Art neoclàssic

1. L’art neoclàssic
Història de l’Art
IES Serra de Marina

2. Context històric general
Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans
canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern
absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les
noves activitats industrials i comercials les demanen, per
millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler
conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la
Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema
polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però,
des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-
se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França,
s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en
revolució. Aquesta sensibilitat té un art, que és el
Neoclassicisme.
L’art neoclàssic

3. Característiques generals
A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als
excessos del barroc i rococó, un art en el que la forma i la funció es corresponguin
racionalment. Per Winckelmann, aquest requisit es troba en l’art clàssic, que per a
ell és equivalent a “racional”.
Aquest art vol servir a la societat que surt a la segona meitat de segle. És l’art
dels il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes. A l’antiga
Grècia i a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a
implantar a la seva societat. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al
servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei
de l’imperi napoleònic.
L’obra de l’artista neoclàssic s’ha
d’adaptar a les necessitats socials.
Un conjunt de circumstàncies perme-
teren el redescobriment de l’antigui-
tat clàssica: troballes d’Herculà
(1719) I Pompeia (1748). Les
Acadèmies fundades al segle XVIII
subratllaren el valor del classicisme
com art reglamentat, criticant el
Barroc i volent recuperar el “bon
gust”.

4. Imatges de
Pompeia

7. Imatges de
Herculano

9. Winckelmann publicà al 1764 la
seva Història de l’Art Antic, en
un moment al que es buscava la
inspiració en l’Art Clàssic.
Considerà que cada època feia
el seu Art seguint una mateixa
evolució. L’Art Grec el
considerà molt millor que el
Romà.
Creia que el pintor i l’escultor
havien d’imitar la realitat però
tambè tenir present les millors
obres de la História, perquè li
servissin de model, establint
una llista, que encara avui
usem, i que són les clàssiques.

Sempre s’havia escrit sobre
l’Art però, amb el Neoclàssic,
apareix el professional de la
Història de l’Art que, ja al XIX
començarà a ensenyar-se a les
Universitats.
Johann Joachim Winckelman (1717/1768)

10. L’art neoclàssic
La imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple
artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar als
revolucionaris un llenguatge diferent del tot al utilitzat
per la monarquia absoluta (barroc) i l’aristocràcia
(rococó).
Per Napoleó aquest art dels cèsars servia perfectament
als seus interessos polítics.
El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però
es va donar a molts altres països.
Columna de la Vendôme
Panteó de
París

11. Arc de l’Étoile de Chalgrin
(París). Commemora les
victòries de Napoleó
Porta de Brandemburg (Berlín)

12. Capitolio, Washington
Museu del Prado

13. L’escultura neoclàssica
Winckelman exercí gran influència en els escultors de la segona
meitat del XVIII.
- Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben
delimitats.
- Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats
barroques.
- El material més utilitzat és el marbre blanc.
- Als relleus, les figures se situen en un primer pla, renunciant-se
als fons de
caràcter pictòric.
- Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els
mitològics i
els funeraris.
- Les escultures es conceben amb independència total del marc
arquitectònic,
fins i tot les destinades a monuments públics.
- La base és la imitació de models de l’antiguitat.

14. Bust d’Alexandre I.
Jason
Escultures de Thorwaldsen

15. Venus i Les tres Gràcies

16. Júpiter i Gamínedes
Lord Byron

17. La pintura neoclàssica
-Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de
subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot)
- L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut,
l’heroisme i que li despertin la moral cívica.
- El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans
temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana
són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David).
-Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El
color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor
la llum freda i tallant per donar més precisió als volums.
- El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “Reflexions
sobre la bellesa i el gust en la pintura”. Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja que
pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb la
claredat compositiva i cromàtica.

18. Gros: Madame Pasteur Gros: Napoleó el 1796

19. Ingres: El bany Ingres: Mademoiselle Rivière