3. la ciutat medieval

Presentació destinada a l'alumnat de 2n d'ESO de la matèria de Ciències Socials

1. Unitat 3. La ciutat medieval JÚLIA LÓPEZ VALERA Institut Banús

2. LA CIUTAT MEDIEVAL Entre els s. XII-XIV s’inicia a Europa un desenvolupament econòmic que afavoreix el renaixement de les ciutats i de la vida urbana. Ciutats passen a ser un centre de producció artesana i d’intercanvi de productes . Es desenvolupa una burgesia pròspera que governa la ciutat. Els monarques es recolzen en la burgesia per consolidar el seu poder sobre la noblesa feudal. A mitjan s.XIV , l’expansió de la Pesta Negra va desencadenar una crisi econòmica i social generalitzada. Creixen, es protegeixen amb muralles. S’omplen de palaus, catedrals, llotges i mercats. GÒTIC

3. 1. LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA Al segle XIII a Europa occidental es coneix una època de prosperitat agrícola i de creixement demogràfic. Estimula l’augment dels intercanvis comercials i el renaixement de la vida urbana. 1.1. L’expansió agrària Des de finals del s. XI, la fi de les grans invasions i les disminucions de les guerres senyorials van afavorir la millora de l’agricultura. La i ntroducció de nous instruments i noves tècniques agrícoles va donar lloc a un augment de productivitat agrària. Innovacions principals: 1. Noves tècniques de conreu : rotació triennal. Cereals d’hivern i cereals de primavera. Ús fems. 2. Nous instruments agrícoles : arada normanda. Ús del cavall. Utilització de molins (aigua o vent).

4. 1. LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA 1.2. L’augment de la població L’increment de la producció agrícola va permetre millorar l’alimentació de la població, i així també va augmentar la resistència a les malalties. El creixement demogràfic va provocar la necessitat de buscar noves terres de conreu. Europa XII : 45 milions Europa XIV : 75 milions Repoblar camps antics. Talar boscos. Rompre noves terres. Assecar maresmes. Van construir dics i canals per guanyar terreny al mar. L’augment de la població agrícola va fomentar l’ emigració de pagesos cap a les ciutats. Allà tenien més llibertat personal i oportunitats per millorar les condicions de vida. LA POBLACIÓ EUROPEA

5. 1. LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA 1.3. El creixement de les ciutats La millora de l’agricultura va estimular el comerç i la revitalització de les ciutats. Els pagesos i ramaders, produïen més del que necessitaven i generaven un excedent . Podia ser intercanviat per altres productes. Les ciutats es van convertir en un lloc de residència per a artesans i comerciants. El renaixement de les ciutats es va produir a partir de la revitalització de les que ja existien o del creixement dels barris que van sorgir al voltant dels castells o de les abadies. Burgs i burgesos. Els burgs que estaven en una cruïlla de camins, a prop d’un riu o d’un port, van anar adquirint més activitat comercial i van créixer més ràpidament.

6. ELS NOUS INSTRUMENTS AGRÍCOLES Molí d’aigua o de vent : primera màquina accionada per una força inanimada. L’energia es transmet a través d’un sistema d’engranatges. S’utilititzava fonamentalment per moldre el gra. Arada normanda o de pala: pesava més i feia solcs més profunds. Airejava la terra i per tant augmentava la fertilitat. La utilització de la collera feia més fàcil arrossegar l’arada . L’aplicació de ferradures als cavalls va permetre que es fes servir com a animal de tir. INVESTIGA

7. LES CIUTATS MEDIEVALS Se solien situar en un emplaçament proper a les vies principals de comunicació . També es podien situar sobre un territori que pogués proveir les necessitats més importants : bones terres per al conreu i la pastura, aigua abundant, boscos per obtenir fusta, pedreres per proveir-se de pedres i mines per a l’extracció, principalment, de sal i minerals. Completament envoltades per muralles . L’interior del recinte era atapeït i el pla urbà era molt irregular. Al centre hi havia una plaça, al voltant de la qual se situaven els edificis més importants: l’ajuntament, el mercat, la llotja i la catedral. Els nobles, i a vegades els monarques, es van construir palaus luxosos. La major part de l’espai l’ocupaven els habitatges , amb patis i horts. També hi havia hospitals, escoles, hostals i nombrosos edificis religiosos. Les cases s’agrupaven per barris . Reunien la població segons la procedència o l’activitat artesana (gremis). Els carrers eren estrets, bruts, la majoria sense empedrar, sense voreres.... Poca higiene urbana. Proliferació de puces i rates que afavorien la difusió de malalties. Els incendis eren freqüents i es propagaven ràpidament. DESCOBREIX

8. LES CIUTATS MEDIEVALS DESCOBREIX

9. 2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT 2.1. Artesans i gremis La botiga s'obria al carrer per mitjà d'un gran portal. Com que moltes persones no sabien llegir, es col·locava a la façana un símbol visible i comprensible dels productes que s'hi elaboraven i s'hi venien. La ciutat es va convertir en un centre de producció d’objectes manufacturats. Els artesans d’un mateix ofici o gremi s’agrupaven per carrers. El treball artesà es feia en tallers petits . El propietari era el mestre artesà, tenia eines pròpies. L'artesà vivia en una casa que era alhora taller i habitatge.

10. 2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT Els artesans s’organitzaven en GREMIS per oficis. Objectiu: Protegir-se de la competència dels artesans d’altres llocs i supervisar la producció. Organització jeràrquica molt rígida: aprenent, oficial i mestre artesà. Normes: Ningú podia fer el seu ofici sense permís del gremi. Tots els artesans havien de treballar les mateixes hores. Tots els artesans havien de fer el mateix tipus d’eines. Controlava: La quantitat i la qualitat dels articles que es produïen i fixava el preu final. Escut del gremi de serrallers , Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, segle XIV.

11. 2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT 2.2. L'Expansió del comerç Una funció important era fer el mercat per poder intercanviar productes agrícoles per manufactures. Les rutes terrestres L’augment de la seguretat als camins va facilitar el trasllat de les mercaderies. Van aparèixer noves rutes terrestres entre ciutats. Les ciutats van triar un dia especial per fer mercat i van decretar lleis que protegien els mercaders. Es van crear les fires, mercats extraordinaris. Les rutes marítimes El comerç marítim va adquirir molta importància. Els vaixells tenien més capacitat de càrrega i eren més ràpids.

12. La primera gran ruta unia el Mediterrani occidental amb l’oriental . Importaven productes de luxe( seda i espècies) i exportaven teixits,a armes i eines. Una segona ruta era la de l’Atlàntic i el Bàltic . S’hi transportaven llanes, vins, pells, fustes i blat. Aquestes productes convergien a les ciutats dels Països Baixos. 2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT

13. 3. LA SOCIETAT URBANA 3.1. L’aparició de la burgesia El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal . Les ciutats van acollir una multitud de persones dedicades al treball artesà i al comerç. Estimulà la formació d’un nou grup social, la burgesia . La riquesa de les ciutats va atreure senyors nobles i eclesiàstics . Van establir la residència, van construir palaus, convents i esglésies. També vivien a les ciutats altres grups socials formats per gent humil : oficials i aprenents dels gremis, criats, gent sense ofici i captaires. També s’hi van establir minories religioses : jueus que vivien en barris separats (aljames o calls). Eren artesans, prestadors o metges. La base de la seva riquesa eren els diners. Que cobraven per: La seva feina. La venda dels seus productes. Pels beneficis que generaven els seus negocis. Podem parlar de: Alta burgesia : grans comerciants i banquers. Petita burgesia: mestres artesans i petits comerciants.

14. 3. LA SOCIETAT URBANA 3.2. El govern de les ciutats Les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar-ne el govern. Més tard es van elegir magistrats (regidors), que s’encarregaven de les finances, l’ordre i la justícia, dirigits per un burgmestre o alcalde. L’ajuntament era l’edifici on es reunien els membres del govern de la ciutat. Allà es guardaven el segell , l’escut d’armes, l’arxiu dels documents i el tresor de la ciutat. Amb el temps el govern de la ciutat va anar quedant en mans de les famílies més riques de comerciants i banquers. Van constituir un grup privilegiat, el patriciat urbà.

15. 3. LA SOCIETAT URBANA 3.3. La cultura urbana Durant els segles X i XI, a Europa occidental, llegir i escriure era una feina reservada als clergues, als funcionaris reials i alguns mercaders rics. Els monestirs eren els principals centres de cultura. La millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana van afavorir un major interès per la cultura entre alguns nobles i entre els burgesos. A les ciutats es van desenvolupar les escoles , que depenien de l’Església o del govern de la ciutat. El desig d’aprendre sense el control de les autoritats va donar lloc a la formació de corporacions anomenades universitats . Universitat de París, França Universitat d’Oxford , Anglaterra Universitat de Bolonya, Itàlia

16. 4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES 4.1. Els reis van buscar el suport de la burgesia Entre els s. X-XII, la monarquia va exercir poc poder sobre el territori del seu regne. No es podien imposar als senyors feudals. A partir del s.XII , van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal. Objectiu : garantir la unitat i l’estabilitat del territori de la seva corona. No tenien recursos econòmics per mantenir l’exèrcit o l’administració del regne. QUÈ NECESSITAVEN ELS BURGESOS? llibertat personal i seguretat que els permetés desenvolupar la seva activitat comercial per camins, mars i ciutats. aspiraven a dictar les seves pròpies lleis, elegir els seus jutges i a tenir el seu propi govern local. Els burgesos van facilitar als monarques recursos econ ò mics per defensar i administrar el regne i imposar-se als senyors feudals QUÈ VAN FER ELS REIS? Van donar a les ciutats cartes de privilegis: Es reconeixia la condició de lliures als seus habitants. Donava el dret a establir-hi el seu propi govern. Oferia monopolis comercials, permisos per obrir mercats . Oferia garanties per circular per tot el regne.

17. 4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES 4.2. Les Corts i els Parlaments A les reunions del consell o cort reial (noblesa i clero), la monarquia va imposar la presència dels representants de la burgesia . El rei volia reconèixer la importància d’aquest estament en la societat alhora que volia demanar-los aportacions econòmiques. Aquestes reunions del rei amb els tres estaments (noblesa, clero i burgesia) rebien el nom de corts o parlaments . Depenent dels regnes el poder de la burgesia a les corts era més gran que en uns altres.

18. 4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES 4.3. Les monarquies consoliden el seu poder. L’esforç d’algunes monarquies per consolidar el poder i establir un regne amb fronteres va originar conflictes entre els reis europeus. El conflicte més important va ser la Guerra dels Cent Anys . Enfrontà França i Anglaterra entre 1337 i 1453. Causa: Conflicte successori de la corona francesa i pretensió del rei anglès de ser rei de França. Els anglesos van ocupar durant anys part del territori francès, però fou Carles VII de França qui va guanyar. Fou el primer enfrontament entre Estats i no entre senyors feudals.

19. 5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIV i XV) 5.1. La fam, la guerra i la pesta. A principis del s.XIV es produí a Europa una crisi agrària com a conseqüència de les males collites (clima desfavorable i conreu de terres de mala qualitat). Conseqüència: disminució de la producció de blat. Es va estendre la fam. Es van afegir els danys que provocaven les guerres freqüents entre senyors feudals . Les terres eren saquejades. Als boscos s’amagaven els bandolers, augmentava la inseguretat dels camins. Període més dur comença l’any 1347. La Pesta Negra assola Europa i afecta una població subalimentada i provoca una gran mortalitat. La crisi demogràfica va agreujar la crisi agrària, va paralitzar el comerç i va frenar l’activitat artesanade les ciutats.

20. 5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIV i XV) 5.2. Crisi agrària i revoltes dels pagesos. El descens de la població va tenir efectes immediats al camp: escassetat de mà d’obra i terres de conreu abandonades. La producció va minvar. Els ingressos i les rendes dels senyors van Per compensar: 1. els senyors van augmentar els impostos; 2. van endurir les condicions de servitud: “mals usos”. 3. no els van permetre abandonar les terres. La manca d’aliments. L’alça dels preus. L’empitjorament de les condicions de vida, Augment de les TENSIONS SOCIALS.

21. 5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIV i XV) 5.3. Les revoltes urbanes La crisi també va arribar a les ciutats. Mortalitat més elevada. Escassetat i encariment dels aliments. Descens de l’activitat artesanal. Reducció del comerç. Ruïna de molts artesans i comerciants. S’estén la pobresa entre les classes populars. Davant aquest augment Els grups més desfavorits van exigir millores i també accés als càrrecs municipals. Les revoltes s’escampen per moltes ciutats europees. Sovint acompanyades d’assalts als barris jueus. Van ser reprimides pels nobles feudals, l’alta burgesia i l’autoritat reial.