Unitat 5: Les plantes amb flor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R ESO PROFESSOR RAMON BATLLE
1. CARACTER ÍSTIQUES ESPERMATÒFITS Grup de plantes m és adaptades al medi terrestre (toleren la falta d’humitat) Tenen estructura de corm Arrels: Especialitzades en absorbir aigua i sals minerals i en fixar la planta al substrat. Cutícula impermeable: Recobreix l’organisme i evita la pèrdua d’aigua. L’intercanvi de gasos es fa pels estomes. Vasos conductors: Xilema i Floema (trans porta els fluids per la planta) Es reprodueixen fent flors i llavors. (Estructures resistents a la sequedat)
2. EL CORM 2 .1: L’arrel Arrel + Tija + Fulles C èl·lules especialitzades FUNCIONS: Fixar l’organisme al sòl Absorbir aigua i sals minerals PARTS: Despr és de veure el vídeo, dibuixa l’arrel i indica la funció de cada regió.
PARTS:
2.1 : L’arrel TIPUS: Despr és de veure el vídeo, dibuixa i defineix: Arrels axonomorfes, Arrels fasciculades i Arrels napiformes . Què són les micorizes?
2 .2: La Tija Xilema Saba bruta Aigua i sals minerals De les arrels a la planta Floema Saba elaborada Aigua i mat èria orgànica De les fulles a tota la planta FUNCIONS: Sostenir les fulles i facilitar el transport de les subst àncies
2 .2: La Tija PARTS:
2 .2: La Tija TIPUS: Herb àcies: Tendres i fràgils (Herbes) Llenyoses: Endurides i resistents per la lignina. (Arbres i arbustos)
2.3 : La fulla FUNCIONS: Captaci ó de llum per a fer la fotosíntesi Regulació de l’intercanvi de gasos pels estomes (Fotosíntesi i Respiració) Òrgans laminars que apareixen als nusos de la tija de coloració verda per la clorofil·la . PARTS: Limbe: Anvers i Revers Pecíol i Base Nervadura (Vasos conductors) Espemat òfits de - Fulla perenne - Fulla caduca
2.2.1 Classificaci ó fulles 1 nervi principal Nervis secund àris surten d’aquest Cap nervi principal van paral·lels Varis nervis principals surten des d’on enganxa el pec íol
2.2.1 Classificaci ó fulles
2.2.1 Classificaci ó fulles Segons la vora del Limbe, distingim fulles simples (Una sola peça) o fulles compostes : Quan l’entrada de la vora és tant profunda que toca el nervi. (Pot semblar que siguin diverses fulles)
2.2.1 Classificaci ó fulles Cada l àmina: Folíol 3 fol íols n º parell folíols (no folíol terminal) n º imparell folíols (folíol terminal) 2 vegades pinnada
3 . LA FLOR I EL FRUIT 3.1: La flor Els espermat òfits desenvolupen un òrgan reproductor LA FLOR La flor es transforma en EL FRUIT que conté les LLAVORS. A partir de les LLAVORS s’originen nous individus. Òrgan encarregat de la reproducció sexual (Requereixen de dos individus) La floració es dóna quan les condicions meteorològiques són adients. La majoria a la primavera, però d’altres a l’estiu o tot l’any En que es diferencien els espermat òfits dels briòfits i els pteridòfits en termes de reproducció?
3.1: La flor Part femenina de la flor Un o diversos pistils. Pistil = Estigma + Estil + Ovari Dins ovari ÒVUL ( cèl reproductora femenina) Part masculina de la flor Format per estams. Estam=Filament + Antera A l’antera Grans de pol·len ( cèls reproductores masculines) Part no sexual de la flor Embolcalls que protegeixen i ornamenten la flor. CALZE: Pètals COROL·LA: Sèpals PEDUNCLE FLORAL
3.1: La flor TIPUS DE FLORS SEGONS EL SEXE HERMAFRODITES : Androceu + Ginceu UNISEXUALS Masculines: Només Androceu. Femenines: Només Gineceu. MAI ES PODEN REPRODUIR AMB EL MATEIX INDIVIDU REPRODUCCIÓ SEXUAL INFLORESCÈNCIES: Varies flors formant un sol grup que agafen aspecte d’una sola flor Perqu è les flors tenen colors tant vius i acostumen a fer o bona olor o mala olor?
3.1.1: Reproducci ó dels espermatòfits 1. POL·LINITZACIÓ: Portar el pol·len a altres individus Vent Animals (Insectes) https :// www.youtube.com / watch?v =fNuouwMeal4 2 . FECUNDACIÓ I FORMACIÓ DE LA LLAVOR I EL FRUIT : http:// sauce.pntic.mec.es /~csob0003/SM/ Plantas_hongos / semilla.html
3.2: El fruit Si la llavor és enterrada, i troba les condicions d’humitat i temperatura òptimes GERMINARÀ (Trenca els teguments i treu petites fulles i arrels) PERICARPI EMBRI Ó LLAVOR TEGUMENTS ALBUMEN Perqu è el pericarpi dels fruits acostumen a ser nutritius pels animals? Què en treu la planta?
4. CLASSIFICACI Ó DELS ESPERMATÒFITS 4 .1: Gimnospermes Gymno = nu Sperma =Llavor LLAVOR NUA La llavor no es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya) Tija llenyosa i fulles perennes Flors unisexuals sense periant, dif ícils de distingir (mateix individu en té de masculines i femenines 2 grans grups: Gimnospermes i Angiospermes TEIX PI XIPRER AVET Unes 800 esp ècies diferents
4.2: Angiospermes Angeio = vas Sperma =Llavor LLAVOR CONTINGUDA EN UN VAS La llavor es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya) Tija llenyosa herb àcia i fulles perennes o caduques Flors unisexuals o hermafrodites, per ò amb ovari, que acabarà fent el fruit S ón les més abundants 250.000 espècies diferents 2 GRANS GRUPS MONOCOTILED ÒNIES 1 sol cotiledon DICOTILED ÒNIES 2 cotiledons COTIL È DONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor
4.2: Angiospermes Angeio = vas Sperma =Llavor LLAVOR CONTINGUDA EN UN VAS La llavor es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya) Tija llenyosa herb àcia i fulles perennes o caduques Flors unisexuals o hermafrodites, per ò amb ovari, que acabarà fent el fruit S ón les més abundants 250.000 espècies diferents 2 GRANS GRUPS MONOCOTILED ÒNIES 1 sol cotilèdon DICOTILED ÒNIES 2 cotiledons COTIL È DONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor
4.2: Angiospermes MONOCOTILED ÒNIES 1 sol cotilèdon Arrel fasciculada Flors s èpals i pètals múltiples de 3 65000 espècies
4.2: Angiospermes DICOTILED ÒNIES 2 cotilèdons Arrel axonomorfa Flors s èpals i pètals múltiples de 4 o 5 175000 espècies