01 i 02 Matrius i determinants

albertsgil7 216 views 19 slides Nov 03, 2020
Slide 1
Slide 1 of 19
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12
Slide 13
13
Slide 14
14
Slide 15
15
Slide 16
16
Slide 17
17
Slide 18
18
Slide 19
19

About This Presentation

Temes 1 i 2 de 2n Batxillerat aplicat a les CCSS.


Slide Content

Tema 1 i 2: Matrius i determinants
1. Nomenclatura i classificació
2. Operacions amb matrius
3. Càlcul de determinants
4. Menors i adjunts d'una matriu quadrada
5. Propietats dels determinants
6. El rang d'una matriu
7. Matrius inverses

1. Nomenclatura i classificació
p8 1,2,3,4,5,6
element
(
a
11a
12a
13...a
1n
a
21a
22a
23...a
2n
...............
a
m1a
m2a
m3...a
mn)
columna
fila
Ordre: m x n
Tipus de matrius: matriu fila, matriu columna, matriu nul·la,
matriu oposada, matriu quadrada d'ordretal, matriu rectangular,
matriu transposada (
t
A), matrius iguals.

Tipus de matrius quadrades: matriu triangular superior, matriu
triangular inferior, matriu diagonal, matriu escalar, matriu identitat
o unitat (I).
Només en les matrius quadrades:
-Matrius simètriques: A = A
t
, per tant a
ij
= a
ji
-Matrius antisimètriques: -A = A
t
, per tant -a
ij
= a
ji
A=(
amn
mbv
nvc)
A=(
amn
−mbv
−n−vc)
p11 7, 8, 9, 10, 11
Conceptes: diagonal principal, secundària i traça.

2. Operacions amb matrius
Suma i resta: A + B = C, essent c
ij
= a
ij
+ b
ij
Multiplicació per un nombre: k · A = C, essent c
ij
= k · a
ij
Multiplicació d'una matriu fila per una matriu columna:
(a
11a
12...a
1n)·
(
b
11
b
21
...
b
n1)
=a
11·b
11+a
12·b
21+...+a
1n·b
n1
(
b
11
b
21
...
b
m1)
·(a
11a
12...a
1n)=
(
b
11
·a
11
b
11
·a
12
...b
11
·a
1n
b
21·a
11b
21·a
12...b
21·a
1n
... .........
b
m1
·a
11
b
m1
·a
12
...b
m1
·a
1n)
“El resultat té tantes files com files té el primer factor (el primer mana)”

Multiplicació de dues matrius:
p15 12,13,14,16abcd,17,19,20
Activitats finals: 5,10,12,17,22a
(
c
11c
12
c
21
c
22)
-Només podrem multiplicar dues matrius si el nombre de columnes
de la primera coincideix amb el nombre de files de la segona.
-Laresultant té tantes files com la primera i tantes columnes com la
segona.
-Atenció: en general,NO es presenta la propietat commutativa.
(
5−34
012)
·(
42
05
13)
=
c
11=5·4+(−3)·0+4·1=24
c
21=0·4+1·0+2·1=2
c
12=5·2+(−3)·5+4·3=7
c
22=0·2+1·5+2·3=11
=(
247
211)

3. Càlcul de determinants
Exemples ràpids
D'ordre 2 i 3: La regla de Sarrus
A=(
a
11a
12
a
21a
22)
∣A∣=∣
a
11a
12
a
21a
22∣
=a
11·a
22−a
12·a
21
A=
(
a
11a
12a
13
a
21a
22a
23
a
31a
32a
33)
∣A∣=∣
a
11a
12a
13
a
21a
22a
23
a
31a
32a
33∣
=a
11·a
22·a
33+a
12·a
23·a
31
+a
21·a
32·a
13−a
13·a
22·a
31−a
12·a
21·a
33−a
23·a
32·a
11
p22 1,2,3,4

A=(
121
−330
−241)
-Menor complementari d'un element: és el determinant de la matriu
resultant d'eliminar la fila i la columna a les quals pertany l'element.
p23 E2
M
21=∣
21
41∣
=−2
A=(
121
−330
−241)
-Adjuntd'un element: és el determinant de la matriu resultant
d'eliminar la fila i la columna a les quals pertany l'element, amb el
signe canviat segons si “i + j” és parell o senar.
Fer alguns exemples
m
21=(−1)
2+1
·∣
21
41∣
=−1·(−2)=2
4. Menors i adjunts d'una matriu quadrada

E4, E5, p26: 6, 9 i 10
Determinant d'una matriu qualsevol: És igual a la suma dels
productes dels elements d'una fila o columna qualsevol pels
seus adjunts corresponents.
A=(
121
−330
−241)
-Matriu adjunta: és la matriu resultant de fer els adjunts de cada un
dels elements.
p24 E3
Adj(A)=(
33−6
23−8
−3−39)

5. Propietats dels determinants
Exemple ordre 3

k·a
11k·a
12k·a
13
a
21a
22a
23
a
31a
32a
33∣
=k·∣A∣
Exemple ordre 3
1a) |A| = |A
t
|
2a) Si en una matriu quadrada intercanviem dues files, o dues
columnes, el determinant canvïa de signe.
Exemple ordre 3
3a) Si multipliquem per un mateix nombre tots els elements d'una
mateixa fila, o columna, el seu determinant queda multiplicat per
aquest nombre.
Atenció!: |k·A| = k
n
· |A| Exemple ordre n=3

Exemple ordre 3
Exemples ordre 3
4a) Si té una fila o columna de 0's, el determinant és 0.
5a) Si a una fila o columnali sumem* una combinació lineal de les
altres, el determinant no varia.
*no val multiplicar la fila que variem, pq sinó multiplicaríem també el valor del
determinant (prop. 3)
Exemple ordre 3+ exemple per propietats
6a) Si té dues files o dues columnes iguals o proporcionals, el
determinant és 0.

Exemple ordre 3
Exemples ordre 3
7a) Si té una fila o columna que és combinació lineal de les altres,
el determinant és 0.
8a) Un determinant es pot descomposar en la suma d'uns altres
dos determinants separant una fila o columna en dos sumands.
Exemple ordre 3
9a) |A · B| = |A| · |B|

6. El rang d'una matriu
A=(
10−23
4122
−5−231)
Exemple:
1r pas: Buscar un menor d'ordre 2 diferent de 0
E7,E8,E9 p32: 15
A=(
10−23
4122
−5−231) |
10
41|
=1≠ 0 Rang ≥ 2
2n pas: Buscar un menor d'ordre 3 diferent de 0

10−2
412
−5−23∣
=13≠ 0 Rang = 3
És el nombre de files/columnes no nul·les linealment
independents. Coincideix amb l'ordre del menor més gran diferent
de zero de la matriu.

7. Matrius inverses
Només poden tenir inversa, i del mateix ordre, les matrius
quadrades. Si la tenen parlem de matriusregulars o invertibles, en què
sempre Rang (A) = n; si no la tenen de matrius singulars.
A·A
−1
=I
n
-Propietats:
A
−1
·A=I
n
(A
−1
)
−1
=A
(A·B)
−1
=B
−1
·A
−1
(A
t
)
−1
=(A
−1
)
t

Matriu dels adjunts:
Ex d'ordre 3, 21
A
−1
=
1
∣A∣
·Adj(A)
t
A=
(
a
11a
12...a
1n
a
21a
22...a
2n
............
a
m1a
m2...a
mn)
Adj(A)=
(
m
11m
12...m
1n
m
21m
22...m
2n
............
m
m1m
m2...m
mn)
Matriu inversa:
E10,E11, p35: 19,21,23
Activitats finals: 1,3,5,6,9,10,11,12,15,16,17,18,20,24
-Càlcul de la inversa d'una matriu:

3. El rang d'una matriu
El rang d'una matriu és el nombre de files no nul·les linealment
independents. Sempre coincideix amb el nombre de columnes.
A=(
5−34
10−68)
Exemples:
B=(
−4−40
03−3)
Rang(A) = 1 Rang(B) = 2
C=(
203−4
3−523
8−1072)
Rang(C) = 2 Ja que F1 = -2F2 + F3
No és immediat! MÈTODE DE GAUSS

Consisteix en transformar la matriu de tal manera quequedin 0 sota
la diagonal. El rang serà el nombre de files no nul·les.
Mètode de Gauss per calcular el rang d'una matriu:
A=(
0−224
2−1−11
2−203)
1r pas: Primera columna tot 0's menys la primera fila
F3 – F1 (
2−1−11
0−224
2−203) (
2−1−11
0−224
0−112)
Canvi
fila
2n pas: Segona columna tot 0's menys la primera i segona files
(
2−1−11
0−224
0000)2F3 – F2
Rang(A) = 22 files no nul·les
p18 21, 22, 23, 24, 92, 93, 94

4. Matrius inverses
Trobar la matriu inversa: elmètode de Gauss-Jordan.
A=(
2−12
4−3−1
−64−2) (
2−12100
4−3−1010
−64−2001)
(
2−12100
0−1−5−210
014301)
1r pas:Primera columna tot 0's menys la primera fila, segona columna tot 0's
menys segona fila, i així successivament fins que quedi una matriu diagonal.
F3 + 3F1
(a
11=0)
F2 – 2F1
(
2073−10
0−1−5−210
00−1111)F3 + F2
F1 – F2
(
2001067
0−10−7−4−5
00−1111)
F2 - 5F3
F1 + 7F3

(
2−12100
0−1−5−210
014301)
1r pas:Primera columna tot 0's menys la primera fila, segona columna tot 0's
menys segona fila, i així successivament fins que quedi una matriu diagonal.
F3 + 3F1
F2 – 2F1
(
2073−10
0−1−5−210
00−1111)F3 + F2
F1 – F2
(
2001067
0−10−7−4−5
00−1111)
F2 - 5F3
F1 + 7F3
2n pas:Quan la matriu inicial està en format diagonal, la transformem en la
matriu identitat.
(
100537/2
010745
001−1−1−1)
- F2
1/2F1
- F3
p21 28, 29

5. Equacions matricials
a) Tipus AX = B
AX=B
Identitat
A
−1
·AX=A
−1
·B X=A
−1
·B
b) Tipus XA = B
XA=B
Identitat
XA·A
−1
=B·A
−1
X=B·A
−1
c) Tipus AX + B = C
AX+B=C
Identitat
A
−1
·AX=A
−1
·(C−B)
X=A
−1
·(C−B)
AX=C−B
p22 SF, 30, 31, 32, 33, operació sele10