1. laura a la ciutat dels sants tema i argument

tema i argument del llibre "Laura a la ciutat dels sants"

1. Laura a la ciutat dels Sants
Tema i argument
Ariadna Colomer
Alba Costa
Estel Muntan

2. Laura a la Ciutat dels Sants conta la història d’una noia plena de
somnis i esperances, la qual passa per diferents situacions, que al
principi li semblen ideals, però sempre acaben decepcionant-la, i no
aconsegueix aquesta felicitat que tant desitja. És un bon exemple que
no hem de viure esperant ser feliços, sinó aprofitant el millor de cada
moment sense crear-nos falses esperances.

3. Argument

4. Primera Part
La Laura és una jove barcelonina que viatja amb el tren cap a Comarquinal
després de casar-se amb Tomàs, hereu de la família Muntanyola. L’arribada
de la parella al poble succeeix amb fredor ja que els Muntanyola,
principalment la germana de Tomàs, la Teresa, tracten la Laura com una
estranya que s’ha intruït de sobte en les seves vides.
El primer que fa a l’arribar a la casa és escriure una carta a la seva cosina
per explicar les novetats, i fa especial menció a la boira que inunda tots els
racons d’aquell poble encara desconegut. Amb això, Teresa fa una visita al
seu oncle Llibori per contar-li els detalls de l’arribada de la forastera.

5. L’endemà, Tomàs i Laura surten a passejar per la vila i aquest li fa
saber totes les tafaneries que corren, tot i que ella es fa la
desinteressada. Durant la seva ruta es troben a molts personatges,
entre ells Mossèn Joan, que serà el caràcter més positiu de l’obra, tot i
que a Tomàs no li acaba de fer el pes degut als seus prejudicis.
El dia següent es duu a terme un dinar familiar a casa l’oncle Llibori
Terra Negra, on coneix a Beatriu, Angèlica, Ventura i Jaume, l’hereu de
la casa. Més tard també coneix a l’oncle Joanet i la tia Madrona,
malalta i molt dèbil.
En Laura comença a néixer un sentiment d’incomprensió i soledat
enfront la resta de persones de Comarquinal, però tot això no perd
l’esperança de ser feliç.

6. Durant la setmana pròxima Tomàs començà a no trobar temps per
passar amb la seva dona al seu racó íntim i se sent sola,així que Laura
decideix parlar amb Teresa però aquesta no li ofereix solució.
Aleshores Laura busca companyia en gent del poble a les que ensenya
les tendència de la ciutat comtal.
Una d’aquestes tardes es quedaren a soles Laura i Teresa, i
mantingueren una xerrada sincerant-se, que s’interromp quan entra
Tomàs i menysprea la seva germana; és així com de tal manera Laura
es dona compte de que no coneix en absolut l’home amb qui s’ha
casat i que realment no l’estima.

7. La població de Comarquinal deixa de parlar d’ells dos quan s’escampa
la bona nova de que els muntanyola esperaven un fill.
Conseqüentment el nou rumor es protagonitzat per Jaume, qui es
desheretat per casar-se amb la filla de l’ enterramorts.
Durant el període de l’embaràs i durant els primers dies del
naixement, la Laura s’aïlla i s’interverteix en ella mateixa, i la seva filla,
i aquest fet s’accentua més quan la recent nascuda mor.
Desprès d’un temps de desolació, la Laura coneix Pere Gifreda, nebot
del mossèn Joan Serra.

8. Segona part

L’amor comença a fer-se un lloc entre els cors dels dos joves, els quals
intenten evitar-ho encara que finalment l’afecte, el respecte i
l’admiració es fan tan evidents que es veuen obligats a acceptar-ho i
afrontar-ho en silenci. La Teresa per això, se’n adona, i impulsada pels
sentiment de gelosia i desig reclòs per Pere, es disposa a fer
l’impossible perquè el seu amor no sigui consumat i a castigar la Laura;
intenta seguir-la sempre que surt i treu conclusions equivocades.
Els sentiments entre els dos joves es fan evidents al ulls de la gent el
dia de Tots Sants en una ermita, quan es donen la mà. Aleshores
l’oncle d’en Pere li demana que no torni a veure Laura mai més.

9. A partir d’aquell moment ja no passen més tardes junts i la
barcelonina decideix donar una segona oportunitat al seu marit de ser
estimat, però en el fons es conscient que no es capaç d’oblidar el seu
verdader amor.
Els amants reprimits no es tornen a trobar fins que mor la tia Madrona
i han de anar a l’enterrament, desprès de tenir varis contactes de
mirada, Laura es desespera i se sent desplaçada entre la gent que
l’envolta i decideix marxar d’allà, però no se’n adona de que Pere la
segueix de lluny, i Teresa a ambdós fruit de la ràbia de veure que el
sentiment no és mort.

10. Al trobar-se, en Pere confessa estimar la Laura i la besa a la galta, però
aquesta s’espanta i fuig corrents per por a ser descoberta i al arribar a
casa es troba amb Teresa, amb la qual discuteix fortament. Aquesta
com a càstig pel que creu que Laura ha fet proposa a Tomàs de marxar
precipitadament a la casa de les Aulines, i la Laura per por a ser
delatada accepta. Un cop allà compleix adequadament totes les feines
que se l’hi encarreguen, i després resta sola amb els seus pensament i
reflexions sobre el seu amor prohibit.
Quan tornen a Comarquinal la Laura se sent més sola que mai, ja que
fins i tot la Beatriu (el més proper a una amistat que havia tingut al
poble) la ignora.

11. Un dia Tomàs va obligar a la Laura a arreglar-se i a acompanyar-lo al
concert que es portava a terme al casino, per fer callar els rumors que
corrien pel poble. Allà coincidí amb Pere, i li va torna a confessar el seu
amor per ella, aquest cop però, li va indicar que l’esperaria.
L’Angelina morí al cap de poc temps, i la Beatriu es casà després de
Nadal, cosa que va fer sentir la Laura encara més abandonada i fora de
lloc. Amb això que un vespre, passejant, la Laura entrà a la parròquia i
coincidí amb Pere, que l’intenta seduir perquè fugissin junts. La
barcelonina marxà sota la mirada atenta de Ventura, qui anirà corrents a
informar a la Teresa.
L’endemà, la Teresa s’enfronta amb la Laura i li proposa que si s’oblida
de Pere ella mateix amagarà l’adulteri amb un altre home, però ella li
contesta que l’únic que desitja és marxar d’aquella casa. Després de
discutir també amb Tomàs acaba fugint de casa, i rondant pels carrers
desesperada i sense lloc on arrecerar-se, fins que troba Mossèn Joan
Serra que l’aconsella

12. Aleshores Laura, mentre el mossèn va en busca d’un altre home perquè
l’ajudi a convèncer Tomàs, ronda pel poble passant primer per casa de
l’oncle Llibori, el quan se’n intenta aprofitar, i desprès torna a casa
suplicant tornar, però la fan fora i amés la Teresa s’apropia del seu anell.
Per última opció recórrer a anar a buscar en Pere, però veu en ell el
mateix que en els altres homes, i s’espanta i s’adona de que no és tal com
ella l’havia idealitat.
És un moment de desesperació per la Laura, en el qual li passa pel cap la
opció del suïcidi; la possibilitat de calma que tant necessita, però acabava
renunciant i, resignada agafa un cotxe que la portarà de volta a
Barcelona.
Un cop allà la Laura es muda a viure en un convent francès, on ensenya a
nens a créixer sense caure en les temptacions, però fins i tot allí on té
temps per la lectura i per a fer tot allò que li agrada, s’adona que no hi és
feliç.

13. Temes

14. L’amor
Un dels temes principals de l’obra és l’amor. La Laura creu que la única via per
aconseguir la felicitat és la vida en parella, tant amb el Tomàs com amb el Pere.
La Laura se sent atreta pel Pere, però no pot estar amb ell, ja que té por de ser
criticada juntament amb les imposicions del matrimoni.

15. La sexualitat
Un altre aspecte a destacar dins del tema de l’amor, és la sexualitat. El Tomàs és el
causant de que la Laura acabés cansada de les relacions sexuals, ja que volia un
hereu a la família.
El personatge de la Teresa, germana del Tomàs, també és afectada per el tema de
la sexualitat. Sent un amor no consumat, que fa que se senti reprimida, cap al
Pere. El sentiment que sent la Teresa per en Pere provoca el menyspreu cap a la
seva neboda, la Laura, i el desig que té per venjar-se d’ella i enfonsar-la, ja que la
considera una rival en la seva relació amb el Pere.

16. La malcasada
Un altre tema a considerar és el de la malcasada. La Laura no encaixa en el poble
de Comarquinal, per això vol escapar-se a través de l’adulteri.

17. La religió
També cal parlar de la religió ja que assoleix un paper fonamental en la novel·la i
un tret distintiu de Comarquinal. Laura se sent culpable de pecat per els seus
pensaments adúlters i es recolza en l’església, acabant en un convent. La Teresa
segueix en el seu paper de dona reprimida, infeliç, i envejosa de la relació entre el
Pere i la Laura.

18. El rol entre home i dona
El rol entre home i dona és important en l’obra, ja que els homes tenien més
llibertat en les relacions de parella i no eren pas jutjats per la gen del voltant, en
canvi les dones eren malvistes si cometien adulteri o si estimaven algú més jove
que elles, com en el cas de la Teresa amb el Pere.

19. Barcelona
Barcelona representa en la novel·la una ciutat superficial, objecte de pecat i la
recerca del plaer. Laura és mal vista per la gen del poble, per el fet de vindre de la
ciutat de Barcelona, a més de provenir de família pobre i ser orfe.

20. La boira
La boira és un símbol del llibre, ja que ronda el poble i el submergeix en un univers
de calumnies i desavinences entre la població.

21. La diferència entre classes
La diferència entre classes és un tema destacat. Es fa evident observant la relació
que tenen enfront la pobresa i que es veu clar en el despreci i marginació cap a la
Beatriu i la Laura.
Una de les raons per la qual la rebutgen és perquè creuen que s’ha casat per
l’interès al patrimoni dels Muntanyola.

22. Concloent, la Laura arriba a Comarquinal amb un munt d’esperances i
aspiracions que al llarg de la novel·la es van deteriorant fins a
desaparèixer per complet i sumir-la en un estat de desesperació i
infelicitat permanent.