Accent e o

quan la e o porta accent obert o tancat

1. http://blocs.xtec.cat/llengue
s25/

2. COM S’ACCENTUA LA VOCAL E?
En general tant siguin agudes, planes o esdrúixoles
l’accent és sempre obert: è
Excepcions més usuals:
De paraules esdrúixoles: església, llémena.
De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer,
esprémer, témer, érem, éreu.
De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé,
després, només i les que fan el plural en –essos com congrés (congressos),
ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès).
Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté
(retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén
(entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre).

3. COM S’ACCENTUA LA VOCAL O?
Si la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò
Si la paraula és plana, l’accent també serà obert: ò
Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó
Excepcions més usuals:
De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.
De les planes: estómac, furóncol, córrer (i derivats).
De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però
Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò,
debò...

4. Va bé recordar algunes sèries en que
els mots s'accentuen sempre de la
mateixa manera:
Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué;
entretingués, marxés, veiés, calqués...
Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…
Gentilicis: francès, portuguès, aranès…
Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós…
Mots derivats acabats en -ència: abstinència, eficiència,
dissidència...
Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació...