Tipus De NúVols

1. Tipus de núvolsTipus de núvols
Ramon Perez SanchezRamon Perez Sanchez
1r eso A1r eso A

2. Núvols baixosNúvols baixos
•Estratus
Són núvols baixos que no tenen
desenvolupament vertical. Formen una
capa molt uniforme, semblant a una boira
però sense tocar al terra. Sovintegen de
matinada i a primera hora del matí causats
per la saturació de l'aire gràcies al
refredament nocturn. Es presenten com
una massa de color gris molt uniforme,
extensa, però amb molt poca dimensió
vertical, i acostumen a desaparèixer
durant el dia. El seu origen està en el fort
refredament del terra per la irradiació
nocturna que permet una certa
condensació en una part molt concreta.

3. Núvols baixos
•Estratocúmulus
Són núvols molt habituals i de gran
extensió que poden cobrir el cel i ja
presenten un cert desenvolupament
vertical. Si són molt foscos, indica que
estan molt estratificats en diverses capes i
podensemblar amenaçadors. Generalment
no acostumen a deixar precipitació, tot i que
no es descarta que els més desenvolupats
puguin deixar plugims inapreciables. És un
núvol que presenta una base molt plana i
arrodoniment en la seva part superior i són
un bon indicador d'un elevat grau d'humitat
als nivells troposfèrics més baixos.

4. Núvols baixos que arriben a Núvols baixos que arriben a
alçades superiorsalçades superiors
•Nimbostratus :
• Núvols molt complexos, formats per una
capa baixa, amorfa, de color gris fosc
força uniforme. És el tipus de núvol que
dóna una precipitació contínua i
persistent, ja sigui d'aigua o de neu.
Cobreixen gran part del cel, amb un
aspecte ombrívol trist, no tenen contorns
definits ni relleus marcats i presenten
una superfície molt mal definida. Són els
núvols estratificats que tenen un major
desenvolupament vertical.

5. Núvols baixos que arriben a Núvols baixos que arriben a
alçades superiorsalçades superiors
•Cúmulus :
•Són núvols densos de
desenvolupament vertical que tenen
la part superior en forma de cúpula
amb protuberàncies arrodonides i
una base horitzontal. Solen formar-
se durant el matí, essent petites
taques blanques en el cel que
poden formar alineacions paral·leles
a l'horitzó. A mig matí es
desenvolupen verticalment i formen
bonys arrodonits. Al centre del dia
poden ser extensos. Si a la tarda
s'aixafen fins a desaparèixer podem
dir que són cúmulus de bon temps,
típics de l'estiu, però podem trobar-
los en qualsevol època de l'any.

6. Núvols baixos que arriben a Núvols baixos que arriben a
alçades superiorsalçades superiors
•Cumulonimbus :
•Són masses molt potents de núvols,
amb un gran desenvolupament
vertical, que formen una gran
columna o torre i la part superior és
de textura fibrosa i es pot estendre
en forma d'enclusa. Generalment és
producte del desenvolupament d'un
cúmulus congestus. La base del
núvol es torna molt fosca, i
s'envolta de fragments de núvols
baixos de tot tipus. Pot ser
convectiu, sobretot a l'estiu: es
desenvolupa, precipita i dissipa
sobre el mateix lloc. També pot ser
frontal o associat a una depressió:
ja arriba format, es trasllada,
descarrega i s'allunya, propi dels
sistemes frontals de caire fred

7. Núvols mitjosNúvols mitjos
•Altocúmulus :
• Poden presentar una estructura
filamentosa i altres vegades una
aparença difosa, però sempre amb
un creixement vertical. De vegades
poden tenir una estructura
agrupada de quadrats regulars.
Poden ser precursors de sistemes
frontals si es presenten en forma
agrupada; els que es presenten més
aïllats i com a nuclis individualitzats
van darrere del pas dels fronts. Són
de curta extensió i presenten un
cert desenvolupament vertical. En
cap cas provoquen precipitacions i
són estructures semblants a petits
cúmulus a altura superior.

8. Núvols mitjosNúvols mitjos
•Altostratus Són núvols que es
presenten en capes uniformes, de
color grisós i ocupen gran part del
cel en forma de bandes uniformes.
A traves d'aquests núvols el sol pot
passar de forma esmorteïda. El
gruix de la capa de núvols
determinarà el seu grau de
transparència i quan són densos
poden cobrir el cel i poden produir
petites precipitacions, en forma de
fines cortines d'aigua, d'escassa
intensitat. Acostumen a estar
associats a sistemes frontals de
caire càlid o a fronts freds poc
actius.

9. Núvol altsNúvol alts
•Cirrus : Són un dels tipus més freqüents
de núvols més alts. Es troben a altituds
superiors als 8 Km d'alçada i a
temperatures molt baixes, inferiors als
-40ºC. Apareixen isolats en forma
d'unitats reduïdes de núvols blancs,
esfilagarsats i són molt habituals en
qualsevol època de l'any. En una de les
seves espècies, la spissatus, formada
per l'eixamplament dels cirrus, no
presenten l'aspecte esfilagarsat, sinó
que són més compactes. Generalment
són indicadors de bon temps, encara que
hi ha algunes espècies com els cirrus
uncinus, en forma de ganxo, que són un
indicatiu de l'apropament d'un sistema
frontal i precursors d'un canvi de temps.
Poden anar acompanyats d'altres tipus
de núvols: si es presenten acompanyats
de cúmulus, poden anunciar irrupcions
d'aire fred; si van associats a
cirrostratus, poden indicar que s'acosta
un front càlid. Els mariners els
anomenen col·loquialment "cues de gat".

10. Núvols altsNúvols alts
•Cirrostratus :Tenen l'aparença
d'un vel nuvolós molt prim, de
color blanquinós, que acostuma
a cobrir la major part del cel. És
un tipus de núvol molt propi de
sistemes frontals poc actius i
molt desgastats, alhora que
poden donar lloc a la formació
d'halos quan els travessa la
llum solar. Poden presentar una
forma estriada quan pertanyen
a l'espècie fibratus o bé una
forma molt uniforme, difosa i
sense presentar relleus
considerables quan són de
l'espècie nebulosus.

11. Núvols altsNúvols alts
•Cirrocúmulus (Cc): Petits
núvols alts, de forma molt
uniforme i formats per petites
aglomeracions en forma de
boletes d'aspecte sedós que
solen presentar-se en bandes i
poden tenir unes coloracions
brillants i amb tonalitats del
blanc al gris. És el gènere de
núvols alts menys habitual, i
és l'únic que presenta un cert
desenvolupament vertical que
indica la presència de
situacions favorables a la
inestabilitat a nivells alts.

12. FIFI
Autor:Ramon Pérez SánchezAutor:Ramon Pérez Sánchez
1r eso A1r eso A