109. partitura el desembre congelat

1.


El

de-



sem-

bre

con-

ge-

lat



con-

fús

es

re -



ti -

ra;


a -

bril
El desembre congelat
18. Jhd./s. XVIII


















de

flors

co-

ro -

nat



els

ho-

mes,

ad -



mi-

ra,

quan

en



un

jar -

dí

d'a-




















mor


neix

u -

na

di-

vi-

na

flor

d'u-

na

ro,

ro,

ro,

d'u-

na

sa,

sa,



















sa,

d'u-

na

ro,

d'u-

na

sa,

d'u-

na

ro-

sa

be-

lla

fe-

cun-

da i

don-

ze-

lla.










El primer pare causà
la nit tenebrosa,
que tot el món ofuscà
la vista penosa,
quan enmig d'una negra nit
el millor sol és eixit
d'una be, be, be,
d'una lla, lla, lla,
d'una be,
d'una lla,
d'una bella aurora
que el cel enamora.
Quan l'aurora advertí
que el sol ja neixia,
amb molt amor li va dir:
Veniu, vida mia;
preneu divino senyor,
d'aquest càndido licor
d'una ma, ma, ma,
d'una me, me , me,
d'una ma,
d'una me,
de una mamella
que per vós és plena.
Copyright 2003 by Glòria Biosca and Michael Schmitz - All rights reserved