2. Exercicis per aprenentatge_en_Word_David_Bargallo.pdf

Exercicis

1. Unitat 1. Exercicis d’accentuació i dièresi 1
Unitat 1. Exercicis per practicar l'accentuació i la dièresi

1. Classifiqueu aquestes paraules en tres grups i col·loqueu -les en les columnes de
més avall.
nerviós, pàtria, fórmula, senyor, bota, llençol, plàtan, túnel, músic, síl·laba, última,
pel·lícula, francès, xinès, oportú, àtom, àrea, noi, demà, màxima, dinou, príncep, arbre,
arròs, física, camí, respon, préssec, carbó, vernís, llengua, útil, camió, demà, vernís,
gràcia, blavós, soroll, sorollós, pàgina, número,

Monosíl·labs Aguts Plans Esdrúixols
















Aguts accentuats Plans accentuats Esdrúixols



















2. Torneu a escriure i accentueu on calgui els mots de les frases següents.
a. Algun vei del sise pis ha dit que fara un viatge a Berlin.

b. Aixo que dius sembla un abus: la vida no es aixi.

c. Al cabas, hi duia arros i una ampolla d'anis frances.

2. Unitat 1. Exercicis d’accentuació i dièresi 2

d. Els pingüins del zoo aniran a algun altre lloc.

e. Hi ha quatre botons quadrats, pero el cinque sembla rodo.

f. L'amic portugues d'en Lluis preten obtenir el trofeu.

g. Vam visitar una esglesia romanica.

h. Aquella era la seva patria d'origen.

i. Dema tindre quatre examens i el mes vinent fare el cinque.

j. Han avisat dient que arribaran tard.
J.M. Cormand i d'altres. Llibre lila. Ed. Casals.
3. Torneu a escriure cada frase accentuant les paraules que calgui:
a. A mi tambe em va fer un peto.
b. De que et vols disfressar, de princep o de dimoni?
c. Han tancat la fabrica que es veia des del balco.
d. El meu vei te una gabia amb coloms.
e. Cada mati faig gimnastica al jardi.
f. Corda't les sandalies que cauras.
g. Primer fes la multiplicacio i despres la divisio.
h. Es music. Toca el violi i el contrabaix.
i. La vigilia de marxar estava molt nervios.
4. Qui ha escrit aquest text a l’ordinador s’ha oblidat de posar-hi els accents iles
dièresis. Poseu-los-hi.
EL MON S'ACABA I NO S'ACABA
Van talar un platan davant de casa i, ara, petita i modesta, hi creix una acacia. I els platans
han tornat a florir, encara que la primavera avui no sigui mes que un ideal del cor. Es a dir, el
mon s'acaba pero no s'acaba.
Fa uns dies, el meu estimat vei de pagina ens prevenia contra els profetes-apocaliptics, aquests
necrologics-ecologics que ens posen la por dins el cos, tot dibuixant-nos un paisatge del futur
erm i desolador. Hi ha molt moralisme en certs ecologistes, potser perque no els agrada viure,
potser perque costa d'entendre que si som aqui es per ser una mica feliços.
Si, hi ha una part de mon que s'acaba. Fa uns dies, el programa 30 minuts va emetre un
esfereidor reportatge sobre el mar d'Aral. Un mar tan gran com Catalunya avui reduit a la
tercera part. Un immens sorral colga lentament la fusta corsecada dels vaixells dels pescadors,
mentre les ancores jeuen rovellades i un pescador ancia prega al seu deu que retorni l'aigua
perque la seva gent es mor. Les imatges dels nens que neixen en aquella Republica federada
de l'Uzbekistan ens mostraven el rostre de la maldat humana, imprevisible i ferotge, que
destrueix canviant els horts i els vinyars per camps de coto que fa que els vents arrosseguin un
caramull de pols letal.

3. Unitat 1. Exercicis d’accentuació i dièresi 3
Pero hi ha un instint conservador en nosaltres, el mateix que tenen els animals. Per aquesta rao
les multituds suporten caps de setmana castigadors a la recerca d'un bri d'aire que els sembla
mes pur. L'ecologia es una ciencia que emana preceptes racionals, com el que ens diu en
Santiago Vilanova al seu darrer llibre, L'onada ecologica: "Els infants de Catalunya han de
saber que succeeix a l'Amazonia i als boscos tropicals o quins animals estan en perill d'extincio,
pero alhora han de coneixer d'on prove l'aigua que surt de l'aixeta o identificar les especies
vegetals i animals de la seva comarca. Aquesta es una manera de fer creixer un autentic
nacionalisme, durador, etic i solidari amb totes les altres nacions i pobles de la Terra".
Es a dir, no han de plorar per l'Amazonia si no saben somriure per una acacia que floreix al
davant. A les ciutats, hi ha molta natura, encara que sigui urbana. Les ciutats medievals feien
molta mes pudor que les actuals, les mosques s'amuntegaven damunt les freixures que
llençaven els carnissers, deixalles que devoraven els gossos mentre corrien rierols d'aigua
contaminada pertot arreu. Al segle passat, la mortalitat infantil era enorme als barris de la
Ribera i el Raval; alla la gent s'amuntegava sense poder respirar. El futur espanta i sedueix
alhora, pero mai una part de la humanitat, encara que sigui relativa, s'havia preocupat tant
per la possible extincio de la Terra.
Un cor apocaliptic desbarata el present d'un infant. Un cor apocaliptic nomes es plany.
Mentrestant, la sangonera mercantil continua, perque es la sangonera mes antiga de totes. Es
aqui i al mar d'Aral. Pero alla ploren per la desaparicio del mar perque la gent s'esta morint. No
es una queixa poetica. La veritable ecologia no oblida el paisatge huma.
El mon s'acaba i no s'acaba. I potser aquesta es la dialectica de la conservacio.
Montserrat Roig. Un pensament de sal, un pessic de pebre.
dins de Joan Badia i Jordi Grifoll. Ortografia catalana. Ed. Teide.
5. Al text següent hem suprimit tots els accents. Posa'ls-hi:
-Jo me'n vaig una estona aquest mati: tinc una mica de feina; pero estare de tornada a
migdia. No et moguis d'aci i vigila-ho tot, que ningu no toqui res. Et deixare l'esmorzar amanit:
quan t'aixecaras, esmorza.
Mai el seu pare no li havia parlat tant: el to de la veu era tambe desacostumat en ell: tal
volta hi havia tendresa, pero hi havia tambe una certa preocupacio, quelcom que
despertava en l'infant inquietud.
Mira el seu pare amb estranyesa: a penes hague sortit, s'aixeca i sorti a l'exterior. El veie
allunyar-se i, per la direccio que prenia, tracta de deduir a on es podia dirigir.
Sebastià Juan Arbó. Terres de l'Ebre.
6. Col·loqueu els accents i les dièresis que falten en el text següent.
L'orbita de Mercuri te un traçat tan especial que al llarg d'aquest segle s'han evidenciat
unicament trenta periodes optims per a seguir-lo amb grans telescopis. Malgrat aixo, els
investigadors han detectat la presencia de gel a la seva superficie. Les conclusions quant a
l'origen del gel detectat al planeta Mercuri, estretament unit per veinatge amb el sol, per be
que de moment no s'han publicat, ja han conduit els experts a diverses hipotesis. La mes
estesa es basa en l'original moviment de rotacio del planeta, que inverteix uns 176 dies
terrestres per completar un gir. El gel desapareix tan bon punt el sol il·lumina la cara fosca
del planeta, pero no als pols, com a consequencia del moviment rotatori, d'inclinacio
minima respecte a l'astre rei. Mentre al costat diurn es dona un migdia de quasi 500 graus,
les zones polars es mantindrien permanentment congelades.
Avui, 17-5-92
7. Llegeix aquests versos i subratlla la síl·laba tònica del seus mots. Després escriu a
sota si són mots aguts, plans o esdrúixols.

4. Unitat 1. Exercicis d’accentuació i dièresi 4
No et diré pas què hi ha rere cada paraula.

Ara ha plogut i el que resta de tarda
serà més íntim i més clar.

Fugim de qualsevol verbositat.
Diguem només el que és essencial:
els mots de créixer i d'estimar, i el nom
més útil i senzill de cada cosa.
Miquel Martí i Pol. L'hoste insòlit.
Cançó a Mahalta
Corren les nostres ànimes com dos rius paral· lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes;
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
Màrius Torres
Records de Cadaques
No se si vaig arribar a anar a Cadaques amb tartana en els meus primers mesos de
vida. Potser si, potser no. Ara el que si que recordo perfectament son els autobusos
grocs d'en Gregori de Figueres, que pujaven esbufegant Pení amunt per arribar, entre
innombrables corbes, al poble amagat, blanc i silencios, al fons d'una vall en que
gairebe tot era mar. Cadaques, aleshores, era una delicia. Hi havia, na turalment,
estiuejant, pero quasi tots tenien llaços de sang amb el poble o eren artistes que havien
descobert la bellesa recollida, els extraordinaris racons d'aquell munt de cases blanques
que s'emmirallaven en un mar dens i ple de vida. A Cadaques es on he vist més vida
primaria al mar.
N'ignoro els noms cientifics, pero hi havia un be de Deu d'animalons i plantes: garotes,
coses que en deiem fideus i que les aigues tranquil·les movien com la cabellera rossa
d'una donzella ofegada, unes altres que recon eixiem com a tomaquets, com a
enciams, com a molsa. Era un marc ric i palpitant. D'infants, aquell mon ens subjugava,
emplenant-nos de por al mateix temps. Velles histories que allo feia tornar cec, allo altre
paralitic, allo t'emmalaltia i mories. Hi havia horror i terror, pero nosaltres saltavem de
roca en roca i mes d'una vegada haviem caigut a l'aigua vestits i se'ns havia enganxat
tota la fauna i la flora terrorifica, sense tornar-nos ni cecs ni paralitics. L'unic realment
perillos eren les garotes. Una vegada em vaig passar mig estiu al dic sec -es a dir, a
casa- amb un peu ple de punxes. Ho arreglavem amb pega de sabater, que ens
enduria la pell i amb una gran paciencia anavem traient les doloroses espines fins que
podíem tornar a saltar i correr. (...)
Manuel Ibañez Escofet
8. Escriviu els accents que falten en aquests textos.
Vet aqui que una vegada l'Ambròs Dénia, un music catala especialitzat en els solos d'opera
per a oboe, va fer un recital a l'esglesia de la vila d'Arsèguel, convidat per un amic seu, el
celebre violinista Bernabé Tuixén, que passava els estius en aquest poble de l'Alt Urgell. El

5. Unitat 1. Exercicis d’accentuació i dièresi 5
recital el va fer sense gaire public; be, en realitat nomes van assistir-hi tres persones: un
frances, que es va equivocar perque pensava que feien un concert d'acordio i no va gosar
marxar de la sala; un comerciant de vins del Penedes, molt entes tambe en xeres, promes
de la neboda del mossen, fanatic de l'oboe i mes especialment dels fragments d'opera
amb aquest instrument; i un representant de la casa Òdena de cafes i semoles a l'engros,
convidat pel celebre violinista, el qual no havia pogut assitir al concert del seu amic a causa
d'una malaltia provocada per la sobtada presencia d'un furoncol en l'incomode lloc on
l'esquena ja te un altre nom. Tot i l'absencia de gent, el concert va ser magnific. L'Ambròs,
amb aquell virtuosisme que el caracteritza, va enfilar les peces mes divertides i va deixar
bocabadats els espectadors.
..................................................
Si ets xines i no treballes en un restaurant, pots tenir-ho molt dificil. Si ets xines i la teva situacio
es irregular, es probable que treballis en un taller clandesti. Es clar que els lectors d'aquest
diari no som xinesos. Per aixo ens resulta dificil imaginar-nos la situacio, posar-nos en la pell
d'algu que ens queda molt enfora. Sempre es mes senzill imaginar-te en el lloc d'algu altre
que s'assembli a tu, que tingui una historia facil de reconèixer i d'interpretar.
A nosaltres, els xinesos sovint ens semblen persones quasi repetides, amb faccions gairebe
identiques que es multipliquen i que no ens es facil distingir d'un cop d'ull. Potser, simplement,
perque no solem parar-hi gaire esment. De la mateixa manera que no ens fixem gaire en els
altres. Son coses que succeeixen aixi, sense mes raons, encara que no ens agradi
reconèixer-ho.
Els immigrants xinesos que treballen en tallers de Mataró, Badalona i Santa Coloma de
Gramenet fan torns de mes de dotze hores. Guanyen dos-cents quaranta euros al mes i, al
mateix lloc de treball, disposen d'un espai molt petit per dormir i per menjar. Es a dir, gairebe
no veuen la llum del sol. A mes, es treballa amb les finestres tancades, amb les persianes
baixes, perque no es pugui descobrir l'abus a que es sotmes el treballador. Quina visio
deuen tenir aquestes persones d'una terra de la qual nomes coneixen els espais reclosos, la
il·luminacio artificial?
Fer feina durant mes de dotze hores, no disposar de la mes minima intimitat, cobrar un sou
absurd es viure una condemna. Aquestes persones, empero, no ho saben. Ningu no els ha
dit que se'ls explota, que viuen en condicions infrahumanes. Al seu pais, la situacio laboral i
personal encara era mes dura. Per aixo callen i es resignen. No hi ha res pitjor que assumir
que t'has de conformar amb no res.
La mentalitat xinesa convida al treball. Els xinesos pensen que han de treballar i estalviar
molt, que han de resistir tot el que calgui, mentre somnien amb un futur millor. Es tanquen
voluntàriament en les seves presons i treballen, un dia rere l'altre, mentre passa la vida molt
lluny d'ells.
Maria de la Pau Janer. Si ets xines...
9. Escriviu els accents i les dièresis que falten en aquests textos.
Ara, el que mes greu li sap es la perdua de la seva fidelissima maquina. Altres vegades tambe li
havia anat d'un pel, pero sempre algu havia pogut apedaçar aquell estrambotic automobil i
l'andromina havia tornat a correr. La historia del cotxe el conduia a les primeres escenes de la
infancia, alla on la memoria semblava aturar-se. I entre tots els records, la figura de l'avia
envoltada pels nets que traien, amb la conseguent cridoria, l'aparicio del cotxe al fons del
cami del jardi. Despres l'excursio al moli i l'expedicio a la vinya del pobre pages. Alla, amb l'oida
parada per no ser sorpres, l'assalt a un raim massa verd i a uns pressecs massa madurs que li
produiren l'unica sensacio poc magica d'aquell dia ja tan llunya.

6. Unitat 1. Exercicis d’accentuació i dièresi 6
..................................................
Els qui els grecs anomenaven barbars no eren considerats inferiors racialment, sino que hom
creia que no havien arribat encara al mateix grau de civilitzacio que ells. El mateix
Alexandre es va casar amb dues princeses perses i deu mil soldats seus ho van fer amb
hindus. L'imperi roma es va preocupar sobretot d'imposar tributs als pobles que havia sotmes
i, com que no perseguia els mateixos objectius d'explotacio sistematica de la terra i dels
homes que els imperialismes mes recents, no tenia cap motiu per practicar la discriminacio
racial envers els habitants de les terres conquerides. La religio cristiana va predicar la
fraternitat humana i, si be molt sovint va haver de trencar aquest principi, mai no va
elaborar cap ideologia racista. El panorama nomes comença a canviar quan s'inicia el
periode d'expansio colonial dels pobles europeus.
..................................................
El sol feia estona que havia sortit, pero tot tenia encara, a les sis del mati, en deixar la
fabrica, aquesta pal·lidesa gairebe transparent de les coses sota la llum de l'alba; amb tot,
res no semblava nou en aquests carrers estrets i llardosos del suburbi. Els badalls dels solars,
entre les cases escrostonades, amb llurs tanques bastides a corre-cuita, quan en tenien, el
terra sovint sense empedrar, les llambordes desiguals que semblaven voler-se escapar del
paviment, els balcons on penjava roba de tots colors, tot aixo es veia vell com sempre, com
si mai no hagues estat nou. La setmanada a la butxaca, a la ma el portavianda en un
mocador d'herbes lligat per les puntes, en Rogeli s'adreça a casa seva, la testa una mica
espessa, perque encara no s'ha pogut acostumar a aquest torn que les dificultats de la
guerra han imposat a l'art textil. Amb certa fruicio, evoca ja el llit que l'espera, el descans
que sembla, i mai no ho sembla tant com ara, ben guanyat.
Manuel de Pedrolo. Balanç fins a la matinada.
..................................................
Amb molta frequencia l'habilitat linguistica d'una persona es atribuida a la possessio d'un
vocabulari vast, una mena de diposit o reserva de mots: parlaria millor qui tingues mes
paraules i mes cultes i mes incomprensibles. Hi hauria, doncs, brolladors de paraules i pous
que s'haurien assecat o gairebe. S'ha de dir amb la maxima energia que el lexic no es res
mes que la periferia d'una llengua, la part mes superficial de l'habilitat linguistica, i que les
desigualtats i diferencies quant a l'abundancia del magatzem de les paraules afegeixen
molt poc a la condicio fonamental de parlants d'una llengua.
Jesus Tuson. El luxe del llenguatge.
..................................................
De manera esquematica s'ha parlat d'una catastrofe clima tica global, consistent en
l'escalfament de l'atmosfera i el refredament de la terra. En rao de la quantitat i la qualitat
del potencial nuclear utilitzat, s'ha arribat a situar el descens de les temperatures entre vint i
quaranta-cinc graus sota zero. Un altre dels fenomens que podria acompanyar el fred seria
l'obscuritat gairebe total. Al fred i a la foscor cal afegir la contaminacio radioactiva. Com es
pot imaginar, les consequencies son devastadores. Es calcula, per exemple, que un descens
de les temperatures als Estats Units d'uns quinze graus hi eliminaria la produccio de cereals. Si
tenim en compte la seva capacitat exportadora, ens trobem amb una cadena de victimes:
començant pels paisos del Tercer Mon i acabant per la Unio Sovietica.
Esther Barbé. L'hivern nuclear.
..................................................
Mentre esperava que arribes el nou interpret, em va agafar la nostalgia, potser perque vaig
tenir dos dies sencers per a mi, amb massa hores per endavant, sense saber que fer. Em
sentia estrangera, en tot el sentit d'estranyament que te la paraula. Una invalida que no

7. Unitat 1. Exercicis d’accentuació i dièresi 7
coneixia el rus. Cada llengua te una riquesa interior que flueix i la fa necessaria. No n'hi ha
prou amb un gest o una mirada, encara que de vegades toquin el fons de la sinceritat.
Despullada de paraules, retornes a la infancia amb l'experiencia d'un adult, sense la
innocencia dels qui s'inventen la veritat. No pots defensar-te, com fan els nens, tot inventant
un llenguatge secret que et dona poders davant de la gent gran. Ets a les mans dels altres,
dels qui "parlen", depens d'ells moralment i fisica, i la teva identitat s'esvaeix en diversos
reflexos del teu jo. Et veus obligat a fer la comedia de l'esclau per ser admes.
Montserrat Roig. Cent pàgines triades per mi.

Altres exercicis en línia
Podeu fer les activitats que us suggereixi el menú de l’esquerra d’aquest web. Són
exercicis autocorrectius.
Per accedir al recurs, feu clic a l'enllaç
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-
aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm.