Un món desigual. La globalització.

Presentació digital per tractar sobre la globalització i el món actual a 3r ESO. Aborda la divisió el món en països desenvolupats i altres en vies de desenvolupament, el poder de les multinacionals i els fluxos migratoris actuals.

1. LA GLOBALITZACIÓ. UN MÓN DESIGUAL.
INSTITUT NOU DE VILAFRANCA
3r ESO. CURS 17/18

2. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Què significa el mot globalització?
-Entenemperglobalitzacióeconòmicalainterdependènciacadavegadamésestretaentresles
economiesdelspaïsosdelmón.Desdefinalsdelseglepassat,eldesenvolupamentdel
capitalisme,hapropiciatl’augmentdelsintercanvisdecapital,béns,serveisi,inclús,persones,
entreelsdiferentspaïsos.

3. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Què significa el mot globalització?
-Apartirdelsanys90delpassatsegle,elmotgloblatizacióvacomençarautilitzar-seper
substituirdostermesquefinsllavorss’havienfetservirperreferir-sealesrelacions
econòmiquesipolítiquesentreselspaïsos,capitalismeiimperialisme,donatqueésunterme
moltmésamplequeincloutambélamundialitzaciódelatecnologia,elsmitjansde
comunicació,laculturailasocietat.
L’abast mundial de les xarxes socials és un exemple de la globalització

4. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Causes de la globalització
-Laglobalitzacióéslaconseqüènciadelarecercadel’abaratimentdelscostosdeproducció
peraconseguirpreusmésbaixosenelsproductes,enunacarreraconstantpermillorarla
competitivitatentrelesempreses.
Aixòhaprovocatquelesrelacionscomercials
entreelspaïsossiguinmésintenses
?
mòbils
ordinadors
roba
aliments

5. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Causes de la globalització
-Instruments
-Supressió dels aranzels i de les barreres duaneres adopció de polítiques
lliurecanvistes
-Establiment d’àrees de lliure comerç Unió Europea
-Avenços de les comunicacions(xarxa global de transport) i de les telecomunicacions.
Avui en dia, les mercaderies i els capitals estan en molts casos exemptes de pagar cap
aranzel duaner. La Unió Europea és un exemple d’àrea d’integració comercial.

7. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Característiques i conseqüències de la globalització
-La globalització no és únicament econòmica, també afecta a altres àmbits:
-Comerç i consum avui en dia la publicitat és global, facilitant que a arreu del món es
consumeixen els mateix productes. Les grans multinacionals controlen l’economia
mundial, transformant el planeta en un mercat món.
Gairebé a qualsevol ciutat del món pots trobar un ZARA

9. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Característiques i conseqüències de la globalització
-Laciènciailatecnologiaelsavençostècnicss’estenenràpidamentpelmón
occidentaliperlescapesmésadineradesdelspaïsosenviesdedesenvolupament.
Les universitat i els centres d’innovació i recerca del tot el món estan
interconnectades. Amb el mòbils, els ciutadans poden accedir cada vegada a
més serveis (bancaris, sanitaris, educacionals...)

10. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Característiques i conseqüències de la globalització
-Laculturademasseslamúsica,lamoda,lespel·lícules,lesseries,les
representacionsteatrals...,sóncadavegadamésuniformesitenenunmarcatcaràcterglobal.
Aixòésconseqüènciatandel’assimilacióculturalnordamericanacomauniversal,comperla
creaciód’unmercatmónonhandecompetirtoteslescreacionsculturals.
Quan tothom pensa igual, ningú pensa...

11. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Característiques i conseqüències de la globalització
-Conseqüències:
-Positivescreixement de l’activitat comercial internacional, l’aparició de noves
formes de distribució i la immediatesaa l’hora de rebre la informació.
Amb qualsevol dispositiu connectat a la Xarxa podem accedir a
la informació més actual de qualsevol punt de món, a més de
poder comprar qualsevol producte.

12. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Característiques i conseqüències de la globalització
-Conseqüències:
-Negatives augment de les diferències entre els països rics i els països pobres, el
consumisme insostenible i l’uniformatitzaciócultural.
Els productes de la cultura nordamericanade masses esdevenen
fenòmens globals i s’adpotencom a models de conducta.

15. Zones del món amb acords de lliure comerç o de supressió d’aranzels

16. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Els moviments alterglobalitzadors
-Elsmovimentsalterglobalitzadorssónunconjuntdiversdemovimentssocials,políticsi
econòmics(anticapitalistes,ecologistes,pacifistes,indigenistes...)ques’oposenal’actualmodel
globalitzadorbasatenladesigualtatquebeneficiaúnicamentalesgransempreses
transnacionalsialspaïsospoderosos,perpetuantaquestmodelinjustiinsolidari.

17. 1. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA.
-Els moviments alterglobalitzadors
-Propostes:
-Condonaciódeldeuteextern
-Supressiódel’OrganitzacióInternacionaldelComerç
-EstablimentdelataxaTobin
-Introducciódelademocràciaparticipativaalsmunicipis
-CanviarelPIBpelÍndexdeBenestarEconòmicSosteniblecomprincipalindicadorde
riquesa.
-Lliurecirculaciódepersones

18. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
-Les institucions financeres internacionals
Institucions
d’abast mundial
BancMundialdonapréstecsalspaïsosen
viesdedesenvolupament
FonsMonetariInternacionalencarregatde
vigilarelsistemafinancerglobal,d'observarles
taxesdecanvidemonedesilabalançade
pagaments,id'oferirassistènciatècnicaifinancera
quanesrequereixi(FMI)
OrganitzacióMundialdelComerçsupervisa
elsacordscomercialsendefinirles"reglesdel
comerç"entreelsestatsmembres.
-Aquestes organitzacions presten milions de dòlars a diferents països,

19. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
-Les institucions financeres internacionals
-Crítiquesalesinstitucionsfinanceresinternacionals:
-Aquestsorganismesprestenmilionsdedòlarsalspaïsosquehodemanenacanvi
d’aplicarlesrecomanacionsqueelsfan,queinclouenmesurescoml’oberturadeles
seveseconomiesalcomerçialesinversionsinternacionals,ésadir,ladesregularització
iflexibilitzaciódelesseveseconomies.
-Aquestesmesures,suposenunsgranscostospelsgrupssocialsmésdesafavorits,que
hanvistcomlessevescondicionsdevidas’handegradat.
-Elspaïsosmésricscontrolenaquestesinstitucions.

20. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
-Les institucions financeres internacionals
-Lesmultinacionals
-Lesmultinacionalssónempresesquesuperenelslímitsestatalsitenenseusrepartidesper
moltspaïsos,venentelsseusproductespertotelmón.
-Caldestacarquedisposend’uncapitalabundantiduenatermegransinversionsen
investigació,tecnologiaipublicitat.
Les multinacionals no coneixen les fronteres

21. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
-Les institucions financeres internacionals
-Lesmultinacionals
-Lesseuscentralsestan,sovint,situadesalspaïsosdesenvolupats,mentrequeelscentresde
produccióestrobendistribuïtsperdiversospuntsdelmón,d’acordambelscriterisde
rendibilitaticompetitivitat.
Nº Empresa Cap. BursàtilPaís d’origen Sector
1 Apple 686,14 USA Tecnologia
2 Alphabet 544,22 USA Comunicacions
3 Microsoft 467,22 USA Tecnologia
4 Amazon 399,52 USA Comunicacions
5 Facebook 382,20 USA Comunicacions
6 BerkshireHathaway 372,72 USA Financer
7 ExxonMobil 317,24 USA Energia
8 Johnson& Johnson 305,87 USA Consum
9 JPMorganChase& Co. 279,25 USA Financer
10 TencentHoldings 260,84 Xina Comunicacions

23. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
-Les institucions financeres internacionals
-Lesmultinacionals
Fragmentació de la producció Boeing787 Dreamliner

24. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
-Les institucions financeres internacionals
-Lesmultinacionals

25. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
-Les institucions financeres internacionals
-Lesmultinacionals
-Lesmultinacionalssolenconcentrar-seenunsectorespecífic(alimentari,automòbils,
telecomunicacions...),delqualcontrolengranpartaescalamundial.Llavors,tenenungran
podereconòmici,sovint,condicionenlesdecisionsdelsgoverns,especialment,alspaïsos
subdesenvolupats.
Soldat colombià protegint les prospeccions mineres d’AngloAmerican a l’Amazòniaper
l’oposició de les comunitats indígenes (Ingas i Kamentsà) que allàviuen.

26. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
-Les institucions financeres internacionals
-Lesmultinacionals
Comparació del volum de negoci de les empreses amb els ingressos recaptats per cada país

27. 2. ELS AGENTS DE LA GLOBALITZACIÓ
-Les institucions financeres internacionals
-Lesmultinacionals

28. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
-Els centres de poder.
-ElcentreeconòmicmundialestàformatperEstatsUnits,laUnióEuropeaielJapó,que
controlenlagranmajoriadelsintercanviseconòmicsmundials.
-EEUU323milionsd’habitants.Primerapotènciaeconòmica,militaritecnològicadel
món.Dictaminaelseixosdelapolíticamundial.Éselprimerproductoragrícolai
industrial,ielprincipalconsumidordelmón.
-UnióEuropea450milionsd’habitants.Unadelesprimerespotènciesindustrialsi
comercialsdelmón.Hihaforçadesigualtatentreelsestatsmembres,malgratqueen
generalgaudeixend’unaltnivelldevida.
-Japó127milionsd’habitants.Altnivelld’industrialitzacióitecnificació,queels
permetsermoltcompetitius.Granimportànciadelescorporacionsempresarials.
-AltresCanadà,Austràlia,NovaZelanda,Noruega,Suïssa...,tenenunaelevadarenda
percàpitaialtgraudebenestariprogréseconòmic.

30. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
-Característiques dels països desenvolupats.
-Elconceptedesenvolupamentnofareferènciaúnicamentalcreixementeconòmicd’un
territori,sinóqueincloutambélescondicionsdevidadelapoblació.
-Elstretscomunsdelapoblacióalmóndesenvolupatsón:
-Demografialamortalitatilanatalitatsónbaixes,comaconseqüènciaelcreixement
vegetatiuésescàso,finsitot,negatiu.Hihaunaaltaesperançadevidaiun
envellimentprogressiudelapoblació.
-Economiadesd’inicisdelseglepassat,lapoblacióocupadaalsectorprimariva
minvarprogressivament,avuiendiaparlemdesocietatsterciaritzades.Elspaïsosdel
centregenerenunagranpartdelaproduccióindustrialdelmón,itenenunaelevada
rendapercàpita.
-BenestarSociallagranpartdelesnecessitatsbàsiquesestancobertesalspaïsos
occidentals,lataxad’analfabetismeésgairebéinexistent,ihihaxarxessanitàriesi
educatives.Tanmateix,elsúltimsanys,acausadelacrisis,harepuntatladesigualtat
fruitdel’aturilesretalladesenelsserveispúblics.

34. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
-Els centres de poder
-L’associaciódelspaïsosmésdesenvolupats
-Pertald’assegurar-seelcontroldel’economiamundialperafavorirelsseusinteressos
nacionalsielsdelessevesempreses,elsestatsmésricsfantrobadesperiòdiques.
Destaquenespecialment:
-ElG8,quereuneixals8païsosmésindustrialitzatsdelmón:Canadà,França,Alemanya,
Japó,Itàlia,elsEstatsUnits,elRegneUnitiRússia.
-ElG20,formatpelsministresdefinancesigovernadorsdelsbancscentralsdelsestats
queintegrenelG8,ide12estatsmés(Argentina,Austràlia,elBrasil,Xina,Índia,
Indonèsia,CoreadelSud,Mèxic,AràbiaSaudita,SudàfricaiTurquia),elpresidentdela
UnióEuropea(sinopertanyalG7),elBancCentralEuropeu,eldirectordelFons
MonetariInternacional,elpresidentdelBancMundial.Espanyaesunpaísconvidat
permanent.

38. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
-La perifèria del món
-Elspaïsosenviesdedesenvolupamentsónforçadiversos.Aixídoncs,elconcepteperifèria
inclou:
-Païsosenprocésd’industrialitzacióSudàfrica,Nigèria,Argentina,Brasil,Turquia...
-PaïsosambabundànciaderecursosenergèticsIran,Iraq,Colòmbia,Veneçuela...
-PaïsospobresÀfricasubsahariana(Uganda,Zaire...),ÀsiaMeridional(Bangladesh...)

39. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
-La perifèria del món
-Alspaïsosdelaperifèriahihaunagrandesigualtatsocial,moltmésquealspaïsosrics.Els
desequilibrisinternsesreflecteixenalesciutats,onpodentrobarbarrisrics,gairebé
fortalesesdedifícilaccés,onviul’oligarquiail’altfuncionariat,iperaltrecostat,elssuburbis,
mancatsdeserveismínimsonviuenelspobresilesclassestreballadores.
Desigualtats socials a Ciutat de Panamà (Panamà)

40. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
-La perifèria del món
-Elspaïsosemergents
-Elsdarrersanys,païsoscomTurquia,Brasil,Xina,Sud-Àfrica,Argentina,Mèxic...,han
experimentatunnotablecreixementeconòmic.Sónelsanomenatspaïsosemergents,que
totinoestardetotproudesenvolupatsperconsiderar-lospaïsosdelcentre,tampocpoden
enquadrar-losalaperifèria.
-Tenenunprotagonismecadavegadamajordinsdeldesenvolupamenteconòmicmundial,
ambunsíndexdecreixementsuperioralsdelspaïsoscentrals.

41. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
-La perifèria del món
-Malgratelsavençosdelsúltimsanysenlalluitacontralapobresa(incrementdel’esperança
devida,disminuciódepersonesqueviuenambmenysd’1,25$/d,incrementdelestaxes
d’escolarització...),elspaïsospobrespresentenlessegüentscaracterístiques:
-Dependènciaeconòmicapaïsospocindustrialitzatsquedepenendeles
exportacionsdematèriesprimeres(aliments,minerals,recursosenergètics...).Això
generaelanomenatintercanvidesigualambelspaïsosrics,queexportenelsseus
productesmanufacturatsilasevatecnologiaaaquestspaïsos.
Lamancaderecursospropishaprovocatquemoltspaïsossubdesenvolupatss’hagin
endeutat(deuteextern),haventdepagarunsinteressosmoltelevats.

44. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
-La perifèria del món
-RàpidcreixementdemogràficMalgratqueelsdarrersanyss’hareduït,engeneral,el
ritmedecreixementdelapoblació,aalgunspaïsosencaraesmantéforçaalt,dificultant
elprogréseconòmic.Amés,enmoltspaïsospobress’hapatitunèxoderural,les
ciutatss’hanomplertdemilionsdepersonesquebusquenmillorarlessevescondicions
devida.

45. FavelaMorumbi Sao Paulo
VillaMiseria, Buenos Aires

46. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
-La perifèria del món
-DebilitatdelsserveissocialsbàsicsL’accésl’ensenyamentilasanitataaquestspaïsos
estàreservataunapetitapartdelapoblació,faltenprofessionalsiequipamentbàsic.
Aquestesdebilitatss’agreugenperlesdificultatsperaccediralesnovestecnologiesiels
avençoscientífics.

47. 3. UN MÓN DE CONTRASTOS
-La perifèria del món
-ProfundesdesigualtatssocialsHihaunaminoriamoltrica,iunagranmajoriadela
poblacióqueesmouennivellsdepobresa.Amés,trobemunamancadellibertats
democràtiquesirègimspolíticsdecaireautoritariquenorespectenelsdretshumans.

48. 4.ELSMOVIMENTSMIGRATORISALSEGLEXXI
-Elsfluxosmigratorisactuals
-Elsmovimentsmigratorishanestatunaconstanthistòricamotivatsperdiversosfactors:
guerres,superpoblació,invasions,assentamentsennousterritoris...;tanmateixmaihan
tingutelritmedecreixementquetenenavuiendia.
-Elsavençosenelstransportsilaimmediatesadelainformacióafavoreixenelsmoviments
migratorisactuals.
-Elsmovimentsmigratorissónconseqüènciadelaglobalitzacióial’horasónunaforça
poderosadecanvi,tanalspaïsosemissorscomreceptors.

49. 4.ELSMOVIMENTSMIGRATORISALSEGLEXXI
-Elsfluxosmigratorisactuals
-Lafortaintensitatdelsfluxosmigratorisactualsésconseqüènciadelamundialitzacióde
l’economiaidelafideladivisiódelmónendosblocs(capitalista–comunista).
-Lacreaciód’unsistemaeconòmicmundialhacreatnoulligamsentreelspaïsosemissorsi
elspaïsosreceptors,incrementantelscorrentsmigratoris,tanaescalaregionalcom
continental.

50. -Elspaïsosemissorsrebenlesdivisesqueenvienelsimmigrants,mentrequealspaïsos
receptorslessocietatsestransformen,peraixòavuiendiadiguemqueelspaïsos
occidentalssónmulticulturals,doncsabandadelasevaculturapròpia,tenenladelsmilions
depersonesimmigrantsquehiviuen.Sovint,això,generaxenofòbiaimarginació,itambé
problemesd’integracióiconvivència.
4.ELSMOVIMENTSMIGRATORISALSEGLEXXI
-Elsfluxosmigratorisactuals

52. 4.ELSMOVIMENTSMIGRATORISALSEGLEXXI
-Elsfluxosmigratorisactuals
-Elsgovernsdelspaïsosoccidentals,influenciatsperl’ascensdelsdiscursosnacional-populistes
comaconseqüènciadelacrisiseconòmica,hanenduritprogressivamentlespolítiquesde
controldelsmovimentsmigratoris,reforçantlavigilànciamilitarafronteresiaeroports,defet,
patrullantinclúsleszonesemissores,establintquotes,iaugmentantelsrequisitsperaccedirals
serveissocialsilaciutadania.
Partits polítics com el Front Nacional a França volen expulsar als immigrants d’Europa. A
l’esquerra podem veure als neofeixistes francesos cridant “abandoneu la nostra terra”, a la dreta
la selecció francesa de futbol a un partit oficial. Més del 50% són d’origen immigrant.

53. 4.ELSMOVIMENTSMIGRATORISALSEGLEXXI
-Elsfluxosmigratorisactuals
A l’Estat Espanyol, a les fronteres de Ceuta i Melilla, no només han augmentat la presència
de les forces de seguretat, sinó que s’han instal·lat concertines, unes tanques espinoses que
dificulten als immigrants botar les tanques.

54. 4.ELSMOVIMENTSMIGRATORISALSEGLEXXI
-Elsfluxosmigratorisactuals

57. 5.ELSREPTESDEFUTURDEL’HUMANITAT
-Elreptealimentari
-Malgratl’incrementdelaproduccióagrícolamundial,eldesigualrepartimentdelsaliments
mantenenelsproblemesprovocatsperladesnutricióilesinsuficiènciesalimentàries.
-800milionsdepersonespateixenganacrònica,1decada9habitants,lamajorpartnensi
nenes.
-EL26%delsinfantsdelmónpateixenproblemesdecreixementocasionatsperladesnutrició.
-2000milionsdepersonespateixenunestatdemaltnutriciócrònica,ésadir,lasevadieta
diàriaestàpersotadeles2400calories.Aquestfetinflueixalabaixaesperançadevidadels
païsospobres.
Nens africans alimentats per les ONG

58. 5.ELSREPTESDEFUTURDEL’HUMANITAT
-Elreptealimentari
-Causes:
-Desigual repartiment de les terres agrícoles als països pobres.
-Agricultura orientada a l’exportació i no a satisfer les necessitats dels natius.
-Influència dels riscos naturals (sequeres, inundacions...) agreujades pel canvi climàtic.
-Conflictes armats i violència.

59. 5.ELSREPTESDEFUTURDEL’HUMANITAT
-Elreptedeldesenvolupament
-Lanecessitatdeconstruirunmónmésjustisuperarlapobresa,vaportaral’Organitzacióde
lesNacionsUnides,aimpulsarelsObjectiusdelMil·lenni,quehauriend’haver-seassolital2015.

60. 5.ELSREPTESDEFUTURDEL’HUMANITAT
-Elreptedelaigualtatdegènere.
-Lesdones,avuiendia,encaranohanassolitlaplenaigualtat.Ladiscriminaciócontinua
arreladaamoltescultures,especialmentalspaïsosenviesdedesenvolupament,onhande
tenircuradelsfillsisovint,notenenaccésal’ensenyamentnialasalut,ipersisteixen
practiquesdesubmissióconl’ablació.
-Aoccident,esmantenenlesdiferènciessalarialsielsperjudicisempresarialsemanatsdela
maternitat.

61. 5.ELSREPTESDEFUTURDEL’HUMANITAT
-Sostenibilitat