2.4 PINTURA
2.4.1 Introducció i Característiques Generals
2.4.2 Itàlia: Caravaggio
2.4.3 Holanda: Rubens
2.4.4 Flandes: Rembrant i Veermer
2.4.5 Espanya: Ribera, Zurbarán, Murillo i Velázquez
El segle XVII és, sens dubte, el segle d’or de la
pintura europea. El domini tècnic, la varietat temática i
estilística, la capacitat per a reflectir la realitat al llenç i
l’elevadíssim nombre de pintors de primera fila (Velázquez,
Rembrant, Rubens, Caravaggio…) representen un moment
culminant de l’art universal.
La pintura barroca abasta un conjunt molt ampli
d’artistes que treballen amb concepcions i
circumstàncies molt diverses. Tot i així, es poden definir
alguns trets estilístics:
2.4.1 Introducció i Característiques Generals
Característiques generals de la pintura
barroca:
• El domini tècnic absolut tant de la pintura a l’oli sobre llenç
com de la pintura al fresc.
• El predomini del color sobre la línia. Els efectes de
profunditat, perspectiva i volum s’aconsegueixen més amb els
constrastos de llum i de tonalitats de colors que no pas amb
les línies nítides i definides del dibuix.
• La llum esdevé un element fonamental. La llum dibuixa o
difumina els contorns, defineix l’ambient, l’atmosfera del
quadre, i matisa els colors. La utilització de la tècnica del
clarobscur arriba a la perfecció en molts pintors del Barroc.
• El moviment i les composicions complicades, amb
perspectives insòlites i una distribució asimètrica dels
volums molt allunyada de l’ordenació intel·lectual i racional
del Renaixement.
• El realisme, la imitació de la realitat teoritzada dels
renaixentistes però sense la idealització i concepció de la
bellesa pròpies del segle anterior.
• La recerca de l’emoció, la teatralitat, la integració de la
pintura en l’espai arquitectònic.
El domini tècnic absolut tant de la pintura a l’oli sobre llenç
com de la pintura al fresc.
El predomini del color sobre la línia. Els efectes de
profunditat, perspectiva i volum s’aconsegueixen més amb els
constrastos de llum i de tonalitats de colors que no pas amb
les línies nítides i definides del dibuix. En els grans mestres
les taques són les definidores de les formes (Velázquez o
Rembrant), perdent-se els detalls i el contorn no precisat.
La llum esdevé un element fonamental en la pintura barroca. La
llum dibuixa o difumina els contorns, defineix l’ambient, l’atmosfera
del quadre, i matisa els colors. La utilització de la tècnica del
clarobscur arriba a la perfecció en molts pintors del Barroc. En el
Barroc la forma se subordina la llum.
El moviment i les composicions complicades , amb perspectives
insòlites i una distribució asimètrica dels volums molt allunyada de
l’ordenació intel·lectual i racional del Renaixement. Composició
asimètrica: la tendència instintiva de col·locar la figura principal en mig i
pintar dues meitats de tela semblants (simetria) se perd. Se prefereix allò
que mostri desequilibri o suggereix-hi que l’escena continua més enllà
dels límits del marc.
El realisme, la imitació de la realitat teoritzada dels
renaixentistes però sense la idealització i concepció de la
bellesa pròpies del segle anterior. El realisme: se cerquen
models de la naturalesa, sense procedir a la seva
idealització.
• TEMES: estan en relació amb els interessos dels clients,
que són fonamentalment l’Església, els reis i la noblesa i, en
alguns països, la burgesia comerciant en ascens.
a) Temàtica Religiosa
b) Temàtica Històrica
c) Temes Mitològics i Al·legòrics
d) Retrat Àulic
Clientela burgesa:
e) Retrats: individuals i de grup
f) Pintura de Gènere: paisatge, natures mortes, gerros
de flors, escenes de la vida quotidiana, festes populars...
TEMÀTICA RELIGIOSA: és la més estesa als països
catòlics: les vides de sants, les escenes bíbliques, les
diferents advocacions a la Verge i passatges de la vida de
Crist.
TEMÀTICA HISTÒRICA com a recurs per a enaltir les
monarquies absolutes.
TEMES MITOLÒGICS I AL·LEGÒRICS : permeten establir
paral·lelismes entre les gestes dels déus i herois i les dels
reis i prínceps.
A l’objectiu d’enaltir el poder obeeix el RETRAT ÀULIC dels
reis, els grans personatges de la cort.
Clientela burgesa (important a Holanda), a la qual agraden els
RETRATS individuals i de grup i la PINTURA DE GÈNERE ,
(paisatge com a tema principal d’un quadre, les natures
mortes, escenes de la vida quotidiana, etc.)
2.4.2 Itàlia: CARAVAGGIO
Baco (Autorretrat)
Caravaggio, La vocació de Sant Mateu
Caravaggio, Martiri de Sant Pere
Caravaggio, La mort de la Verge
2.4.3 Flandes: RUBENS
L’Adoració dels Reis
Rubens, El Davallament de
la Creu
Rubens, El rapte de les filles de Leucip
Rubens, Les tres gràcies
2.4.4 Holanda: REMBRANT
Rembrant, La ronda nocturna
Rembrant, El Molí
Rembrant, Bou excorxat
VERMEER
La lletera
La jove de la perla
Vista de Delft
2.4.5 Espanya
L’Espanya del Barroc és l’Espanya de la decadència
política i econòmica. L’esplendor imperial de Carles I i de
Felip II ha deixat pas a una progressiva pèrdua de la condició
de potència hegemònica a Europa. Però la decadència no
és només un problema de prestigi exterior sinó també un
trist episodi de misèria interior.
Però al costat d’aquest panorama desolador, Espanya
continua produint els millors escriptors, artistes i
pensadors del moment: Góngora, Quevedo, Calderón,
Zurbarán, Murillo, Velázquez…
La pintura barroca a Espanya té una importància
excepcional per la quantitat i per la qualitat dels artistes
que desenvolupen la seva activitat al llarg del segle XVII.
Com a característiques generals podem dir:
• És una pintura amb tendència clara al naturalisme i a la
claredat compositiva.
• Predomina la temàtica religiosa, amb absència quasi
total dels elements sensuals de la pintura flamenca italiana.
• El tenebrisme i els contrasts de llum són elements que
s’adapten molt bé a la finalitat de la pintura religiosa.
• Ribera
• Murillo
• Zurbarán
• Velázquez
RIBERA
El Martiri de Sant Bartomeu
Ribera, El Martiri de Sant Felip
Ribera, El patizambo
Ribera, La mujer barbuda
ZURBARÁN
San Hugo en el refectori dels cartoixos
Bodegons
MURILLO
Sagrada Família de l’ocellet
Murillo, Immaculades Concepcions
Murillo, Nins menjant raïm i meló
Murillo, Nin espuçant-se
VELÁZQUEZ
Vieja friendo huevos
Velázquez, El aguador de
Sevilla
Velázquez, El triomf de
Baco o “Los borratxos”
Velázquez, La fragua de
Vulcano
Velázquez. Retrats
reials (Felip IV i Príncep
Baltasar Carlos, Isabel
de Borbón) i de
personatges de la Cort
(Comte-Duc d’Olivares)