Aparell reproductor

Aparell reproductor

1. Reproducció i SexualitatReproducció i Sexualitat

2. • La funció de la reproducció garanteix la
supervivència de l’espècie.
• En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el
que vol dir que només és possible entre dos
individus de diferent sexe que produeixen
cèl·lules sexuals diferents o gàmetes : l’home
produeix espermatozoides i la dona òvuls.
• La unió d’aquestes dues cèl·lules es coneix com
fecundació i té lloc en l’interior dels òrgans
reproductors de la dona (fecundació interior).
• La cèl·lula que es forma, que s'anomena zigot, es
multiplica constantment originant un embrió.
• El desenvolupament embrionari, que té lloc en
l’interior de l’aparell reproductor femení
(viviparisme) originarà un nou ésser.
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS

3. En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que existeixen dos sexes amb
característiques morfològiques i fisiològiques diferents (dimorfisme sexual).
Els de sexe masculí o homes i els de sexe femení, dones.
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
HOME DONA

4. LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
La reproducció es realitza en òrgans especialitzats que constitueixen l'Aparell Reproductor i que és
diferent en ambdós sexes. El funcionament dels aparells reproductors, ve controlat, en gran part, per
l’acció d’hormones.
Activitat interactiva 1
Activitat interactiva 2
Activitat interactiva 1
Activitat interactiva 2

5. LA SEXUALITAT
La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes
psicològics, socials, culturals, polítics, espirituals i religiosos.
L'estudi de la sexualitat humana inclou el conjunt de comportaments i fenòmens que tenen a veure amb
el sexe, com són les relacions sexuals, l'enamorament, la satisfacció sexual, la reproducció i la
repressió sexual.
La sexualitat és present en totes les etapes de la vida, des de la fetal fins a la vellesa. Segons les
seves característiques diferencials es pot citar la sexualitat infantil, adulta, femenina,masculina, de la
tercera edat, etc.

6. ELS CARÀCTERS SEXUALS SECUNDARIS
Les hormones sexuals són les responsables de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris.

7. MADURESA SEXUAL
N
E
N
E
S

N
E
N
S
La maduresa sexual és l’etapa en la qual els individus són aptes per a la reproducció.
En els humans s’inicia amb la pubertat i correspòn a la joventut i l’edat adulta.

8. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (EXTERN)
La major part de l’aparell reproductor masculí és extern. Les parts visibles són el penis i l’ escrot, una
bossa de pell que allotja els dos testicles. L'escrot permet que els testicles estiguin a una temperatura
inferior a la del resta del cos, condició necessària per la formació dels espermatozoides.
El penis és l'òrgan copulador masculí. L'extrem rep el nom de gland. És una zona molt vascularitzada
i molt sensible que presenta un orifici anomenat meat urinari. El gland està recobert d'una pell
anomenada prepuci que al retirar-se permet que aflori el gland. La seva excessiva estretor
s'anomena fimosi. L'operació de retallar-lo quirúrgicament s'anomena circumcisió.

9. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (INTERN)
Dins l’escrot trobem els testicles. A l'interior d'aquests òrgan hi ha uns llargs conductes molt
replegats anomenats túbuls seminífers.
Els túbuls seminífers desemboquen en una estructura tubular que es replega sobre el testicle
anomenada epidídim.
Cada epidídim comunica amb un conducte deferent que conduirà els espermatozoides fins la uretra,
que comunica amb l’exterior.
També formen part de l’aparell reproductor les glàndules annexes que elaboren secrecions que
permeten la maduració dels espermatozoides i els hi proporciona el medi líquid:són les vesícules
seminals, les glàndules de Cowper i la pròstata.

10. A les parets dels túbuls seminífers es troben les cèl·lules seminals encarregades de la
espermatogènesis o formació dels espermatozoides .
Els espermatozoides acaben de madurar i s’acumulen en l’epidídim fins al moment de l’ejaculació.
ELS TESTICLES
Secció d’un túbul seminífer

11. LES GLÀNDULES ANNEXES
Les glàndules annexes aporten substàncies nutritives i protegeixen els espermatozoides en el seu
viatge cap a l’òvul. El conjunt de les seves secrecions i els espermatozoides formen el semen.
Durant el recorregut dels espermatozoides pel conducte deferent i la uretra les glàndules
annexes segreguen les substàncies que constitueixen la part líquida del semen. Aproximadament
s'ejaculen uns 3cm
3
de semen amb una concentració d'espermatozoides de 100 milions/cm
3
aprox.
Les VESÍCULES SEMINALS són dues dilatacions en forma de bossa, segreguen un líquid ric en
fructosa que nodreix als espermatozoides i aporten la major part del contingut del semen. Aboca
la secreció en el primer tram de la uretra, a nivell de la próstata.
Vesícula seminal
Conducte deferent
Epidídim
Testicle

12. Les GLÀNDULES DE COWPER aboquen a la uretra un líquid viscós que protegeix el seu interior dels
residus de l'orina i lubrifica la uretra abans de la sortida del semen
LES GLÀNDULES ANNEXES
La PRÒSTATA: és una glàndula de la mida d’una castanya que es situa sota la bufeta i es disposa
abraçant la uretra en el seu primer tram.
La pròstata aboca a la uretra un líquid d’aspecte lletós que protegeix i nodreix els espermatozoides.

13. L’ejaculació té lloc amb el penis en erecció. L'erecció es produeix gràcies a que l’interior del penis
presenta tres cilindres de teixit erèctil anomenats cossos cavernosos (2 cossos cavernosos a dalt) i
cos esponjós (1 a sota, envoltant la uretra) que en el moment de l'excitació s'omplen de sang.
Això provoca l’erecció i l’ augment de mida del penis.
EL TEIXTIT ERÈCTIL DEL PENIS
COSSOS
CAVERNOSOS
COS ESPONJÓS
Gland
Uretra
Corona
Uretra
COSSOS
CAVERNOSOS

14. prostata
bufeta
urinària
testicles
vesícules
seminals
glàndula de
Cowper
pròstata
gland
meat urinari
cos esponjós
ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ
cossos
cavernosos
uretratúbuls
seminífers
testicles
escrot
epidídim
conductes
deferents

15. En un espermatozoide distingim les següents parts:
•Un cap, que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els enzims necessàries per
degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma .
•En la seva part intermèdia o coll es troben les mitocondries, encarregades de produir l'energia
necessària perquè aquest pugui arribar fins a l'òvul.
•La seva cua o flagel, similar a un fuet, té com objectiu impulsar a l'espermatozoide cap a l'òvul femení.
ELS GÀMETES MASCULINS: ELS ESPERMATOZOIDES

16. L’aparell reproductor femení té com a funcions produir els gàmetes femenins o òvuls, fabricar les
hormones sexuals femenines: els estrògens i la progestrona.
També és on té lloc la fecundació i la gestació (desenvolupament del fetus fins al seu naixement).
És a dir és el cos de la dona el que rep als espermatozoides, i una vegada que l'òvul ha estat fertilitzat,
alimenta a l'embrió i després al fetus durant les 40 setmanes de gestació fins a néixer completament
format.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

17. El conjunt de genitals externs de la dona es denomina vulva.

Estan situats en la base de la cavitat pèlvica. En ella es pot
diferenciar els següents elements:
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS EXTERNES
• els dos llavis majors,
• els dos llavis menors,
• el clítoris (un petit òrgan erèctil molt sensible),
• l'orifici uretral o meat urinari (l'orifici de sortida de
l'orina)
•l'orifici vaginal (l'orifici de l'aparell reproductor) que està
parcialment tancat per una membrana anomenada himen.

18. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i produïxen les hormones sexuals.
Cada 28 dies aprox. els ovaris alliberen un òvul madur, que són recollits per la trompa de Falopi.
Les trompes de Fal·lopi són dos canals d'uns deu centímetres de longitud que s'estenen des dels
ovaris fins a l'úter. En el seu interior, cadascuna d'elles posseïx unes pestanyes microscòpiques
que, al vibrar, ajuden a impulsar a l'òvul en el seu camí cap a l’úter. És en aquest recorregut on
l'òvul és fecundat per l'espermatozoide.

19. L'úter és un òrgan muscular buit amb forma de pera, de paret gruixuda i elàstica, que amida de 7 a 8
centímetres de longitud. Les seves parets estan tapissades de teixit epitelial : mucosa uterina anomenada
endometri. La seva funció és allotjar l'embrió en desenvolupament fins al seu naixement.
Des de la part superior de l'úter sorgeixen, a cada costat, les trompes de Fal·lopi, pel seu extrem inferior,regió
coneguda com coll o cèrvix, s'uneix amb la vagina.
La vagina és un conducte musculós i elàstic d'uns 8 a 15 cm de longitud. Allotja el penis de l'home durant la
relació sexual i és el canal de sortida del bebè quan el part és normal.
L’himen és una membrana que tapa l’entrada.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES

20. L’ÒVUL
Són cèl·lules immòbils i grans.
Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on es pot quedar un període curt de temps.
En aquest interval serà fecundat o morirà.
Corpuscle polar
Corona radiada
Capa pel·lúcida
Nucli
Citoplasma

21. EL CICLE MENSTRUAL
El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina ovogènesi. És un procés que comença en l'etapa
embrionària.
En néixer una nena ja té al voltant de 400 mil òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns
fol·licles similars a uns sacs.
El procés de maduració dels òvuls es reprendrà a la pubertat.
De manera cíclica cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest procés,
controlat per hormones segregades en la hipòfisi i en el propi ovari es coneix com cicle menstrual.
La durada sol ser de 24 a 35 dies, amb una mitjana de 28 dies. Però la regularitat del cicle és variable,
fins i tot en una mateixa dona.

22. El cicle comença amb el creixement i desenvolupament d’un fol·licle d’un dels ovaris, que va madurant i
passant per varis estadis. La hormona hipofisària FSH estimula la maduració d’un fol·licle ovàric i que
aquest produeixi estrogen, l’hormona que estimula l’engruiximent de l'endometri de l'úter.
Al voltant del dia 14 el fol·licle, estimulat per l’hormona LH allibera un òvul cap a les trompes de Falopi,
procés conegut com ovulació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE FOL·LICULAR

23. Després de l’ovulació el fol·licle degenera, acumula greix i es converteix en el cos luti, que serà
l’encarregat de produir l’hormona progesterona que estimularà el creixement de l’endometri de l’úter
en el cas que hi hagi fecundació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE LUTEÍNICA
En conseqüència l’endometri es desenvolupa, augmenta la vascularització i de mida per poder
nodrir el futur embrió.

Si no hi ha fecundació el cos luti mor als 14 dies.

24. Si no hi ha fecundació: el cos luti s'atrofia 14 dies després de l’ovulació, cessant la producció
d'hormones i provocant que l'endometri es desprengui i surti per la vagina a l'exterior, produint una
hemorràgia denominada menstruació o regla, que sol durar de 3 a 5 dies.
Alhora a l’ovari un altre fol·licle comença el seu procés de maduració i torna a començar un altre cicle
menstrual.
EL CICLE MENSTRUAL: LA MENSTRUACIÓ

25. EL CICLE MENSTRUAL: Gràfic

26. LA FECUNDACIÓ
La fecundació és la unió dels gàmetes (n) per donar lloc a un zigot(2n). Té lloc a l’interior de les
trompes de Fal·lopi.
Només un dels espermatozoides, del centenar que han arribat fins l’òvul, aconseguirà penetrar-lo.

27. LA FECUNDACIÓ: FUSIÓ DELS GÀMETES
L’acrosoma de l’espermatozoide conté enzims que degraden la zona pel·lúcida de l’òvul.
El cap de l’espermatozoide podrà penetrar fins el citoplasma. Aleshores la composició de la
membrana de l’òvul canvia i es fa impermeable a qualsevol altre espermatozoide.

28. LA FECUNDACIÓ
Zigot
Fecundació
Òvul
Nidació
Mòrula
Espermatozoides

29. El zigot comença el seu viatge fins a implantar-se a l’úter. Durant aquest viatge comença a
dividir-se i comença a desenvolupar-se com embrió. A partir de les 16 cèl·lules es comença parlar
de mòrula. A continuació algunes cèl·lules continuen dividint-se i desplaçant-se i passen a un
estat que es denomina blàstula .
Aproximadament al sisé dia després de la fecundació la blàstula arriba a l’úter i s'implanta a
l'endometri (etapa coneguda com anidament) i continua la seva divisió i transformació que donarà
lloc a l’embrió.
LA PRIMERA SETMANA DE GESTACIÓ

30. FECUNDACIÓ, PRIMERES DIVISIONS DEL ZIGOT i ANIDAMENT

31. La placenta comença a formar-se a partir de la quarta setmana després de la fecundació a partir de
teixits de l'embrió i de l'endometri matern i està totalment formada el 3r mes.
Aquest òrgan permetrà, a través del cordó umbilical, alimentar a l'embrió i retirar i eliminar els
productes de deixalla. Alhora que actuarà com barrera defensiva.
La placenta també té una important funció endocrina: secreta hormones que possibilitaran la gestació i el
desenvolupament de les glàndules mamàries.
LA PLACENTA
Embrió
Placenta

32. LA GESTACIÓ O EMBARÀS
1r mes (4 setmanes)
2n mes (8 setmanes)
3r mes (12 setmanes) 7è mes (28 setmanes)

33. IMATGES DE LES PRIMERES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI

36. EL PART
El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de contraccions uterines regulars
i doloroses, acompanyades d'un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba
amb la sortida del fetus a l'exterior del cos matern.
El part es divideix en tres períodes o fase:
- Període de dilatació
- Període d'expulsió

- Període de deslliurament

37. En aquesta etapa s'inicien les contraccions uterines, regulars i doloroses que passen de produir-se
cada mitja hora fins a esdevenir cada 3 minuts.
La fase comença amb l’estovament i l’esborrament del coll uterí. A continuació el coll de l’úter es
dilata fins a tenir una obertura de 10 cm.
Pot haver trencament de l’amni i abocament del líquid amniòtic (“trencar aigües”).
Aquesta fase pot durar entre 5-20 hores.
EL PART: FASE DE DILATACIÓ

38. EL PART: FASE D’EXPULSIÓ
És l’etapa compresa entre la dilatació completa i el naixement de la criatura.
Les contraccions són més intenses. Gràcies a elles i a la musculatura abdominal de la mare, el
bebè és empès cap a l’exterior.
A causa de la bipedisme, els ossos del maluc han sofert modificacions pel que fa a la resta de
primats i el canal del part forma angles; a més, l'úter forma un angle recte amb la vagina.
El fetus ha de realitzar una sèrie de rotacions del cap i dels muscles per a avançar per aquest
tortuós passadís.
Canal del part
Les contraccions de l’úter
i els músculs abdominals
impulsen als nens cap a l’exterior
Dilatació
del coll uterí
i la vagina

39. Embrió de 5 setmanes (10 mm)
EL PART: FASE DE DESLLIURAMENT
Als 20-30 minuts d’haver-se produït el naixement, les contraccions es reprenen amb la finalitat
d’expulsar la placenta. Això es coneix com fase de deslliurament, i va acompanyada d'hemorràgies.

40. És el conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció.
 
També es pot definir com el conjunt dels comportaments relacionats amb el sexe i la seva satisfacció.
La sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim.
Engloba tots els àmbits d’una persona: fisiològics, psicològics, socials i culturals.
La sexualitat, les seves sensacions i manifestacions en l’adolescència, com en qualsevol etapa de la vida,
han de ser tractades amb naturalitat.
Hem de poder parlar de sexualitat amb tota llibertat per aclarir dubtes i poder així prendre decisions
responsables sobre el nostre comportament.
LA SEXUALITAT

41. L’ORIENTACIÓ SEXUAL
Homosexual: Aquella persona que se sent atreta, de manera més o menys permanent, sexual i/o
afectivament per altres del seu mateix sexe. Gais, en el cas dels homes i lesbianes en el cas de
les dones.
Heterosexual: Aquella persona que se sent atreta, de manera més o menys permanent, sexual
i/o afectivament per altres del sexe oposat al seu.
Bisexual: Aquella persona que pot sentir-se atreta sexual i/o afectivament per altres del seu
mateix sexe o del sexe oposat.

42. EL SEXE SEGUR: ANTICONCEPTIUS
MÈTODES
Que impedeixen
la fecundació
Mètodes químics
Mètodes de barrera
Altres mètodes
Que impedeixen la nidació
PRESERVATIU MASCULÍ
PRESERVATIU FEMENÍ
DIAFRAGMA
PEGAT
PÍNDOLA DE L’ENDEMÀ
ESPERMICIDA
MARXA ENRERE
MÈTODE DE LA TEMPERATURA BASAL
MÈTODE D’OGINO-KNAUS
DISPOSITIU INTRAUTERÍ
PÍNDOLA ANTICONCEPTIVA
ANELL VAGINAL

43. MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL
CANDIDIASI GONORREA SÍFILIS SIDA
Agent causal Fong: Candida
albicans
Bacteri: Nesseira
gonorrhoeae
Bacteri: Treponema
pallidum
Virus: Virus de la
Immunodeficiència
Humana
Localització Pell i mucoses. Mucoses de l’aparell
gènitourinari.
Aparició d’un xancre en
el punt d’entrada de la
infecció.
El virus es troba
present a la sang,
l’esperma, …
Símptomes Coïssor de l’àrea
genital. Emissió de fluix
vaginal espès.
Inflamació de la uretra.
En la dona pot passar
desapercebuda.
Als tres mesos:
erupcions cutànies. El
bacteri s’escampa per
tot el cos. Si no es
tracta pot ocasionar la
mort.
Símptomes diversos
degut a l'afebliment del
sistema immunitari.
Tractament Antifúngics Antibiòtics Antibiòtics Antiretrovirals
Prevenció Higiene i ús del
preservatiu.
Utilització de
preservatius.
Utilització de
preservatius.
Utilització de
preservatius.

44. RESUM
Característiques
i etapes
Caràcters
sexuals
Aparell
reproductor
Cicle hormonal
de la dona
Fecundació,
embaràs i part
Sexualitat
Fecundació interna; reproducció sexual i vivípara.
Etapes del cicle reproductor: producció de gàmetes, fecundació, desenvolupament del zigot i l’embrió, part,
desenvolupament i maduració dels òrgans sexuals.
Primaris: es presenten des del naixement. Són els òrgans sexuals.
Secundaris: apareixen durant la pubertat. En nois: veu greu, barba, pèl al pubis i les aixelles, augment de la massa òssia
i muscular. En noies: veu aguda, creixement dels pits i els malucs, i pèl al pubis i a les aixelles.
Òrgans interns femenins: ovaris, trompes de Fal·lopi, úter i vagina.
Òrgans externs o vulva: llavis majors, llavis menors, clítoris i obertura vaginal.
Òrgans interns masculins: testicles, epidídim, conductes deferents, vesícules seminals, pròstata i uretra.
Òrgans externs: penis i escrot.
Les hormones sexuals femenines són els estrògens i la progesterona.
La producció d’estrògens pels ovaris depèn de les hormones hipofisàries.
Els estrògens produeixen la maduració d’un òvul i també progesterona.
La progesterona prepara l’úter per a la possible nidació d’un embrió.
Si no hi ha fecundació, l’òvul mor, el fol·licle degenera i l’endometri es desprèn i provoca la menstruació.
La fecundació es produeix en una de les trompes de Fal·lopi.
El zigot es transforma en embrió, arriba fins a l’úter i, si les condicions són favorables, s’implanta a l’endometri
(nidació).
Es desenvolupen la placenta, el cordó umbilical i la bossa amniòtica.
Al cap de tres mesos, el fetus ha desenvolupat el sistema nerviós, el circulatori i l’excretor. S’hi reconeix el sexe.
Al cap de nou mesos s’acaba el desenvolupament del fetus.
El part té tres fases: la dilatació del coll de l’úter, l’expulsió del fetus i el deslliurament (expulsió de la placenta).
És el conjunt de facetes de l’ésser humà, tant fisiològiques com psicològiques, que caracteritzen cada sexe.
Els hàbits saludables permeten desenvolupar una sexualitat sana.

45. • http://www.sexejoves.gencat.cat/ics_webjove/AppPHP/index.php
Web de la Generalitat amb informació sobre sexualitat
• http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/ssvv/repro1.htm
Làmines interactives de l’aparell reproductor
• http://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r-eso/5-aparell-reproductor-i-sexualitat/#sexe
Unitat didàctica sobre reproducció i sexualitat
• http://www.centrejove.org/home.htm
Web del Centre Jove d’anticoncepció i sexualitat
• http://www.dexeus.cat/es_ES/salud-mujer-informacion-medica-detalle.aspx?a=1&t=1
Informació d’anticonceptius de la Clínica Dexeus
PER SABER-NE MÉS...