5. el barroc característiques

1. El Barroc.El Barroc.
Ies montsacopa.olot

2. L’art barroc és l’estil dominant del període així anomenat. Fou un procés
desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era
racionalista.
L’enfortiment de la burgesia en alguns països europeus, la divisió d’Europa en
dues confessions religioses (la catòlica i la protestant) i els interrogants que es
plantegen arran dels conflictes de l’època i de l’eixamplament d’horitzons són
circumstàncies històriques que van influir el barroc.
L’art Barroc

3. L’arquitectura barroca
L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes
es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i
d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes
i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas
dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons,
es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure
l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior. (Portalada de la catedral de
Solsona i Façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la).
Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els
espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.
Arquitectura barroca

9. L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels
sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme
cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima
preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que
s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del
moviment. (David , el rapte de Prosèrpina i el baldaquí de l'altar major de la
basílica de Sant Pere de Roma, obres de Bernini).
Escultura

10. Escultura italiana
G. L. Bernini

11. Apol·lo e Dafne

13. Escultura espanyola:
Gregorio Fernandez

14. Pedro de Mena

15. Adormits a l’Hort de Getsemaní. Francisco Salzillo

16. La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna
molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del
quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment
sobre la tela.
Als Països Baixos, trobem Rembrandt (1606-1699) i a grans paisatgistes, com
ara Vermeer (1636-1675). A Itàlia, Caravaggio i el valencià Josep de Ribera
(1591-1652) seran els capdavanters del clarobscur, de la distribució de les
llums i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu en les
pintures. La temàtica és sobretot religiosa, mitològica o heroica.
A Espanya, Velázquez (1599-1660), pintor de cort, és un dels representants
més destacats dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i
que contenen escenes quotidianes. També destaquen Ribalta, Zurbarán i
Murillo.
Pintura

17. Pintura flamenca: Rembrandt

19. Vermeer de Delf

20. Pintura italiana: Caravaggio

22. Sant Mateu i l’àngel
Guido Reni
Hipomenes i Atlanta

23. Pintura espanyola: J. Ribera, il spagnoleto

24. F. Ribalta
Zurbarán

25. Diego de Silva
Velázquez