QUAL COSA
EL QUE
DARRERA
VERB DE
DICCIÓ :on,
quan, quant,
com, què...*
A QUALSEVOL
LLOC: abans
que,com, tan,
perquè, si,
encara que...
FORMA VERBAL
IMPERSONAL:
INF. GERUNDI I
PARTICIPI

ÉS
CONJUNCIÓ
ÉS
PRONOM
RELATIU

ÉS UN ADVERBI
DE QUANTITAT
SENSE
ANTECEDENT
PRESENT A
L'ORACIÓ
AMB NOM
ANTECEDENT
PRESENT A
L'ORACIÓ

SUB. SUBS.
COMPLETIVA
SUB ADJ
O DE
RELATIU
CAdj, CAdv.
quantifica
dor
intensifica-
doror

"Crossa"
de la
parla,
elimina-
ble
SUB SUBS.
D'INFINITIU
o bé
SUB
ADVERBIAL
FINALITAT
SUBS SUBS.
DE RELATIU
SUB ADJ. O
DE
RELATIU**
SUB. SUBS.
INTERROGATI
VA
SUB.
ADVERBIAL
de qualsevol
tipus
SUB ADVERBIAL
DE TEMPS o final

Diu que ho
entén

Pensa que és
millor així
El llibre
que veus
és francès

Que bonic
que és
Que bé ho
fas

Que
vindràs
avui?

Vés a dinar
a casa
Treballa
per
guanyar-se
la vida
Farà el que
voldrà
Dóna-ho a
qui et sembli
La noia a
qui
telefones
és amiga
meva
Vol saber
quan vindràs
Investiga
com ho ha fet
Encara que
no vulguis,
has de
treballar
En entrar, se'l va
trobar
Baixant les
escales, cantava
Acabada la feina,
sortí

Sintaxi catalana (molt extens)

About This Presentation

Slide Content

Tags

Categories

Download

Quick Actions

Statistics

Related Slideshows

Sintaxi catalana (molt extens)

About This Presentation

Slide Content

Slide 1

Slide 2

Slide 3

Slide 4

Slide 5

Slide 6

Slide 7

Slide 8

Slide 9

Slide 10

Slide 11

Slide 12

Slide 13

Slide 14

Slide 15

Slide 16

Slide 17

Slide 18

Slide 19

Slide 20

Slide 21

Slide 22

Slide 23

Slide 24

Slide 25

Slide 26

Slide 27

Slide 28

Slide 29

Slide 30

Slide 31

Slide 32

Slide 33

Slide 34

Slide 35

Slide 36

Slide 37

Slide 38

Slide 39

Slide 40

Slide 41

Slide 42

Slide 43

Slide 44

Slide 45

Slide 46

Slide 47

Slide 48

Slide 49

Slide 50

Slide 51

Slide 52

Slide 53

Slide 54

Slide 55

Slide 56

Slide 57

Slide 58

Slide 59

Slide 60

Slide 61

Slide 62

Slide 63

Slide 64

Slide 65

Slide 66

Slide 67

Slide 68

Slide 69

Slide 70

Slide 71

Slide 72

Slide 73

Slide 74

Slide 75

Slide 76

Slide 77