ART BIZANTÍ
38,718 views
174 slides
Mar 06, 2011
Slide 1 of 174
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
About This Presentation
No description available for this slideshow.
Slide Content
ART BIZANTÍ
Història de l’art
IES RAMON LLULL (PALMA)
Ma Assumpció Granero
Cueves
ART BIZANTÍ
Història de l’art
IES RAMON LLULL (PALMA)
Ma Assumpció Granero
Cueves
ART BIZANTÍ
1. Art paleocristià.
2. Art bizantí.
2.1. Definició i context.
2.2. Orígens.
2.3. Localització.
2.4. Etapes. Imperi bizantí: Periodització.
2.5. Arquitectura bizantina.
1) Característiques generals.
2) Evolució de l’arquitectura bizantina. Obres importants i etapes:
Època de Justinià (s.VI). Continuïtat clàssica de Roma:
- Hagia Sofia (Santa Sofia). Constantinoble (s. VI).
- Església de Sant Vital. Ràvenna (s. VI).
La Basílica Bizantina:
- Sant Apol·linar el Nou. Ràvenna (s. VI).
- Sant Apol·linar in Classe. Ràvenna (s. VI).
- Època Comenos (s. XI). Catedral de Sant Marc, Venècia (s. XI).
1453. Cau Constantinoble en mans dels turcs otomans.
- Catedral de Sant Basilio, Moscou (s. XVI).
2.6. Manifestacions en arts plàstiques.
1) Característiques generals.
2) Pintura mural.
3) Icones i miniatures.
4) Mosaic bizantí. Característiques. Sant Vital: Cosmocràtor; Justinià; Teodora;
Sant Apol·linar Nou; Sant Apol·linar in Classe; Sant Marc, Venècia; Cefalú, Sicília.
5) Escultura.
2.7. Bibliografia.
ÍNDEX
2. Art bizantí.
2.1. Definició i context.
2.2. Orígens.
2.3. Localització.
2.4. Etapes. Imperi bizantí: Periodització.
2.5. Arquitectura bizantina.
1) Característiques generals.
2) Evolució de l’arquitectura bizantina. Obres importants i etapes:
Època de Justinià (s.VI). Continuïtat clàssica de Roma:
- Hagia Sofia (Santa Sofia). Constantinoble (s. VI).
- Església de Sant Vital. Ràvenna (s. VI).
La Basílica Bizantina:
- Sant Apol·linar el Nou. Ràvenna (s. VI).
- Sant Apol·linar in Classe. Ràvenna (s. VI).
- Època Comenos (s. XI). Catedral de Sant Marc, Venècia (s. XI).
1453. Cau Constantinoble en mans dels turcs otomans.
- Catedral de Sant Basilio, Moscou (s. XVI).
2.6. Manifestacions en arts plàstiques.
1) Característiques generals.
2) Pintura mural.
3) Icones i miniatures.
4) Mosaic bizantí. Característiques. Sant Vital: Cosmocràtor; Justinià; Teodora;
Sant Apol·linar Nou; Sant Apol·linar in Classe; Sant Marc, Venècia; Cefalú, Sicília.
5) Escultura.
2.7. Bibliografia.
ÍNDEX
•L’art bizantí és l’art que es
va desenvolupar a l’imperi
bizantí entre els segle V al
XV i que es caracteritza
pel seu profund sentit
cristià i per ser una
síntesi de l’art romà, l’art
hel·lenístic i l’art
paleocristià.
2.1. Definició
Anar a índex…
va desenvolupar a l’imperi
bizantí entre els segle V al
XV i que es caracteritza
pel seu profund sentit
cristià i per ser una
síntesi de l’art romà, l’art
hel·lenístic i l’art
paleocristià.
2.1. Definició
Anar a índex…
2.1. Art Bizantí: Context
•Capital de l’Imperi
romà d’Orient:
Constantinoble (324)
•Centre de poder
influït per la cultura
grega
•Es crea la litúrgia
•Grandiositat d’allò diví
i separació amb allò
humà
•313,324,391,395,476,
1453
Anar a índex…
•Capital de l’Imperi
romà d’Orient:
Constantinoble (324)
•Centre de poder
influït per la cultura
grega
•Es crea la litúrgia
•Grandiositat d’allò diví
i separació amb allò
humà
•313,324,391,395,476,
1453
Anar a índex…
2.2. Art Bizantí: Orígens
Interior Santa Sofia
Teodosi (395):
-Flavi Honori (395-423)
Occident (fins 476 dC, bàrbars)
-Flavi Arcadi (primogènit,
395-408) Orient (10 segles):
•Situació privilegiada: orient i
occident.
•Política Cesaropapista,
teocràtica.
•Luxe i ostentació cort.
•Al servei església.
•Influirà en Espanya, Itàlia i
Rússia.
•I l’imperi bizantí no
desapareixerà fins a la invasió
turca que es va apoderar de
Constantinoble l’any 1453.
Anar a índex…
Interior Santa Sofia
Teodosi (395):
-Flavi Honori (395-423)
Occident (fins 476 dC, bàrbars)
-Flavi Arcadi (primogènit,
395-408) Orient (10 segles):
•Situació privilegiada: orient i
occident.
•Política Cesaropapista,
teocràtica.
•Luxe i ostentació cort.
•Al servei església.
•Influirà en Espanya, Itàlia i
Rússia.
•I l’imperi bizantí no
desapareixerà fins a la invasió
turca que es va apoderar de
Constantinoble l’any 1453.
Anar a índex…
395 mort de l’emperador Teodosi.
Flavi Arcadi (Imperi Bizantí)
Flavi Honori (fill menor)
BAIX
IMPERI
(193-476 dC)
IMPERI ROMÀ OCCIDENT (31 aC - 476 dC).
2.2. Art Bizantí: Orígens
Flavi Arcadi (Imperi Bizantí)
Flavi Honori (fill menor)
BAIX
IMPERI
(193-476 dC)
IMPERI ROMÀ OCCIDENT (31 aC - 476 dC).
2.2. Art Bizantí: Orígens
2.3. Imperi Bizantí: Localització
•Abraça Orient Mitjà, Itàlia i nord
d’Àfrica
•Justinià cerca recuperar l’Imperi
•Ràvena, capital política d’Itàlia
•Originàriament, l’Imperi Bizantí
comprenia els territoris orientals
dels antics dominis de Roma:
Grècia, Macedònia, Àsia Menor,
Armènia, Síria, Palestina,
Egipte, la costa nord de Líbia i
les illes del mar Egeu i del
Mediterrani oriental, i sobre
aquest espai geogràfic es
desenvoluparà l’art bizantí, a
més de en la ciutat italiana de
Ravenna i, a partir del segle X,
en Rússia (bàsicament el
principat de Kiev) i en altres
països eslaus.
Anar a índex…
•Abraça Orient Mitjà, Itàlia i nord
d’Àfrica
•Justinià cerca recuperar l’Imperi
•Ràvena, capital política d’Itàlia
•Originàriament, l’Imperi Bizantí
comprenia els territoris orientals
dels antics dominis de Roma:
Grècia, Macedònia, Àsia Menor,
Armènia, Síria, Palestina,
Egipte, la costa nord de Líbia i
les illes del mar Egeu i del
Mediterrani oriental, i sobre
aquest espai geogràfic es
desenvoluparà l’art bizantí, a
més de en la ciutat italiana de
Ravenna i, a partir del segle X,
en Rússia (bàsicament el
principat de Kiev) i en altres
països eslaus.
Anar a índex…
Expansió de l’imperi Bizantí amb Justinià
2.3. Imperi Bizantí: Localització
2.3. Imperi Bizantí: Localització
2.3. Imperi Bizantí: Localització
2.4. Etapes
1) SEGLE D’OR. Esplendor amb Justinià (527-565, segles VI i VII), considerat l’emperador més important de l’Imperi
Romà d’Orient, i fou associat al tron pel seu oncle, l’emperador Justí. Estigué assessorat per la seva esposa,
l’emperadriu Teodora, la qual associà al tron. Obra política extensa:
- Intent de reconstrucció de l’Imperi Romà.
- Important obra jurídica, que marcà tota la legislació posterior, recollint l’anterior.
- En el camp de l’art, són molt importants les promocions de les magnifiques edificacions
* ARQUITECTURA:
Santa Sofia, Constantinoble (una de les més notables i l’obra representativa de l’arquitectura bizantina, que
dugué la tradició oriental de l’arquitectura amb volta fins a les últimes conseqüències, en inserir una àmplia
cúpula en un gran quadrat, salvant amb ingeni les dificultats tècniques).
Sant Vital, Ravenna, Itàlia
Sant Apol·linar in Classe, a Ravenna, Itàlia
* ARTS PLÀSTIQUES un nou concepte: no interessa representar realitat, sinó idees, espiritualitat i simbolisme místic i
diví. Així l’emperador i la figura de Crist són representats amb els atributs del poder terrenal i diví, respectivament,
denotant el poder de la teocràcia imperial imperant.
Mosaic de Justinià a Sant Vital, Ravenna
Pantocràtor de la catedral de Cefalú, Sicília
2) Període de LLUITA ICONOCLASTA (726-843): prohibició de reproduir imatges religioses i destrucció de les existents.
3) Període POSTICONOCLASTA (843-1453): Cisma d’Orient (1054), separació de l’església romana i ortodoxa. Aquesta
època, que caracteritza en essència, forma i esperit l’art bizantí, té dues fases:
3. a) La DINASTIA MACEDÒNICA o SEGONA EDAT D’OR (867-1056), amb gran presència de les arts pictòriques,
tant el mosaic com les icones.
3. b) La DINASTIA dels PALEÒLEGS (1259-1453), marca el renaixement cultural de Bizanci i l’expansió del seu art
als pobles eslaus.
En els segles posteriors les novetats artístiques son d’escàs interès, encara, que en el sud d’Itàlia es formà un estil en
què es mescla amb l’art àrab i el gòtic, produint obres de gran riquesa. Al mateix temps, en aquesta època, l’estil
bizantí s’introduirà a Rússia, on continuarà durant uns quants segles després de la desaparició de Bizanci.
Anar a índex…
1) SEGLE D’OR. Esplendor amb Justinià (527-565, segles VI i VII), considerat l’emperador més important de l’Imperi
Romà d’Orient, i fou associat al tron pel seu oncle, l’emperador Justí. Estigué assessorat per la seva esposa,
l’emperadriu Teodora, la qual associà al tron. Obra política extensa:
- Intent de reconstrucció de l’Imperi Romà.
- Important obra jurídica, que marcà tota la legislació posterior, recollint l’anterior.
- En el camp de l’art, són molt importants les promocions de les magnifiques edificacions
* ARQUITECTURA:
Santa Sofia, Constantinoble (una de les més notables i l’obra representativa de l’arquitectura bizantina, que
dugué la tradició oriental de l’arquitectura amb volta fins a les últimes conseqüències, en inserir una àmplia
cúpula en un gran quadrat, salvant amb ingeni les dificultats tècniques).
Sant Vital, Ravenna, Itàlia
Sant Apol·linar in Classe, a Ravenna, Itàlia
* ARTS PLÀSTIQUES un nou concepte: no interessa representar realitat, sinó idees, espiritualitat i simbolisme místic i
diví. Així l’emperador i la figura de Crist són representats amb els atributs del poder terrenal i diví, respectivament,
denotant el poder de la teocràcia imperial imperant.
Mosaic de Justinià a Sant Vital, Ravenna
Pantocràtor de la catedral de Cefalú, Sicília
2) Període de LLUITA ICONOCLASTA (726-843): prohibició de reproduir imatges religioses i destrucció de les existents.
3) Període POSTICONOCLASTA (843-1453): Cisma d’Orient (1054), separació de l’església romana i ortodoxa. Aquesta
època, que caracteritza en essència, forma i esperit l’art bizantí, té dues fases:
3. a) La DINASTIA MACEDÒNICA o SEGONA EDAT D’OR (867-1056), amb gran presència de les arts pictòriques,
tant el mosaic com les icones.
3. b) La DINASTIA dels PALEÒLEGS (1259-1453), marca el renaixement cultural de Bizanci i l’expansió del seu art
als pobles eslaus.
En els segles posteriors les novetats artístiques son d’escàs interès, encara, que en el sud d’Itàlia es formà un estil en
què es mescla amb l’art àrab i el gòtic, produint obres de gran riquesa. Al mateix temps, en aquesta època, l’estil
bizantí s’introduirà a Rússia, on continuarà durant uns quants segles després de la desaparició de Bizanci.
Anar a índex…
Etapa Baix Imperi (s. IV)
Constantí. Funda Constantinoble
Teodosi. Divideix en dos l’Imperi
Arcadi: Part Oriental
Honori: Part Occidental
Imperi de Justinià (s. V)
Justinià & Teodora
Conquestes (Belisari):
Nord d’Àfrica
Nord d’Itàlia
SE Península Ibèrica
Revolta Nika
Etapa Heracliana (ss. VII-VIII)
Heracli
Crisi Iconoclasta
Etapa Isàurica (ss. VIII-IX)
Lleó III
Fi Crisi Iconoclasta
Imperi Macedònic (ss. IX-XI)
Basili I
Cisma d’Orient (juliol 1054)
Etapa Comnenos. SS. XI-XII
Alejo I
Cristianització de Rússia
Relacions econòmiques amb els venecians
Època Els Àngelos (ss. XII-XIII)
Alejo III
Els Creuats prenen Constantinoble
Imperi Llatí de Constantinoble (s. XIII)
Els venecians saquegen Constantinoble
Els bizantins recuperen la ciutat en 1261
Època Paleòlegs (ss. XIII-XIV)
Miquel VIII
Renaixement artístic paleòleg
1453. Cau Constantinoble en mans dels turcs otomans.
IMPERI BIZANTÍ PERIODITZACIÓ
Anar a índex…
Constantí. Funda Constantinoble
Teodosi. Divideix en dos l’Imperi
Arcadi: Part Oriental
Honori: Part Occidental
Imperi de Justinià (s. V)
Justinià & Teodora
Conquestes (Belisari):
Nord d’Àfrica
Nord d’Itàlia
SE Península Ibèrica
Revolta Nika
Etapa Heracliana (ss. VII-VIII)
Heracli
Crisi Iconoclasta
Etapa Isàurica (ss. VIII-IX)
Lleó III
Fi Crisi Iconoclasta
Imperi Macedònic (ss. IX-XI)
Basili I
Cisma d’Orient (juliol 1054)
Etapa Comnenos. SS. XI-XII
Alejo I
Cristianització de Rússia
Relacions econòmiques amb els venecians
Època Els Àngelos (ss. XII-XIII)
Alejo III
Els Creuats prenen Constantinoble
Imperi Llatí de Constantinoble (s. XIII)
Els venecians saquegen Constantinoble
Els bizantins recuperen la ciutat en 1261
Època Paleòlegs (ss. XIII-XIV)
Miquel VIII
Renaixement artístic paleòleg
1453. Cau Constantinoble en mans dels turcs otomans.
IMPERI BIZANTÍ PERIODITZACIÓ
Anar a índex…
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
L’arquitectura bizantina recupera elements
de l’arquitectura romana i paleocristiana
pel que fa a les plantes i ornamentació dels
edificis, encara que també introdueix
algunes aportacions referents al
sosteniment de les voltes i a la concepció
de l’espai.
Arquitectura arquitravada i voltada. Principal aportació: Cúpula sobre
petxines.
Anar a índex…
L’arquitectura bizantina recupera elements
de l’arquitectura romana i paleocristiana
pel que fa a les plantes i ornamentació dels
edificis, encara que també introdueix
algunes aportacions referents al
sosteniment de les voltes i a la concepció
de l’espai.
Arquitectura arquitravada i voltada. Principal aportació: Cúpula sobre
petxines.
Anar a índex…
Igual que la basílica paleocristiana, les basíliques bizantines estan precedides per
un atri, en el centre del qual es troba la pila, recipient per a l’aigua beneïda. A
continuació es troba el nàrtex, lloc de reunió dels catecúmens, que només podien
escoltar missa fins al cànon. El seu interior es divideix en dues parts: la naos,
destinada als fidels, i el presbiteri, per al clergat major. El presbiteri s’aïlla de la
naos per l’iconòstasi, una mena de mampara perforada que permet de veure
l’absis, generalment semicircular, fins al moment de la consagració, en què uns
vels l’oculten de la vista dels fidels.
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
un atri, en el centre del qual es troba la pila, recipient per a l’aigua beneïda. A
continuació es troba el nàrtex, lloc de reunió dels catecúmens, que només podien
escoltar missa fins al cànon. El seu interior es divideix en dues parts: la naos,
destinada als fidels, i el presbiteri, per al clergat major. El presbiteri s’aïlla de la
naos per l’iconòstasi, una mena de mampara perforada que permet de veure
l’absis, generalment semicircular, fins al moment de la consagració, en què uns
vels l’oculten de la vista dels fidels.
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
2.5. Arquitectura: Basílica bizantina.
Característiques.
Característiques.
Nàrtex
Naus laterals
Nau central
Pròtesis
Diacònicon
Absis
2.5. Arquitectura: Basílica bizantina.
Característiques.
Naus laterals
Nau central
Pròtesis
Diacònicon
Absis
2.5. Arquitectura: Basílica bizantina.
Característiques.
Sobre les naus laterals es troba la tribuna,
en el pis superior, destinat a les dones.
A més de la planta basilical, de naus
laterals amb voltes, generalment de
canó, sobre les quals es troba el
matroneu, també foren molt freqüents
les esglésies de planta centralitzada,
especialment de creu grega, és a dir, amb
els quatre braços de la mateixa llargària, i
coberta amb cúpula sobre petxines, que
suporta més pes i alhora permet el pas de
l’espai quadrangular al circular (encara
que, també, és possible trobar altres tipus
de plantes, per exemple, basilicals o
circulars).
2.5. Arquitectura
bizantina:
Característiques
en el pis superior, destinat a les dones.
A més de la planta basilical, de naus
laterals amb voltes, generalment de
canó, sobre les quals es troba el
matroneu, també foren molt freqüents
les esglésies de planta centralitzada,
especialment de creu grega, és a dir, amb
els quatre braços de la mateixa llargària, i
coberta amb cúpula sobre petxines, que
suporta més pes i alhora permet el pas de
l’espai quadrangular al circular (encara
que, també, és possible trobar altres tipus
de plantes, per exemple, basilicals o
circulars).
2.5. Arquitectura
bizantina:
Característiques
2.5. Arquitectura bizantina
Disseny de temples:
•Creu grega – Sants
Apòstols
•Cúpula i planta
Central – San Vital
•Cúpules
superposades –
Santa Sofia
Disseny de temples:
•Creu grega – Sants
Apòstols
•Cúpula i planta
Central – San Vital
•Cúpules
superposades –
Santa Sofia
Columnes bizantines
Lleuger èntasi
central
Fust
llis
Corinti i compost
cimaci Teodosi
Capitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben
en forma plana.
Com a elements de suport es van emprar el pilar
i la columna, amb predomini d’aquesta darrera en
l’etapa final. El capitell més original és el capitell
cúbic, ornamentat amb decoració vegetal, que no
es projecta cap a l’exterior, sinó que apareix en
una superfície plana que li dóna forma cúbica,
d’aquí rep el nom. Destaca també el cimaci, cos
troncocònic situat entre el capitell i l’arc.
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Lleuger èntasi
central
Fust
llis
Corinti i compost
cimaci Teodosi
Capitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben
en forma plana.
Com a elements de suport es van emprar el pilar
i la columna, amb predomini d’aquesta darrera en
l’etapa final. El capitell més original és el capitell
cúbic, ornamentat amb decoració vegetal, que no
es projecta cap a l’exterior, sinó que apareix en
una superfície plana que li dóna forma cúbica,
d’aquí rep el nom. Destaca també el cimaci, cos
troncocònic situat entre el capitell i l’arc.
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Capitell de Sant
Vital de Ravenna
(segle VI)
Capitell de Sant Sofia
de Constantinoble
(segle VI)
Capitell Teodosi
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Vital de Ravenna
(segle VI)
Capitell de Sant Sofia
de Constantinoble
(segle VI)
Capitell Teodosi
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Capitell de Santa Sofia de Constantinoble
(segle VI).
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
(segle VI).
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Capitells de
Santa Sofia de
Constantinoble
(segle VI).
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Santa Sofia de
Constantinoble
(segle VI).
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Arquitectura adovellada. Principal aportació
Cúpula sobre petxines
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Com a elements sustentats
s’utilitza l’arc semicircular i la
volta de canó. Un dels elements
arquitectònics més destacat és la
volta aixecada sobre el creuer,
que se sustenta sobre uns grans
arcs que, a la vegada, estan
sustentats sobre pilars. S’aixeca,
por tant, sobre un espai quadrat i
el pas a la superfície circular de la
base de la cúpula es realitza
mitjançant petxines triangulars i
corbes. Les cúpules són l'element
més evident de l'arquitectura
bizantina. Són àmplies i
nombroses, i en origen eren
circulars.
Cúpula sobre petxines
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Com a elements sustentats
s’utilitza l’arc semicircular i la
volta de canó. Un dels elements
arquitectònics més destacat és la
volta aixecada sobre el creuer,
que se sustenta sobre uns grans
arcs que, a la vegada, estan
sustentats sobre pilars. S’aixeca,
por tant, sobre un espai quadrat i
el pas a la superfície circular de la
base de la cúpula es realitza
mitjançant petxines triangulars i
corbes. Les cúpules són l'element
més evident de l'arquitectura
bizantina. Són àmplies i
nombroses, i en origen eren
circulars.
2.5. Arquitectura
bizantina:
Característiques
Aquest sistema voltat és molt
lleuger gràcies a l’ús de
pedra porosa i elements de
ceràmica buits.
bizantina:
Característiques
Aquest sistema voltat és molt
lleuger gràcies a l’ús de
pedra porosa i elements de
ceràmica buits.
INTERIOR: Santa Sofia (532 – 537), Istanbul.
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Malgrat aquesta lleugeresa, la
cúpula exerceix unes fortes
pressions verticals i
transversals sobre les parets,
les pressions verticals es
sustenten sobre pilars, i les
transversals es contraresten
mitjançant voltes que, a la
vegada, es sustenten en altres
cúpules menors , que
dirigeixen les forces a murs
gruixats i als elements més
tradicionals, com ara el
contrafort.
2.5. Arquitectura
bizantina:
Característiques
cúpula exerceix unes fortes
pressions verticals i
transversals sobre les parets,
les pressions verticals es
sustenten sobre pilars, i les
transversals es contraresten
mitjançant voltes que, a la
vegada, es sustenten en altres
cúpules menors , que
dirigeixen les forces a murs
gruixats i als elements més
tradicionals, com ara el
contrafort.
2.5. Arquitectura
bizantina:
Característiques
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Tot això contribueix a crear un espai
interior continu, dilatat i dinàmic,
per la successiva elevació que
culmina en la cúpula central i pels
suports emprats, espai intern on
predomina el mur llis i seguit,
ricament ornamentat amb mosaics i
pintures de colors daurats.
Santa Sofia
Incidència de la llum
Tot això contribueix a crear un espai
interior continu, dilatat i dinàmic,
per la successiva elevació que
culmina en la cúpula central i pels
suports emprats, espai intern on
predomina el mur llis i seguit,
ricament ornamentat amb mosaics i
pintures de colors daurats.
Santa Sofia
Incidència de la llum
ANTECEDENTS : Sergi i Bacus. Materials.
carreus
maons
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
marbre
Per a la construcció es van
emprar materials pobres com
el maó, revestit amb
luxosos materials que
donaven a l’edifici la
sumptuositat requerida.
L’ornamentació es va
concentrar en els interiors,
especialment mitjançant els
esmentats mosaics, que
cobrien de forma contínua
les parets, cosa que es
contraresta amb un total
desinterès per la decoració
exterior, molt sobri i pesat.
En definitiva, és una arquitectura voltada que utilitza amb freqüència la cúpula i
decora els seus interiors amb mosaics.
carreus
maons
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
marbre
Per a la construcció es van
emprar materials pobres com
el maó, revestit amb
luxosos materials que
donaven a l’edifici la
sumptuositat requerida.
L’ornamentació es va
concentrar en els interiors,
especialment mitjançant els
esmentats mosaics, que
cobrien de forma contínua
les parets, cosa que es
contraresta amb un total
desinterès per la decoració
exterior, molt sobri i pesat.
En definitiva, és una arquitectura voltada que utilitza amb freqüència la cúpula i
decora els seus interiors amb mosaics.
ANTECEDENTS: Planta centralitzada de Sant Sergi i Bacus. Constantinoble (1a meitat segle VI).
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Murs del monestir d’Òsios Luca
Relació
Massa
-obertures
Austeritat
decorativa
Exterior
reflecteix
estructura
interna
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Relació
Massa
-obertures
Austeritat
decorativa
Exterior
reflecteix
estructura
interna
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Santa Sofia de Bulgària
Pobresa murs exteriors
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Pobresa murs exteriors
2.5. Arquitectura bizantina: Característiques
Característiques
arquitectura
bizantina
materials
Carreu ben escairats sobretot en Síria i Palestina
mòdul d’amplària de murs ( entre 75 i 80 cm)
Maons especialment empleats en cobertes
exteriors: nus o amb qualque ornament
columnes, muntants (jambas), llindes, frisos
Marbre
zones interiors: decoració policroma (luxe)
elements
fust cilíndric amb lleuger èntasi central i prefereixen sense aristes
Columnes
capitell
Corintis
Simples: fulles d’acant
Composts (acant i volutes)
Teodosi
Fulles més planes
Acabat amb Trepanat (foradat)
Murs
Dinàmics
Relació equilibrada massa-obertures (preferència pels arcs de mig punt)
Tipus: paredat carreus (mamposteria) en orient i paredat maons i pedra irregular
Murs austers,amb poca ornamentació
Reflecteixen estructura interna
cobertes
Substitució de espais longitudinals voltes de canó
cobertes de
fusta per
cobertes de espais quadrangulars
paredat, maçaneria (mampostería)
Voltes d’aresta
Voltes de mitja taronja
Abans: octògon
i trompes
Ara: cúpula sobre
Petxines*
*Petxines
Origen a Gerasa
(Jordània) s. II
Triangles
curvilinis
que uneixen arcs
torals amb
anell cupular
Arcs
Arqueria (mig punt) sustentada sobre columnes aïllades
Capitell presenta major
superfície de contacte
Intercalant bocins
d’ arquitrau
Colocant un cimaci
(troncocònic invertit)Anar a índex…
arquitectura
bizantina
materials
Carreu ben escairats sobretot en Síria i Palestina
mòdul d’amplària de murs ( entre 75 i 80 cm)
Maons especialment empleats en cobertes
exteriors: nus o amb qualque ornament
columnes, muntants (jambas), llindes, frisos
Marbre
zones interiors: decoració policroma (luxe)
elements
fust cilíndric amb lleuger èntasi central i prefereixen sense aristes
Columnes
capitell
Corintis
Simples: fulles d’acant
Composts (acant i volutes)
Teodosi
Fulles més planes
Acabat amb Trepanat (foradat)
Murs
Dinàmics
Relació equilibrada massa-obertures (preferència pels arcs de mig punt)
Tipus: paredat carreus (mamposteria) en orient i paredat maons i pedra irregular
Murs austers,amb poca ornamentació
Reflecteixen estructura interna
cobertes
Substitució de espais longitudinals voltes de canó
cobertes de
fusta per
cobertes de espais quadrangulars
paredat, maçaneria (mampostería)
Voltes d’aresta
Voltes de mitja taronja
Abans: octògon
i trompes
Ara: cúpula sobre
Petxines*
*Petxines
Origen a Gerasa
(Jordània) s. II
Triangles
curvilinis
que uneixen arcs
torals amb
anell cupular
Arcs
Arqueria (mig punt) sustentada sobre columnes aïllades
Capitell presenta major
superfície de contacte
Intercalant bocins
d’ arquitrau
Colocant un cimaci
(troncocònic invertit)Anar a índex…
2) Evolució de l’arquitectura bizantina. Obres importants i etapes:
Època de Justinià (s.VI). Continuïtat clàssica de Roma:
- Hagia Sofia (Santa Sofia). Constantinoble (s. VI).
- Església de Sant Vital. Ràvenna (s. VI).
La Basílica Bizantina:
- Sant Apol·linar el Nou. Ràvenna (s. VI).
- Sant Apol·linar in Classe. Ràvenna (s. VI).
Època Comenos (s. XI).
- Catedral de Sant Marc, Venècia (s. XI).
1453. Cau Constantinoble en mans dels turcs otomans.
- Catedral de Sant Basilio, Moscou (s. XVI).
EVOLUCIÓ ARQUITECTURA
Anar a índex…
Època de Justinià (s.VI). Continuïtat clàssica de Roma:
- Hagia Sofia (Santa Sofia). Constantinoble (s. VI).
- Església de Sant Vital. Ràvenna (s. VI).
La Basílica Bizantina:
- Sant Apol·linar el Nou. Ràvenna (s. VI).
- Sant Apol·linar in Classe. Ràvenna (s. VI).
Època Comenos (s. XI).
- Catedral de Sant Marc, Venècia (s. XI).
1453. Cau Constantinoble en mans dels turcs otomans.
- Catedral de Sant Basilio, Moscou (s. XVI).
EVOLUCIÓ ARQUITECTURA
Anar a índex…
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Des de començaments del segle V es va creant un llenguatge formal artístic
propi i diferenciat del que mantenen els territoris que havia dominat l’imperi
d'occident. Més tard, en l'època de Justinià I s'inicia la primera etapa
específicament bizantina: és la Primera Edat d'Or.
Primera Edat d’Or de Justinià (527-565, VI):
Etapa de formació de l'art bizantí en els seus
aspectes formals bàsics. Època de màxima
esplendor amb Justinià (527-565, segles VI i VII),
considerat l’emperador més important de
l’Imperi Romà d’Orient, i fou associat al tron pel
seu oncle, l’emperador Justí. Estigué assessorat
per la seva esposa, l’emperadriu Teodora, la
qual associà al tron. Obra política extensa:
- Intent de reconstrucció de l’Imperi Romà.
- Important obra jurídica, que marcà tota la
legislació posterior, recollint l’anterior.
- En el camp de l’art, són molt importants les
promocions de les magnifiques edificacions i
es construeixen els edificis més importants.
Sant Vital de Ravenna. Justinià.
Opus tessellatum.
Anar a índex…
Des de començaments del segle V es va creant un llenguatge formal artístic
propi i diferenciat del que mantenen els territoris que havia dominat l’imperi
d'occident. Més tard, en l'època de Justinià I s'inicia la primera etapa
específicament bizantina: és la Primera Edat d'Or.
Primera Edat d’Or de Justinià (527-565, VI):
Etapa de formació de l'art bizantí en els seus
aspectes formals bàsics. Època de màxima
esplendor amb Justinià (527-565, segles VI i VII),
considerat l’emperador més important de
l’Imperi Romà d’Orient, i fou associat al tron pel
seu oncle, l’emperador Justí. Estigué assessorat
per la seva esposa, l’emperadriu Teodora, la
qual associà al tron. Obra política extensa:
- Intent de reconstrucció de l’Imperi Romà.
- Important obra jurídica, que marcà tota la
legislació posterior, recollint l’anterior.
- En el camp de l’art, són molt importants les
promocions de les magnifiques edificacions i
es construeixen els edificis més importants.
Sant Vital de Ravenna. Justinià.
Opus tessellatum.
Anar a índex…
“LA DIVINA SAVIESA”
“LA DIVINA SAVIESA”
“HAGIA SOFIA”
“HAGIA SOFIA”
Anar a índex…
“LA DIVINA SAVIESA”
“HAGIA SOFIA”
“HAGIA SOFIA”
Anar a índex…
Basílica de Santa Sofia
COMENTARI: L’obra mestra de l’arquitectura pertanyent a aquesta etapa, i és la
basílica de Santa Sofia de Constantinoble (actual Istanbul), construïda en el segle
VI sota el mandat de Justinià.
COMENTARI: L’obra mestra de l’arquitectura pertanyent a aquesta etapa, i és la
basílica de Santa Sofia de Constantinoble (actual Istanbul), construïda en el segle
VI sota el mandat de Justinià.
Hagia Sofia. Planta. Eixos
La seva planta barreja la basilical amb la de creu grega.
La seva planta barreja la basilical amb la de creu grega.
Basílica de Santa Sofia
Planta de conjunt de
Santa Sofia (532 – 537),
Istanbul.
“Hagia Sofia”
Santa Sofia (532 – 537),
Istanbul.
“Hagia Sofia”
Està coberta per una gran cúpula sobre petxines, les pressions de la qual es
contraresten amb dues mitges cúpules laterals.
Basílica de Santa Sofia
contraresten amb dues mitges cúpules laterals.
Basílica de Santa Sofia
Les quatre torres altes de cada costat de l'edifici són minarets erigits pels
musulmans, que van conquerir les restes de l'imperi romà.
Basílica de Santa Sofia
musulmans, que van conquerir les restes de l'imperi romà.
Basílica de Santa Sofia
“Hagia Sofia”. Localització
Santa Sofia
Circ
Palau
Aquesta església està concebuda com la gran
basílica de l’emperador Justinià, construïda al
costat del seu palau.
Santa Sofia
Circ
Palau
Aquesta església està concebuda com la gran
basílica de l’emperador Justinià, construïda al
costat del seu palau.
La primera església fou construïda en l’any 360, però es va destruir, per un
incendi, en el 404. L’any 532 es va manar construir l’església de Santa Sofía
(actual), i tardarà 5 anys en ser finalitzada la obra, a càrrec de dos autors:
ARTEMI DE TRAL·LES (que va actuar com a teòric, autor del plànol) I ISIDOR DE
MILET i, també, ISIDOR EL JOVEN, nebot d’Isidor de Milet, ja que fou aquest qui
va confeccionar la definitiva cúpula després d’uns terratrèmols.
“Hagia Sofia”
incendi, en el 404. L’any 532 es va manar construir l’església de Santa Sofía
(actual), i tardarà 5 anys en ser finalitzada la obra, a càrrec de dos autors:
ARTEMI DE TRAL·LES (que va actuar com a teòric, autor del plànol) I ISIDOR DE
MILET i, també, ISIDOR EL JOVEN, nebot d’Isidor de Milet, ja que fou aquest qui
va confeccionar la definitiva cúpula després d’uns terratrèmols.
“Hagia Sofia”
Justinià, en veure Santa Sofía acabada va exclamar: «Salomó, t’he superat».
Basílica de Santa Sofia
Basílica de Santa Sofia
N _ _ _ _ _
A _ _ _ _
Hagia Sofia. Planta. Eixos
Es va aconseguir
sintetitzar la planta
basilical de tres naus
de tradició occidental i
la planta centralitzada
de tradició oriental. El
resultat és una planta
de tres naus inscrites
en una planta de creu
grega.
A _ _ _ _
Hagia Sofia. Planta. Eixos
Es va aconseguir
sintetitzar la planta
basilical de tres naus
de tradició occidental i
la planta centralitzada
de tradició oriental. El
resultat és una planta
de tres naus inscrites
en una planta de creu
grega.
Plànol
Basílica de Santa Sofia
Basílica de Santa Sofia
“Hagia Sofia”
Cal destacar la construcció d’una gran
cúpula, que remarca l’eix longitudinal.
La cúpula central descansa sobre
dues grans exedres (mitges
cúpules) i aquestes, a la vegada,
descansen sobre altres exedres
més petites, que es reparteixen
el pes de les cúpules. A aquest
sistema de sosteniment cal afegir
els suports estàtics que
representen els quatre grans
pilars centrals i que, a la vegada,
transmeten el pes de la coberta
mitjançant arcs transversals cap
als contraforts exteriors.
Cal destacar la construcció d’una gran
cúpula, que remarca l’eix longitudinal.
La cúpula central descansa sobre
dues grans exedres (mitges
cúpules) i aquestes, a la vegada,
descansen sobre altres exedres
més petites, que es reparteixen
el pes de les cúpules. A aquest
sistema de sosteniment cal afegir
els suports estàtics que
representen els quatre grans
pilars centrals i que, a la vegada,
transmeten el pes de la coberta
mitjançant arcs transversals cap
als contraforts exteriors.
Basílica de Santa Sofia
Interior de Santa Sofia
(532 – 537), Istanbul.
Les naus laterals estan
separades de la nau central
mitjançant un arc de mig
punt i estan dividides en dos
pisos amb columnes i
pilars, i arcs de mig punt
amb repetició rítmica. En el
pis superior es trobava el
matroneu.
“Hagia Sofia”
(532 – 537), Istanbul.
Les naus laterals estan
separades de la nau central
mitjançant un arc de mig
punt i estan dividides en dos
pisos amb columnes i
pilars, i arcs de mig punt
amb repetició rítmica. En el
pis superior es trobava el
matroneu.
“Hagia Sofia”
Hagia Sofia. Exterior
Després de ser convertida en mesquita (s. XV), es van produir grans alteracions
en l’església, els quatre minarets exteriors aixecats varen alterar l’eix longitudinal
de la planta i, també, es va transformar l’ornamentació interior, tapant-la durant un
temps per la prohibició musulmana de representar la figura humana.
Després de ser convertida en mesquita (s. XV), es van produir grans alteracions
en l’església, els quatre minarets exteriors aixecats varen alterar l’eix longitudinal
de la planta i, també, es va transformar l’ornamentació interior, tapant-la durant un
temps per la prohibició musulmana de representar la figura humana.
Interior de Santa Sofia
(532 – 537), Istanbul.
L’interior és molt lleuger amb
una decoració de mosaics, la
doble arcada i la tan aconseguida
il·luminació a base de moltes
finestres molt ben distribuïdes.
Hagia Sofia.
Interior
(532 – 537), Istanbul.
L’interior és molt lleuger amb
una decoració de mosaics, la
doble arcada i la tan aconseguida
il·luminació a base de moltes
finestres molt ben distribuïdes.
Hagia Sofia.
Interior
Perspectiva
axonomètrica
de Santa Sofia
(532 – 537)
Istanbul.
Basílica de Santa Sofia
La cúpula, gran
protagonista de
l’interior, s’aixeca
sobre petxines.
axonomètrica
de Santa Sofia
(532 – 537)
Istanbul.
Basílica de Santa Sofia
La cúpula, gran
protagonista de
l’interior, s’aixeca
sobre petxines.
Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul.
Cosa que permet l’obertura d’unes 40 finestres en la base de la cúpula, ja que
queda lliure de pesos, i que influeix enormement en la il·luminació de l’església;
lluminositat a la que contribueixen, també, les finestres laterals de colors, sense
oblidar la importància dels mosaics.
La cúpula està
construïda amb
maó i tots els
elements estan
col·locats
estratègicament
per aconseguir
una major
lleugeresa.
Cosa que permet l’obertura d’unes 40 finestres en la base de la cúpula, ja que
queda lliure de pesos, i que influeix enormement en la il·luminació de l’església;
lluminositat a la que contribueixen, també, les finestres laterals de colors, sense
oblidar la importància dels mosaics.
La cúpula està
construïda amb
maó i tots els
elements estan
col·locats
estratègicament
per aconseguir
una major
lleugeresa.
Exterior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul.
Basílica de Santa Sofia
L’exterior és molt sobri i es pot observar la incorporació dels turcs, els minarets.
Destaca el joc de volums esglaonats. Si l’interior és tot diàfan, una visió més
pesada ens ofereixen els contraforts exteriors que reben el pes dels arcs interns.
Basílica de Santa Sofia
L’exterior és molt sobri i es pot observar la incorporació dels turcs, els minarets.
Destaca el joc de volums esglaonats. Si l’interior és tot diàfan, una visió més
pesada ens ofereixen els contraforts exteriors que reben el pes dels arcs interns.
Exterior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul.
Basílica de Santa Sofia
Basílica de Santa Sofia
El sistema estructural de Santa Sofia és
audaç, però senzill. Es va aixecar sobre un
enorme rectangle, de 71 por 77 m ,
aproximadament, 225 per 240 peus bizantins.
Dins ell, quatre enormes pilars, disposats de
nord a sud, es van aixecar en els angles d’un
quadrat de 100 peus bizantins de costat. A 70
peus d’ample (31 cm) s’aixecaren quatre arcs
torals. Al dos costats nord i sud estan
embeguts en els murs laterals de la nau, i no
són molt perceptibles des de l‘interior, però
fortament remarcats a l’exterior per damunt
del sostre. Quatre petxines lliguen els arcs.
Sobre els vèrtex dels arcs, i de les quatre
petxines que els uneixen, s’erigeix la cúpula
principal, una immensa conxa gallonada por 40
nervis i 40 plements corbats. Està reforçada
a l’exterior mitjançant 40 nervadures corbes
col·locades en estrets intervals, que
emmarquen les finestres. El pilars nord i sud
sobresurten per damunt de les naus laterals i
serveixen de contrafort a les empentes
laterals dels arcs oriental i occidental i,
indirectament, de la cúpula major. (...)
Aquest nucli de precària estabilitat, format
per pilars, arcs, cúpules, semicúpules, voltes
de forn i petxines, constitueix el cor intern
de la composició de doble casquet. La cúpula
és un baldaquí, que s’aixeca lliure en l’espai,
independent de les unitats espacials
secundàries que l’envolten. Així les naus
laterals, o el nàrtex o les tribunes
intervenen poc, en conjunt, en el joc de
forces del nucli intern. (...)
Santa Sofia
de
Constantinoble
(532-537)
Antemi deTral·les
Isidor de Milet
Basílica de Santa Sofia
COMENTARI:
audaç, però senzill. Es va aixecar sobre un
enorme rectangle, de 71 por 77 m ,
aproximadament, 225 per 240 peus bizantins.
Dins ell, quatre enormes pilars, disposats de
nord a sud, es van aixecar en els angles d’un
quadrat de 100 peus bizantins de costat. A 70
peus d’ample (31 cm) s’aixecaren quatre arcs
torals. Al dos costats nord i sud estan
embeguts en els murs laterals de la nau, i no
són molt perceptibles des de l‘interior, però
fortament remarcats a l’exterior per damunt
del sostre. Quatre petxines lliguen els arcs.
Sobre els vèrtex dels arcs, i de les quatre
petxines que els uneixen, s’erigeix la cúpula
principal, una immensa conxa gallonada por 40
nervis i 40 plements corbats. Està reforçada
a l’exterior mitjançant 40 nervadures corbes
col·locades en estrets intervals, que
emmarquen les finestres. El pilars nord i sud
sobresurten per damunt de les naus laterals i
serveixen de contrafort a les empentes
laterals dels arcs oriental i occidental i,
indirectament, de la cúpula major. (...)
Aquest nucli de precària estabilitat, format
per pilars, arcs, cúpules, semicúpules, voltes
de forn i petxines, constitueix el cor intern
de la composició de doble casquet. La cúpula
és un baldaquí, que s’aixeca lliure en l’espai,
independent de les unitats espacials
secundàries que l’envolten. Així les naus
laterals, o el nàrtex o les tribunes
intervenen poc, en conjunt, en el joc de
forces del nucli intern. (...)
Santa Sofia
de
Constantinoble
(532-537)
Antemi deTral·les
Isidor de Milet
Basílica de Santa Sofia
COMENTARI:
Església de Sant Vital
Anar a índex…
Anar a índex…
Sant Vital de Ravenna
Vista aèria
Església de Sant Vital
Més típicament bizantina és la de Sant Vitale, a Ràvenna, de planta octogonal i,
igual que Sant Apol·linar el Nou i Sant Apol·linar in Classe, presenta una rica
ornamentació de mosaics en el seu interior.
Vista aèria
Església de Sant Vital
Més típicament bizantina és la de Sant Vitale, a Ràvenna, de planta octogonal i,
igual que Sant Apol·linar el Nou i Sant Apol·linar in Classe, presenta una rica
ornamentació de mosaics en el seu interior.
Planta i perspectiva axonomètrica
de Sant Vital (522 – 532), Ravenna.
Planta centralitzada de forma octogonal, amb un ambulatori cobert amb un
complicat arc d’aresta. En el centre, els pilars centrals sustenten la cúpula
central, a partir de la qual s’articulen nombroses exedres creant un ritme
dinàmic.
Església de Sant Vital
de Sant Vital (522 – 532), Ravenna.
Planta centralitzada de forma octogonal, amb un ambulatori cobert amb un
complicat arc d’aresta. En el centre, els pilars centrals sustenten la cúpula
central, a partir de la qual s’articulen nombroses exedres creant un ritme
dinàmic.
Església de Sant Vital
Sant Vital de Ravenna
Exterior i planta
Església de Sant Vital
Exterior i planta
Església de Sant Vital
San Vital. Planta. Parts
Deambulatori
Nàrtex
Pròtesi
Diacònicon
Absis
Torres
Exedres
Presbiteri
Cúpula
A l’entrada n’hi ha un nàrtex o pòrtic d’accés, que dóna lloc a dues capelles, des
d’on es pot accedir al matroneu.
Deambulatori
Nàrtex
Pròtesi
Diacònicon
Absis
Torres
Exedres
Presbiteri
Cúpula
A l’entrada n’hi ha un nàrtex o pòrtic d’accés, que dóna lloc a dues capelles, des
d’on es pot accedir al matroneu.
Presbiteri
Deambulatori
Gineceu o
Matroneu
Absis
San Vital. Interior i alçat
Gineceu o
Matroneu
Deambulatori
Gineceu o
Matroneu
Absis
San Vital. Interior i alçat
Gineceu o
Matroneu
San Vital. Planta. Eixos
Sant Vital de Ravenna
Planta
Tot i la centralització de la planta, es pot observar cert toc longitudinal degut a
l’existència del nàrtex transversal a l’entrada i el presbiteri de forma triangular
del fons.
Sant Vital de Ravenna
Planta
Tot i la centralització de la planta, es pot observar cert toc longitudinal degut a
l’existència del nàrtex transversal a l’entrada i el presbiteri de forma triangular
del fons.
San Vital de Ravenna (s.VI)
L’exterior és sobri, de maó vermell que
contrasta amb l’ostentació interior.
Exterior de Sant Vital (522 – 532), Ravenna.
L’exterior és sobri, de maó vermell que
contrasta amb l’ostentació interior.
Exterior de Sant Vital (522 – 532), Ravenna.
Exterior de Sant Vital
(522 – 532), Ravenna.
San Vital (s.VI)
(522 – 532), Ravenna.
San Vital (s.VI)
Interior de Sant
Vital (522 – 532),
Ravenna.
2
1
3
4
A l’interior és important la
cúpula, construïda amb
tubs de fang situats sobre
les trompes.
San Vital
Vital (522 – 532),
Ravenna.
2
1
3
4
A l’interior és important la
cúpula, construïda amb
tubs de fang situats sobre
les trompes.
San Vital
San Vital de Ravenna
Detall d’incurvació (conjunt d’arcs decoratius).
També cal donar importància a
l’alternança d’arcs. L’esveltesa dels
seus arcs, unit a l’absència
d’entaulament, confereix al conjunt
una gran verticalitat.
San Vital
Detall d’incurvació (conjunt d’arcs decoratius).
També cal donar importància a
l’alternança d’arcs. L’esveltesa dels
seus arcs, unit a l’absència
d’entaulament, confereix al conjunt
una gran verticalitat.
San Vital
Sant Vital de Ravenna.
Riquesa decorativa interior.
Cal afegir el sistema ornamental en
columnes i arcs amb decoració musivària.
San Vital de Ravenna (s.VI)
Riquesa decorativa interior.
Cal afegir el sistema ornamental en
columnes i arcs amb decoració musivària.
San Vital de Ravenna (s.VI)
Sant Vital de Ravenna
Interior: Miradors de la Tribuna i Absis.
San Vital de Ravenna (s.VI)
Interior: Miradors de la Tribuna i Absis.
San Vital de Ravenna (s.VI)
Sant Vital de Ravenna
Interior: Miradors de la Tribuna i Absis.
San Vital de Ravenna (s.VI)
Interior: Miradors de la Tribuna i Absis.
San Vital de Ravenna (s.VI)
Té una gran finestra a cada
costat, emmarcades cada una
de elles per arcs de mig punt,
a partir de llurs claus comença la
curvatura de la cúpula.
San Vital de Ravenna. Cúpula.
San Vital (s.VI)
costat, emmarcades cada una
de elles per arcs de mig punt,
a partir de llurs claus comença la
curvatura de la cúpula.
San Vital de Ravenna. Cúpula.
San Vital (s.VI)
San Vital.
Exterior
Exterior
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Un altre focus d’art bizantí del període va ser Ravenna, al nord d’Itàlia. De l’època
de Justinià són les esglésies de Sant Apollinare in Classe, i Sant Apollinare
Nuovo, totes dues de planta basilical, en les quals es deixa sentir la influència
paleocristiana.
Sant Vital de Ravenna. Justinià.
Opus tessellatum.
Sant Apollinare Nuovo. Sant Apollinare in Classe , en el Port
Anar a índex…
Un altre focus d’art bizantí del període va ser Ravenna, al nord d’Itàlia. De l’època
de Justinià són les esglésies de Sant Apollinare in Classe, i Sant Apollinare
Nuovo, totes dues de planta basilical, en les quals es deixa sentir la influència
paleocristiana.
Sant Vital de Ravenna. Justinià.
Opus tessellatum.
Sant Apollinare Nuovo. Sant Apollinare in Classe , en el Port
Anar a índex…
Exterior Basíliques Sant Apol·linar el Nou (esquerra) i Sant Apol·linar in Classe, en el port,
Ravenna (baix).
Planta Basilical. Tres naus, separades per
columnes amb capitells derivats del corinti,
però amb cimaci, amb una torre campanar
circular exempta. Exterior construït de maó.
I no tenen matroneu.
Amb dues amb musivària interior (NOU: conserva a la nau central, ha perdut els
del absis; IN CLASSE O en el PORT: Conserva els de l’absis, i ha perdut els de
nau central).
Ravenna (baix).
Planta Basilical. Tres naus, separades per
columnes amb capitells derivats del corinti,
però amb cimaci, amb una torre campanar
circular exempta. Exterior construït de maó.
I no tenen matroneu.
Amb dues amb musivària interior (NOU: conserva a la nau central, ha perdut els
del absis; IN CLASSE O en el PORT: Conserva els de l’absis, i ha perdut els de
nau central).
Sant Apol·linar
Nou. Planta
longitudinal.
Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
Anar a índex…
Sant Apol·linar el Nou: Conserva els mosaics de la nau central i ha perdut els de
l’ absis.
Nou. Planta
longitudinal.
Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
Anar a índex…
Sant Apol·linar el Nou: Conserva els mosaics de la nau central i ha perdut els de
l’ absis.
Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
Basílica Sant Apol·linar el Nou, Ravenna. Construïda en temps de Teodoric
(505), dedicada al culte religió arriana, i consagrada al culte catòlic el segle VI.
Crist separa les ovelles de les cabres.
Palau de Teodoric
(505), dedicada al culte religió arriana, i consagrada al culte catòlic el segle VI.
Crist separa les ovelles de les cabres.
Palau de Teodoric
Palau de Teodoric
Sant
Apol·linar
Nou
Sant
Apol·linar
Nou
Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
Sant Apol·linar in Classe, en el port: Ha perdut els mosaics de la nau central i
conserva els de l’ absis.
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
Anar a índex…
conserva els de l’ absis.
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
Anar a índex…
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
Interior de Sant Apol·linar in Classe (549). Ravenna. Itàlia. Absis.
Interior de Sant Apol·linar in Classe (549). Ravenna. Itàlia. Absis.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Diversos esdeveniments afecten el seu desenvolupament. Els més notables són:
A) El moviment iconoclàstic (s. VIII). I, B) La ruptura entre l'església d‘Orient i d’Occident
(1054, s. XI). Durant aquest període es va prohibir l’exhibició i reproducció d’imatges,
probablement per influència de les religions musulmana i jueva, que s’oposaven a la
iconolatria. Arran d’aquests fets, la figura humana en l‘Imperi bizantí va ser fortament vetada a
causa de què part de l'església d‘Orient es va oposar a qualsevol representació d'escenes o
personatges sagrats. Aquesta postura va portar al començament de la iconoclàstia o crisi
iconoclasta (726-842). Així, l'any 726, l'emperador Lleó III va ordenar la destrucció per tot
l'imperi no només de les icones, sinó de totes les representacions religioses on aparegués la
figura humana. És el moment en què les imatges o “ICONES” SÓN TRENCADES en gran
nombre, perquè una part del clergat s’indigna en veure que els fidel “adoren imatges”, mentre
l'altra part considera indispensables les representacions per a l'educació religiosa del poble.
ICONES
Diversos esdeveniments afecten el seu desenvolupament. Els més notables són:
A) El moviment iconoclàstic (s. VIII). I, B) La ruptura entre l'església d‘Orient i d’Occident
(1054, s. XI). Durant aquest període es va prohibir l’exhibició i reproducció d’imatges,
probablement per influència de les religions musulmana i jueva, que s’oposaven a la
iconolatria. Arran d’aquests fets, la figura humana en l‘Imperi bizantí va ser fortament vetada a
causa de què part de l'església d‘Orient es va oposar a qualsevol representació d'escenes o
personatges sagrats. Aquesta postura va portar al començament de la iconoclàstia o crisi
iconoclasta (726-842). Així, l'any 726, l'emperador Lleó III va ordenar la destrucció per tot
l'imperi no només de les icones, sinó de totes les representacions religioses on aparegués la
figura humana. És el moment en què les imatges o “ICONES” SÓN TRENCADES en gran
nombre, perquè una part del clergat s’indigna en veure que els fidel “adoren imatges”, mentre
l'altra part considera indispensables les representacions per a l'educació religiosa del poble.
ICONES
Sant Marc de Venècia. Interior.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
Anar a índex…
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
Anar a índex…
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Únicament el territori bizantí d'Itàlia es va resistir a la norma iconoclasta.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Únicament el territori bizantí d'Itàlia es va resistir a la norma iconoclasta.
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Malgrat el moviment
ICONOCLASTA, en aquesta
segona etapa es produeix un
renaixement de l’art bizantí
després d’un segle i mig
d’escassa activitat artística.
En aquest moment, l’arquitectura
monumental (que es manifesta en
les esglésies, amb uns esplèndids
mosaics) experimenta algunes
novetats com la definitiva
tipologia d’església de creu
grega amb pòrtic i coberta amb
diverses cúpules, generalment
sobre tambor per a donar-los
més esveltesa.
Sant Marc de Venècia (1063, consagrada en 1073).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Malgrat el moviment
ICONOCLASTA, en aquesta
segona etapa es produeix un
renaixement de l’art bizantí
després d’un segle i mig
d’escassa activitat artística.
En aquest moment, l’arquitectura
monumental (que es manifesta en
les esglésies, amb uns esplèndids
mosaics) experimenta algunes
novetats com la definitiva
tipologia d’església de creu
grega amb pòrtic i coberta amb
diverses cúpules, generalment
sobre tambor per a donar-los
més esveltesa.
Sant Marc de Venècia (1063, consagrada en 1073).
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Sant Marc de Venècia
(consagrada en 1073).
El desig d’aconseguir espais més diàfans va fer que se substituís el pilar per la
columna.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Sant Marc de Venècia
(consagrada en 1073).
El desig d’aconseguir espais més diàfans va fer que se substituís el pilar per la
columna.
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073).
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073).
Així mateix, l’exterior
dels edificis, fins
aleshores desatès, va
adquirir importància i
va desaparèixer la
seva antiga austeritat
gràcies a la utilització
alternada de maons i
pedres acolorides i a
la decoració a base de
meandres i puntes de
serra.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073).
Així mateix, l’exterior
dels edificis, fins
aleshores desatès, va
adquirir importància i
va desaparèixer la
seva antiga austeritat
gràcies a la utilització
alternada de maons i
pedres acolorides i a
la decoració a base de
meandres i puntes de
serra.
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
A Venècia es va construir, l’any 1063, la basílica de Sant Marc, de planta de creu
grega i coberta amb cinc cúpules sobre tambor, una en el creuer i les altres en
cadascun dels braços del temple.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
A Venècia es va construir, l’any 1063, la basílica de Sant Marc, de planta de creu
grega i coberta amb cinc cúpules sobre tambor, una en el creuer i les altres en
cadascun dels braços del temple.
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073).
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Església està mal conservada a causa
de les nombroses inundacions.
L’interior està recobert amb mosaics
de fons daurats, fets en vàries
èpoques.
Els tetrarques en un
cantó de la Basílica de
Sant Marc de Venècia
(1063, consagrada en
1073).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Església està mal conservada a causa
de les nombroses inundacions.
L’interior està recobert amb mosaics
de fons daurats, fets en vàries
èpoques.
Els tetrarques en un
cantó de la Basílica de
Sant Marc de Venècia
(1063, consagrada en
1073).
Basílica de Sant Marc, Venècia (s. XI).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI).
Aquesta darrera etapa finalitza amb la conquesta turca de Constantinoble el
1453. No es produeixen novetats arquitectòniques importants i prevalen les
característiques de l’etapa precedent. El revestiment de l’exterior amb maó, que
s’accentua en aquest període, recorda l’arquitectura mudèjar hispànica. A nivell
polític, és una etapa de decadència.
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
Santa Sofia de Kiev
1453. No es produeixen novetats arquitectòniques importants i prevalen les
característiques de l’etapa precedent. El revestiment de l’exterior amb maó, que
s’accentua en aquest període, recorda l’arquitectura mudèjar hispànica. A nivell
polític, és una etapa de decadència.
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
Santa Sofia de Kiev
També fou habitual les basíliques amb una profusa decoració exterior i la
multiplicitat de cúpules sobre tambor i de tipus bulbós.
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
Santa Sofia
de Novgorod
multiplicitat de cúpules sobre tambor i de tipus bulbós.
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
Santa Sofia
de Novgorod
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
Santa Sofia de Novgorod
Santa Sofia de Novgorod
Catedral de San Basili. Moscou (s. XVI)
A països que no foren envaïts pels turcs, l’art bizantí es va continuar manifestant
uns quants segles més tard. És el cas de l’església de Sant Basili (s. XVI), a
Moscou, també amb les típiques cúpules bulboses.
A països que no foren envaïts pels turcs, l’art bizantí es va continuar manifestant
uns quants segles més tard. És el cas de l’església de Sant Basili (s. XVI), a
Moscou, també amb les típiques cúpules bulboses.
Església de Santa Sofia de Kiev
Són esglésies estretes i elevades, tendència que culminarà en les esglésies
russes, que es cobriran amb cúpules bulboses i daurades amb un tambor fals.
Anar a índex…
Són esglésies estretes i elevades, tendència que culminarà en les esglésies
russes, que es cobriran amb cúpules bulboses i daurades amb un tambor fals.
Anar a índex…
Església Catedral de San Basili (s. XVI)
Anar a índex…
Anar a índex…
O Catedral de la Intercessió de la Verge al Monticle (1555-1561), situada en l’extrem
sud-est de Plaça Roja just davant de la Torre Spasskaya del Kremlin, Moscou.
Església Catedral de San Basili (s. XVI)
sud-est de Plaça Roja just davant de la Torre Spasskaya del Kremlin, Moscou.
Església Catedral de San Basili (s. XVI)
Mundialment famosa per les
seves característiques cúpules
en forma de bulb.
Ordenada construir pel tsar
Ivan el Terrible. El 1588 el tsar
Fiodor Ivanovich va ordenar
que s’agregués una nova
capella al costat est de la
construcció, sobre la tomba de
Sant Basili el Beneït, sant pel
qual es va començar a
anomenar popularment la
catedral.
seves característiques cúpules
en forma de bulb.
Ordenada construir pel tsar
Ivan el Terrible. El 1588 el tsar
Fiodor Ivanovich va ordenar
que s’agregués una nova
capella al costat est de la
construcció, sobre la tomba de
Sant Basili el Beneït, sant pel
qual es va començar a
anomenar popularment la
catedral.
2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura
Característiques generals.
Quan el moviment iconoclasta s'apaivaga, la pintura bizantina adopta regles
de representació fixes, i decorant l’interior del temple, es manifesta en diverses
tipologies, entre les quals destaquen la pintura mural, els mosaics i les icones
portàtils de fusta. Les superfícies s’acostumaven a cobrir a base de figures
planes, sense perspectiva ni volum, disposades simètricament sobre un fons
daurat.
Santa Sofia de Kiev
Pantocràtor
Sant Apol·linar el Nou
Desfilada de màrtirs
Icona Galaktrophousa
(Verge alletant a Jesús)
Anar a índex…
Anar a índex…
Característiques generals.
Quan el moviment iconoclasta s'apaivaga, la pintura bizantina adopta regles
de representació fixes, i decorant l’interior del temple, es manifesta en diverses
tipologies, entre les quals destaquen la pintura mural, els mosaics i les icones
portàtils de fusta. Les superfícies s’acostumaven a cobrir a base de figures
planes, sense perspectiva ni volum, disposades simètricament sobre un fons
daurat.
Santa Sofia de Kiev
Pantocràtor
Sant Apol·linar el Nou
Desfilada de màrtirs
Icona Galaktrophousa
(Verge alletant a Jesús)
Anar a índex…
Anar a índex…
2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura
Una de les pintures bizantines més
admirades. Es creu que aquesta obra
reflexa la influència italiana, que va ser
manifesta en el món bizantí, durant
aquesta època.
La Verge i el Nen (finals del segle XIII).
National Gallery of Art, Washington)
Una de les pintures bizantines més
admirades. Es creu que aquesta obra
reflexa la influència italiana, que va ser
manifesta en el món bizantí, durant
aquesta època.
La Verge i el Nen (finals del segle XIII).
National Gallery of Art, Washington)
Absis Sant Vital de Ravenna. Disposició en alt.
Zona baix
sòcol marbres
(món terrenal)
Zona enmig
(zona de trànsit)
Zona superior
(zona celestial)
2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura
La pintura mural. La pintura mural
bizantina respon a un llenguatge
simbòlic caracteritzat pel caràcter
abstracte de les formes. Cada
escena té el seu emplaçament
específic dins l’església. Així, la zona
més alta del temple, que simbolitza
el cel, l’ocupen les representacions
més sagrades: Crist, l’Ascensió o
la vinguda de l’Esperit Sant, situats
normalment a la cúpula, i la Mare
de Déu, a l’ absis. Les voltes,
trompes i parts superiors de les
parets simbolitzen Terra Santa i s’hi
representen escenes de la vida de
Crist o la mort de Maria.
La tercera zona, formada per nínxols, arcades i pilars, representa el poder de la
fe de l’església i és l’espai reservat als sants. El simbolisme de les primeres
etapes és substituït per una forta expressivitat narrativa i bellesa formal.
Anar a índex…
Zona baix
sòcol marbres
(món terrenal)
Zona enmig
(zona de trànsit)
Zona superior
(zona celestial)
2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura
La pintura mural. La pintura mural
bizantina respon a un llenguatge
simbòlic caracteritzat pel caràcter
abstracte de les formes. Cada
escena té el seu emplaçament
específic dins l’església. Així, la zona
més alta del temple, que simbolitza
el cel, l’ocupen les representacions
més sagrades: Crist, l’Ascensió o
la vinguda de l’Esperit Sant, situats
normalment a la cúpula, i la Mare
de Déu, a l’ absis. Les voltes,
trompes i parts superiors de les
parets simbolitzen Terra Santa i s’hi
representen escenes de la vida de
Crist o la mort de Maria.
La tercera zona, formada per nínxols, arcades i pilars, representa el poder de la
fe de l’església i és l’espai reservat als sants. El simbolisme de les primeres
etapes és substituït per una forta expressivitat narrativa i bellesa formal.
Anar a índex…
2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura
Sant Vital de Ravenna
Icona Crist Cosmocràtor
La pintura mural.
Però, la pintura mural va tenir molt poca
importància, donat que la decoració es
realitzava a base de mosaics. Tan sols es
va començar a utilitzar quan no es podien
permetre la tècnica del mosaic. Les
manifestacions pictòriques murals més
antigues daten del segle XI. Altre tipus de
pintura que va destacar són les miniatures i
les icones.
Sant Vital de Ravenna
Icona Crist Cosmocràtor
La pintura mural.
Però, la pintura mural va tenir molt poca
importància, donat que la decoració es
realitzava a base de mosaics. Tan sols es
va començar a utilitzar quan no es podien
permetre la tècnica del mosaic. Les
manifestacions pictòriques murals més
antigues daten del segle XI. Altre tipus de
pintura que va destacar són les miniatures i
les icones.
2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura
Les icones.
Són pintures sobre taula de creació pròpiament bizantines, de caràcter
exclusivament religiós (pintades a l'encàustica amb tinta vermella). Apareixen
devers el segle IV i, en un principi, se representaven imatges de sants, encara
que, posteriorment, es preferirà la representació de la Mare de Déu (de vegades
acompanyada amb el Nen) o la vida de Jesús Crist. A partir del segle XIII
s’iniciarà el costum de revestir les figures amb làmines de metall, deixant
solament al descobert la cara i els pius. Tot i que les icones començaren en
Bizanci, és en Rússia on aconseguiran un major desenvolupament.
Verge Nikopeia
(victoriosa)
Icona Verge Orant
(braços en pregària)
Verge orant
Anar a índex…
Les icones.
Són pintures sobre taula de creació pròpiament bizantines, de caràcter
exclusivament religiós (pintades a l'encàustica amb tinta vermella). Apareixen
devers el segle IV i, en un principi, se representaven imatges de sants, encara
que, posteriorment, es preferirà la representació de la Mare de Déu (de vegades
acompanyada amb el Nen) o la vida de Jesús Crist. A partir del segle XIII
s’iniciarà el costum de revestir les figures amb làmines de metall, deixant
solament al descobert la cara i els pius. Tot i que les icones començaren en
Bizanci, és en Rússia on aconseguiran un major desenvolupament.
Verge Nikopeia
(victoriosa)
Icona Verge Orant
(braços en pregària)
Verge orant
Anar a índex…
2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura
Les miniatures es realitzaven decorant textos de llibres del Nou o Antic
Testament, il·lustrant, de vegades, pas a pas, els fets narrats. Durant la revolució
iconoclasta es representen temes abstractes i sense figures. Després són molt
freqüents els “octateucos” (vuit primers llibres del NT) i els salteris (libres de
Salms). Hi havia distints tipus de miniatures segons les possibilitats econòmiques
del públic a qui van dirigides: una pàgina, tan sols els marges …
Exaltació de
David
(salteri
bizantí).
Anar a índex…
Les miniatures es realitzaven decorant textos de llibres del Nou o Antic
Testament, il·lustrant, de vegades, pas a pas, els fets narrats. Durant la revolució
iconoclasta es representen temes abstractes i sense figures. Després són molt
freqüents els “octateucos” (vuit primers llibres del NT) i els salteris (libres de
Salms). Hi havia distints tipus de miniatures segons les possibilitats econòmiques
del públic a qui van dirigides: una pàgina, tan sols els marges …
Exaltació de
David
(salteri
bizantí).
Anar a índex…
Miniatura del segle XII, representa l’Església dels
Sants Apòstols de Constantinoble.
2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura
Sants Apòstols de Constantinoble.
2.1. Arts plàstiques: Pintura i escultura
Beat de Liébana.
L’arca de Noé. Gènesi
VI, 14 ss.
Beat de Liébana. El Senyor
i els 24 ancians.
Apocalipsi, V, 8.
Miniatures preromàniques:
Il·lustracions dels llibres dels beats
(comentaris Apocalipsi), o de la Bíblia i
dels Codis.
L’arca de Noé. Gènesi
VI, 14 ss.
Beat de Liébana. El Senyor
i els 24 ancians.
Apocalipsi, V, 8.
Miniatures preromàniques:
Il·lustracions dels llibres dels beats
(comentaris Apocalipsi), o de la Bíblia i
dels Codis.
Beato de Liébana. El
Senyor, Alfa i
Omega,...
Apocalipsi,1-8.
Beato de Liébana. Joan no
adora a l’àngel, sinó al seu
Déu. Apocalipse, XXII, 8.
Personatges ocults baix àmplies
vestimentes, s’allunyen del naturalisme
clàssic. El fons es sol dividir en diverses
franges.
Senyor, Alfa i
Omega,...
Apocalipsi,1-8.
Beato de Liébana. Joan no
adora a l’àngel, sinó al seu
Déu. Apocalipse, XXII, 8.
Personatges ocults baix àmplies
vestimentes, s’allunyen del naturalisme
clàssic. El fons es sol dividir en diverses
franges.
Miniatures del Beat de LiébanaMiniatures del Beat de Liébana
Pàgina d’un antic Salteri (Salm 1).
Títol original םיִליִהּת (hebreu)
Sèrie Llibres sapiencials
Precedit per Lilbre de Job
Seguit per Proverbis
Aquesta miniatura no és
Bizantina, però seguiren
aquesta tècnica de
Miniatures
Títol original םיִליִהּת (hebreu)
Sèrie Llibres sapiencials
Precedit per Lilbre de Job
Seguit per Proverbis
Aquesta miniatura no és
Bizantina, però seguiren
aquesta tècnica de
Miniatures
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
El mosaic bizantí.
El gust pels colors vius es reflecteix en els mosaics que decoren l’interior dels
temples, i mitjançant els quals s’aconsegueixen magnífics efectes de
lluminositat. Els mosaics bizantins, abundants i exuberants de llum i color,
exerceixen funcions didàctiques i sobretot simbòliques.
Crist Pantocràtor
El més famós dels mosaics bizantins (s. XII) de
l’Església de la Divina Saviesa (Sagrada Sabiduría, o
Hagia Sofia), conservat en Istanbul (antiga
Constantinoble).
Anar a índex…
El mosaic bizantí.
El gust pels colors vius es reflecteix en els mosaics que decoren l’interior dels
temples, i mitjançant els quals s’aconsegueixen magnífics efectes de
lluminositat. Els mosaics bizantins, abundants i exuberants de llum i color,
exerceixen funcions didàctiques i sobretot simbòliques.
Crist Pantocràtor
El més famós dels mosaics bizantins (s. XII) de
l’Església de la Divina Saviesa (Sagrada Sabiduría, o
Hagia Sofia), conservat en Istanbul (antiga
Constantinoble).
Anar a índex…
Característiques
Utilitzats com decoració de les esglésies (murs i cúpules) fins el segle XI,
quan són substituïts per pintures.
Influència dels paleocristians tant en temes com en funcions.
Cromatisme brillant.
Figures humanes, rigidesa, espiritualitat, àmplies vestimentes, a la vista
sols rostres, mans i peus. Rostres de desconeguts, tots igual i sense variació, o
bé, molt coneguts. Ulls enormes, indiquen espiritualitat.
Disposició frontal figures, omplint tota la superfície. No interès per
composició, ni profunditat, els personatges es juxtaposen. De vegades l’ús
d’elements arquitectònics o de la natura, intent de crear sensació d’espai.
No interessa la realitat, sols es vol donar un valor simbòlic.
Fons daurat, mitjançant aplicacions de làmines molt fines d’or, i
simbolisme rígid altres colors (porpra dels emperadors i del Crist ressuscitat,
per exemple).
Opus tesselatum (com tardoromà, pedres i vidres de color).
Sants i àngels formen processons ordenades, mateixa distància entre ells.
Mosaics més importants: època Justiniana, a Ravenna, moment de màxima
esplendor d’aquesta tècnica decorativa (s VI).
MOSAIC BIZANTÍ Anar a índex…
Utilitzats com decoració de les esglésies (murs i cúpules) fins el segle XI,
quan són substituïts per pintures.
Influència dels paleocristians tant en temes com en funcions.
Cromatisme brillant.
Figures humanes, rigidesa, espiritualitat, àmplies vestimentes, a la vista
sols rostres, mans i peus. Rostres de desconeguts, tots igual i sense variació, o
bé, molt coneguts. Ulls enormes, indiquen espiritualitat.
Disposició frontal figures, omplint tota la superfície. No interès per
composició, ni profunditat, els personatges es juxtaposen. De vegades l’ús
d’elements arquitectònics o de la natura, intent de crear sensació d’espai.
No interessa la realitat, sols es vol donar un valor simbòlic.
Fons daurat, mitjançant aplicacions de làmines molt fines d’or, i
simbolisme rígid altres colors (porpra dels emperadors i del Crist ressuscitat,
per exemple).
Opus tesselatum (com tardoromà, pedres i vidres de color).
Sants i àngels formen processons ordenades, mateixa distància entre ells.
Mosaics més importants: època Justiniana, a Ravenna, moment de màxima
esplendor d’aquesta tècnica decorativa (s VI).
MOSAIC BIZANTÍ Anar a índex…
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
El mosaic bizantí.
Durant la primera Edat d’Or, aquesta tècnica va assolir un gran desenvolupament, tal com
demostren els mosaics de San Vital de Ravenna, realitzats cap a l’any 547 i en els quals
apareixen diverses escenes bíbliques i cortesanes, com les de Justinià i la seva esposa
Teodora acompanyats pels seguicis respectius, amb figures planes de marcada
frontalitat. També a Ravenna es van decorar amb mosaics en el segle VI les esglésies de
Sant Apollinare Nouvo i Sant Apollinare in Classe.
Sant Vital de Ravenna. Justinià.
Opus tessellatum.
Sant Apollinare Nuovo. Sant Apollinare in Classe , en el Port
Anar a índex…
El mosaic bizantí.
Durant la primera Edat d’Or, aquesta tècnica va assolir un gran desenvolupament, tal com
demostren els mosaics de San Vital de Ravenna, realitzats cap a l’any 547 i en els quals
apareixen diverses escenes bíbliques i cortesanes, com les de Justinià i la seva esposa
Teodora acompanyats pels seguicis respectius, amb figures planes de marcada
frontalitat. També a Ravenna es van decorar amb mosaics en el segle VI les esglésies de
Sant Apollinare Nouvo i Sant Apollinare in Classe.
Sant Vital de Ravenna. Justinià.
Opus tessellatum.
Sant Apollinare Nuovo. Sant Apollinare in Classe , en el Port
Anar a índex…
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
Sant Vital de Ravenna
Icona Crist Cosmocràtor
Mosaics de San Vital de Ravenna:
Destaquen els de l’ absis, on està
representat, en la volta, El Salvador a l’estil
occidental (jove i imberbe), assegut sobre el
globus celeste entre els àngels, i als dos
extrems Sant Vital, a qui Jesús lliura la
corona del martiri i, a l’altre, el bisbe
Maximilià, a qui havia manat edificar San
Vital i que sosté la maqueta.
Fons daurat i elements paisatgístics.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Anar a índex…
Sant Vital de Ravenna
Icona Crist Cosmocràtor
Mosaics de San Vital de Ravenna:
Destaquen els de l’ absis, on està
representat, en la volta, El Salvador a l’estil
occidental (jove i imberbe), assegut sobre el
globus celeste entre els àngels, i als dos
extrems Sant Vital, a qui Jesús lliura la
corona del martiri i, a l’altre, el bisbe
Maximilià, a qui havia manat edificar San
Vital i que sosté la maqueta.
Fons daurat i elements paisatgístics.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Anar a índex…
Absis Sant Vital de Ravenna. Disposició en alt.
Zona baix
sòcol marbres
(món terrenal)
Zona enmig
(zona de trànsit)
Zona superior
(zona celestial)
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
Mosaics de San Vital de
Ravenna:
En les parets laterals de
l’absis destaca el mosaic de
Justinià i el seu seguici,
que porten les ofrenes al
Salvador.
Tema molt estrany per a una
església, que denota el
sistema cesaropapista.
El mosaic de Teodora i el
seu seguici es troba situat
en front de l’anterior.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Zona baix
sòcol marbres
(món terrenal)
Zona enmig
(zona de trànsit)
Zona superior
(zona celestial)
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
Mosaics de San Vital de
Ravenna:
En les parets laterals de
l’absis destaca el mosaic de
Justinià i el seu seguici,
que porten les ofrenes al
Salvador.
Tema molt estrany per a una
església, que denota el
sistema cesaropapista.
El mosaic de Teodora i el
seu seguici es troba situat
en front de l’anterior.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
Sant Vital de Ravenna. Interior. Divisió en panells.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Sant Vital de Ravenna. Interior. Divisió en panells.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Mosaic Sant Vital de Ravenna. Justinià i el seu seguici (532). Opus tessellatum.
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Tan sols es por
reconèixer dos
retrats, el de
Justinià i el del
Bisbe; la resta de
personatges són
totalment iguals.
Justinià, en el
centre, amb
vestimentes de
color obscur i
amb una corona
que molt semblant
a la dels sants. Es
tracta de figures
totalment
tapades, de grans
ulls.
Anar a índex…
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Tan sols es por
reconèixer dos
retrats, el de
Justinià i el del
Bisbe; la resta de
personatges són
totalment iguals.
Justinià, en el
centre, amb
vestimentes de
color obscur i
amb una corona
que molt semblant
a la dels sants. Es
tracta de figures
totalment
tapades, de grans
ulls.
Anar a índex…
Mosaic Sant Vital de Ravenna. Justinià i el seu seguici (532). Opus tessellatum.
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Sense espai entre els personatges, fins i tot s’arriben a trepitjar amb el peus
representats en forma de V. A l’esquerra, l’exèrcit i a la dreta els representants
de l’església, que indica la supeditació de les dues a Justinià.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Sense espai entre els personatges, fins i tot s’arriben a trepitjar amb el peus
representats en forma de V. A l’esquerra, l’exèrcit i a la dreta els representants
de l’església, que indica la supeditació de les dues a Justinià.
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Monarquia bizantina
suport en exèrcit (general
Belisari) i l’església (bisbe
Maximià). Retrats de
Justinià i del bisbe, es
reconeix a Belisari per barba,
resta de rostres iguals.
Es realça Justinià
amb la capa obscura.
Situat en una paret lateral del
presbiteri,
en front del mosaic que representa a
la seva dona Teodora (a continuació).
Vestimentes àmplies
que dissimulen anatomies
(allò important és
l’essència, l’esperit).
Característiques generals
(en diapositives anteriors).
Figures tapades,
grans ulls, sense espai
entre ells, es trepitgen
amb els peus oberts en
forma V, amb sensació
d’ingravidesa.
Escut amb el Crismó
(símbol del Senyor),
emprat per Constantí
per vèncer en Pont
Milvi, 312, i adoptat com
símbol cristià imperial.
Mosaic Sant Vital de Ravenna. Justinià i el seu seguici (532). Opus tessellatum.
Aureola o “nimbo”
destinat a sants
perquè es considerava
el tretzè apòstol.
Justinià ofereix un
recipient d’ oro per la
recuperació de
Ravenna.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Monarquia bizantina
suport en exèrcit (general
Belisari) i l’església (bisbe
Maximià). Retrats de
Justinià i del bisbe, es
reconeix a Belisari per barba,
resta de rostres iguals.
Es realça Justinià
amb la capa obscura.
Situat en una paret lateral del
presbiteri,
en front del mosaic que representa a
la seva dona Teodora (a continuació).
Vestimentes àmplies
que dissimulen anatomies
(allò important és
l’essència, l’esperit).
Característiques generals
(en diapositives anteriors).
Figures tapades,
grans ulls, sense espai
entre ells, es trepitgen
amb els peus oberts en
forma V, amb sensació
d’ingravidesa.
Escut amb el Crismó
(símbol del Senyor),
emprat per Constantí
per vèncer en Pont
Milvi, 312, i adoptat com
símbol cristià imperial.
Mosaic Sant Vital de Ravenna. Justinià i el seu seguici (532). Opus tessellatum.
Aureola o “nimbo”
destinat a sants
perquè es considerava
el tretzè apòstol.
Justinià ofereix un
recipient d’ oro per la
recuperació de
Ravenna.
Tessel·les inclinades
en direcció a la
font de llum.
Colors brillants
harmònics o
contraposats.
Antinaturalisme
(hieratisme, simetria,etc.)
Cànon cap
3 mòduls nas
(Santíssima Trinitat).
1
2
3
Sant Vital de Ravenna. Justinià. Opus tessellatum.
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
en direcció a la
font de llum.
Colors brillants
harmònics o
contraposats.
Antinaturalisme
(hieratisme, simetria,etc.)
Cànon cap
3 mòduls nas
(Santíssima Trinitat).
1
2
3
Sant Vital de Ravenna. Justinià. Opus tessellatum.
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
Sant Vital de Ravenna.
Interior. Divisió en panells.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
El mosaic de Teodora i el seu seguici es troba situat en front de l’anterior.
Sant Vital de Ravenna.
Interior. Divisió en panells.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
El mosaic de Teodora i el seu seguici es troba situat en front de l’anterior.
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Mosaic Sant Vital de
Ravenna. Teodora i la seva
cort (532).
Presenta un cert interès per la profunditat mitjançant una sèrie d’elements arquitectònics,
encara que realment desproporcionats; l’element principal són els personatges, totalment
frontals per a indicar respecte i obligació. D’un color més viu, s’intenta representar la moda i
les joies. La porta, que es representa en el fons del mosaic és el punt de fuga.
Anar a índex…
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Mosaic Sant Vital de
Ravenna. Teodora i la seva
cort (532).
Presenta un cert interès per la profunditat mitjançant una sèrie d’elements arquitectònics,
encara que realment desproporcionats; l’element principal són els personatges, totalment
frontals per a indicar respecte i obligació. D’un color més viu, s’intenta representar la moda i
les joies. La porta, que es representa en el fons del mosaic és el punt de fuga.
Anar a índex…
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Mosaic Sant Vital de Ravenna. Teodora i la seva cort (532).
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Mosaic Sant Vital de Ravenna. Teodora i la seva cort (532).
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
Mosaic Sant Vital de Ravenna. Teodora i la seva cort (532).
Colors més vius
que mosaic de
Justinià.
Reflecteix joies,
moda, luxe.
Emmarcada per
columnes
corínties i frisos
de marcat caràcter
decoratiu.
Característiques generals: Importen els personatges,
frontals, indiques respecte i obligació.
Emperadriu Teodora sobresurt de la resta
del grup i està emmarcada per l’absis de
darrere, elements arquitectònics
desproporcionats, interès profunditat.
Porta del fons es el punt de fuga.
Elements
al·legòrics
(font de la
vida =
baptisme).
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
Mosaic Sant Vital de Ravenna. Teodora i la seva cort (532).
Colors més vius
que mosaic de
Justinià.
Reflecteix joies,
moda, luxe.
Emmarcada per
columnes
corínties i frisos
de marcat caràcter
decoratiu.
Característiques generals: Importen els personatges,
frontals, indiques respecte i obligació.
Emperadriu Teodora sobresurt de la resta
del grup i està emmarcada per l’absis de
darrere, elements arquitectònics
desproporcionats, interès profunditat.
Porta del fons es el punt de fuga.
Elements
al·legòrics
(font de la
vida =
baptisme).
2.1. Arts plàstiques: Mosaic
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Sant Vital de Ravenna.
Anell místic. Cúpula.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Sant Vital de Ravenna.
Anell místic. Cúpula.
Exterior Basíliques Sant Apol·linar el Nou (esquerra) i Sant Apol·linar in Classe, en el port,
Ravenna (baix).
Planta Basilical. Tres naus, separades per
columnes amb capitells derivats del corinti,
però amb cimaci, amb una torre campanar
circular exempta. Exterior construït de maó.
I no tenen matroneu.
Amb dues amb musivària interior (NOU: conserva a la nau central, ha perdut els
del absis; IN CLASSE O en el PORT: Conserva els de l’absis, i ha perdut els de
nau central).
Ravenna (baix).
Planta Basilical. Tres naus, separades per
columnes amb capitells derivats del corinti,
però amb cimaci, amb una torre campanar
circular exempta. Exterior construït de maó.
I no tenen matroneu.
Amb dues amb musivària interior (NOU: conserva a la nau central, ha perdut els
del absis; IN CLASSE O en el PORT: Conserva els de l’absis, i ha perdut els de
nau central).
Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
Sant Apol·linar el Nou: Conserva els mosaics de la nau central i ha perdut els de
l’ absis.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Anar a índex…
Sant Apol·linar el Nou: Conserva els mosaics de la nau central i ha perdut els de
l’ absis.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Anar a índex…
Basílica Sant Apol·linar el Nou, Ravenna. Construïda en temps de Teodoric
(505), dedicada al culte religió arriana, i consagrada al culte catòlic el segle VI.
Crist separa les ovelles de les cabres.
Palau de Teodoric
(505), dedicada al culte religió arriana, i consagrada al culte catòlic el segle VI.
Crist separa les ovelles de les cabres.
Palau de Teodoric
Palau de Teodoric
Sant
Apol·linar
Nou
Sant
Apol·linar
Nou
Mosaics de Sant Apol·linar el Nou: Sols conservat a
la nau central. Es pot dividir en tres zones. En la zona
inferior dues processons, a un costat de sants i a
l’altre de santes. Gran riquesa cromàtica. Varietat de
figures. Tots amb la mateixa actitud. Com si volguessin
deixar constància dels rituals eclesiàstics i els
cerimonials de palau. En el registre mitjà, entre
finestres, figures aïllades de sants i de profetes.
Sant Apol·linar el Nou.
Desfilada de sants.
la nau central. Es pot dividir en tres zones. En la zona
inferior dues processons, a un costat de sants i a
l’altre de santes. Gran riquesa cromàtica. Varietat de
figures. Tots amb la mateixa actitud. Com si volguessin
deixar constància dels rituals eclesiàstics i els
cerimonials de palau. En el registre mitjà, entre
finestres, figures aïllades de sants i de profetes.
Sant Apol·linar el Nou.
Desfilada de sants.
Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
Sant Apol·linar el Nou.
Desfilada de sants.
Mosaic de Sant Apol·linar el Nou:
En la part superior històries
religioses de mida menor. La
comitiva de santes segueix a
Teodora, que avança cap a la
Verge, entronitzada, precedida
per els tres Mags (encara no n’hi
havia el negre) la de sants segueix
a Justinià i avança cap al
Salvador.
Santes Teodora Verge Reis Mags.
Sants Justinià Salvador.
Desfilada de sants.
Mosaic de Sant Apol·linar el Nou:
En la part superior històries
religioses de mida menor. La
comitiva de santes segueix a
Teodora, que avança cap a la
Verge, entronitzada, precedida
per els tres Mags (encara no n’hi
havia el negre) la de sants segueix
a Justinià i avança cap al
Salvador.
Santes Teodora Verge Reis Mags.
Sants Justinià Salvador.
Sant Apol·linar el Nou. Desfilada de màrtirs.
Colors
irreals
(brillants). Cànon
estilitzat
(9 caps,
3 torsos).
Perspectiva
invertida
(cap a fora).
Contorns marcats. Fons daurats (infinit, cel).
Isocefalia.
Concepte de paisatges
(element repetit).
Luxe i
sumptuositat.
Escassetat
d’ombres i
clarobscurs.
Ritme, harmonia.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
Colors
irreals
(brillants). Cànon
estilitzat
(9 caps,
3 torsos).
Perspectiva
invertida
(cap a fora).
Contorns marcats. Fons daurats (infinit, cel).
Isocefalia.
Concepte de paisatges
(element repetit).
Luxe i
sumptuositat.
Escassetat
d’ombres i
clarobscurs.
Ritme, harmonia.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
Sant Apol·linar el Nou. Adoració dels Reis Mags.
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Sant Apol·linar Nou. Ravenna (VI).
Sant Apol·linar in Classe, en el port: Ha perdut els mosaics de la nau central i
conserva els de l’ absis.
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
Anar a índex…
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
conserva els de l’ absis.
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
Anar a índex…
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Interior de Sant Apol·linar in Classe (549). Ravenna. Itàlia. Planta logitudinal.
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
------------------Primera Edat d’Or: Època de Justinià (VI)---------------------
Absis de Sant Apol·linar in Classe.
Basílica italiana de Sant Apol·linar in Classe, situada en Classe, port històric de
Ravenna, a 5 quilòmetres del centre.
Construïda a principi segle VI, consagrada en 547 per l’arquebisbe Maximià i
dedicada a Sant Apol·linar, primer bisbe de Ravenna.
Sant Apol·linar
in Classe
Basílica italiana de Sant Apol·linar in Classe, situada en Classe, port històric de
Ravenna, a 5 quilòmetres del centre.
Construïda a principi segle VI, consagrada en 547 per l’arquebisbe Maximià i
dedicada a Sant Apol·linar, primer bisbe de Ravenna.
Sant Apol·linar
in Classe
Interior de Sant Apol·linar in Classe (549). Ravenna. Itàlia. Planta logitudinal.
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
Mosaics de Sant Apol·linar en el Port: Sols conservats a l’absis. A la volta, sobre
un fons de natura, es representa a Sant Apol·linar, guiant el ramat d’ovelles
(símbol de la cristiandat) cap a la Creu (símbol de Jesús), situada més a dalt.
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
un fons de natura, es representa a Sant Apol·linar, guiant el ramat d’ovelles
(símbol de la cristiandat) cap a la Creu (símbol de Jesús), situada més a dalt.
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
Mosaics de Sant Apol·linar en el Port: A la paret superior, apareix el Tetramorf
(lleó de Sant Marc, home de Sant Mateu, toro de Sant Lluc i àguila de Sant Joan),
tema que es repetirà contínuament en el romànic.
(lleó de Sant Marc, home de Sant Mateu, toro de Sant Lluc i àguila de Sant Joan),
tema que es repetirà contínuament en el romànic.
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
Mosaics de Sant
Apol·linar en el Port: A
sota, igual que en Sant
Apol·linar el Nou, hi ha
figures aïllades de
sants totalment frontals
i rígides, entre les
finestres.
Mosaics de Sant
Apol·linar en el Port: A
sota, igual que en Sant
Apol·linar el Nou, hi ha
figures aïllades de
sants totalment frontals
i rígides, entre les
finestres.
Sant Apol·linar in Classe. Ravenna (VI).
Interior de Sant Apol·linar in Classe (549). Ravenna. Itàlia. Absis.
Interior de Sant Apol·linar in Classe (549). Ravenna. Itàlia. Absis.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Després del període iconoclasta, en què van abundar els motius abstractes i
vegetals, a mitjan segle IX reapareix la figura humana, tal com s’aprecia en les
mosaics de Santa Sofia de Tessalònica del segle IX.
Després del període iconoclasta, en què van abundar els motius abstractes i
vegetals, a mitjan segle IX reapareix la figura humana, tal com s’aprecia en les
mosaics de Santa Sofia de Tessalònica del segle IX.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Les obres pictòriques adquireixen
en aquest període una gran
bellesa formal i harmonia
compositiva, que proporcionen a
l’obra un marcat naturalisme.
D’aquesta època destaquen a
Itàlia els rics mosaics de Sant
Marc de Venècia, en què s’empra
profusament el daurat, i els
mosaics paisatgístics de la
catedral de Cefalú a Sicília,
realitzats en el segle XII.
Basílica de Sant Marc de Venècia
(1063, consagrada en 1073). Interior.
Les obres pictòriques adquireixen
en aquest període una gran
bellesa formal i harmonia
compositiva, que proporcionen a
l’obra un marcat naturalisme.
D’aquesta època destaquen a
Itàlia els rics mosaics de Sant
Marc de Venècia, en què s’empra
profusament el daurat, i els
mosaics paisatgístics de la
catedral de Cefalú a Sicília,
realitzats en el segle XII.
Basílica de Sant Marc de Venècia
(1063, consagrada en 1073). Interior.
Mosaic del portal de Sant Alipio en la Basílica de Sant Marc (s. XIII). Venècia.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI). Anar a índex…
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Època Comenos (s. XI). Anar a índex…
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Mosaic de la catedral de Cefalú a Sicília , realitzats en el segle XII. Anar a índex…
Mosaic de la catedral de Cefalú a Sicília , realitzats en el segle XII. Anar a índex…
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Escultura. Té gran importància per què:
- Servirà de pont per què els models orientals arriben a occident.
- Conserva formes clàssiques.
- Iconografia.
En l’evolució de l’escultura bizantina trobem dues etapes (A i C) separades per la
revolució iconoclasta (B).
A) PRIMERA ETAPA : Es cultiva poc l’escultura
exempta. Rebuig a representar els éssers divins a la
mida natural o de gran mida per por a caure en la
idolatria. Es rebutja el nu. Abunden els relleus
petits realitzats sobre materials nobles. Destaquen
els díptics consulars que commemoren algun
succés important en la vida de qui els encarrega.
Solen representar al cònsol en el moment de
donar l’’inici o el punt de partida a les festes a
les que convida al poble i que apareixen
representades en relleus menors. Era costum
regalar aquestos petits gravats a amics o familiars.
Anar a índex…
Escultura. Té gran importància per què:
- Servirà de pont per què els models orientals arriben a occident.
- Conserva formes clàssiques.
- Iconografia.
En l’evolució de l’escultura bizantina trobem dues etapes (A i C) separades per la
revolució iconoclasta (B).
A) PRIMERA ETAPA : Es cultiva poc l’escultura
exempta. Rebuig a representar els éssers divins a la
mida natural o de gran mida per por a caure en la
idolatria. Es rebutja el nu. Abunden els relleus
petits realitzats sobre materials nobles. Destaquen
els díptics consulars que commemoren algun
succés important en la vida de qui els encarrega.
Solen representar al cònsol en el moment de
donar l’’inici o el punt de partida a les festes a
les que convida al poble i que apareixen
representades en relleus menors. Era costum
regalar aquestos petits gravats a amics o familiars.
Anar a índex…
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
Destaquen els díptics consulars que commemoren algun succés important en la vida de qui els
encarrega.
Destaquen els díptics consulars que commemoren algun succés important en la vida de qui els
encarrega.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
A) PRIMERA ETAPA.
Escultura. Càtedra de
Maximiliano (cadira
portàtil) coberta
pràcticament de relleus.
Els de major mida estan
en la part frontal del seient
amb figures de sant Joan
Evangelista, sant Joan
Baptista i Jesús entre
ells; a més n’hi ha una
barreja de decoració
menor de tipus animal i
vegetal.
A) PRIMERA ETAPA.
Escultura. Càtedra de
Maximiliano (cadira
portàtil) coberta
pràcticament de relleus.
Els de major mida estan
en la part frontal del seient
amb figures de sant Joan
Evangelista, sant Joan
Baptista i Jesús entre
ells; a més n’hi ha una
barreja de decoració
menor de tipus animal i
vegetal.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
A) PRIMERA ETAPA. Escultura. Tetrarques
de Venècia: Escultura situada en la plaça de
Sant Marc, relleu molt més alt, quasi
d’embalum rodó. Fet en pòrfir vermell. Té
cares tosques i els plecs de les vestimentes
plans i verticals.
Els tetrarques en un cantó de la Basílica de Sant
Marc de Venècia (1063, consagrada en 1073).
A) PRIMERA ETAPA. Escultura. Tetrarques
de Venècia: Escultura situada en la plaça de
Sant Marc, relleu molt més alt, quasi
d’embalum rodó. Fet en pòrfir vermell. Té
cares tosques i els plecs de les vestimentes
plans i verticals.
Els tetrarques en un cantó de la Basílica de Sant
Marc de Venècia (1063, consagrada en 1073).
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
B) SEGONA ETAPA. Escultura.
Revolució iconoclasta: Degut
principalment a dues causes, una
religiosa per a salvaguardar la
puresa de la fe i evitar la idolatria, i
l’altra política donada l’enorme
influència de l’Església sobre el
poble, l’emperador Lleó III, l’any
726, va decidir suprimir les
imatges per a què, amb un menor
contacte amb les imatges, es reduís
aquesta influència i la idolatria.
B) SEGONA ETAPA. Escultura.
Revolució iconoclasta: Degut
principalment a dues causes, una
religiosa per a salvaguardar la
puresa de la fe i evitar la idolatria, i
l’altra política donada l’enorme
influència de l’Església sobre el
poble, l’emperador Lleó III, l’any
726, va decidir suprimir les
imatges per a què, amb un menor
contacte amb les imatges, es reduís
aquesta influència i la idolatria.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
C) TERCERA ETAPA. Escultura. Després l’emperadriu torna a permetre la
representació figurativa. Apareixen temes que després es repetiran. Les imatges
són més espiritualitzades, ja que els artistes no temen ser acusats d’idolatria. Es
representa sobre tot a Jesús i a la Verge.
Manifestacions de la Verge
Verge Theotokos: de front, entronitzada, amb el Nen en els seus genolls (romànic).
Verge Hodigitria: de peu, sosté el Nen amb un braç (gòtic).
Verge Blanquernitisa: orant, amb els braços alts, i amb un medalló en el ventre,
que representa la imatge de Jesús.
Verge Glycofilousa: acariciant al seu fill.
Verge Galaktrofousa: donant el pit o alletant el seu fill.
Manifestaciones de Jesús: Se’l representa a l’estil oriental (home madur, barbat,
beneint amb la mà dreta i, en ocasions, sosté un llibre amb l’esquerra).
Deesis: Jesús apareix entre la Verge i sant Joan.
Dodekaorton: representa les dotze festes principals de l’any litúrgic ortodox.
Anàstasis: representa la baixada de Jesús del Limbe.
Hetimasia: representa el tron de Jesús buit en la seva espera abans del Judici Final.
Anar a índex…
C) TERCERA ETAPA. Escultura. Després l’emperadriu torna a permetre la
representació figurativa. Apareixen temes que després es repetiran. Les imatges
són més espiritualitzades, ja que els artistes no temen ser acusats d’idolatria. Es
representa sobre tot a Jesús i a la Verge.
Manifestacions de la Verge
Verge Theotokos: de front, entronitzada, amb el Nen en els seus genolls (romànic).
Verge Hodigitria: de peu, sosté el Nen amb un braç (gòtic).
Verge Blanquernitisa: orant, amb els braços alts, i amb un medalló en el ventre,
que representa la imatge de Jesús.
Verge Glycofilousa: acariciant al seu fill.
Verge Galaktrofousa: donant el pit o alletant el seu fill.
Manifestaciones de Jesús: Se’l representa a l’estil oriental (home madur, barbat,
beneint amb la mà dreta i, en ocasions, sosté un llibre amb l’esquerra).
Deesis: Jesús apareix entre la Verge i sant Joan.
Dodekaorton: representa les dotze festes principals de l’any litúrgic ortodox.
Anàstasis: representa la baixada de Jesús del Limbe.
Hetimasia: representa el tron de Jesús buit en la seva espera abans del Judici Final.
Anar a índex…
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
ICONES
Monestir Òsios Lucas.
Icona Verge THEOTOKOS.
(mare de front i asseguda,
entronitzada amb el Nen als genolls,
romànic).
Icona HODIGITRIA (gòtic).
(conductora o la que mostra el camí, de peu sosté el nen
amb un braç).
ICONES
Monestir Òsios Lucas.
Icona Verge THEOTOKOS.
(mare de front i asseguda,
entronitzada amb el Nen als genolls,
romànic).
Icona HODIGITRIA (gòtic).
(conductora o la que mostra el camí, de peu sosté el nen
amb un braç).
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
ICONES
Icona HOGIDITRIA (gòtic).
Emperador Joan II Comeno i emperadriu Irene.
(conductora o la que mostra el camí, de peu sosté el nen amb un braç).
ICONES
Icona HOGIDITRIA (gòtic).
Emperador Joan II Comeno i emperadriu Irene.
(conductora o la que mostra el camí, de peu sosté el nen amb un braç).
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
ICONES
Icona BLANQUERNITISA.
Verge Orant, amb els braços alts, en pregària, i amb un
medalló en el ventre, que representa la imatge de Jesús.
ICONES
Icona BLANQUERNITISA.
Verge Orant, amb els braços alts, en pregària, i amb un
medalló en el ventre, que representa la imatge de Jesús.
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
ICONES
Icona GALAKTROPHOUSA.
Verge alletant a Jesús.
Verge NIKOPEIA
(victoriosa).
ICONES
Icona GALAKTROPHOUSA.
Verge alletant a Jesús.
Verge NIKOPEIA
(victoriosa).
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
ICONES
Verge amb sacerdots.
ICONES
Verge amb sacerdots.
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
ICONES
Dormició de la Verge.
ICONES
Dormició de la Verge.
------------------Segona Edat d’Or (mitjans segle IX al segle XII)---------------------
C) TERCERA ETAPA. Escultura. Després l’emperadriu torna a permetre la
representació figurativa. Apareixen temes que després es repetiran. Les imatges
són més espiritualitzades, ja que els artistes no temen ser acusats d’idolatria. Es
representa sobre tot a Jesús i a la Verge.
Manifestacions de la Verge
Verge Theotokos: de front, entronitzada, amb el Nen en els seus genolls (romànic).
Verge Hodigitria: de peu, sosté el Nen amb un braç (gòtic).
Verge Blanquernitisa: orant, amb els braços alts, i amb un medalló en el ventre,
que representa la imatge de Jesús.
Verge Glycofilousa: acariciant al seu fill.
Verge Galaktrofousa: donant el pit o alletant el seu fill.
Manifestaciones de Jesús: Se’l representa a l’estil oriental (home madur, barbat,
beneint amb la mà dreta i, en ocasions, sosté un llibre amb l’esquerra).
Dèisis: Jesús apareix entre la Verge i sant Joan.
Dodekaorton: representa les dotze festes principals de l’any litúrgic ortodox.
Anàstasis: representa la davallada de Jesús del Limbe (o als inferns).
Hetimasia: representa el tron de Jesús buit en la seva espera abans del Judici Final.
C) TERCERA ETAPA. Escultura. Després l’emperadriu torna a permetre la
representació figurativa. Apareixen temes que després es repetiran. Les imatges
són més espiritualitzades, ja que els artistes no temen ser acusats d’idolatria. Es
representa sobre tot a Jesús i a la Verge.
Manifestacions de la Verge
Verge Theotokos: de front, entronitzada, amb el Nen en els seus genolls (romànic).
Verge Hodigitria: de peu, sosté el Nen amb un braç (gòtic).
Verge Blanquernitisa: orant, amb els braços alts, i amb un medalló en el ventre,
que representa la imatge de Jesús.
Verge Glycofilousa: acariciant al seu fill.
Verge Galaktrofousa: donant el pit o alletant el seu fill.
Manifestaciones de Jesús: Se’l representa a l’estil oriental (home madur, barbat,
beneint amb la mà dreta i, en ocasions, sosté un llibre amb l’esquerra).
Dèisis: Jesús apareix entre la Verge i sant Joan.
Dodekaorton: representa les dotze festes principals de l’any litúrgic ortodox.
Anàstasis: representa la davallada de Jesús del Limbe (o als inferns).
Hetimasia: representa el tron de Jesús buit en la seva espera abans del Judici Final.
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
ICONES
Lleó IV davant Déu.
Dèisis (Deesis): Jesús apareix entre la Verge i Sant Joan.
ICONES
Lleó IV davant Déu.
Dèisis (Deesis): Jesús apareix entre la Verge i Sant Joan.
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
ICONES
Icona ANÀSTASIS.
Davallada de Jesús del Limbe (o als inferns).
ICONES
Icona ANÀSTASIS.
Davallada de Jesús del Limbe (o als inferns).
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
ICONES
Icona HETIMASIA.
Representa el tron de Crist buit,
en la seva espera davant el Judici Final.
ICONES
Icona HETIMASIA.
Representa el tron de Crist buit,
en la seva espera davant el Judici Final.
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
Jesús en la creu.
ICONES
Jesús en la creu.
ICONES
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
Exaltació de la creu.
ICONES
Icona Pentecosta.
Exaltació de la creu.
ICONES
Icona Pentecosta.
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
Icona PANTOCRÀTOR.
Santa Sofia de Kiev.
PANTOCRÀTOR.
ICONES
Icona PANTOCRÀTOR.
Santa Sofia de Kiev.
PANTOCRÀTOR.
ICONES
------------------Tercera Edat d’Or (segles XIV i XV)---------------------
ICONES
Mausoleu o Martyria Gal·la Placídia
Creu còsmica
Sant Joan de la Font. Nàpols.
Creu de la victòria.
ICONES
Mausoleu o Martyria Gal·la Placídia
Creu còsmica
Sant Joan de la Font. Nàpols.
Creu de la victòria.
BIBLIOGRAFIA
Web Gallery of Art, www.wga.hu
http://www.arqhys.com/
Projecte Wikipedia. www.wikipedia.org
Wikimedia Commons
Ars Summum, www.arssummum.net
http://www.metmuseum.org
http://www.fortunecity.es/imaginapoder/artes/210/iconografia1.html
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/8869.htm
Granero, Assumpció. Tema art paleocristià, bizantí i preromànic
Anar a índex…
Web Gallery of Art, www.wga.hu
http://www.arqhys.com/
Projecte Wikipedia. www.wikipedia.org
Wikimedia Commons
Ars Summum, www.arssummum.net
http://www.metmuseum.org
http://www.fortunecity.es/imaginapoder/artes/210/iconografia1.html
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/8869.htm
Granero, Assumpció. Tema art paleocristià, bizantí i preromànic
Anar a índex…
BIBLIOGRAFIA
www.slideshare.com
Rey Lama, Ana. www.slideshare.net/arelar">Ana Rey
Blasco Rovira, Ana. www.slideshare.net/annablascorovira
Sanchiz, Sergio. www.slideshare.net/sergisanchiz/03-c-arte-cristiano-arte-
bizantinoppt
Jiménez, Miguel Ángel.
www.slideshare.net/miguelarte/tema-03-paleocristiano-y-bizantino
Muñoz Coloma, Roberto. www.slideshare.net/.../el-arte-clasico
-grecia-y-roma
Pérez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez
Caballero, J.D., Enseñ-arte
Grupo CREHA (J. Jiménez Zorzo, I. Martínez Buenaga, J. A. Martínez Prades,
J. Martínez Verón), www.artecreha.com
Martínez Verón, J., www.slideshare.net/jmartinezveron
www.slideshare.com
Rey Lama, Ana. www.slideshare.net/arelar">Ana Rey
Blasco Rovira, Ana. www.slideshare.net/annablascorovira
Sanchiz, Sergio. www.slideshare.net/sergisanchiz/03-c-arte-cristiano-arte-
bizantinoppt
Jiménez, Miguel Ángel.
www.slideshare.net/miguelarte/tema-03-paleocristiano-y-bizantino
Muñoz Coloma, Roberto. www.slideshare.net/.../el-arte-clasico
-grecia-y-roma
Pérez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez
Caballero, J.D., Enseñ-arte
Grupo CREHA (J. Jiménez Zorzo, I. Martínez Buenaga, J. A. Martínez Prades,
J. Martínez Verón), www.artecreha.com
Martínez Verón, J., www.slideshare.net/jmartinezveron
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
Història de l’art
IES RAMON LLULL (PALMA)
Ma Assumpció Granero
Cueves
“LA DIVINA SAVIESA”
“LA DIVINA SAVIESA”
ART BIZANTÍ
Història de l’art
IES RAMON LLULL (PALMA)
Ma Assumpció Granero
Cueves
“LA DIVINA SAVIESA”
“LA DIVINA SAVIESA”
Tags
Categories
GeneralDownload
Download Slideshow Get the original presentation fileQuick Actions
Statistics
- Views 38,718
- Slides 174
- Favorites 10
- Age 5385 days
Related Slideshows
22
Pray For The Peace Of Jerusalem and You Will Prosper
RodolfoMoralesMarcuc
32 views
26
Don_t_Waste_Your_Life_God.....powerpoint
chalobrido8
33 views
31
VILLASUR_FACTORS_TO_CONSIDER_IN_PLATING_SALAD_10-13.pdf
JaiJai148317
31 views
14
Fertility awareness methods for women in the society
Isaiah47
30 views
35
Chapter 5 Arithmetic Functions Computer Organisation and Architecture
RitikSharma297999
28 views
5
syakira bhasa inggris (1) (1).pptx.......
ourcommunity56
30 views