82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN

1. 82. Auditorium Building,
Chicago
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Desireé Ferrer García
Professora: M Assumpció Granero
Cueves

2. ÍNDEX
I.FITXA TÈCNICA
II. LOUIS HENRI SULLIVAN
III. ESCOLA DE CHICAGO
- CARACTERÍSTIQUES
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL
- EXTERIOR
- PLANTA I ALÇAT
- INTERIOR
V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
VI. MODELS I INFLUÈNCIES
VII. BIBLIOGRAFIA

3. Títol Auditorium Bulding de Chicago
Autor Louis Henri Sullivan
Cronologia1885/87-1889
Estil Arquitectura del segle XIX: Escola de
Chicago
LocalitzacióChicago, Illinois, Estats Units
I. FITXA TÈCNICA

4. Louis Sullivan (Boston, 1856- Chicago, 1924) és considerat per molts el pare dels gratacels
moderns, i també, l’arquitecte més rellevant de l’Escola de Chicago. Estudià arquitectura a
Massachusets i a París, on rebé la influència del decorativisme modernista.
Començà treballant a Boston, però el 1873 es traslladà a Chicago, on es produí un boom
constructiu després del gran incendi de 1871. El 1879 s’associà amb Dankmar Adler, i inicià
l’època més productiva de la seva carrera. Sullivan s’encarregava bàsicament dels dissenys
arquitectònics.
En aquesta empresa treballà Frank Lloyd Wright, el qual
sempre reconegué la gran influència de Sullivan en la
seva obra. Sullivan i Adler varen construir més de cent
edificis. Treballaren sobretot a Chicago, però la seva fama
s’estengué per altres ciutats americanes on reberen
nombrosos encàrrecs.
II. LOUIS HENRI SULLIVAN

5. En 1881 van concloure en St. Louis (Missouri) una altra
construcció de deu plantes: el Wainwright Building (anterior).
En 1904 va construir la seva obra mestra en solitari, el
magatzem de Carson Pirie Scott, un dels millors exemples
arquitectònics de l'escola de Chicago (posterior a l’Auditori).
De les seves construccions posteriors tan sols es conserven dos
petits bancs, el Security Bank de Owatonna (Minnesota, 1908)
i el Peoples Savings Bank de Cedar Rapids (Iowa, 1911).
II. LOUIS HENRI SULLIVAN

6. III. ESCOLA DE CHICAGO
L‘Escola de Chicago va ser un estil arquitectònic sorgit a finals del segle XIX i principis del
XX a la ciutat de Chicago.
Estil pioner en la introducció de nous materials i tècniques per a la construcció de grans
edificis comercials.
Aquest moviment sorgeix en un context, en què augmentà considerablement el nivell
demogràfic el que va suposar que l'urbanisme adquirís una rellevància màxima, perquè
Chicago es trobava en una fase de creixement accelerat, ja que havia esdevingut un gran
mercat cerealista i un notable nucli industrial per les bones comunicacions ferroviàries i
fluvials.

7. El 1871 la ciutat de Chicago sofrirà un incendi
que la destruirà quasi per complet, la qual
cosa suposarà haver de tornar a aixecar-la de
nou. Aquesta necessitat de crear nous
edificis, donarà peu a l'aparició de la
denominada Escola de Chicago.
D’aquesta manera, es produeix una gran
especulació sobre els terrenys i una gran
demanda de construcció.
La solució que s'adoptà fou la construcció en
vertical: molts pisos elevats sobre una planta
reduïda, per l’encariment dels solars.

Paral·lelament a l'aparició dels gratacels,
apareixeran els primers ascensors elèctrics,
que eliminen el principal inconvenient dels
edificis alts.
III. ESCOLA DE CHICAGO

8. Es deixen de banda edificis amb murs que són només
de pedra i la utilització de la fusta per a evitar nous
incendis, així, dominaran el panorama les estructures
de ferro recobertes i les tècniques dels constructors
de ponts.
Una altra innovació seran les finestres corregudes
que ocuparan la major part de les façanes dels
edificis.
A Chicago, precisament, s’aixecaran els primers
gratacels de la història de l’arquitectura.
Els projectes de gratacels de Sullivan amb
estructures de ferro i formigó convertiren aquesta
tipologia d’edificis en el símbol arquitectònic dels
EUA, de l’últim terç del segle. Els seus edificis foren
sobretot comercials.
Sullivan mantingué elements decoratius dels
modernisme, tot i que per a ell el més important era
la funció de l’edifici.
Edifici Carsons Pirie Scott & Co
III. ESCOLA DE CHICAGO

9. 1. Estructures metàl·liques que permetran
realitzar edificis amb gran alçària.
2. Ús del pilar de formigó com a suport. Serà la
solució al desafiament de construir sobre un terra
fangós.
Home Insurance Company Building
Marshall Fields Store
III. ESCOLA DE CHICAGO
Característiques

10. III. ESCOLA DE CHICAGO
Característiques
3. Finestres esteses horitzontalment per tota la façana
amb les dimensions desitjades.
4. Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius i s’opta
per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i
verticals.
Auditorium building

11. III. ESCOLA DE CHICAGO
Característiques
5. Desenvolupament de l’ascensor elèctric.
6. Possible eliminació dels murs de càrrega.
Reliance building
Wainwright Building

12. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL
-L’Auditòrium és un dels edificis més emblemàtics d’aquest estil innovador i la
primera obra realitzada per Dankmar Adler i Louis Sullivan.
-En el seu moment, fou un edifici destinat a funcions de teatre de l’Òpera (6.000
espectadors). Per a descompensar les despeses econòmiques, també tingué la funció
d’hotel i de lloc d’oficines. L’Opera es deia que posseïa la millor acústica del món...?
-Actualment, és utilitzat per la Universitat Roosevelt.

13. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL
Es tracta de l'obra més interessant d'aquest període, una de les més belles de tota la
producció de l'Escola de Chicago.
El projecte va tenir nombroses versions en les quals Sullivan va anar simplificant,
successivament, els problemes tècnics, arribant a una solució rítmica i plàstica de les
diverses parts de l'edifici, parcialment independents, estructurades en subdivisions per la
seva funció.

14. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR
Els constructors dels gratacels (potrogratacels) de Chicago defensaven l’estètica del bloc,
per a ells la façana era l’element simple de tancament de l’edifici. Però per a Sullivan, la
façana del Auditorium, cobra vitalitat pròpia, perquè realitza una gradació i alternança
de massís i buits, com en els palaus del Quattrocento florentí.

15. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR
El ritme vertical es reforça per divisions d'ordre invers, amb la representació d’un únic
mòdul-finestra, que el part central apareix com un ordre gegant diferenciat per grans
pilastres que tanquen quatre nivells consecutius.

16. -La composició exterior és rigorosament perspectiva, començant per un encoixinat al
nivell de la vorera fins al mur llis de les plantes superiors.
-No obstant això, malgrat l'intent de deixar clara la seva llei de composició general, l'obra
proposa una complexitat espacial pròpia del teixit urbà més que d'un edifici singular.
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR

17. Els primers pisos són de granit rústic, mentre que els alts, d’arenisca (gres). Aquests
presenten uns sèrie d'arcuacions sobre les quals s’assenten els pisos del remat. El
resultat és la disposició compensada en sentit horitzontal i vertical dels seus elements, i
la comprensió de l’edifici com un tot íntegre, i no com una multiplicació de plantes, que
era com quedava en els protogratacels.
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR

18. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR
L'Auditori té una impressionant estructura exterior, la més notable en el seu moment,
doncs quan es va acabar era l'edifici més alt de la ciutat i el més gran dels Estats Units. El
sòl sobre el qual s'assenta l'auditori és d'argila pel que no es van poder col·locar uns
fonaments convencionals. La solució que van proposar els arquitectes va ser suficientment
enginyosa com per suportar els enormes murs de l'edifici durant més d'un segle. No
obstant això, al llarg del temps, el pes ha aconseguit una lleugera deformació, que es pot
veure clarament en el vestíbul del teatre, on el pis de mosaic té un pendent diferent en
apropar-se als murs exteriors.

19. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: PLANTA I ALÇAT

20. - A l'interior, la complexitat figurativa és encara més
intensa en les dimensions dels elements utilitzats per
estructurar l'espai (arcs de fins a 36 m de diàmetre,
columnes de 90 cm d'ample i no més d'1,80m d'alt) i,
sobretot, l'esvelta decoració reforçada per tots els
materials ornamentals possibles.
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR

21. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR

23. Alguns detalls de l'interior van ser probablement elaborat per Frank Lloyd Wright,
arquitecte del Museu Guggenheim de Nova York, i que va començar a treballar
com a dibuixant en 1887 en una oficina d'aquest mateix complex de Chicago.
IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR

24. - El 5 d'octubre de 1887, el President Grover Cleveland va posar la primera pedra per a la
construcció de l’Auditori i poc després, la Convenció Nacional Republicana de 1888 es va
celebrar en un edifici parcialment acabat, on Benjamin Harrison va ser nominat com a
candidat presidencial. El 9 de desembre 1889 el ja president Harrison dedica a l'edifici la
cançó ‘’Home Sweet Home’’ enmig d'una fragorosa ovació.
- L'Orquestra Simfònica de Chicago va debutar a l’Auditòrium el 16 d'octubre de 1891 i va
ser acollida fins que es va mudar a la Orchestra Hall en 1904.
-Theodore Roosevelt també va donar el seu famós discurs de Bull Moose en 1912 en
aquest teatre i va ser nominat per a President dels Estats Units.
V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

25. -En 1941, va ser adquirit per l'Ajuntament per ser utilitzat com a centre militar durant
la II Guerra Mundial.
-Pocs anys després, 1946, la Universitat Roosevelt s'instal·la en aquest gran edifici,
però no es fa càrrec de restaurar el vell escenari.
-En 1952, algunes habitacions en la planta baixa i part del lobby del teatre es van
retirar i es va crear una vorera a l’exterior.
V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

26. A la fi dels anys 60, l’Auditòrium es reobre per
acollir concerts dels més importants estels de
rock del moment, fins que va ser declarat
Monument Històric Nacional en 1975.
A partir d'aquest moment es comencen a
realitzar millores i l'any 2001 s'escomet una
important restauració amb l'objectiu de
retornar al teatre el seu color original.
V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

27. Combina el rigor racional i utilitari amb una estètica que es pot relacionar amb la del
Modernisme europeu, ja que la decoració interior és de motius florals i curvilinis.
A més, el projecte va necessitar del geni de l’enginyer Adler per a resoldre el problema
de trobar-se sota el nivell de l’aigua i a prop del llac Michigan.
Té influència dels palaus renaixentistes en els arcs i els pilars, amb l’ornamentació
compensada, així com per el granit rústic de la zona inferior.
VI. MODELS I INFLUÈNCIES

28. Influirà en els magatzems Carson, Pirie i Scott, que es troben en el xamfrà dels carrers
Franklin i Adam, dins el districte comercial de Chicago, zona històrica que fou inclosa en el
Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA el 1998. va ser dissenat per Sullivan i
construït el 1899 (10 anys després).
La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció de la ciutat després l’incendi del
1871, la qual significà un canvi de costums i la centralització de les activitats
econòmiques i administratives a la City, lloc que concentrava els negocis al centre de la
ciutat.
És la part associada als grans magatzems i al comerç, i el fet de trobar-se en una cantonada
augmenta la seva importància i accessibilitat.
VI. MODELS I INFLUÈNCIES

29. Els magatzems Carson,
Pirie i Scott, és l’obra
més clarament
racionalista i que més
avança cap a
l’arquitectura del segle
XX.
Aquest edifici es basa en
la repetició d’un mòdul
que crea una retícula de
finestres i suports,
totalment, rectilínia.
VI. MODELS I INFLUÈNCIES
La solució del xamfrà és una semi rotonda que trenca la linealitat del conjunt, mentre que
la decoració es concentra en la part baixa, la que correspon als aparadors visibles dels del
carrer.
El conjunt, d’acord amb els principis de l’escola de Chicago, destaca per la seva senzillesa i
pel fet de reflectir a l’exterior l’estructura de l’espai interior.

30. “Magatzems Carson, Pirie & Scott” Chicago,
de Louis Sullivan
VI. MODELS I INFLUÈNCIES

31. VI. MODELS I INFLUÈNCIES
“Magatzems Carson, Pirie & Scott” Chicago,
de Louis Sullivan

32. Louis Sullivan. Magatzem Carson. 1899-1906. Chicago
VI. MODELS I
INFLUÈNCIES

33. Sullivan manté formes ornamentals influïdes pel modernisme, que conegué en la
seva visita a París.
Els seus edificis recullen l’essència de les innovacions constructives de l’Escola de
Chicago, desenvolupades entre 1875 i 1905.
Utilitzà els nous materials (formigó, ferro i vidre) i inicià la construcció de gratacels,
fent que el seu plantejament, segons el qual la forma està condicionada per la
funció, es trobi en l’arrel del funcionalisme europeu posterior, en el qual destacaren
Adolf Loos i Le Corbusier.
VI. MODELS I INFLUÈNCIES

34. Tot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb el gust pel
manteniment d’estils anteriors, a Barcelona es troba una petita influència de l’Escola de
Chicago a les construccions de la Via Laietana.
La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913 adopta aquest estil degut al tipus
d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials.
Amb tot, ni l’alçaria ni el tipus de construcció s’apartaren de les línies convencionals.
VI. MODELS I INFLUÈNCIES

35. CONCLUSIÓ: Els arquitectes que treballaren a Chicago, en els anys 30, utilitzaren noves
estructures per a l’esquelet de l’edifici, però no renunciaren a les solucions estètiques
dels estils clàssics: ritme de les obertures, encoixinats, arcs de mig punt, etc, és un
vocabulari i són uns elements arquitectònics que continuaren utilitzant.
Auditorium building
VI. MODELS I INFLUÈNCIES

37. http://www.bluffton.edu/~sullivanm/chisull/chisull.html
http://www.greatbuildings.com/buildings/Auditorium_Building.html
http://www.slideshare.net/jesusguillermo/escuela-de-chicago-presentation-972155
http://www.viajes.net/americadelnorte/estadosunidos/chicago/teatros/auditoriumtheatre
http://www.soloarquitectura.com/foros/showthread.php?2800-Sullivan-y-Adler-%A1el-Auditorium-de-Chicago
!
http://www.arquba.com/monografias-de-arquitectura/chicago-auditorium-building/
http://www.slideshare.net/guest
http://www.slideshare.net/mcarmearanda/sullivan-magatzems-carson-pirie-scot
Wikipedia, Viquipèdia
Imatges: Google i Flickr
VII. BIBLIOGRAFIA