3. Solucionari_Exercicis_David_Bargallo.pdf

Exercicis

1. Unitat 1. Solucionari dels exercicis d’accentuació i dièresi. 1
Unitat 1. Exercicis sobre accentuació i dièresi

1. Classifiqueu aquestes paraules en tres grups i col·loqueu -les en les columnes de més avall.

MONOSÍL·LABS AGUTS PLANS ESDRÚÍXOLS


noi nerviós bota pàtria
senyor plàtan fórmula
llençol túnel síl·laba
francès músic última
xinès àtom pel·lícula
oportú príncep àrea
demà arbre màxima
dinou préssec física
arròs llengua gràcia
camí útil pàgina
respon número
carbó
vernís
camió
demà
vernís
blavós
soroll
sorollós

AGUTS ACCENTUATS PLANS ACCENTUATS ESDRUÍXOLS

nerviós plàtan pàtria
francès túnel fórmula
xinès músic síl·laba
oportú àtom última
demà príncep pel·lícula
arròs préssec àrea
camí útil màxima
carbó física
vernís gràcia
camió pàgina
demà número
vernís
blavós
sorollós

2. Torneu a escriure i accentueu on calgui els mots de les frases següents.
a. Algun veí del sisè pis ha dit que farà un viatge a Berlín.
b. Això que dius sembla un abús: la vida no és així.
c. Al cabàs, hi duia arròs i una ampolla d’anís francès.
d. Els pingüins del zoo aniran a algun altre lloc.
e. Hi ha quatre botons quadrats, però el cinquè sembla rodó.
f. L'amic portuguès d'en Lluís pretén obtenir el trofeu.
g. Vam visitar una església romànica.

2. Unitat 1. Solucionari dels exercicis d’accentuació i dièresi. 2
h. Aquella era la seva pàtria d'origen.
i. Demà tindré quatre exàmens i el mes vinent faré el cinquè.
j. Han avisat dient que arribaran tard.
3. Torneu a escriure cada frase accentuant les paraules que calgui:
a. A mi també em va fer un petó.
b. De què et vols disfressar, de príncep o de dimoni?
c. Han tancat la fàbrica que es veia des del balcó.
d. El meu veí té una gàbia amb coloms.
e. Cada matí faig gimnàstica al jardí.
f. Corda't les sandàlies que cauràs.
g. Primer fes la multiplicació i després la divisió.
h. És músic. Toca el violí i el contrabaix.
i. La vigília de marxar estava molt nerviós.

4. Qui ha escrit aquest text a l’ordinador s’ha oblidat de posar-hi els accents iles dièresis.
Poseu-los-hi.
EL MÓN S'ACABA I NO S'ACABA
Van talar un plàtan davant de casa i, ara, petita i modesta, hi creix una acàcia. I els plàtans
han tornat a florir, encara que la primavera avui no sigui més que un ideal del cor. És a dir, el
món s'acaba però no s'acaba.
Fa uns dies, el meu estimat veí de pàgina ens prevenia contra els profetes-apocalíptics, aquests
necrològics-ecològics que ens posen la por dins el cos, tot dibuixant-nos un paisatge del futur
erm i desolador. Hi ha molt moralisme en certs ecologistes, potser perquè no els agrada viure,
potser perquè costa d'entendre que si som aquí és per ser una mica feliços.
Sí, hi ha una part de món que s'acaba. Fa uns dies, el programa 30 minuts va emetre un
esfereïdor reportatge sobre el mar d'Aral. Un mar tan gran com Catalunya avui reduït a la
tercera part. Un immens sorral colga lentament la fusta corsecada dels vaixells dels pescadors,
mentre les àncores jeuen rovellades i un pescador ancià prega al seu déu que retorni l'aigua
perquè la seva gent es mor. Les imatges dels nens que neixen en aquella República federada
de l'Uzbekistan ens mostraven el rostre de la maldat humana, imprevisible i ferotge, que
destrueix canviant els horts i els vinyars per camps de cotó que fa que els vents arrosseguin un
caramull de pols letal.
Però hi ha un instint conservador en nosaltres, el mateix que tenen els animals. Per aquesta raó
les multituds suporten caps de setmana castigadors a la recerca d'un bri d'aire que els sembla
més pur. L'ecologia és una ciència que emana preceptes racionals, com el que ens diu en
Santiago Vilanova al seu darrer llibre, L'onada ecològica: "Els infants de Catalunya han de
saber què succeeix a l'Amazònia i als boscos tropicals o quins animals estan en perill d’extinció,
però alhora han de conèixer d'on prové l'aigua que surt de l'aixeta o identificar les espècies
vegetals i animals de la seva comarca. Aquesta és una manera de fer créixer un autèntic
nacionalisme, durador, ètic i solidari amb totes les altres nacions i pobles de la Terra".
És a dir, no han de plorar per l'Amazònia si no saben somriure per una acàcia que floreix al
davant. A les ciutats, hi ha molta natura, encara que sigui urbana. Les ciutats medievals feien
molta més pudor que les actuals, les mosques s'amuntegaven damunt les freixures que
llençaven els carnissers, deixalles que devoraven els gossos mentre corrien rierols d'aigua
contaminada pertot arreu. Al segle passat, la mortalitat infantil era enorme als barris de la

3. Unitat 1. Solucionari dels exercicis d’accentuació i dièresi. 3
Ribera i el Raval; allà la gent s'amuntegava sense poder respirar. El futur espanta i sedueix
alhora, però mai una part de la humanitat, encara que sigui relativa, s'havia preocupat tant
per la possible extinció de la Terra.
Un cor apocalíptic desbarata el present d'un infant. Un cor apocalíptic només és plany.
Mentrestant, la sangonera mercantil continua, perquè és la sangonera més antiga de totes. És
aquí i al mar d'Aral. Però allà ploren per la desaparició del mar perquè la gent s’està morint. No
és una queixa poètica. La veritable ecologia no oblida el paisatge humà.
El món s'acaba i no s'acaba. I potser aquesta és la dialèctica de la conservació.
Montserrat Roig. Un pensament de sal, un pessic de pebre.
dins de Joan Badia i Jordi Grifoll. Ortografia catalana. Ed. Teide.
5. Al text següent hem suprimit tots els accents. Posa'ls-hi:
-Jo me'n vaig una estona aquest matí: tinc una mica de feina; però estaré de tornada a
migdia. No et moguis d’ací i vigila-ho tot, que ningú no toqui res. Et deixaré l'esmorzar amanit:
quan t’aixecaràs, esmorza.
Mai el seu pare no li havia parlat tant: el to de la veu era també desacostumat en ell: tal
volta hi havia tendresa, però hi havia també una certa preocupació, quelcom que
despertava en l'infant inquietud.
Mira el seu pare amb estranyesa: a penes hagué sortit, s'aixeca i sortí a l'exterior. El veié
allunyar-se i, per la direcció que prenia, tracta de deduir a on es podia dirigir.
Sebastià Juan Arbó. Terres de l'Ebre.
6. Col·loqueu els accents i les dièresis que falten en el text següent.

L'òrbita de Mercuri té un traçat tan especial que al llarg d'aquest segle s'han evidenciat
únicament trenta períodes òptims per a seguir-lo amb grans telescopis. Malgrat això, els
investigadors han detectat la presència de gel a la seva superfície. Les conclusions quant a
l'origen del gel detectat al planeta Mercuri, estretament unit per veïnatge amb el sol, per be
que de moment no s'han publicat, ja han conduït els experts a diverses hipòtesis. La més
estesa es basa en l'original moviment de rotació del planeta, que inverteix uns 176 dies
terrestres per completar un gir. El gel desapareix tan bon punt el sol il·lumina la cara fosca
del planeta, però no als pols, com a conseqüència del moviment rotatori, d’inclinació
mínima respecte a l'astre rei. Mentre al costat diürn es dona un migdia de quasi 500 graus,
les zones polars es mantindrien permanentment congelades.
Avui, 17-5-92
7. Llegeix aquests versos i subratlla la síl·laba tònica del seus mots. Després escriu a
sota si són mots aguts, plans o esdrúixols.

No et diré pas què hi ha rere cada paraula.
A P P P
Ara ha plogut i el que resta de tarda
P A P P
serà més íntim i més clar.
A P

Fugim de qualsevol verbositat.
A A A
Diguem només el que és essencial:
A A A
els mots de créixer i d'estimar, i el nom

4. Unitat 1. Solucionari dels exercicis d’accentuació i dièresi. 4
P A
més útil i senzill de cada cosa.
P A P P

MIQUEL MARTÍ I POL, L'hoste insòlit (1979), Ed. Proa

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
P P E A
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
A A P P
No podem acostar les nostres vides calmes;
A A P P P
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
P P P A P
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
P P
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
P A A A
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
P P P P P
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
P E P
Màrius Torres
RECORDS DE CADAQU ÉS
No sé si vaig arribar a anar a Cadaqués amb tartana en els meus primers mesos de vida.
Potser sí, potser no. Ara el que sí que recordo perfectament són els autobusos grocs d'en
Gregori de Figueres, que pujaven esbufegant Pení amunt per arribar, entre innombrables
corbes, al poble amagat, blanc i silenciós, al fons d'una vall en què gairebé tot era mar.
Cadaqués, aleshores, era una delícia. Hi havia, naturalment, estiuejant, però quasi tots
tenien llaços de sang amb el poble o eren artistes que havien descobert la bellesa recollida,
els extraordinaris racons d'aquell munt de cases blanques que s'emmirallaven en un mar
dens i ple de vida. A Cadaqués és on he vist més vida primària al mar.

N'ignoro els noms científics, però hi havia un bé de Déu d'animalons i plantes: garotes, coses
que en dèiem fideus i que les aigües tranquil·les movien com la cabellera rossa d'una
donzella ofegada, unes altres que reconeixíem com a tomàquets, com a enciams, com a
molsa. Era un marc ric i palpitant. D'infants, aquell món ens subjugava, emplenant-nos de
por al mateix temps. Velles històries que allò feia tornar cec, allò altre paralític, allò
t'emmalaltia i mories. Hi havia horror i terror, però nosaltres saltàvem de roca en roca i més
d'una vegada havíem caigut a l'aigua vestits i se'ns havia enganxat tota la fauna i la flora
terrorífica, sense tornar-nos ni cecs ni paralítics. L’únic realment perillós eren les garotes. Una
vegada em vaig passar mig estiu al dic sec -és a dir, a casa- amb un peu ple de punxes. Ho
arreglàvem amb pega de sabater, que ens enduria la pell i amb una gran paciència
anàvem traient les doloroses espines fins que podíem tornar a saltar i córrer. (...)

Manuel Ibáñez Escofet
8. Escriviu els accents que falten en aquests textos.
Vet aquí que una vegada l'Ambròs Dénia, un músic català especialitzat en els solos d’òpera
per a oboè, va fer un recital a l’església de la vila d'Arsèguel, convidat per un amic seu, el
cèlebre violinista Bernabé Tuixén, que passava els estius en aquest poble de l'Alt Urgell. El
recital el va fer sense gaire públic; bé, en realitat només van assistir-hi tres persones: un
francès, que es va equivocar perquè pensava que feien un concert d’acordió i no va gosar

5. Unitat 1. Solucionari dels exercicis d’accentuació i dièresi. 5
marxar de la sala; un comerciant de vins del Penedès, molt entès també en xerès, promès
de la neboda del mossèn, fanàtic de l’oboè i més especialment dels fragments d’òpera
amb aquest instrument; i un representant de la casa Òdena de cafès i sèmoles a l’engròs,
convidat pel cèlebre violinista, el qual no havia pogut assistir al concert del seu amic a
causa d'una malaltia provocada per la sobtada presència d'un furóncol en l’incòmode lloc
on l'esquena ja té un altre nom. Tot i l’absència de gent, el concert va ser magnífic.
L'Ambròs, amb aquell virtuosisme que el caracteritza, va enfilar les peces més divertides i va
deixar bocabadats els espectadors.
..........................................
SI ETS XINÈS...
Si ets xinès i no treballes en un restaurant, pots tenir-ho molt difícil. Si ets xinès i la teva situació
és irregular, és probable que treballis en un taller clandestí. És clar que els lectors d'aquest
diari no som xinesos. Per això ens resulta difícil imaginar-nos la situació, posar-nos en la pell
d’algú que ens queda molt enfora. Sempre és més senzill imaginar-te en el lloc d’algú altre
que s'assembli a tu, que tingui una història fàcil de reconèixer i d'interpretar.

A nosaltres, els xinesos sovint ens semblen persones quasi repetides, amb faccions gairebé
idèntiques que es multipliquen i que no ens és fàcil distingir d'un cop d'ull. Potser, simplement,
perquè no solem parar-hi gaire esment. De la mateixa manera que no ens fixem gaire en els
altres. Són coses que succeeixen així, sense mes raons, encara que no ens agradi
reconèixer-ho.

Els immigrants xinesos que treballen en tallers de Mataró, Badalona i Santa Coloma de
Gramenet fan torns de més de dotze hores. Guanyen dos-cents quaranta euros al mes i, al
mateix lloc de treball, disposen d'un espai molt petit per dormir i per menjar. És a dir, gairebé
no veuen la llum del sol. A més, es treballa amb les finestres tancades, amb les persianes
baixes, perquè no es pugui descobrir l’abús a què és sotmès el treballador. Quina visió
deuen tenir aquestes persones d'una terra de la qual només coneixen els espais reclosos, la
il·luminació artificial?

Fer feina durant més de dotze hores, no disposar de la més mínima intimitat, cobrar un sou
absurd és viure una condemna. Aquestes persones, emperò, no ho saben. Ningú no els ha
dit que se'ls explota, que viuen en condicions infrahumanes. Al seu país, la situació laboral i
personal encara era més dura. Per això callen i es resignen. No hi ha res pitjor que assumir
que t'has de conformar amb no res.

La mentalitat xinesa convida al treball. Els xinesos pensen que han de treballar i estalviar
molt, que han de resistir tot el que calgui, mentre somnien amb un futur millor. Es tanquen
voluntàriament en les seves presons i treballen, un dia rere l'altre, mentre passa la vida molt
lluny.
Maria de la Pau Janer
9. Escriviu els accents i les dièresis que falten en aquests textos.
Ara, el que més greu li sap és la pèrdua de la seva fidelíssima màquina. Altres vegades
també li havia anat d'un pèl, però sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic
automòbil i l’andròmina havia tornat a córrer. La història del cotxe el conduïa a les primeres
escenes de la infància, allà on la memòria semblava aturar-se. I entre tots els records, la
figura de l'àvia envoltada pels nets que traïen, amb la consegüent cridòria, l’aparició del
cotxe al fons del camí del jardí. Després l’excursió al molí i l’expedició a la vinya del pobre
pagès. Allà, amb l’oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd i a uns
préssecs massa madurs que li produïren l’única sensació poc màgica d'aquell dia ja tan

6. Unitat 1. Solucionari dels exercicis d’accentuació i dièresi. 6
llunyà.
..........................................

Els qui els grecs anomenaven bàrbars no eren considerats inferiors racialment, sinó que hom
creia que no havien arribat encara al mateix g rau de civilització que ells. El mateix
Alexandre es va casar amb dues princeses perses i deu mil soldats seus ho van fer amb
hindús. L'imperi romà es va preocupar sobretot d'imposar tributs als pobles que havia sotmès
i, com que no perseguia els mateixos objectius d’explotació sistemàtica de la terra i dels
homes que els imperialismes més recents, no tenia cap motiu per practicar la discriminació
racial envers els habitants de les terres conquerides. La religió cristiana va predicar la
fraternitat humana i, si bé molt sovint va haver de trencar aquest principi, mai no va
elaborar cap ideologia racista. El panorama només comença a canviar quan s'inicia el
període d’expansió colonial dels pobles europeus.

..........................................

El sol feia estona que havia sortit, però tot tenia encara, a les sis del matí, en deixar la
fàbrica, aquesta pal·lidesa gairebé transparent de les coses sota la llum de l'alba; amb tot,
res no semblava nou en aquests carrers estrets i llardosos del suburbi. Els badalls dels solars,
entre les cases escrostonades, amb llurs tanques bastides a corre-cuita, quan en tenien, el
terra sovint sense empedrar, les llambordes desiguals que semblaven voler-se escapar del
paviment, els balcons on penjava roba de tots colors, tot això es veia vell com sempre, com
si mai no hagués estat nou. La setmanada a la butxaca, a la mà el portavianda en un
mocador d'herbes lligat per les puntes, en Rogeli s'adreça a casa seva, la testa una mica
espessa, perquè encara no s'ha pogut acostumar a aquest torn que les dificultats de la
guerra han imposat a l'art tèxtil. Amb certa fruïció, evoca ja el llit que l'espera, el descans
que sembla, i mai no ho sembla tant com ara, ben guanyat.

Manuel de Pedrolo. Balanç fins a la matinada
..........................................

Amb molta freqüencial l'habilitat lingüística d'una persona és atribuïda a la possessió d'un
vocabulari vast, una mena de dipòsit o reserva de mots: parlaria millor qui tingues més
paraules i més cultes i més incomprensibles. Hi hauria, doncs, brolladors de paraules i pous
que s'haurien assecat o gairebé. S'ha de dir amb la màxima energia que el lèxic no és res
més que la perifèria d'una llengua, la part més superficial de l'habilitat lingüística, i que les
desigualtats i diferències quant a l’abundància del magatzem de les paraules afegeixen
molt poc a la condició fonamental de parlants d'una llengua.

Jesús Tuson. El luxe del llenguatge.
..........................................

De manera esquemàtica s'ha parlat d'una catàstrofe climàtica global, consistent en
l'escalfament de l'atmosfera i el refredament de la terra. En raó de la quantitat i la qualitat
del potencial nuclear utilitzat, s'ha arribat a situar el descens de les temperatures entre vint i
quaranta-cinc graus sota zero. Un altre dels fenòmens que podria acompanyar el fred seria
l'obscuritat gairebé total. Al fred i a la foscor cal afegir la contaminació radioactiva. Com es
pot imaginar, les conseqüències són devastadores. Es calcula, per exemple, que un descens
de les temperatures als Estats Units d'uns quinze graus hi eliminaria la producció de cereals. Si
tenim en compte la seva capacitat exportadora, ens trobem amb una cadena de víctimes:
començant pels països del Tercer Món i acabant per la Unió Soviètica.
Esther Barbé. L'hivern nuclear.
..........................................

7. Unitat 1. Solucionari dels exercicis d’accentuació i dièresi. 7
Mentre esperava que arribés el nou intèrpret, em va agafar la nostàlgia, potser perquè vaig
tenir dos dies sencers per a mi, amb massa hores per endavant, sense saber què fer. Em
sentia estrangera, en tot el sentit d'estranyament que té la paraula. Una invalida que no
coneixia el rus. Cada llengua te una riquesa interior que flueix i la fa necessària. No n'hi ha
prou amb un gest o una mirada, encara que de vegades toquin el fons de la s inceritat.
Despullada de paraules, retornes a la infància amb l’experiència d'un adult, sense la
innocència dels qui s'inventen la veritat. No pots defensar-te, com fan els nens, tot inventant
un llenguatge secret que et dona poders davant de la gent gran. Ets a les mans dels altres,
dels qui "parlen", depens d'ells moralment i física, i la teva identitat s'esvaeix en diversos
reflexos del teu jo. Et veus obligat a fer la comèdia de l'esclau per ser admès.
Montserrat Roig.. Cent pàgines triades per mi.