Antiga Roma

Resum de la civilització romana i de la ciutat de Tàrraco

2. L’ANTIGA ROMA
1.Organització Política.
a) Monarquia.
b) República.
c) Imperi.
2.Vida i societat.
a) Patricis –plebeus –esclaus.
b) Les ciutats romanes.
3.La Romanització
a) Llatí.
b) Dret Romà.
c) Construccions més
representatives
d) Religió

3. L’ANTIGA ROMA
CapalsegleVIIIa.C.,sorgeixlaciutatdeRomadelauniódediversos
poblatsalcostatdelriuTíber.Desd’allàelsromansesvanestendrei
vanarribaradominartotalaMediterrània;peraixòlavananomenar
MareNostrum,«elmarnostre».

4. L’ANTIGA ROMA
ORGANITZACIÓ POLÍTICA
Elsromansvancrearunestatmoltpoderósibenadministrat.Totsels
súbditspagavenimpostosielsdinersrecaptatsesdestinavenala
construcciódevies,edificispúblicsielmantenimentdel’exèrcit.
Segonsl’organitzaciópolítica,diferenciemtresperíodes:
1ElperíodedelaMonarquia(VIIIaC–VIaC):lamàximaautoritaterael
reiomonarca.
2ElperíodedelaRepública(VIaC–IaC):lamàximaautoritaterael
Senat,unaassembleaformadaperrepresentantsdelesprincipals
famílies.
3Elperíodedel’Imperi(IaC–VdC):persobredelSenathihavia
l’emperador,queconcentravatotelpoder.

5. L’ANTIGA ROMA
VIDA I SOCIETAT
Lasocietatromanaesdividiaentresgransgrups:elspatricis,els
plebeusielsesclaus.
1.Elspatriciserenelsgranspropietarisdeterresielscomerciants
rics.Teniendretaparticiparenlavidapolítica.
2.Elsplebeuserenelspetitspropietarisagrícolesoartesans.No
teniendretspolítics.
3.Elsesclauserencapturatsenlesguerresdeconquestaieren
obligatsatreballarperalspatricis.
Labasedel’economiaromanavaserl’agriculturaiel
comerç.L’úsdelamonedavaafavorirelcomerç,quees
desenvolupavaperterraipermar.
Lesciutatsesvanconvertirenimportantscentres
comercials.

6. L’ANTIGA ROMA
VIDA I SOCIETAT. LES CIUTATS
Lavidaalesciutatsromaness’organitzavadelamanerasegüent:durant
elmatílavidatranscorriaalvoltantdelfòrum,unaplaçaenlaquales
construïenelsedificispúblics.Latardasesoliadedicaral’oci.
Lesciutatsromanesestavenenvoltadesdemuralles,dinslesqualshi
haviadoscarrersmésimportants,elcardoieldecamus,que
travessaventotalaciutatdenordasudid’estaoest.
Hihaviaunagranplaçacentral,elfòrum,idiversosedificispúblics:els
temples,elteatre,l’amfiteatreielcirc.
Lesciutatsromanesgastavenmoltaaigua;perobtenir-la,elsromans
feienconstruiraqüeductesqueanavendelriualaciutat.

7. TÀRRACO
Tarraco(Tarragonaactual)vaserunadelesciutatsmésimportantsde
l’imperiromàaHispania(PenínsulaIbèrica).
Comtoteslesciutatsromanes,Tarracoeraunaciutatemmuralladai
constavad’unasèried’edificispúblicsquetenienlasevautilitat.
Lesconstruccionsiedificispúblicsmésimportantserenelssegüents:
lesmuralles,elteatre,eltemple,elcirc,l’arcdetriomf,lestermes,
l’aqüeducte,elfòrum(localiprovincial)il’amfiteatre.

9. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
Lesmuralles:alsegleIIaCesvaconstruirunagranmurallaque
envoltavatotelrecinteurbà.Lasevalongituderad’uns3.500metres
delsqualsse’nconservenuns1.100queenvoltenelrecinteanticdela
ciutatactual.DelestorresqueesconservendestacalaTorrede
l’Arquebisbe(importantsreformesmedievals)iladeMinerva(esculturai
inscripcionsromanesmésantiguesdelaPenínsulaIbèrica).
Muralla de Tarragona
T. Arquebisbe
T. Minerva

10. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
Eltemple(recintedeculte):enlasegonameitatdelsegleId.C.
l'acròpolidelaciutatesvamonumentalitzaramblaconstrucciódel
Fòrumprovincialielcirc,que,ambunasuperfíciede7,5hectàrees,ésel
complexmésgrand'aquesttipusdetotelmónromà.ElFòrumprovincial
s'estructuravaenduesplacesadiferentsalçades.Laplaçasuperior
(recintedeculte)estavaenvoltadad'unpòrtic,delqualquedennotables
restesalclaustredelaCatedral.Enposicióaxials'aixecavaunaaula,
ques'haidentificatcomlacel·lad'ungrandióstempledecultea
l'emperador.

11. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
Elfòrumprovincial(PlaçadePallol,PlaçadelFòrumiPlaçadelRei)
eraunenormerecinterectangularde318x175m.,envoltatpertres
costatsd’unaestructuracomplexadepòrtics.L’interiorestavaornatamb
jardinsiestàtues.
Elfòrumserviacomaespaidereunió.
Fòrum Plaça
Pallol
Fòrum Plaça
Fòrum
Fòrum Plaça del
Rei

12. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
Elcircromàeraundelsespaisd’oci.S’hidisputavenlescarreresde
carros,generalmentdedoscavalls(bigues)odequatre(quadrigues).El
circdeTarragonaestàentreelsmésbenconservatsd'Occident,totique
granpartdelasevaestructuracontinuaocultasotavellsedificisdel
segleXIX.Actualmentespotvisitarl'extremoriental,onamésdela
façanamonumentalilesgrades,podencontemplar-selesvoltesdeSant
Hermenegildidel'Enrajolat.
Circ romà de
Tàrraco
Voltes de l’Enrajolat

13. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
L’amfiteatretambéeraunaespaid’oci.Eraunedificiperaespectacles
delluitesdeferes,degladiadorsiexecucionspúbliques.EldeTàrraco
fouconstruïtaprincipisdelsegleIId.C.ifouobjectedereformesl'any
221,comindicalainscripcióde140m.,lamésllargadetotl'Imperi,que
coronavaelpòdium.Actualmentesconservapartdelagradatalladaala
roca,molterosionada,iunapartdelagradameridional,aixecadasobre
voltesdeformigó.

14. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
Elfòrumlocaleraelcentredelavidaciutadana.Alvoltantd'unagran
plaças'aixecavenelsprincipalsedificis:lacúria,labasílica,elstemplesi
moltesbotigues.ElFòrumdeTàrracoesvadestruirpelseixamplesdel
segleXIX,inomésenrestalabasílica,estructuradacomungranedifici
detresnausseparadespercolumnes.Unaltresectordelesruïnesque
espodenvisitarmostralapartposteriordeltemplecapitolí,carrersi
diversescases.

15. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
L’aqüeducte.AlsegleIesvanconstruirdosllargsaqüeductesper
abastard'aigualaciutat.Elprimerprenial'aiguadelriuGaiàiteniauna
longitudd'uns40km.ElsegonlapreniadelFrancolíientenia15.El
trammésespectacularconservatpertanyaaquestúltimaqüeducteiés
unpontd'uns200m.dellargi26d'alturamàxima,quesalvavaun
barranc.Estàconstruïtambgranscarreuscol·locatsensec,queformen
unadoblelíniad'arcades.PopularmentesconeixcomPontdelDiableo
AqüeductedelesFerreres.

16. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
Elsubministramentd’aiguaalaciutatdeTàrracodepeniadel’irregular
riuFrancolíi,sobretot,delesaigüesdelsubsòl(aqüífers).Enlazona
baixadeTàrracoerapossibleobteniraiguaatravésdelaperforacióde
pousibrolladorsnaturals,comhodemostralafontdelsLleons.
Actualments’hatrobatunallargagaleriasubterrània(cuniculus)
excavadaamblafinalitatderecolliraiguadelsaqüífersidur-lafinsalport
militar.Estaríemparlant,doncs,d’unaqüeductesubterrani.

17. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
LestermeserenbanyspúblicsoprivatsenquèelsromansdeTàrraco
anavenarentar-seiarelaxar-se.Lesmésbenconservadesestrobenal
CarrerSantMiquel,alapartbaixadeTarragona.

18. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
ElteatrevaserconstruïtalsegleIaCalapartbaixadelaciutat,molt
propdelfòrumlocal,aprofitanteldesnivelldelterrenyperconstruirpart
delesgradesperalsespectadors.
Elteatreserviaperrepresentarobresteatrals.

19. L’ANTIGA ROMA
TÀRRACO
Elsarcsdetriomfserviapercommemorareltriomfenalgunabatalla.
Normalmentconstituïenl’entradamonumentaldelesciutats.A
Tarragonahihal’arcdeBarà.Situatauns20kmdelaciutatsituatal
queeralaViaAugusta,l’actualN-340.

20. L’ANTIGA ROMA
LA ROMANITZACIÓ
Elllatíeralallenguautilitzadapelsromans.Aquestallenguaesva
estendrepelsterritorisquevanformarl’imperiromàfinsadonarlloca
moltesllengüesactualscomelcatalà,elcastellà,elportuguès,el
francès,l’italià...
UnaltreaspectevaserelDretromà.Eraelconjuntdelleisambles
qualselsromansgovernavenelsseusterritorisisolucionavenelsseus
problemes.AlgunesdeleslleisactualsesbasenenelDretromà
d’aquellaèpoca.
Demicaenmica,elspoblesconqueritspelsromansvananaradoptant
moltselementsdel’organitzacióilaculturadominant.Aquestaexpansió
delacivilitzacióromanaarreudel’imperiéselques’anomena
romanització.

21. Lesconstruccionsqueelsromanshandeixatsónmoltnombroses.Una
delesmésdestacadesvanserlescalçadesques’encarregavend’unir
Romaamblesprincipalsciutatsdel’imperi.
Elsarcsdetriomferenmonumentscommemoratiusques’erigienper
recordargransesdevenimentsdel’èpocaidemostravenelpoderila
glòriadel’imperiromà.
Elsaqüeductes,elsteatres,elsamfiteatres...vanseraltresmostres
arquitectòniques.
LA ROMANITZACIÓ
L’ANTIGA ROMA
Lareligiócristianavaseradoptadaperlamajorpartdelsterritoris
conqueritspelsromansquanvaserdeclaradareligióoficialdel’imperi
romà.

22. Mapa calçades romanes a la Península Ibèrica