ALOMA

7,378 views 22 slides May 25, 2012
Slide 1
Slide 1 of 22
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12
Slide 13
13
Slide 14
14
Slide 15
15
Slide 16
16
Slide 17
17
Slide 18
18
Slide 19
19
Slide 20
20
Slide 21
21
Slide 22
22

About This Presentation

Apunts per a la lectura d'Aloma de Mercè Rodoreda. 4t de SO. Departament de Filologia. Col.legi Sant Miquel dels Sants.


Slide Content

1.-Publicació
2.-Definició:
Novel.lapsicològica
Novel.laciutadana
Novel.lafemenina
Novel.lasimbòlica
3.-Estructura
4.-Temàtica

•Acabada el 1936
•Premi Crexell1937
•Editada el 1938
•Revisada i versió definitiva 1969
Primera obra reeixida de la seva autora
Algunes de les característiques que s’hi troben
seran una constant en la producció de
Rodoreda: poeticitat-simbolisme

1.-Novel.lapsicològica
2.-Novel.laciutadana:
3.-Novel.lafemenina.
4.-Novel.lasimbòlica

Per l’Argument:
Relacions amoroses d’una adolescent
somniadora i desconeixedora de la vida, i
d’un homemadur i experimentat
Les relacions amoroses, l’amor s’associa a
l’edat adulta. En viure-les plenament,
aquella adolescent canviarà la seva vida
riallera per la de la soledat i la dissort:
Pèrdua de la infantesa-paradísperdut

Pel Narrador
3a persona omniscient. Actua com a filtre
És el coneixedor dels replecs més íntims de tots els
personatges, fins i tot aquells que ella mateixa ignora
No és tan directe ni proper com un narrador en primera
persona que pecaria en excés de punyent i dramàtic.
És un narrador ajustat a la intenció psicològica, per bé que
el típic de les novel·les d’aquest estil és en primera persona
Un narrador que dóna a conèixer un sentiment de dolor i
desencís.

PER LA TÈCNICA DE PRESENTACIÓ
Com coneixem Aloma?
Pels seus pensaments i accions (donats a conèixer pel
narrador)
Caràcter: solitari, introvertit i somniador
Viu en un món dual:
1.-el seu-elpropi-somniador(cartes d’amor, el
llibre, ..
2.-el món exterior: el pràctic, el real.
Pel contrast amb altres personatges (Coral-Anna-
Maria)

Temps i espai històric
BARCELONA anys 30
-Fets d’octubre de 1934: revoltes i
malestar
-Barcelona clarament identificable:
entorn de Rodoreda: Sant Gervasi, el
carrer Muntaner, plaça Catalunya, les
Rambles, els tramvies, els cinemes...

La figura de la dona vista com a víctima
L’home esdevé el tirà: JOAN-ROBERT
ALOMA/ANNA CORAL/VIOLETA
ADOLESCENT
SOMNIADORA
DESITJOSA DE SER
ESTIMADA
SOLITÀRIA
INTROVERTIDA
ABÚLICA
DESENCISADA
CONTRADICTÒRIA
DESENCÍS,
DESAPASSIONADA
ROL ÚTIL CASA
PESSIMISTA
RUTINÀRIA
GELOSA
SENSUAL
FEMENINA
DESITJADA
TIRANA
LLUNYANA
IDEAL
DESITJADA
INTRUSA
ACTIVA(CARTES)

MERCÈ-vídua,havia tingut un fill abans
dedcasar-se. Lletja, prima i malgirbada.
El seu marit l’havia enganyat sovint i de
vegades l’apallissava. “cosia perquè ell
no hagués de mantenir-la” p.33 cap.IV
CONCEPCIÓ-veïna, xerraire i arrugada
com una bruixa p.26 cap.IV

MARIA BAIXERAS-Es passa la vida darreraal
balcó guaitant per la finestra. Té gelosia de
la Coral perquè és més bella que la seva
filla. Se li casa la filla, espectacle dels
preparatius (Aloma distant, no tindrà mai
aquell vestit)
›Maria-Filla–noia arrauxada, diferents
pretendents. Té clar que dominarà al seu futur
marit, s’assembla més a la Coral: “Quan el tindré
aquí dintre-vaassenyalar el puny-ja el planyo” “
tots els homes són uns babaus” p.79 cap. XIII.
CARME VIDAL-prototipus de matrimoni
feliç, té una nena (Marta) es separen-
sorprenentment.

Univers simbòlic que es construeix de
forma gradual i paral.lelaa la davallada
de la protagonista.
Símbols que actuen de forma
premonitòria (gata-llibre-cortines)
Símbols rodoredians: les flors, el jardí, el
món natural.

CORTINES= DESIG=RENOVACIÓ=AMOR
IL.LUSIÓDERENOVACIÓIDECANVIALASEVA
HABITACIÓ. DESPRÉSENJOANDECIDEIXQUELES
CORTINESSIGUINPERAENROBERT: L’HOMENOHA
ARRIBATILIUSURPAUNAPARTDELESSEVES
IL.LUSIONS.
DESIL.LUSIÓALFINALALOMADESPENJALESCORTINESI
S’ENNUEGAAMBLAPOLS. L’OBJECTEDESITJATARAÉSBRUT
IHAPERDUTLASEVAESPLENDORCOMLADELSEUAMOR.
ENQUEDALAREALITATNUAICRUA: OBJECTEEMPOLSINAT,
ABANDONAT, ARRACONAT, COMLA MATEIXAALOMA.

GATA=ALOMA
DONA= VÍCTIMA(LLIGADAALSEXEIALAMATERNITATQUE
S’IMPOSA)
GATAMALATA, PERSEGUIDAPELGATMASCLEPREPOTENTQUE
CERCAELPLAERPERFORÇASEGUINTELSSEUSINSTINTSMÉS
PRIMARIS.
ABANDONADA ALASEVASORT.
DESIGDEMORIR, D’ABANDONAR-SEALBUITDELAMORT,
DAVANTLAREPULSIÓALSEXE(COMLAMORTDELAGATA).
ENLLAÇCAPÍTOLSI-XVI
SOMNIGAT=LLIBRE: DESENGANY-“LLEGEIX, LLEGEIX..”

llibre:
Una mena d’Amorde C.A. Jordana (1931) llibre que
explica una relació sexual torbadora i angoixant. Tracta
d’una noia que espera un amor i rep només sexe
descarnat.
L’AMAGAPERQUÈNINGÚLADESCOBREIXIDELAMATEIXAMANERAQUE
AMAGALARELACIÓAMBENROBERT.
QUANALOMAESCRIULASEGONACARTAALNOIIMAGINARI(INSPIRAT
ENROBERT) LADEIXADINSELLLIBREOBLIDADAPERQUÈLARELACIÓ
S’INICIAAMBELCUNYATJANONECESSITALLEGIRALLÒQUEESTÀVIVINT
ENELDARRERCAPÍTOL, L’ALOMARETROBAELVOLUMAL’HABITACIÓ
D’ENROBERTAMBLACARTAADINS, ENRELLEGIR-LA, CONSTATA
AMARGAMENT ELFRACÀSDELESSEVESFANTASIES.
IGUALMENT, ABANDONA ELLLIBRECOMUNAOFRENAALSEUGERMÀ,
QUENOVAVOLERVIURELAREALITATIVADECIDIRNOVIURE

Infantesa
Paradís perdut
Desig de sortir al jardí amb en
Dani, amb en Robert.
Refugi solitari
Confident de somnis
Món-microcosmos
Evolució-principi i final de llibre:
comparar les descripcions
Eucaliptus
partit-casa
abandonada.
Til.lerque s’havia
començat a tornar
groc, com la seva
relació
Morera segueix el
cicle de inici-plenitudi
mort p.14-41-55-120
Taronger,
abans amb les
fulles agres com
el fel,de sostre
verd p3-p119

Llessamí-olor (no flor)-premonició i
desvetllament amorós
Llessamí –en flor : amor
Llessamí-olor intens de les flors:
consumació de l’amor
Llessamí-pèrdua dels pètals: pèrdua de
la virginitat
(p.55,62,65,70)

“Per sant Joan tindrem gardènies” p.65
“A la bóta que tenia més a la vora s’estaven
obrint les gardènies
“les gardènies que s’havia posat feien molta
olor p.67
Passejant pensa en “ les gardènies es devien
obert més”p60
“Les gardènies, masegades i negres, feien
fàstic....i ella.” p71
Simbolisme: aroma i l’olor del desig sexual que es consumarà la
nit de sant Joan. Procés gradual de l’acostament a la pèrdua de la
virginitat.

Tipus de temps:
Temps cronològic: Ritme desigual de
dedicació textual . Ex: fets que duren una o dues
hores i són llargs de text: exemple cap. 1 una tarda tot un
capítol: Introducció de la protagonista, símbols premonitoris:
gata-llibre-cortinesi el pes d’una desgràcia.
Temps històric: Fets d’octubre de 1934
Temps simbòlic:
estacions de l’any=edat humana

Primavera= inici, desvetllament de l’amor:
desvetllament de la natura i de l’amor: Abril dos
primers capítols, el 3r ja és maig
Estiu= punt àlgid-plenitud-SantJoan: consumació
amor-sexe
Tardor= davallada-passadala plenitud-declivi: Inici de
la dissort: mot de Dani,venda de la casa, en Robert se’n va.
Hivern = decadència-mort: “l’hivernha estat trist, tancats a
casa, sense diversions”(p.35) “Les cases són tancades vindrà l’hiverna
vetllar-les”

Desencaixentre com ens agradaria que
fossin les coses-comles imaginem i com
la vida se’ns imposa sense concessions
tema que pren forma a partir de
l’argument: Una noia adolescent,que
somnia en ser estimada per un home. El
seu somni es trencarà quan se li imposa
una maternitat traumàtica que la
converteix en solitària i marginada

Rodoreda, Mercè
Aloma Edicions 62 col. Educala-16-Per
alguns dels apunts.
Aloma Observador. Col. Clàssics Catalans
del segle XX-per a les pàgines de les cites

Col.legiSant Miquel dels Sants
Departament de Filologia
Profs. Sílvia Caballeria
Carme Codina
4t de SO curs 2010-2011