Victor Horta: Casa Tassel

1. Casa Tassel
Arquitecte: Víctor Horta
(1861-1947)
Cronologia: 1892-1893
Localització: Brussel·les
Estil: Art Nouveau
Materials: pedra, ferro,
vidre, ceràmica i fusta.
Sistema constructiu: amb
materials industrials.

2. Anàlisi formal
Elements de suport i suportats
Estructura metàl·lica
Columnes fines de
ferro forjat:
- Funció de suport (es
pot prescindir dels murs
de càrrega). Planta lliure
-Funció decorativa, sobre
tot capitells.
Bigues del sostre,
de ferro i a la vista
(element més del
conjunt)

3. La seva forma estreta i profunda és justificada perquè a Brussel·les
el terreny no sobrava i la casa s'adequa a les poques possibilitats del
sòl. No desentona del voltant
Espai exterior

4. Façana amb grans superfícies de
vidre per millorar la il·luminació
interior. Ondulada.
Edifici de 3 pisos i unes golfes:
1r pis: finestres separades per
columnes de pedra.
2n pis: tribuna alta amb columnes
de ferro i vidre.
3r pis: terrassa amb barana de
ferro.
Elements decoratius de la façana
molt originals per l’època.
Murs recoberts amb carreus de
pedra.

5. Façana estreta i
simple
Cos central
curvilini i de
vidre
(sinuositat)
Columnes de pedra
separen les finestres
Columnes de metall
amb reixa molt
original
Terrassa
del 3r pis

6. Planta baixa i golfes Primer i segon pis
Espai interior: Planta estreta i allargada. Distribució determinada per
l’escala. Només rep llum pel davant i darrere, i la claraboia del sostre
Carrer
Jardí

7. 1.Vestíbul.
2.Guarda-roba.
3.Estudi.
4.Sala.
5.Sala d’estar.
6.Avantcambra.
7.Dormitori.
8.Sala.
9.Habitacions de servei.
10. Sala de treball.
11. Escala principal.
12. Escala de servei.
11
12
Distribució de les estances interiors

8. Jardí
Carrer
Escala de servei
Escala principal

9. Vestíbul

10. Lluerna que il·lumina la part interior de la casa
Finestrals dels costats curts
Il·luminació

11. Planta allargada, estreta i
profunda. Planta lliure
(prescindeix del murs de
carrega)
L’escala ordena la
disposició de les
habitacions en els tres
pisos
Claraboia de vidre
La disposició interior ve
determinada per l’escala
que neix al vestíbul

12. Al primer pis hi a el vestíbul, el
guarda-roba, la sala d’estudi, el
saló d’estar...
Planta del vestíbul

13. Escala plena d’imaginació, sobre tot quan arriba a
l’últim pis on es lliga amb els altres elements
Claraboies
de les
golfes

14. columnes de
ferro forjat
Bigues de
ferro ala
vista
capitells molt originals
amb motius vegetals
La “sobrietat” de la
façana no deixa
imaginar la fastuositat
interior.
Claraboia de vidre
Els sostres de vidre, a part
de permetre passar la llum a
tots els pisos, amplien l’espai
vertical.

15. Traços
curvilinis
“coup de
fouet” i
ritme
ondulant
Tulipes amb motius
vegetals
La sensualitat de
la línia corba és
present en tot
l’interior
La natura en forma
de motius vegetals
sembla apoderar-se
de tota la casa

16. Les línies de les parets són la
continuació de les dels mosaics del
terra.
A la part posterior s’hi construí un
jardí d’hivern sostingut per una
estructura metàl·lica vista

17. Interpretació
La Casa Tassel és un edifici privat de caràcter civil.
Els motius vegetals que omplen tota la casa són un símbol de la seva
integració en la natura, malgrat trobar-se al mig de la ciutat. D’aquesta
manera la burgesia s'allunyava de la massificació i l’embrutiment de la
indústria, la qual l’enriquia a la vegada. De fet aquest era l’objectiu dels
artistes modernistes, volien millorar la imatge de les ciutats industrials
amb edificis originals, inspirats en la natura, recuperant la bellesa perduda
amb la industrialització. L’originalitat volia oposar-se a l’estandarització, al
treball en sèrie que sortia de les fàbriques.
L’antecedent en l’ús del ferro per Eiffel i altres va fer que Horta
l’integrés en les seves construccions, i l’utilitzà igual com element
constructiu que decoratiu.
Fou encarregada pel Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la
Universitat de Brusseles. La funció de l’edifici era residencial.
Declarada per la UNESCO, l’any 2000, patrimoni de la humanitat,
juntament amb les altres tres cases que va fer a Brussel·les (Solvay, Van
Eetvelde, i la seva pròpia casa, avui Museu Horta.

18. Casa Tassel
Casa Solvay
Casa Horta
Hôtel
Edtvelte

19. Víctor Horta (1861-1947)
Arquitecte belga. Fou un dels màxim exponents
de l’Art Nouveau. Molt aviat va buscar una nova
manera d’expressar l’arquitectura, d’acord amb
la seva època. La primera obra important que se
li encarregà fou la Casa Tassel de Brussel·les,
on ja apareixen els elements característics que
desenvoluparà més endavant, com les estructures
vista de ferro colat, la planta lliure i una gran
atenció als elements ornamentals. Horta vigilava
la decoració interior de tots els seus edificis,
fins i tot els mobles.

20. Un projecte de casa unifamiliar
fou l’hotel Solvay, de
Brussel·les de 1894. Aquí
s’aprecia el seu interès pels
detalls decoratius i el seu “cop
de fuet”.

21. Dels seus edificis públics més
famosos destaca la Casa del
Poble, de Brussel·les, de 1899.
Va ser la seu del Partit
Socialista. Va fer-hi una façana
de vidre i ferro que s’anticipava
molts anys al desenvolupament
arquitectònic. Fou derruïda el
1967.
És considerat com un dels
antecedents de
l’arquitectura moderna,
sobre tot per l’ús
d’estructures vista de ferro
i façanes de vidre pla.

22. Casa d’Horta a Brussel.les.
Actualment Museu Horta

24. Hotel Baron van Eetvelde, vestíbul i
façana. Brussel·les, 1895-96

25. Integra totes les arts, sent

l’interiorisme molt important,
tenint cura fins al mínim
detall de la decoració: poms
de portes, baranes, reixes,
mosaics, pintures de parets,
llums, mobles, etc.

26. 1900, Víctor Horta treballant al seu despatx

27. París, 1925. Exposició d’Arts Decoratives. Pavelló de Bèlgica