Activitat 2 - Pàgina 5
•Al segle XVIII, el sistema polític que predomina a Europa
és la monarquia absoluta o il·lustrada. Són menys
freqüents les monarquies parlamentàries o les
repúbliques.
•Els grans imperis i estats són Espanya, Portugal, França,
Gran Bretanya, l’Imperi austríac, l’Imperi rus i l’Imperi
alemany i l’Imperi otomà.
Activitat 1 - Pàgina 6
•La població va augmentar de manera notable al llarg del
segle XVIII. Aquest creixement es va deure a l’augment de
la producció agrícola, a la millora general de l’economia, a
la disminució de les grans epidèmies, cosa que va
originar un descens de la mortalitat, i a un progressiu
augment de la natalitat. El quadre mostra com a països
més poblats França i Rússia.
Activitat 2 - Pàgina 6
•Voltaire posa en qüestió la utilitat de l’estament de la
noblesa mentre que alaba clarament la burgesia, ja que
amb els seus negocis enriqueix els país i contribueix a la
felicitat del món.
Activitat 5 - Pàgina 7
•El comerç triangular del segle XVIII constava de tres llocs
relacionats entre si: Europa, les colònies americanes i el
continent africà.
•Els vaixells europeus portaven productes manufacturats a les
colònies, que intercanviaven per matèries primeres com el
cotó, el tabac, el sucre, el cafè, el te, les espècies i el cacau.
•El continent africà era el que subministrava un altre element
essencial del comerç colonial: els esclaus de raça negra.
Aquests eren capturats a l’Àfrica, traslladats a Amèrica i venuts
per fer-los treballar en les plantacions.
•Altres rutes comercials importants que podem observar al
mapa eren la del te i les espècies, que unia Europa amb el sud-
est de l’Àsia i la Xina, i la ruta del cotó, entre Europa i l’Índia.
Activitat 1- Pàgina 9
•El parlamentarisme anglès es va consolidar amb dues
revolucions. La primera va ser una guerra civil entre els
defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta dels
Estuard, que es va acabar el 1649, quan el rei Carles I va ser
ajusticiat i es va proclamar la república.
•La segona es va produir el 1689 i va acabar definitivament
amb la monarquia absoluta dels Estuard. El Parlament va oferir
la corona a Guillem d’Orange, que va acceptar les limitacions
que se li van imposar.
•Voltaire exposa en el text com la legislació anglesa garanteix
drets als ciutadans com la llibertat de persones i béns, el drets
d’expressar-se lliurement, el de ser jutjat en aplicació de la llei i
el de professar qualsevol religió.
Activitat 2 - Pàgina 9
•Les tretze colònies angleses de la costa Est d’Amèrica del Nord
van formar els Estats Units: Geòrgia, Carolina del Sud, Carolina
del Nord, Virgínia, Maryland, Delaware, Nova Jersei,
Pennsilvània, Connecticut, Rhode Island, Nova York, Nou
Hampshire i Massachusetts. El 4 de juliol de 1776 van redactar
la Declaració d’Independència.
•En la independència de les colònies americanes, hi van influir
diversos elements:
•El descontentament dels colons per les taxes i impostos, als
quals els sotmetia la metròpoli i el monopoli comercial que
Anglaterra exercia sobre els seus territoris.
•Les idees que els arribaven des de l’Europa il·lustrada.
•Els colons americans van decidir no obeir les lleis
imposades des d’Anglaterra. El 4 de juliol del 1776
delegats de les tretze colònies es van reunir a Filadèlfia i
van redactar la Declaració d’Independència.
•Es va iniciar una guerra entre la metròpoli i les colònies,
que va acabar el 1783 quan la Gran Bretanya va
reconèixer la independència dels Estats Units després de
la derrota de Yorktown. George Washington va ser
proclamat president i es va redactar la Constitució el
1787.
Activitat 3 - Pàgina 9
•En el sistema polític americà, el poder legislatiu està en
mans del Congrés. Els seus membres són elegits pels
ciutadans electors. El poder executiu recau en el
president, elegit per un període de quatre anys pels grans
electors. I el poder judicial està en mans de la Cort
Suprema, sis jutges vitalicis nomenats pel president i que
controlen la seva gestió de govern.
•En el sistema polític americà hi ha separació de poders i
electors restringida per sexe i capacitat econòmica,
mentre que en la monarquia absoluta tots els poders es
concentren en la figura del monarca.
Activitat 3 - Pàgina 11
•El Despotisme Il·lustrat és un sistema polític que
compagina el principi d’autoritat de l’absolutisme amb la
idea de progrés, racionalització i modernitat de la
Il·lustració. Els dèspotes il·lustrats van proposar un
reformisme, però reservant-se la seva capacitat de
decisió.
•Els seus representants principals van ser: Frederic II de
Prússia, Maria Teresa d’Àustria, Caterina de Rússia i
Carles III. Tots van promoure la racionalització de
l’administració, el foment de l’educació i la modernització
econòmica.
Activitat 3 - Pàgina 13
•Felip V en el seu text explica que un cop pacificada
Catalunya calia establir-hi un govern. Algunes de les
seves característiques serien:
•La formació d’una Audiència presidida pel Capità
General o Comandant General.
•La llengua castellana seria l’emprada en la Reial
Audiència.
•La imposició de corregidors a les ciutats i viles
catalanes.
Activitat 4 - Pàgina 13
•Els Borbons van implantar un sistema polític basat en
l’absolutisme centralista francès. El rei concentrava tots
els poders i governava amb l’ajuda d’uns secretaris que
nomenava directament i que es reunien en el Gabinet.
•Les Corts van desaparèixer i es va unificar el territori
imposant lleis úniques, una administració idèntica i una
homogeneïtzació de totes les institucions.
Mapa conceptual- Pàgina
20
•(Per ordre, de dalt a baix) expansió/ privilegiats, no
privilegiats/ Despotisme Il·lustrat/ 1716/ liberalisme/
Enciclopèdia/ protestes contra l’Àntic Règim.
Activitat 1 - Pàgina 22
•Antic Règim (de dalt a baix): Absolutisme/Rural/Estamental/
Justificació del poder
•Les noves idees de la Il·lustració (de dalt a baix):
Parlamentarisme/ Liberalisme/ Igualtat davant la llei/ Llibertat de
culte.
•a) Es defineix com Antic Règim el sistema sota el qual es
trobaven la majoria de les societats europees de l’Edat Moderna.
Les seves característiques fonamentals són un mode de vida
basat en l’economia agrària de tipus senyorial, l’absolutisme
monàrquic i la societat estamental.
•La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a
únic mitja d’entendre el món, era partidària de l’educació
i del progrés.
•En l’àmbit social, la Il·lustració critica la societat
estamental i defensa que les persones neixes lliures i
iguals.
•En el terreny econòmic, donen suport a la fisiocràcia i el
liberalisme econòmic anglès.
•I en política, defensen la divisió de poders i la sobirania
nacional.
Activitat 3 - Pàgina 22
•a) L’autor del text justifica l’esclavitud amb diversos arguments. En
primer lloc considera que l’esclavitud salva els capturats en
guerres de ser massacrats pels vencedors.
•En segons lloc, considera que una vegada arriben als seu destí,
tenen una vida millor que en els països d’origen, ja que, com que
són mercaderia valuosa, els seus propietaris estan molt interessats
a valuosa, els seus propietaris estan molt interessats en tractar-los.
•En últim, considera que els negres s’adapten millor al clima de les
zones de plantació que els colons blancs.
•Snelgrave defensa els interessos tant dels negrers com dels
plantadors de les colònies, que necessiten aquesta mà d’obra per
desenvolupar els seus negocis.
•c) El comerç triangular del segle XVIII constava de tres
llocs relacionats entre si: Europa, les colònies americanes
i asiàtiques i el continent africà.
•Els vaixells europeus portaven productes manufacturats a
les colònies, que intercanviaven per matèries primeres
com el cotó, el tabac, el sucre, el café, el te, les espècies i
el cacau. El continent africà era el que subministrava un
altre element essencial del comerç colonial: els esclaus
de raça negra.
•El comerç d’esclaus consistia a agafar i traslladar
persones des de l’Àfrica fins a Amèrica en condicions
penoses, per ser venuts allà i fer-los treballar en les
plantacions agrícoles. El destí d’aquests esclaus era,
principalment, les illes del Carib, el Brasil i les colònies
angleses.
Activitat 4 - Pàgina 22
•a) Els països que van participar en el comerç d’esclaus van ser:
Portugal, la Gran Bretanya, Espanya, França, els Països Baixos i els
Estats Units. Espanya hi ocupa la tercera posició.
•b) La suma de les dades que proporciona la taula parla d’11 milions
d’esclaus.
•c) Les regions que van rebre el nombre més elevat d’esclaus van ser
l’Amèrica del Nord britànica i els Estats Units, les Antilles britàniques,
franceses i holandeses, el Brasil i els territoris de l’Imperi espanyol.
Aquest fenomen es coneix com a tràfic atlàntic, perquè el comerç
d’esclaus es feia entre les dues ribes d’aquest oceà, entre la costa
atlàntic africana, origen dels esclaus, i la costa atlàntica americana, lloc
de destinació.
•d) La majoria dels esclaus es dedicaven a les plantacions de cotó,
canya de sucre, cafè, tabac… També al servei domèstic de les famílies
propietàries.
Activitat 5 - Pàgina 23
•a) A: Oceà Atlàntic; B: Mar del Nord; C: Mar Bàltic; D: Mar
Mediterrani; E: Mar Negre.
•b) 1: el Regne Unit, 2: Dinamarca; 3: Suècia; 4: Holanda; 5:
Prússia; 6: França; 7: Suïssa; 8: l’Imperi austríac; 9: l’Imperi
russa; 10: Portugal; 11: Espanya.
•c) 1: el Regne Unit- Londres; 2: Dinamarca-Copenhaguen; 3:
Suècia- Estocolm; 4: Holanda- Amsterdam; 5: Prússia- Berlín;
6: França- París; 7: Suïssa- Berna; 8: l’Imperi austríac- Viena;
9: l’Imperi rus- Moscou; 10: Portugal- Lisboa; 11: Espanya-
Madrid.
•d) La monarquia absoluta principal d’Europa era França. Els
grans imperis eren el rus, l’austríac, l’alemany i l’otomà.
•e) Espanya; Portugal; l’Imperi austríac; l’Imperi rus,
Suècia; Dinamarca- Noruega; Prússia; Saxònia; Baviera.
•f) El Regne Unit
•g) Alemanya i Itàlia.