Alta edat mitjana 1

Eurepan medieval age

1. TEMA 2 ALTA EDAT MITJANA. EL FEUDALISME VICENT PUIG I GASCÓ CURS 2017-2018

2. EL FEUDALISME A EUROPA Feudalisme, sistema polític, econòmic i social característic de l’Europa occidental dels segles IX-XV. POLÍTIC: Pèrdua de poder polític dels Reis Economia principalment agrària Organització social basada en les relacions de dependència entre persones (Guerrers/ població) Enorme influència del Cristianisme en la vida de la població. Fort empobriment cultura i artístic fins a l’aparició d’un estil artístic “europeu”: ROMÀNIC .

3. ORÍGEN I EXTENSIÓ DEL FEUDALISME El Feudalisme sorgeix al segle IX per la INSEGURETAT, LA CRISI I LA POBRESA conseqüència de la desintegració de l’imperi de Carlemany (814-843) Lluites entre els successors de Carlemany pel control de l’imperi Atacs musulmans a les costes mediterrànies cristianes (Sicília, Itàlia) Segona onada de pobles invasors: Víkings (Atlàntic); Búlgars, Magiars i Eslaus (Centre d’Europa) Incapacitat dels reis de PROTEGIR EL TERRITORI Defensa del territori en mans dels poders locals (Comtes) que els juraven fidelitat i ajuda militar Concessions als poders locals= IMMUNITAS = pràctica independència dels territoris comtals. Necessitat de protecció per part dels Camperols = relació de Dependència envers els nobles Protecció militar dels nobles Cessió de terres i prestacions personals (camperols als nobles) Concentració de grans extensions territorials en mans de la noblesa (Guerrers, Bisbes, Abats) Subordinació de grans masses de població sense propietats a un Senyor Feudal (Laic, Eclesiàstic) Extensió del Feudalisme per tot el continent Europeu

4. La Monarquia Feudal Fragmentació del territori europeu en regnes i estats independents. Governats per un Rei, per la gràcia de Déu, (= poder procedent de Déu) = SACRALITZACIÓ Concentren el poder militar, legislatiu i jutgen (TEORIA) El rei= “ Primer entre els iguals ” Primus inter pares [El primer senyor feudal entre els guerrers] Els nobles i eclesiàstics actuen amb plena independència en els seus dominis (= IMMUNITAT) La monarquia feudal conta amb la CÚRIA RÈGIA (assemblea de nobles i eclesiàstics que assessora al rei) El regne està dividit en Ducats, Marquesats, comtats, vescomtats, baronies .

5. “La societat està dividida en tres ordres...que no es regeixen per la mateixa llei. Uns preguen, d’altres lluiten i d’altres treballen...Els serveis de cadascú d'aquests tres ordres permeten els treballs dels altres dos. I cadascú al seu torn dóna suport als altres” Adalberó de Laon . Poema al rei Robert (998)

6. ECONOMIA FEUDAL L’Europa medieval es caracteritza per ser un món rural, la principal riquesa del qual era la terra Les ciutats havien quedat reduïdes a la mínima expressió i El comerç s’havia reduït considerablement ( INSEGURETAT DELS CAMINS )= hi havia comerciants ambulants El centre de la vida econòmica era el FEU RESERVA SENYORIAL Part del feu gestionada directament pel senyor= Castell del senyor, Pastures, boscos, millors terres de conreu Treballada pels SERFS o camperols Lliures MASOS DELS CAMPEROLS Parcel·les atorgades pel senyor als camperols (casa, terres diverses) A canvi els camperols li lliuren una part de la collita, Treballen en la Reser va uns dies a l’any (llaurar, segar, veremar, esporgar); Prestació de serveis domèstics (Servei en el castell, Treballs de construcció, Reparació de camins, etc ) i obligació de moldre en el molí del senyor

7. TREBALL EN EL SENYORIU Els senyorius són autosuficients = viuen de les terres i fabriquen totes les eines que necessiten Empren ferramentes rudimentàries en el conreu de les terres: aixada, falç, dalla, aladre ròmà Practiquen la rotació biennal per mantindré la fertilitat de la terra= descans d’una parcel.la per any ( GUARET ) Fabricació d’eines necessàries en els tallers del senyor: FERRERIA, FUSTERIA, BOTERIA Els camperols havien d’usar obligatòriament les instal·lacions del senyor: MOLÍ, TRULL, FORN, per les quals pagaven un impost

8. LA SOCIETAT FEUDAL • SOCIETAT ESTAMENTAL=• EL NAIXEMENT (DETERMINA LA VIDA DE CADASCÚ) • DESIGUALTAT LEGAL (PORTAR ARMES, CÀRRECS, NO IMPOSTOS, PRIVILEGIS, ) • ESTAMENT = GRUP SOCIAL AMB LLEIS, COSTUMS, TRADICIONS I LLEIS PRÒPIES AL QUAL ES PERTANY PER NAIXEMENT, EXCEPTE L’ESTAMENT ECLESIÀSTIC • BELLATORES O NOBLES • ORATORES O ECLESIÀSTICS • LABORATORES O POBLE (=“TERCER ESTAT”) = CAMPEROLS, ARTESANS, COMERCIANTS • LA NOBLESA I L’ESTAMENT CLERICAT EREN GRUPS PRIVILEGIATS = ESTAVEN EXEMPTS D’IMPOSTOS, TREBALL FÍSIC, OCUPAVEN CÀRRECS IMPORTANTS, EREN PROPIETARIS DE FEUS, PORTAVEN ELEMENTS DISTINTIUS (ARMES, INSÍGNIES, ESCUDERS, AJUDANTS, ETC.

9. RELACIONS DE DEPENDÈNCIA RELACIONS VASSALLÀTIQUES (5% POBLACIÓ) • ESTABLERTES ENTRE EL REI-NOBLES (DUCS, COMTES, MARQUESOS, BARONS, CAVALLERS) • PACTES D’ALIANÇA MILITAR ( Auxilium [ajuda militar i econòmica] i Consilium (Assessorament) A CANVI DE CONCESSIONS ECONÒMIQUES (FEU) • CERIMÒNIA DE VASSALLATGE = ACTE MITJANÇANT EL QUAL UN HOME ES POSAVA SOTA LA DEPENDÈNCIA D’UN ALTRE I ES CONVERTIA EN VASSALL (DEPENDENT D’UN SUPERIOR) HOMENATGE , VASSALL INTRODUEIX LES MANS ENTRE LES DEL SEU SENYOR I LI JURA FIDELITAT SOBRE ELS EVANGELIS (=TRENCAMENT DE JURAMENT = INFERN I MORT) = BES O OSCULUM INVESTIDURA , LLIURAMENT DEL SENYOR AL VASSALL DEL SÍMBOL DEL FEU = TERRA, BASTÓ, ANELL O BÀCUL (BISBES) RELACIONS DE SERVITUD (ENTRE NOBLE I CAMPEROLS) El senyor donava als camperols protecció, justícia i permís per treballar en les seues terres El camperol estava obligat a treballar la reserva senyorial i lliurar-li una part de la collita, així com diferents drets senyorials (serveis personals, ús de les instal·lacions del senyor, etc )

10. 4. COM VIVIEN ELS NOBLES? Estament nobiliari = grup social tancat format per un nombre reduït de persones (1-5% de la població) Es dividia en dos grups diferenciats Alta noblesa = formada pels vassalls directes del rei (= ducs, comtes, marquesos, barons) Baixa noblesa = cavallers (= persones que poden mantindré un cavall i l’armament de guerra) En temps de guerra aportaven el seu exèrcit particular ( HOS T) al servei del Rei En temps de pau la vida dels nobles girava al voltant de la preparació per a la guerra = Equitació, Caça i Tornejos. DAMES NOBLES = es casaven amb la persona triada pels pares (Aliances per estendre el prestigi de la NISSAGA) Devien obediència al pare, al germà major o l’espòs. Havien d’educar els fills, pregar i brodar el seu aixovar (preparació pel matrimoni) Les dones fadrines o que no tenien suficient dot per fer un bon matrimoni anaven al CONVENT Aprenien a llegir i escriure (oració, poesia, educació dels fills) La noblesa es diferenciava del pobles pels vestits (qualitat del teixit –sedes-, color i riquesa dels adornaments) Tenien un bona alimentació basada en el consum de carn, condimentada en espècies cares (canella, pebre, safràI i elaborada amb receptes refinades)

11. EL CASTELL: residència dels nobles Es podia refugiar la població en cas de conflicte bèl·lic Se situaven en el centre del Feu sobre un tossal o lloc elevat Estaven protegits per un FOSSAT ( B ) i EMMURALLATS ( C ) amb Torres gruixudes ( A ) La Torre de l’Homenatge ( D ) és la part més important de l’interior= cos de guàrdia ( L ), on vivien, vigilaven i dormien els soldats sala d’Audiències les habitacions del senyor Els castells disposaven de tot per ser autosuficients: pous, estables ( E ), tallers, Cellers ( F ), etc. L’entrada del castell estava fortificada pel Matacà ( G ), el Rastell ( H) i el pont llevadís ( I ) També tenien un camí de ronda ( J) per fer la vigilància del recinte extern i una capella ( K )

12. A B C D E F G H I J K L

13. 5. COM VIVIEN ELS CLERGUES? ESTAMENT ECLESIÀSTIC = grup format per homes dedicats a l’oració i al servei a Déu. No era un grup HOMOGENI = diferències entre ALT CLERGAT = PAPES, BISBES = membres de la noblesa, fills mascles i femelles que no es podien casar (DOT ELEVADA)= FEUS BAIX CLERGAT = membres del POBLE= sacerdots, monjos i OBLATS CLERGAT SECULAR = Viuen entre els LAICS (no eclesiàstics) BISBES (= catedral) = al front de la DIÒCESI o província eclesiàstica Sacerdots = dirigeixen les parròquies dels llogarrets. CLERGAT REGULAR = sotmesos a una REGLA= NORMA Monacat occidental = regla de sant Benet, segle V = Benedictins i Cluniacencs ( Cluny ) Viuen en comunitat dirigits per un ABAT /ABADESSA Tenien senyorius feudals col·lectius

14. SOCIETAT FEUDAL EUROPEA profundament religiosa Església s’encarrega d’ensenyar la doctrina cristiana, impartir els sagraments i controlar i establir les festes. Església actua de mitjancera entre els REIS CRISTIANS Aconsella al reis en les tasques de govern Frenava la violencia feudal = PAU DE DÉU = Prohibeix atacar els laics indefensos TREUA DE DÉU = Prohibia fer la guerra els diumenges, dies de Festa i certes èpoques de l’any (= Nadal, Quaresma) ACTIVITATS ESGLÉSIA Àmbit econòmic = E stament privilegiat = no paga impostos i té LLEIS i TRIBUNALS DE JUSTÍCIA PROPIS. Tenia feus i senyorius propis ( Bisbats , Monestirs ) Rep donacions dels laics= Terres, diners, etc. D ret del Delme= percep el 10% de la collita dels camperols

15. Àmbit social Controlava els comportaments morals de les persones (heretgia, concubinat, actituds antireligioses) Administrava les obligacions religioses de la població (assistència a missa, sagraments, matrimonis, etc ) Assistia als pobres, malalts i orfes (en monestirs, menjar de caritat a les portes de les esglésies, almoina als pobres) Refugiava perseguits del poder civil (dret d’asil =esglésies) i hostatjava pelegrins (hostatgeries dels monestirs) Regulava l’horari diari de la població (tocs de campana= rellotge, treball, descans, funerals, emergències, proclamacions) Àmbit Cultural Organitzava l’ensenyament (escoles catedralícies, monestirs) Finançava la construcció i elaboració d’obres d’art (esglésies, escultures, pintures, etc ) Transmetria els manuscrits d'èpoques anteriors (copia en els Scriptorium monacals)

16. LA VIDA EN ELS MONESTIRS Localitzats en el món rural eren senyorius feudals col·lectius autosuficients amb Serfs i camperols dependents Els monjos obeïen la regla o norma de la ORDE= aquesta regulava l’hàbit, l’horari de treball i oració, així com les menjades i el descans. Els monjos havien de guardar silenci durant gran part del dia i rebien poques visites. Els monjos feien vot de POBRESA, OBEDIÈNCIA I CASTEDAT E ls monjos mengen austerament: verdures ous, fruita, pa, sopa, vi i cervesa, i carn o peix els dies assenyalats O ra et labora (oració i treball manual i/o intel·lectual= havia monjos que feien treball físic i altres copiaven Estaven organitzats com una fortificació i disposaven de diferents parts Z ones de Treball = Hort, Estables, Forja, Fusteria, Celler, Rebost Z ones dels monjos = Cuines, Dormitoris, Sala Capitular, Refetor, Casa de l’Abat, Banys Z ones d’Acollida = Hostatgeria, Infermeria- herboristeria Z ones d’Estudi = Biblioteca, Scriptorium , Noviciat (escola), Z ona d’oració = Església, Claustre

17. K A.-Claustre. B.- Biblioteca. C.- Refetor. D.- Celler.. E.- Cuina. F.- Cementeri. G.- Sala Capitular. H. Casa de l’Abat. I.- Infermeria. J.- Estables. K.- Ferreria. L.- Església. M.- Molí. N.- Hort. O.- Hostatgeria. A B C D F G H I J E L M N O

18. 6. COM VIVIEN ELS CAMPEROLS ? TERCER ESTAMENT estava format pels camperols dels feus, principalment, així com artesans i comerciants Els camperols dels feus es dividien en VILANS , persones lliures que podien viure lliurement i, fins i tot, abandonar el feu SERFS , eren persones adscrites a la terra i no podien abandonar el feu sense permís del senyor. Transmetien la seua condició als fills però no podien ser maltractats ni mutilats. Els homes realitzaven les tasques mes dures: llaurar, sembrar, veremar, segar, i talar arbres Les dones ajudaven en les tasques agràries i tenien cura de la casa i els fills, filaven, teixien i ajudaven a la senyoria com a bugaderes, minyones, jornaleres. Els xiquets començaven a ajudar a les tasques domestiques a partir dels quatre anys: llenya, tenint cura dels animals domèstics, després als 14 anys (majoria d’edat) començaven a treballar en la terra. Els camperols treballaven de sol a sol amb eines primitives Pagaven impostos al senyor= una part de la collita, usaven les instal·lacions del senyor (molí, premsa, trull, forn) i treballaven en la Reserva senyorial i en el castell uns dies a l’any Pagaven la desena part de la collita i els ramats a l’Església (Delme)

19. Els camperols vivien en el LLOGARETS Indrets guanyats al bosc, que prèviament havien desforestat, i després es construïen els habitatges Els llogarets estaven prop del Bosc (fusta, pastures pel bestiar, caça menor, llenya, fruits) i del riu (canyes, jonc i peix) Els llogarets estaven envoltats de les terres i les hortes dels camperols i amb una església del lloc. Vestits dels camperols Elaborades per les dones: llana basta sense tenyir Homes = camisa, túnica llarga, calces i socs de fusta on introduïen les sabates, gorres i caputxes Dones = camisa, túnica llarga o coset i falda llarga, calces i socs, mocadors del cap Cada persona tenia un vestit que usava tot l’any. Alimentació dels camperols = Escassa i monòtona= 70% pa de cereal pobre (sègol, mill, avena) amb potatges de llegums, verdures, llet i ous. La carn es limitava a Nadal, i algun dia de festa (aus de corral i porc) Els habitatges dels camperols eren molt senzills: Construïts amb fusta, fang i pedra, la teulada de palla i el sòl de terra premsada. una o dues habitacions, sense finestres i escassos mobles: un banc, una taula per menjar, jaços de palla i una llar.

20. ART ROMÀNIC = L’ESTIL ARTÍSTIC PROPI DEL FEUDALISME = PRIMER ESTIL MEDIEVAL INTERNACIONAL = (ss. XI-XII) PROPAGADA PER L’ORDE BENEDICTINA ( = CLUNY) ALS DIFERENTS MONESTIRS D’EUROPA LES CROADES c) ELS PELEGRINATGES A LLOCS SANTS (SANTIAGO, ROMA) d) L’EXISTÈNCIA DE COLLES D’OBRERS I ESCULTORS QUE ES MOVIEN ENTRE LES DIVERSES REGIONS EUROPEES TRETS DE L’ARQUITECTURA ROMÀNICA ÚS DE LA PEDRA COM A MATERIAL PRINCIPAL ELS SUPORTS = MURS GRUIXUTS, COLUMNES, PILARS CRUCIFORMES I ARCS SEMICIRCULARS O DE MIG PUNT NAUS COBERTES AMB VOLTA DE CANÓ (REFORÇADA TRAM A TRAM) PER ARCS FAIXONS O AMB VOLTA D’ARESTA EDIFICIS REFORÇATS AMB CONTRAFORTS EXTERIORS, POQUES FINESTRES I INTERIORS FOSCOS L’ESGLÉSIA ÉS L’EDIFICI PRINCIPAL = PLANTA DE CREU LLATINA AMB TRES O CINC NAUS I ABSIS EN LA CAPÇALERA ESGLÉSIA DE PELEGRINACIÓ = TRIBUNA, DEAMBULATORI O GIROLA, TRANSSEPTE MONESTIR