Terra baixa

Anàlisi de l'obra

1. TERRA BAIXA

2. INTRODUCCIÓ • Terra baixa É s un drama del 1897 que pertany a la tradició literària del realisme . Es pot apreciar per: • Classe social pobra • Treballadors sotmesos a les ordres de l’amo • Encara que l’obra sigui realista, encara es contemplen alguns elements romàntics : • l’atzar, misteri, idealisme

3. ELEMENTS REALISTES ELEMENTS ROMÀNTICS Diferencia de classes socials. • Treballadors sotmesos a l’amo. • Contrast món rural i urbà. • Llenguatge • Misteri • Idealisme • Atzar • Somnis premonitoris

4. TEMÀTIQUES Lluita entre el bé i el mal • É s a dir, diferencia entre la terra alta i la terra baixa. Triangle amorós • Entre la Marta , el Sebastià i el Manelic . • Manelic : amor pur i generós • Sebastià: amor possessiu MARTA MANELIC SEBASTIÀ

5. ESTRUCTURA • Terra baixa es divideix en 3 actes: • ACTE I: Plantejament (12 escenes) • Es presenten els personatges. • La Marta i en Sebastià festegen, però ell s’ha de casar amb una altra. • A través d’en Tomàs , busca un marit per la Marta, en Manelic . • En Manelic , després de casar‐se, veu que la Marta no l’estima a .

6. • ACTE II: Desenvolupament (10 escenes) • En Manelic només s'entén amb la Nuri, ja que tot el poble es burla d’ell. • La Marta comença a veure amb altres ulls al Manelic • La Marta explica el seu passat a en Tomàs . • En Manelic vol tornar a la Terra Alta, però veient que la Marta també l’estima, volen escapar-se junts. • En Sebastià i el mossèn els descobreixen i desterren en Manelic i tanquen la Marta en un moli

7. • ACTE III: Desenllaç (11 escenes) • Els pagesos s’adonen que no han fet bé recolzant en Sebastià . • En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebastià i durant la discussió el mata. Finalment s'endú la Marta i tornen a la Terra Alta. • Cor: En el tercer acte s’observa el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractes d'una obra grega , configuren un cor .

8. TÈCNIQUES • Guimerà recorre a diversos procediments narratius: • El somni: del Manelic per explicar la presumpció del casament. • L'analepsi o retrospecció ( flash back ): La Marta explica e l seu origen desgraciat. • La rondalla : El Manelic denuncia la tafaneria amb una narració, la rondalla de Sant Miquel.

9. • Monòleg: de la Marta (1 a cada acte). Mostra al públic com evolucionen els seus sentiments. • Aparts : del Manelic . Indica què pensa . • Premonició : algun personatge presenta un indici que fa preveure accions posteriors. • Presentació prèvia : un personatge explica coses d’un altre que encara no ha aparegut en escena .

10. ESPAI Divisió en 2 espais: • Terra Baixa : on es desenvolupen les accions * Plana extensa on hi ha el poble que pertany ql Sebastià . - Molí - Ermita • Terra Alta : records. - Lloc de procedència d el Manelic . ESPAI

11. TEMPS • Temps extern: • Època contemporània. Final s.XIX • Temps intern: • El temps a l’obra és lineal: • 1r i 2n acte: passen 10 dies - Nuri: I ja fa 10 dies que ets casat (Acte II, Escena I) • 2n i 3r acte : transcorren hores • Acotació: És cap al tard (Acte III ).

12. PERSONATGES • Marta: (personatge rodó) • Inici : dona freda, distant i reservada. Innocent . • Té 24 anys . • Procedia d’una família pobra que captava . • No es respecte: L'obliguen a casar‐se amb una persona que no estima i ho accepta . • Quan s’adona que comença a estimar el Manelic , es comença a respectar i canvia . • É s el resultat de circumstàncies que li ha tocat viure víctima). Determinisme .

13. • Manelic : (personatge rodó) • Originari de la Terra Alta. • É s ingenu, incapaç de fingiment, innocent i feréstec alhora . • Contacte humà: els pares, un ermita i en Tomàs. Viu amb les seves ovelles . • La Terra Baixa , aquesta societat el fa canviar: es torna desconfiat . • É s un personatge marginat, víctima de la Terra Baixa .

14. • Sebastià : (personatge pla ) • Té uns 40 anys . • Arrogant, amb gran sentiment de superioritat . • Marta! Que vull que li enraonis! Que jo t’ho mano ! • Jo el que vull és que m’obeeixis, com sempre, ho entens • Perquè aquí jo sóc l'amo com abans. De tu, i de tot, i d'ella! D'ella! • Es l’amo de tot. Egoista i nomes pensa en ell mateix . • Mira’t Nuri,: tot això que veus, tot tot és de l’hereu Sebastià. La caseta en què viviu vosaltres [...] aquesta ermita, el molí... • Es fa respectar pel seu fort caràcter que imposa sobre els altres . • Registra tota la negativitat de la Terra Baixa. É s el responsable de totes les misèries

15. • Nuri: • Germana petita de les Perdigones . É s d’orígens humils. • Caràcter semblant al de la Marta , per aquest motiu s’avenen tant. • És una persona bona i innocent. • El seu caràcter canvia al llarg de l’obra, de mica en mica s’adona de la realitat de la Terra Baixa. • É s objecte de burles (ella calla), però al mateix temps representa l'única persona decent del poble .

16. • Xeixa: • A l’inici, explica que alguna cosa del poble no marxa bé. Troba que hi ha algun misteri , del qual ningú en vol parlar (fa despertar la intriga a l’espectador ). • Planta cara al Sebastià marxant del poble. • Mossèn: • Es l’aliat d’en Sebastià . • Actua com si fos el majordom d’en Sebastià. • Tomàs: • É s innocent. No s’adona dels plans del Sebastià. • Quan se n’adona, intenta arreglar les coses . • Persona que sap escoltar i entendre els altres .

17. • Pagesos: • Nando , Josep, Pepa, Antònia, Perruca; els caràcters dels quals són similars . • Els agrada tafanejar i criticar . • En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i tafaneries fan mal a la Marta . • No s’adonen del seu error fins al final de l’obra.

18. SIMBOLOGIA TERRA BAIXA TERRA ALTA • Plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista. * Conclusió: totes les coses malvades per a l'home • Lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucòlic. * Conclusió: representa tot allò que és bo per naturalesa. Poble / Ciutat Camp / Muntanya SIMBOLOGIA

19. Exemple: • MANELIC: Sí, anem‐hi, sí, que allà es perdona tot; que no és com aquí baix, on tot se corromp. Quin fàstic! (Enduent‐se‐la.) Que allà dalt, Marta, fins els cossos en la neu se conserven: Ves què faran les ànimes! • MARTA: Oh, anem-hi, anem-hi de pressa (Van per sortir.)

20. Simbologia:personatges /animals PERSONATGES ANIMALS Sebastià Llop Manelic Bèstia salvatge, cabrit Marta Ovella, granoteta de pluja Pagesos Ramat, gossos de l’amo

21. • Llop: (Sebastià) • Manelic : He mort el llop! He mort el llop ! • Manelic . ‐ Doncs que no hi baixa per aquí el llop minyons ? • Xeixa. ‐ Massa que hi ve, reïna! Ja el veuràs, ja si Déu no t'ajuda! • Bèstia: ( Manelic ) • Josep: [...] un marit que fos ben bèstia, i més bèstia que tots los de per aquí. • Sebastià : Un bestiota i un pillastre. • M anelic : Maleït jo! Maleït jo cent cops, que sóc com les bèsties salvatgines!

22. • Altres al·lusions d’animals: • En Sebastià tria per a la Marta un marit que fos ben bèstia . • La vida del Manelic era entre els animals : Els moltons i els gossos m'estimen com a germans. • En Manelic té una cabra que l’anomena Marta . • En Tomàs insulta en Xeixa amb El nom d 'escorpí . • En Perruca es tractat de ganso Per l'amo

23. Altres símbols • El duro i la sang simbolitzen 2 sistemes de valors contraposats: • Duro: en la Terra baixa representa la llei de la propietat . • Sang: defineix la llei de la Terra alta. • Conclusió: Cal que la Marta sagni en el moment de la revelació de l'amor. • Funció: purificaci ó . Propicia que es trenqui el lligam amb el Sebas ti à . S’esborra el pecat i la culpa .

24. • L ' aigua é s un element present a l’obra. • La Marta representa l ' «aigua amarganta » de la mar (el lloc d'origen d'on prové) que s'ajunta amb la neu pura de les muntanyes representada pel Manelic . • En Manelic representa la neu pura de les muntanyes . És l'aigua que calma la set . MANELIC: […] I t'he estimat encara més al venir-te a trobar- te, pobre de mi, davallant a salts, com l'aigua els cims a ajuntar-se amb l'aigua de la mar, que diuen que és amarganta ! Que ho siga , d'amarganta ; que ho siga ; ella atrau com tu m'atraus a mi; perquè et desitjo i t'estimo, Marta !

25. LLENGUA • Llenguatge col·loquial : • Castellanismes : sèrio , quarto , apoiant-se , ti nc de plorar, trompasso… • Elements de la parla de l’època: trescar, jaça, siga /sia. • Exclamacions, interjeccions, interrogacions : ( Ah!, Vatua!, Mare de Déu!...). • Locucions i dites populars: estar per merèixer, més net que una patena ...). • Tendències col∙loquials : daixonses, dallonses, mentres • Reiteracions: ( digues, digues; Una bruixa! Una bruixa!...).