3. teixit muscular i contracció muscular

1. TEIXITTEIXIT
MUSCULARMUSCULAR
PROFESSOR: TONI GORDILLO

2. Són masses de teixit
elàsticelàstic, contràctilcontràctil i
resistentresistent que tiren dels
nostres ossos quan ens
movem.
Els músculs, juntament
amb ossos i articulacions
formen l’aparell locomotorl’aparell locomotor.
TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULAR
DEFINICIÓ:DEFINICIÓ:

3. TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULAR
DEFINICIÓ:DEFINICIÓ:
Amb el terme "músculmúscul" ens referim
a un conjunt de cèl·lules musculars
organitzades i unides per teixit
connectiu.
Cada cèl·lula muscular s’anomena
fibra muscularfibra muscular.
Les fibres musculars estan
especialitzades en la contracciócontracció.

4. TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULAR
DEFINICIÓ:DEFINICIÓ:
Cada múscul posseeix un nervi nervi
motormotor (grup de fibres nervioses) que
entra en ell.
Cada fibra nerviosafibra nerviosa es divideix en
branques terminals arribant cada
branca a una fibra muscular.
En conseqüència, la unitat motora
està formada per una sola neurona i
el grup de cèl·lules musculars que
innerva.

5. TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULAR
DEFINICIÓ:DEFINICIÓ:
El cos humà te més de 650 músculs650 músculs,
que constitueixen del 35 al 40% del
pes corporal d’una persona.
Estan connectats als ossos per teixits
resistents, similars a un cordó,
anomenats tendonstendons, que permeten
que els músculs tirin dels ossos.

6. Produir el movimentProduir el moviment
per l’acció coordinada
amb ossos i
articulacions com a
resposta voluntària a
les ordres rebudes dels
sistemes nerviós i
endocrí.
FUNCIONS:FUNCIONS:
TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULAR

7. TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULAR
Mantenir la posturaMantenir la postura
en equilibri ortostàtic.
Producció de calorProducció de calor
necessària pel bon
funcionament del
metabolisme
corporal.
FUNCIONS:FUNCIONS:

8. CLASSIFICACIÓ:CLASSIFICACIÓ:
TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULAR
Dins de la musculatura podem
diferenciar dos tipus:
Musculatura voluntària
Musculatura estriada
Musculatura cardíaca
Musculatura involuntària
Musculatura cardíaca
Musculatura llisa

9. CLASSIFICACIÓ:CLASSIFICACIÓ:
TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULAR
Musculatura voluntària
Musculatura estriadaMusculatura estriada: És la
pròpia de l’aparell locomotor.
Musculatura cardíacaMusculatura cardíaca: Per la
seva textura és voluntària
perquè és estriada.

10. CLASSIFICACIÓ:CLASSIFICACIÓ:
TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULAR
Musculatura involuntària
Musculatura cardíacaMusculatura cardíaca: per la
seva funcionalitat és involuntària
perquè no la podem moure o
parar quan nosaltres vulguem.
Musculatura llisaMusculatura llisa: la trobem als
diferents òrgans digestius i
vísceres.

11. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
Es pot classificar:
Segons la forma del múscul
Segons l’origen
Segons la forma dels tendons
Segons els ventres musculars
Segons la seva biomecànica
CLASSIFICACIÓ:

12. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CLASSIFICACIÓ:
Segons la formaSegons la forma del múscul:
LlargsLlargs: Longitudinalment són
més grans que transversalment.
Exemple: el bíceps.
AmplesAmples: Transversalment són
més grans que longitudinalment.
Exemple: el recte major de
l’abdomen.
CurtsCurts: Exemple. Els músculs
dels dits.

13. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CLASSIFICACIÓ:
Segons l’origenSegons l’origen:
MonocefàlicsMonocefàlics: 1 sol cap d’origen.
Exemple: el sartori
BicefàlicsBicefàlics: 2 caps d’origen.
Exemple: el bíceps
TricefàlicsTricefàlics: 3 caps d’origen.
Exemple: el tríceps
TetracefàlicsTetracefàlics: 4 caps d’origen.
Exemple: el quàdriceps

14. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CLASSIFICACIÓ:
Segons la forma dels tendonsSegons la forma dels tendons:
PeniformePeniforme: Terminació del
tendó en forma de fulla.
SemipeniformeSemipeniforme: Terminació
del tendó en forma de mitja
fulla.

15. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CLASSIFICACIÓ:
Segons els ventres muscularsSegons els ventres musculars:
MonogàstricsMonogàstrics: Un sol ventre
muscular. Exemple: el bíceps
DigàstricsDigàstrics: Dos ventres musculars
(un darrera de l’altre). Exemple:
l’omoïde del coll
PoligàstricsPoligàstrics: Consta de diversos
ventres musculars. Exemple: el
recte major de l’abdomen

16. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CLASSIFICACIÓ:
Segons la seva biomecànicaSegons la seva biomecànica:
AgonistesAgonistes
Antagonistes Antagonistes
FixadorsFixadors
BloquejadorsBloquejadors

17. Segons la seva biomecànicaSegons la seva biomecànica:
AgonistesAgonistes: Són músculs que
realitzen una determinada
acció; la seva fatiga implicarà
pèrdua d’efectivitat però no
implica acabar l’acció. Si el
múscul agonista es fatiga es
perd efectivitat.
MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CLASSIFICACIÓ:

18. Segons la seva biomecànicaSegons la seva biomecànica:
AntagonistesAntagonistes: Són els músculs
que s’oposen a l’acció del múscul
protagonista.
FixadorsFixadors: Són els músculs que
actuen sobre les articulacions que
volem estabilitzar durant l’acció.
MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CLASSIFICACIÓ:

19. Segons la seva biomecànicaSegons la seva biomecànica:
BloquejadorsBloquejadors: Són els
músculs que actuen anul·lant
l’acció de determinades fibres
d’un múscul que no volem que
intervingui en l’acció.
MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CLASSIFICACIÓ:

20. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
ÒRGANS AUXILIARS:
Són aquells que faciliten les funcions dels faciliten les funcions dels
músculsmúsculs. Trobem:
Aponeurosis Musculars: És una capa
de teixit conjuntiu que envolta el múscul.
Bosses Seroses: Són una mena de
coixí de teixit greixos que facilita el
lliscament dels tendons musculars quan
passen per la superfície rugosa d’un os.

21. Corredors Osteofibrosos: Són
túnels que faciliten el lliscament
dels tendons musculars a nivell
de canell i turmell.
Beines Sinovials: Envolten els
tendons musculars al seu pas
pels corredors osteofibrosos.
MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
ÒRGANS AUXILIARS:

22. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:
En un tall transversal d’un múscul observem:

23. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
Un músculs es composa de diversos feixos
musculars separats per teixit conjuntiu,
anomenats unitats motores.
Cada unitat motora està formada per
nombroses cèl·lules o fibres musculars
(entre 5 i 2000).
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

24. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
Cada cèl·lula està formada per un feix de
nombroses miofibril·les, estructures
filiformes delimitades per la membrana
plasmàtica.
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

25. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
Cada miofibril·la està formada
per una successió d’unitats
contràctils anomenats
sarcòmers i delimitats per línies
Z, que són les que donen
l’aspecte estriat als músculs
esquelètics.
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

26. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:
Cada sarcòmer està format
principalment per dos tipus de
proteïnes filamentoses, l’actinal’actina i la
miosinamiosina, disposades
paral·lelament entre sí.
Les molècules d’actinaactina són
filaments enrotllats en espiral de
dos en dos. Cada espiral està
enllaçat, per un extrem, a una línia
Z.

27. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
Les molècules de miosinamiosina són
també filamentoses, però tenen
un “pont”, una protuberància
terminal. S’associen en feixos,
dels que sobresurten els “ponts”
de les molècules.
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

28. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
VISIÓ GLOBAL DE UNA FIBRA MUSCULARVISIÓ GLOBAL DE UNA FIBRA MUSCULAR
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

30. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I
BIOMECÀNIQUES:BIOMECÀNIQUES:
CONTRACCIÓ MUSCULAR
Els miofilaments (filaments d’actinad’actina i
miosinamiosina), a diferència de les fibres
musculars o les miofibril·les, no estan
recoberts sinó que estan en contacte
directe amb el citoplasma de la fibra
muscular (sarcoplasmasarcoplasma) que conté ATPATP
(adenintrifosfat), PCPC (fosfocreatina),
enzims, lípids,etc...

31. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I
BIOMECÀNIQUES:BIOMECÀNIQUES:
CONTRACCIÓ MUSCULAR
La contracció d’una fibra muscular requereix
de la contracció de totes les seves miofibril·les.
Les miofibril·les es troben ocupant la fibra
muscular longitudinalment, però de forma
compartimentada, i agrupades en feixos que
presenten una alternança de franges obscures
(A) i franges clares (I).

32. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I
BIOMECÀNIQUES:BIOMECÀNIQUES:
CONTRACCIÓ MUSCULAR

33. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I
BIOMECÀNIQUES:BIOMECÀNIQUES:
CONTRACCIÓ MUSCULAR
Els miofilaments estan formats per 2
proteïnes:
ActinaActina (miofilaments prims o bandes
transversals clares o bandes I).
MiosinaMiosina (miofilaments gruixuts o bandes
transversals obscures o bandes A)

34. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I
BIOMECÀNIQUES:BIOMECÀNIQUES:
CONTRACCIÓ MUSCULAR
Els miofilaments d’una miofibril·la no abracen
tota la extensió longitudinal de la fibra
muscular sinó que estan agrupats en
compartiments anomenats sarcòmers.
Dos sarcòmers es divideixen per les línies Z
a les quals es fixen els miofilaments prims
(d’actina) i es projecten cap els dos extrems.

35. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I
BIOMECÀNIQUES:BIOMECÀNIQUES:
CONTRACCIÓ MUSCULAR
Cada miofilament de
miosina té una part
anomenada “pont” per
la qual interactua amb
l’actina i produeixen
contracció.

36. Els miofilaments prims i gruixuts interactuen a la
banda A del sarcòmer. Al mig d’aquesta banda hi
trobem la Zona H.
MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I
BIOMECÀNIQUES:BIOMECÀNIQUES:
CONTRACCIÓ MUSCULAR

37. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
TIPUS DE FIBRES
Trobem 3 tipus de fibres musculars
esquelètiques, depenent del tipus de miosina
que tingui el sarcòmer:
Fibres vermelles, tipus I, Fast Twich o
de contracció lenta
Fibres blanques, tipus II, Slow Twich o
de contracció ràpida
Fibres intermitges, tipus IIa

38. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
TIPUS DE FIBRES
Fibres vermelles, tipus I, Fast Twich o de contracció Fibres vermelles, tipus I, Fast Twich o de contracció
lenta:lenta:
Són fibres petites i amb gran quantitat de mioglobina
(que precisament és vermella) i nombroses
mitocòndries.
L’oxigen és fonamental per aquest tipus de fibres.
Es tracta d’un tipus de fibres que no aporten gran
quantitat de força ni velocitat de contracció però si
tenen molta resistència a la fatiga.
Els futbolistes tenen músculs als quals predomina
aquest tipus de fibra.

39. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
TIPUS DE FIBRES
Fibres blanques, tipus IIa, Slow Twich o de Fibres blanques, tipus IIa, Slow Twich o de
contracció ràpida:contracció ràpida:
Són fibres d’un diàmetre superior al de les fibres
vermelles i tenen menor quantitat de mioglobina i
mitocòndries.
En aquest tipus de fibres la línia Z és més petita que
a les fibres vermelles. Solen escurçar-se més
ràpidament i que aporten gran quantitat de tensió
muscular.
Predomina en esportistes que realitzen activitats on
la capacitat de velocitat és més important que la
resistència.

40. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
TIPUS DE FIBRES
Fibres intermitges, tipus IIb:Fibres intermitges, tipus IIb:
Presenten característiques similars a les
altres dues però superficialment
s’assemblen més a les fibres vermelles.
Tenen un número de mitocòndries
semblant al de les fibres vermelles però
la línia Z és similar al de les fibres
blanques.

41. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
TIPUS DE FIBRES
La distribució i proporció del diferents tipus
de fibres al nostre organisme ve determinat
genèticament.
A mesura que arribem a l’etapa de vellesa es
perden fibres de contracció ràpida.
Tot i això és possible modificar, mínimament,
la funció de diversos tipus de fibres
mitjançant programes d’entrenament
específics.

42. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
CARACTERÍSTIQUES DE LES FIBRES
Fibres vermellesFibres vermelles
Fibres lentesFibres lentes
Fibres tipus IFibres tipus I
Fibres intermitgesFibres intermitges
Fibres tipus IIbFibres tipus IIb
Fibres blanquesFibres blanques
Fibres ràpidesFibres ràpides
Fibres tipus IIaFibres tipus IIa
Resistència a la Resistència a la
fatigafatiga
AltaAlta IntermitjaIntermitja BaixaBaixa
DiàmetreDiàmetre PetitPetit MitjàMitjà GranGran
Vel. ContraccióVel. Contracció LentaLenta RàpidaRàpida RàpidaRàpida
MetabolismeMetabolisme Oxidatiu, AeròbicOxidatiu, Aeròbic
Glucolític, Oxidatiu, Glucolític, Oxidatiu,
AeròbicAeròbic
Glucolític, Glucolític,
AnaeròbicAnaeròbic
nº Mitocòndriesnº Mitocòndries AltaAlta AltaAlta BaixaBaixa
Tipus de Tipus de
contracciócontracció
Sostinguda, LentaSostinguda, Lenta RàpidaRàpida RàpidaRàpida
ForçaForça BaixaBaixa IntermitjaIntermitja AltaAlta

43. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
L’ÀCID LÀCTICL’ÀCID LÀCTIC
Es tracta d’un component orgànic que el
produeix el cos de cada persona.
A més de ser un producte que sorgeix com a
resultat d’una elevada càrrega d’exercici,
també és el combustible utilitzat per fer-lo.
Es troba als músculs i a determinats òrgans
com el fetge; encara que com més fàcil es fa
l’anàlisi és a través de la sang.

44. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
L’ÀCID LÀCTICL’ÀCID LÀCTIC
L’àcid làctic prové de la descomposició del
glucògen que produeix energia.
Moltes vegades ens referim a aquest procés com
energia anaeròbicaenergia anaeròbica perquè utilitza poca quantitat
d’oxigen.
Quan el glucògen es descompon més, produeix
més energia i llavors diem que aquesta energia és
energia aeròbicaenergia aeròbica (perquè utilitza més oxigen).
Si el glucògen no es descompon, generalment es
converteix en àcid làctic.

45. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
L’ÀCID LÀCTICL’ÀCID LÀCTIC
Quan es produeix energia, la cèl·lula
muscular tracta d’utilitzar el piruvat per
produir energia aeròbica, però si la cèl·lula
no té prou capacitat per utilitzar tot el piruvat
produït, químicament es converteix en àcid
làctic. (és el sobrant).
Amb l’entrenament les cèl·lules poden
arribar a utilitzar més piruvat per produir més
energia aeròbica i menys àcid làctic.

46. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
L’ÀCID LÀCTICL’ÀCID LÀCTIC
La producció d’àcid làctic és constant.
Quan descansem, conduïm, també estem
produint lactat però a nivells molt baixos i
no s’acumula.
El lactat s’acumula quan es produeix en
grans quantitats: quan realitzem càrregues
de treball mitjanament intenses i sobretot
quan estem entrenant.

47. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
L’ÀCID LÀCTICL’ÀCID LÀCTIC
El lactat és una substància molt dinàmica
que viatja lliurement pel nostre cos.
En primer llocEn primer lloc, quan hi ha un excés de
lactat a un múscul, intentarà sortir i entrar
a un altre múscul proper a través del flux
sanguini o l’espai intracel·lular.

48. MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
L’ÀCID LÀCTICL’ÀCID LÀCTIC
En segon llocEn segon lloc,, si el lactat és
acceptat per un altre múscul
probablement podrà ser convertit en
piruvat per poder produir energia
aeròbica (l’entrenament incrementa
els enzims que converteixen el
piruvat en lactat).

49. En tercer llocEn tercer lloc, pot anar al fetge i
reconvertit novament en
glucògen.
Això és un fet que evidencia la gran
mobilitat que té el lactat al nostre
organisme.
MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA
L’ÀCID LÀCTICL’ÀCID LÀCTIC