Bacteris

Bacteris

1. Els bacteris

2. Els b ac te r is són e ls o r g a nis m e s unic e l· l ulars més p e t i ts que e s c on e i x e n i a lhora e ls més nombrosos. F ins i t ot n ’ hi ha que són més p e t i ts que 1 µ m. Es d is t i n g e i x e n de to t s e ls a l t r e s o r g a nis m e s unic e l·lul a rs e n e l f e t que les seves cèl·lules ten e n e l nucli d i fús, sen s e cap memb r a na que separi el nucli del citoplasma: són proc a rio t e s . 1 µm Identifiques el nucli i el citoplasma? Veus la paret cel·lular ?

3. Els b a c te r is sa p r ò f its s’ a p r o f i t e n d e ls mat e ri a l s d e ls o r g a nis m e s morts. P a rti c ipen e n la d e s c omposic i ó d e ls ca d à v e rs i d e les r e stes d ’ a ni m a ls i plant e s , c om a ra e ls e x c r e ments, l e s fulles i l e s br a nqu e s c a i g ud e s. Els b ac te r is a u tò tr o f s e s f a b r iquen e ls nutri e nts que n ece ss i ten. Els que ho f a n a p a rtir de l’ e n e r g i a de la l l um, c om e ls c ianob ac te r is, s ’ a nomen e n b a c teris fo t osin t è t i c s. Els bacteris simbiòtics viuen dins d’altres organismes i n'obtenen benefici mutu. Per exemple, els remugants, com ara la vaca, digereixen els vegetals que ingereixien gràcies a l’acció dels bacteris que viuen en el seu aparell digestiu Els b ac te r is p a r àsits s ’ a l i ment e n d ’a l t r e s é sse r s vius i e ls p r ovoqu e n un p e rj u dici. Aqu e sta fo r ma de vida c o r r e spon a ls b ac t e ris que p r ovoqu e n i nf ecc io ns . L a amigdal i t i s , la tuber c ulos i , e l tètanus , la lepra , la p e st a , són a l g uns e x e mp l e s de m a lalt i e s produïd e s per b a c te r is i n f e cc ioso s . Chlamydia trachomatis , causant de diferents malalties als éssers humans Tychonema bornetii , un bacteri que fa la fotosíntesi Es bacteris sapròfits viuen al sòl del bosc Lactobacilus evita la proliferació de bacteris patògens al nostre intestí

4. M ic r o f lora d e la p e l l : e n a l g un e s z on e s de la p e ll hi h a fins a 10 m i l ions de b a c te r is p e r ce nt í metre q u a d ra t. Mol t s d' a qu e sts b a c te r is e ns p r ot e g e i x e n d ’a l t r e s m i c roo r g a nis m e s , que e ns podri e n ca u s a r mal a l t ies mo l t dive r s e s . M ic r o f lora vagi n a l : a l’ a p a r e ll g e ni t a l f e mení , a la v a g ina, hi ha b ac te r is que no p r odu e i x e n inf ecc ions d e c a p t i pus i que e vi t e n les inf e c c ions que podri e n c a us a r a l t r e s m i c roo r g a nis m e s p a r à si t s , c om a ra a l g uns fo n g s . Ba c t e r is qu e vi u e n a m b n osalt r e s Microflora intestinal : a l’intestí hi ha una gran abundància de bacteris . Alguns faciliten la digestió i d’altres produeixen determinades vitamines . Microflora bucal : a la boca també hi viuen molts bacteris . Les restes de menjar que hi queden constitueix un medi on es reprodueixen amb abundància . Alguns d’aquests bacteris ataquen l’esmalt dentari i afavoreixen la formació de càries . Hi ha bacteris a l’orina ?

5. Hi ha multitud d’éssers vius que, com els bacteris , no són visibles a ull nu . Per això , a tots ells els anomenem microorganismes . Fongs , algues , protozous , bacteris i virus. La majoria són diminuts i només es poden veure amb un microscopi . Els microorganismes són els éssers més abundants al planeta i han colonitzat tots els ambients de la Terra, des dels cims nevats de les muntanyes fins a les profunditats ma rin e s. Viuen a l’aigua , al sòl i, fins i tot , dins del nostre cos . Alguns ens provoquen malalties altres intervenen en processos de fabricació d’aliments i fàrmacs ; d’altres tenen un paper fonamental als rius o als boscos .