Trossets del temps que vivim amb cada persona.
El que importa no és la quantitat de temps
que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat.
Cinc minuts poden tenir més importància
que un dia sencer.
Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits;
altres, d’hores d’escola; altres, de sortides, cine,
diversions; i n’hi ha que neixen
sense que sapiguem ben bé com ni per què ...
Potser de silencis compresos,
o de simpatia mútua sense explicació?
Avui dia,n’hi ha que estan fetes
sols de correus electrònics,
i no per això són menys importants.
Diferents, però no menys
importants.
Aprenem a estimar les persones
sense poder-les judicar per la seva
aparença, sense que les puguem
etiquetar conscientment.
Hi ha amistats profundes
que han nascut així.
Saint-Exsupéry diu:
“El temps que vas perdre per la teva
rosa és el que la fa tan important”.
El temps que “perdem” amb cada amic
fa que cada amic sigui tan important.
Perquè el temps
“perdut” amb amics és temps
guanyat, aprofitat i viscut.
Són records per a cinc minuts després,
per a dins d’un any o per a sempre.
Un amic es torna important per a
nosaltres - i nosaltres per a ell - quan
en la seva absència som capaços de riure
o plorar,de sentir nostàlgia, pena o
alegria i, en aquell instant, sentir-lo
ben a prop nostre.
L’important és saber aprofitar al màxim cada moment viscut i
atresorar-lo en el bagul dels records, per poder estar amb els
nostres amics, encara que estiguin lluny dels nostres ulls.
Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor.
Són el meu tresor.
Quan estic sol, en trec els amics que m’acompanyen ...
Gràcies pel trosset que m’has regalat!