Unitat 5: Les plantes amb flor

withoutrules 5,260 views 24 slides Mar 31, 2015
Slide 1
Slide 1 of 24
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12
Slide 13
13
Slide 14
14
Slide 15
15
Slide 16
16
Slide 17
17
Slide 18
18
Slide 19
19
Slide 20
20
Slide 21
21
Slide 22
22
Slide 23
23
Slide 24
24

About This Presentation

Powerpoint espermatòfits.


Slide Content

Unitat 5: Les plantes amb flor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R ESO PROFESSOR RAMON BATLLE

1. CARACTER ÍSTIQUES ESPERMATÒFITS Grup de plantes m és adaptades al medi terrestre (toleren la falta d’humitat) Tenen estructura de corm Arrels: Especialitzades en absorbir aigua i sals minerals i en fixar la planta al substrat. Cutícula impermeable: Recobreix l’organisme i evita la pèrdua d’aigua. L’intercanvi de gasos es fa pels estomes. Vasos conductors: Xilema i Floema (trans porta els fluids per la planta) Es reprodueixen fent flors i llavors. (Estructures resistents a la sequedat)

2. EL CORM 2 .1: L’arrel Arrel + Tija + Fulles  C èl·lules especialitzades FUNCIONS: Fixar l’organisme al sòl Absorbir aigua i sals minerals PARTS: Despr és de veure el vídeo, dibuixa l’arrel i indica la funció de cada regió.

PARTS:

2.1 : L’arrel TIPUS: Despr és de veure el vídeo, dibuixa i defineix: Arrels axonomorfes, Arrels fasciculades i Arrels napiformes . Què són les micorizes?

2 .2: La Tija Xilema  Saba bruta  Aigua i sals minerals  De les arrels a la planta Floema  Saba elaborada  Aigua i mat èria orgànica De les fulles a tota la planta FUNCIONS: Sostenir les fulles i facilitar el transport de les subst àncies

2 .2: La Tija PARTS:

2 .2: La Tija TIPUS: Herb àcies: Tendres i fràgils (Herbes) Llenyoses: Endurides i resistents per la lignina. (Arbres i arbustos)

2.3 : La fulla FUNCIONS: Captaci ó de llum per a fer la fotosíntesi Regulació de l’intercanvi de gasos pels estomes (Fotosíntesi i Respiració) Òrgans laminars que apareixen als nusos de la tija de coloració verda per la clorofil·la . PARTS: Limbe: Anvers i Revers Pecíol i Base Nervadura (Vasos conductors) Espemat òfits de - Fulla perenne - Fulla caduca

2.2.1 Classificaci ó fulles 1 nervi principal Nervis secund àris surten d’aquest Cap nervi principal van paral·lels Varis nervis principals surten des d’on enganxa el pec íol

2.2.1 Classificaci ó fulles

2.2.1 Classificaci ó fulles Segons la vora del Limbe, distingim fulles simples (Una sola peça) o fulles compostes : Quan l’entrada de la vora és tant profunda que toca el nervi. (Pot semblar que siguin diverses fulles)

2.2.1 Classificaci ó fulles Cada l àmina: Folíol 3 fol íols n º parell folíols (no folíol terminal) n º imparell folíols (folíol terminal) 2 vegades pinnada

3 . LA FLOR I EL FRUIT 3.1: La flor Els espermat òfits desenvolupen un òrgan reproductor LA FLOR La flor es transforma en EL FRUIT que conté les LLAVORS. A partir de les LLAVORS s’originen nous individus. Òrgan encarregat de la reproducció sexual (Requereixen de dos individus) La floració es dóna quan les condicions meteorològiques són adients. La majoria a la primavera, però d’altres a l’estiu o tot l’any En que es diferencien els espermat òfits dels briòfits i els pteridòfits en termes de reproducció?

3.1: La flor Part femenina de la flor Un o diversos pistils. Pistil = Estigma + Estil + Ovari Dins ovari  ÒVUL ( cèl reproductora femenina) Part masculina de la flor Format per estams. Estam=Filament + Antera A l’antera  Grans de pol·len ( cèls reproductores masculines) Part no sexual de la flor Embolcalls que protegeixen i ornamenten la flor. CALZE: Pètals COROL·LA: Sèpals PEDUNCLE FLORAL

3.1: La flor TIPUS DE FLORS SEGONS EL SEXE HERMAFRODITES : Androceu + Ginceu UNISEXUALS Masculines: Només Androceu. Femenines: Només Gineceu. MAI ES PODEN REPRODUIR AMB EL MATEIX INDIVIDU  REPRODUCCIÓ SEXUAL INFLORESCÈNCIES: Varies flors formant un sol grup que agafen aspecte d’una sola flor Perqu è les flors tenen colors tant vius i acostumen a fer o bona olor o mala olor?

3.1.1: Reproducci ó dels espermatòfits 1. POL·LINITZACIÓ: Portar el pol·len a altres individus Vent Animals (Insectes) https :// www.youtube.com / watch?v =fNuouwMeal4 2 . FECUNDACIÓ I FORMACIÓ DE LA LLAVOR I EL FRUIT : http:// sauce.pntic.mec.es /~csob0003/SM/ Plantas_hongos / semilla.html

3.2: El fruit Si la llavor és enterrada, i troba les condicions d’humitat i temperatura òptimes  GERMINARÀ (Trenca els teguments i treu petites fulles i arrels) PERICARPI EMBRI Ó LLAVOR TEGUMENTS ALBUMEN Perqu è el pericarpi dels fruits acostumen a ser nutritius pels animals? Què en treu la planta?

4. CLASSIFICACI Ó DELS ESPERMATÒFITS 4 .1: Gimnospermes Gymno = nu Sperma =Llavor  LLAVOR NUA La llavor no es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya) Tija llenyosa i fulles perennes Flors unisexuals sense periant, dif ícils de distingir (mateix individu en té de masculines i femenines 2 grans grups: Gimnospermes i Angiospermes TEIX PI XIPRER AVET Unes 800 esp ècies diferents

4.2: Angiospermes Angeio = vas Sperma =Llavor  LLAVOR CONTINGUDA EN UN VAS La llavor es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya) Tija llenyosa herb àcia i fulles perennes o caduques Flors unisexuals o hermafrodites, per ò amb ovari, que acabarà fent el fruit S ón les més abundants 250.000 espècies diferents 2 GRANS GRUPS MONOCOTILED ÒNIES 1 sol cotiledon DICOTILED ÒNIES 2 cotiledons COTIL È DONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor

4.2: Angiospermes Angeio = vas Sperma =Llavor  LLAVOR CONTINGUDA EN UN VAS La llavor es troba dins d’un fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya) Tija llenyosa herb àcia i fulles perennes o caduques Flors unisexuals o hermafrodites, per ò amb ovari, que acabarà fent el fruit S ón les més abundants 250.000 espècies diferents 2 GRANS GRUPS MONOCOTILED ÒNIES 1 sol cotilèdon DICOTILED ÒNIES 2 cotiledons COTIL È DONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor

4.2: Angiospermes MONOCOTILED ÒNIES 1 sol cotilèdon Arrel fasciculada Flors s èpals i pètals múltiples de 3 65000 espècies

4.2: Angiospermes DICOTILED ÒNIES 2 cotilèdons Arrel axonomorfa Flors s èpals i pètals múltiples de 4 o 5 175000 espècies

5: CLAUS DICOT ÒMIQUES Pr àctica d’identificació de plantes amb claus dicotòmiques http://xtec.cat/cda-monestirs/documents%20previs/verdivermell/ Claudicotomica.pdf http:// www.catedu.es / dicotomicas /web/ index.php / clave_consulta / visualizarAfirmacion / idclave /654 Herbari virtual: http :// manyanetherbari.wikispaces.com