Unitat 1. Coneixements pràctics i teòrics del sistema lingüístic
Ortografia. L’accentuació i la dièresi
Materials de referència
• Repàs de l’accentuació.
• Repàs de la dièresi.
• Accents diacrítics.
• Nivell C pàg. 19-27.
Accentuació. Cal tenir en compte:
a) la pronúncia dels mots que hi ha a continuació perquè sovint n’errem la síl·laba
tònica:
• Són mots aguts: fluor, futbol, handbol, hoquei, iber, oboè, timpà, policrom,
poliglot, Raimon, el Tibet, viking, xassís, zenit.
• Són mots plans: cardíac, míssil, monòlit, atmosfera, rèptil, torticoli, Kíev,
medul·la, termòstat, intèrfon, tèxtil, omòplat, dinamo, austríac, pròsper.
• Són mots esdrúixols: aurèola, període, Tàrraco, diòptria, elèctrode, Etiòpia,
èczema, Himàlaia, olimpíada, Sàhara, pneumònia, Hèlsinki.
b) no accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent: avui,
compreu, teniu.
c) Sí que accentuarem les paraules planes que acaben en diftong decreixent:
cantàveu, dormíssiu, seríeu, tinguéssiu, voldríeu.
d) Fixeu-vos també en la llista de mots amb accent diacrític (alerta! la normativa ha
canviat recentment).
e) Reducció de la llista de mots amb accent diacrític, de 150 a 15. S’escriu accent
diacrític únicament en 15 mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma,
més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us,
vós/vos. No s’escriuen amb accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-
siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
Dièresi. Cal tenir en compte:
a) Pel que fa a la dièresi, fixeu-vos que quan hi ha dues vocals seguides sempre
posem dièresi a la segona: canviï, suï.
b) Recordeu que no porten dièresi els verbs en infinitiu, gerundi, futur i condicional.