Bloc II-Territori i activitats econòmiques.pdf

territori i activitats

1. BLOC II
Territori i activitats
econòmiques

2. El sector primari
El sector primari fa referència a les activitats que
transformen els recursos naturals en productes
primaris.
Les activitats del sector primari són:
l’agricultura, la caça, la pesca, la silvicultura, la
ramaderia i la mineria.
S38

3. El sector primari
El sector primari fa referència a les activitats que
transformen els recursos naturals en productes
primaris.
Les activitats del sector primari són:
l’agricultura, la caça, la pesca, la silvicultura, la
ramaderia i la mineria.

4. ELS ESPAIS DEL
SECTOR PRIMARI

5. L’agricultura al món d’avui
Països
Desenvolupats:
•Baix percentatge de població activa agrícola:
–Sector primari 9%
–Sector secundari 36%
–Sector terciari 55%
Països en vies de
Desenvolupament:
•Alt percentatge de població activa agrícola:
–Sector primari 46%
–Sector secundari 15%
–Sector terciari 39%

1 5 %
9 %
5 5 %
3 6 %
4 6
%
3 9 %

6. Factors del paisatge agrari
 El clima condiciona el tipus de conreu
segons el seu règim de pluges i
temperatures.
 El relleu condiciona els usos de sòl segons
ens trobem a la plana o en una muntanya.
 La fertilitat del sòl condiciona el tipus de
producte a conrear i el seu rendiment.
La textura és la mesura de les partícules del sòl; de la textura en depèn la capacitat retenir aigua.
Les partícules més petites s'anomenen Argiles (són impermeables). Els sòls més aptes per
l'agricultura tenen argiles i sorra (sòls francs).
L'acidesa es mesura amb un índex anomenat pH. El pH dels sòls neutres és 7. Per sota són àcids,
i per damunt bàsics o alcalins.
FACTORS FÍSICS

7. FACTORS HUMANS
L’ESTRUCTURA AGRÀRIA
TRADICIONAL
•Mà d’obra abundant
•Tecnologia endarrerides.
•Explotacions forma extensiva.
•Rendiments baixos
• Destinat a producció de l’autoconsum
ACTUAL
•Mà d’obra escassa i envellida
•Incorpora avanços tecnològics
•Explotacionstreballadesde
forma intensiva
•Elevat rendiment
•Especialització per regions
•Producció destinada al mercat

8. ACTIVITAT 1
Copia les preguntes i respon:
1) Quines són les activitats del sector primari? Posa'n un exemple
real de cadascuna.
2) Per què als països en vies de desenvolupament destaca més
activitat agrària?
3) Quins són els factors físics agraris? Explica com afecta el
factor climàtic en l'agricultura.
4) Afegeix al teu “Glossari” del Bloc II les següents definicions:
què és la textura i l'acidesa quan parlem de tipus de sòls?
Quin tipus de sòl és adient per l’activitat de l’agricultura?

9. Elements del paisatge agrari
Distingim diversos elements:
✓Elements morfològics
✓Sistemes de conreu
✓Poblament de l'espai rural
✓El destí de la producció
●
Agricultura de subsistència
●
Agricultura de mercat
S39

10. Elements morfològics
Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que
poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o
petita, tot depenent dels factors físics i antròpics.
 Camps oberts o Openfield: que es troben
sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria,
Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni
bardisses entre els camps i acostumen a tenir una
forma allargada i regular.
 Camps tancats o Bocage: que es troben a
la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o
envoltats de prats.

11. Openfield
Bocage

12. Les parcel·les són les unitats
mínimes d’explotació, amb límits
precisos. L’explotació és el conjunt de
parcel·les treballades per un mateix
productor agrari.
Lagrandàriade explotacions a
Espanya caracteritzen pel predomini
de valors extrems (molt grans o molt
menudes). La xicoteta explotació
(menys de 10 ha) predomina al nord
peninsular i a la Comunitat
Valenciana. La gran explotació
(més de 100 ha) predomina a
l'Andalusia occidental, Extremadura,
Castella- La Manxa i part de
Castella-Lleó i Aragó. En l’actualitat les
grandàries extremes tendeixen a
disminuir en benefici de la mitjana
explotació.
EXPLOTACIONS AGRÀRIES

13. És el grau de domini sobre la terra. Pot ser directa, quan el
propietari és el que explota la terra o indirecta, quan el propietari
cedeix l’explotació a una tercera persona. En la tinença indirecta
la cessió pot ser en arrendament o parceria. En el primer cas
l’explotador paga uns diners al propietari per l’ús de la terra, en el
segon el pagament és amb part de la collita.
Gràfic de barres que
representa el règim
de tinença de la terra
en la Comunitat de
Múrcia. És molt
semblant al les xifres
d’Espanya.
Gràfic de barres que
representa el règim
de tinença de la terra
en la Comunitat de
Múrcia. És molt
semblant al les xifres
d’Espanya.
RÈGIM DE TINENÇA

14. Sistemes de conreu
 Segons les associacions de plantes:
–Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear
en el mateix espai agrícola diverses espècies de
vegetals.
Monocultiu o monoconreu:consisteix a conrear
en un espai un sol producte.
–
✓Segons les necessitats H2O i la
manera d'obtenir-la:
✓Secà, només rep l’aigua de la pluja.
✓Regadiu, és regat per l’home.

15. Monocultiu: camps d’oliveres
Policultiu

16. Sistemes de conreu
 Segons se n’aprofitin les parcel·les:
 Agricultura intensiva: es produeix la
quantitat més gran de productes en el
mínim espai possible.
 Agricultura extensiva: S’obtenen grans
quantitats de productes que s'hi conreen a
un preu baix en grans explotacions.

17. ACTIVITAT 2
Copia les preguntes i respon:
1.Quina diferència hi ha entre un camp obert o Openfield
i un camp tancat o bocage?
2.Defineix monoconreu i policonreu i posa'n un
exemple de cadascun.
3.Quina diferència hi ha entre un camp de secà i un
de regadiu?
4.Quinadiferènciahihaentrel'agriculturaintensivai
l'extensiva?

18. Poblament de l'espai rural
Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i
edificis annexes (estables, magatzems).
Pot ser:
Hàbitat concentrat: típic de les zones
seques on la població s’agrupa a voltant de
l’aigua.
Hàbitat dispers: típic de les zones amb
aigua.
S40

19. Habitat dispers
Habitat concentrat

20. Població o cupadaescassa i envellida.
L’envelliment és més acusat a les
comunitats de l’interior. La principal
causa d’aquesta situació és l’èxode
rural.
POBLAMENT ESPAI RURAL

21. ●
1900 ⅔ del total de la població activa s’ocupava del sector primario.
●
1970 la industria destaca (40%). Causes: apertura política del régimen
franquista (entrada capital estranger, divisas i inmigració ); procés
d’industrializació (+ llocs de feina i pagaven més que al medi rural); i
mecanització de les tasques agràries (èxodo rural).
La demanda dels serveis industrials (marketing, publicidad…) i del poder adquisitiu
dels espanyols derivada de la feina industrial, provoca l’augment del consum i,
alhora, el desenvolupament de nous serveis sanitaris, educatius i d’oci.
●
Actualment, la major part de la població activa espanyola treballa al sector terciari.

22. ACTIVITAT 3
Copia les preguntes i respon:
1.Quina diferència hi ha entre un hàbitat dispers i
concentrat? Cerca i afegeix una nova imatge a cadascun
dels conceptes.
2. Quins trets defineixen la població de l’espai rural?
3. Fes el comentari de la gràfica anterior sobre “L’evolució
de la població ocupada a Espanya sector econòmics 1976-
2010”.

23. El destí de la producció
 Agricultura de subsistència o d’autoconsum:
Són explotacions que produeixen just el necessari per
viure sense aconseguir un excedent per a la
comercialització.
 Agricultura de mercat:
Són explotacions de p roducció industrialitzada,
destinada a aconseguir el màxim excedent de la
qualitat adequada per satisfer el mercat al que va
dirigit.
S41

25. L’agricultura de subsistència
Característiques:
✓Està orientada a l'autoconsum i
l'excedent pel mercat és escàs.
✓Es localitza a la zona intertropical
càlida del planeta.
✓Hi treballen 2/4 parts dels agricultors del món
(uns 1000 milions de persones).
✓Les tècniques de conreu que
s'utilitzen són rudimentàries.
✓El rendiment de les terres és molt baix.

26. L’agricultura de subsistència
al món
Hi ha diferents tipus
d'agricultura de
subsistència:
Agricultura itinerant per
cremació (Àfrica, Amèrica del
Sud i Àsia)
Agricultura extensiva de secà
(zones seques d’Àfrica)
Agricultura irrigada, conreu
d’arròs (Àsia monsònica).

27. ➔
1r. tallen matolls i arbres.
➔
2n. cremen el tros de terreny.
➔
3r. conreen.
➔
Els camps són productius durant 3/4 anys.
AGRICULTURA
ITINERANT PER
CREMACIÓ

28. Baixa productivitat
amb rotació de conreus
Guaret: Sistema de conreu que consisteix a
deixar reposar un any sí i un any no un terreny
empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.
AGRICULTURA
EXTENSIVA DE SECÀ

29. Allà on les pluges són abundants a causa dels monsons es
planta arròs. Aquesta agricultura és molt intensiva i
s'aconsegueixen dues collites a l'any.
AGRICULTURA IRRIGADA, CONREU D’ARRÒS

30. ACTIVITAT 4
Copia les preguntes i respon:
1)Quines característiques té l'agricultura de subsistència?
2)Explica quin impacte negatiu provoca sobre el medi
l'agricultura itinerant per cremació.
3)Buscaaldiccionari i afegeix al glossari:
rudimentari,guaret, rendiment, extensiu, intensiu i
irrigar.

31. L’agricultura de Mercat
✓Agricultura de mercat
integrada en el sistema
capitalista.
✓Té dos grans objectius:
1. Augmentar les vendes
2. Reduir costos.
Això s'aconsegueix amb:
✔
La mecanització.
✔
L'especialització.
✔
La ràpida comercialització.
S42

32. L’agricultura de Mercat
 La Mecanització
Permet:
➔
Estalviar mà d'obra.
➔
Augmentar la producció.
➔
Disminuir els preus dels
productes agrícoles.

33. L’agricultura de Mercat
 L'especialització permet:
–Augmentar la producció,
ja que la mecanització
resulta més senzilla.
–Produir més quantitat, ja
que és fàcil conèixer les
característiques del
producte.
–Aconseguir una millor
comercialització.
Si coneixes el
producte és més
fàcil produir-ne
més

34. L’agricultura de Mercat
 La ràpida comercialització:
– Els transports moderns
faciliten la
comercialització, inclús
entre els productes
frescos.

35. L’agricultura d'especulació
Agricultura especialitzada als EEUU:
✔
Grans extensions de camps dedicades al
monoconreu (Blat, cotó, blat de moro,…)
✔
Molt mecanitzada (poca mà d'obra) i
tecnificada (selecció de llavors, insecticides,
etc.
✔
Elevats excedents: exportació

36. Monocultiu de blat a EUA

37. L’agricultura d'especulació
Plantacions als països tropicals:
✔
Grans extensions de camps dedicades al
monoconreu (cafè, te, cacau,...)
✔
Poc mecanitzada (fa servir molta mà d'obra).
✔
Les explotacions són d'empreses estrangeres.

38. ACTIVITAT 5
Copia les preguntes i respon:
1.Quina diferència hi ha entre l'agricultura
d'especulació americana i la dels països tropicals?
2.A quines zones del planeta es dóna l'agricultura
d'especulació?
3.Què fan les empreses estrangeres dels països tropicals
per obtenir el màxim benefici?

39. 4. Quins són els objectius bàsicsde
l'agricultura de mercat?
5. Per què serveix l'especialització?
6. És sempre possible mecanitzar un camp?
Raona la teva resposta.
7.Què són els productes peribles?
Posa'n un exemple.
Per entendre més el tema, et pot
interessar veure la pel·lícula “El raïm
de la Ira”
ACTIVITAT 5

40. ½ del s. XIX fins adoptar la PAC
Es centrar en 3 aspectes:
1. La propietat de la terra i la distribució.
Es fan diverses actuacions, tot i que no
s’aconseguiren els resultats esperats en cap
d’elles. Són les següents:
➔
Desamortitzacions del XIX (Mendizàbal i
Madoz)
➔
Reforma Agrària de la 2ª democràcia.
➔
Política de colonització i extensió del
regadiu dels franquisme.
2. Política de concentració parcel·lària,
pretèn disminuir el minifundisme i la dispersió
de les parcel·les, així com crear camins
d’accés a aquestes. Més efectiva a les zones
de monoconreu de secà, mentre que als
minifundis del nord i de l’est peninsular
gairebé han sigut modificats. Pel que fa a la
legislació sobre grans finques, des del 1979
s’obliga a presentar plans de millora agrària,
o si no la terra s’ha d’arrendar forçosament
3. L’Estat estableix una política
proteccionista als productes agraris
amb la intenció d’evitar la competència
exterior.
LA POLÍTICA AGRÀRIA
S43

41. Política Agrària
Comunitària (PAC)
S’adopta amb l’entrada
d’Espanya a UE (1986).
La PAC marca la política
agrària espanyola.
Conseqüències:
1. Integració mercat interior
comunitari (marca preus màx i
mín als productes +
representatius)
2. Preferència comunitària
dels intercanvis (importacions
preferents dins de UE, a canvi
ESP pot accedir a un mercat +
ampli)
3. Modernització del sector
(+productivitat, qualitat i
competència; aportació de
fons estructurals -FEOGA,
FSE-)
LA POLÍTICA AGRÀRIA

42. La PAC genera problemes dins del sector agràri
espanyol i ha hagut d’aplicar mesures correctives
per solucionar-ho. Destaquen:
✔
Preus elevats enrelació als del mercat
mundial. Mesura: establir quotes i reorientar
la producció (productes no excedentaris)
✔
Degradació del medi (ús productes químics).
Mesura: Fomentar els conreus ecològics
✔
El consumidor reclama productes més segurs
(seguretat i sanitat). Mesura: establir nomes
de seguretat i sanitat en els productes.
✔
Despoblament àrees rurals. Mesura: fons per
al desenvolupament rural (infraestructures,
diversificació d’activitat, etc)
✔
La PAC ha beneficiat a:
1. zones hortofrutícoles mediterrànies
2. camp andalús
Però ha frenat la producció en zones
excedentàries:
1. zones cerealístiques de l’interior.
2. zona cantàbrica (ramaderia bovina).
LA POLÍTICA
AGRÀRIA

43. ACTIVITAT 6
REPÀS DE MAPES
FÍSICS I POLÍTICS
ESPANYA
COMUNITATS I
PROVINCIES

44. L’agricultura tradicional es
basava en: policultiu, tècniques
endarrerides i sistemes de
cultius extensius, tot plegat donava
rendiments baixos.
L’agriculturaactual ha
experimentat transformacions
en estructura i producció, això ha
permés augmentar rendiments.
Agricultura actual
Tendeix a especialitzar-se en els productes
millors de cada zona.
✔
Els cultius incorporen tècniques
modernes.
✔
Llavors seleccionades i cultius
transgènics(manipulats genèticament)
per augmentar els seus rendiments i
dotar-los de certes propietats.
✔
El consum de pesticidesi fertilitzants
ha crescut.
✔
L’ús de maquinària s’ha incrementat
molt des de la dècada de 1960.
✔
S’empren diverses tècniques per a
superar els condicionants naturals:
➔
Encoixinament
➔
Hivernacles
➔
Arenament
➔
Cultius hidropònics
TRETS DE L’AGRICULTURA ACTUAL ESP S44

45. ✔
L’agricultura intensiva guanya pes respecte a l’extensiva (disminució
del guaret i augment del regadiu)
• Retrocedeix la superfície del guaret per l’ús de fertilitzants, es
generalitza el mig guaret (guaret amb llavors). La PAC incentiva el guaret per
a certs cultius i aquesta pràctica destaca molt a Castella-La Manxa i Aragó.
• Augmenta l’extensió de ls regadius gràcies a la realització
d’infraestructures com embassaments, canals i transvasaments.
El Pla Nacional de Regadius, “Horitzó 2008”, vol estendre la superfície
regada. A ESP destaca a l’àrea del clima mediterrani (precipitacions escasses i
irregulars) i al litoral mediterrani és regadiu intensiu i a l’interior peninsular
destaca el regadiu extensiu.

46. GUARET: pràctica agrícola tradicional que consisteix en deixar descansar
la terra un temps. Cal llaurar el terreny per a facilitar que l’aigua de pluja
siga absorbida i llevar les males herbes, que serviran d’adob al sòl.
Aquestes terres roten amb les cultivades.
Avantatge: permet el descans natural de la terra, l’inconvenient és
que es redueix la producció agrícola del terreny afectat.
Quines conclusions extreus
de l’evolució de la gràfica?

47. El regadiu és una pràctica agrària que consisteix
en aportar als cultius aigua addicional a la
proporcionada per les precipitacions, procedeix
d’aigües superficials i subterrànies. Els regadius
poden ser:
➔
Intensius, es fan a l’aire lliure o hivernacles,
proporcionen diverses collites/any (hortalisses
i fruites i, en alguns casos, productes
tropicals).
➔
Extensius, proporcionen una sola collita anual
(farratgers i industrials).
➔
Avantatges del regadiu:
•Econòmic: estabilitza la producció (no depén de
les pluges), incrementa els rendiments i les
rendes dels agricultors.
•Social: millora el nivell de vida i augmenta la
demanda de serveis i el benestar de la població.
•Demogràfic: contribueix a fixar la població, fins
i tot és un estímul a la immigració.
•Cultural, millora la preparació tècnica i
professional de les persones que s’hi dediquen.

48. Regadiu per aspersió
Regatge gota a gota
Reg a manta, per gravetat (a fila)
Tècniques de regadiu:
•Reg a manta, per gravetat: obté
aigua de canals o sèquies i s'inunda
tota la superfície cultivada. Mètode que
malbarata molta aigua.
•Reg per aspersió: aigua projectada
sobre el sòl com una pluja des de
canonades en alçada.
•Reg gota a gota: l’aigua arriba a la
planta a través de tubs amb orificis.
Mètode que estalvia molta aigua.

49. ACTIVITAT 7
REPÀS DE MAPES
FÍSICS I POLÍTICS
ESPANYA
COMUNITATS I
PROVINCIES

50. Aporta entre el 60-65% de la producció final agrària espanyola.
Els conreus pateixen transformacions derivades de les exigències de la
PAC: quotes de producció per a productes excedentaris, subvencions per
abandonar el cultiu, ajudes desvinculades de la producció.
LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA A ESPANYA S45

51. DESTÍ
ÀREES
PRODUCTORES
TRETS DE LA
PRODUCCIÓ
EFECTES
DE LA PAC
CEREALS
Alimentació
humana,
animal i
elaboració de
pinsos.
Obtenció de
biocarburants
(bioetanol)
Secans de
l’interior
peninsular. La
dacsa en
l’Espanya humida
o zones de regadiu
i l’arròs en àrees
entollades
S’enfronta al
rendiment
superior d’altres
països europeus
Hi ha quotes. Es
redueixen la
superfície de
cultiu. Es
desvincula el 75%
de l’ajuda a la
producció
LLEGUMINOSES
Alimentació
humana i
animal
Secans de
l’interior
peninsular on rata
amb els cereals
S’enfronta als
baixos
rendiments i a la
difícil
mecanització
Es desvincula el
75% de l’ajuda a
cigrons i llentilles i
el 100% a la resta
de lleguminoses
VINYA
Consum en
fresc i
elaboració de
vi
Castella-La Manxa,
La Rioja, Ribera
del Duero, Ries
Baixes Gallegues,
Xerès, Catalunya...
Creix gràcies a
les millores
tècniques i a la
promoció en
nous mercats,
però s’enfronta a
la competència
de la cervesa i
les begudes no
alcohòliques
Hi ha quotes. Es
subvenciona
l’abandó del cultiu
o la dedicació de la
producció a altres
usos. També es
subvenciona la
reconversió cap a
varietats de millor
qualitat i major
mercat
CONREU

52. OLIVERA
Consum en fresc o
elaboració d’oli
Camps
andalusos,
Extremadura,
Castella-La
Manxa i el litoral
mediterrani
Variable i en
creixement, tot i
que s’enfronta a
la competència
d’altres olis més
barats
Hi ha quotes. Es
desvincula el
93’61% de
l’ajuda a la
producció
HORTOFRU-
TÍCOLES
Consum en fresc o
industria
conservera
Regadius de l’est
peninsular,
Balears i
Canàries.
Secundàriament
els secans humits
i certes àrees de
l’Espanya seca
Ha augmentat
gràcies al
creixement de la
demanda, encara
que s’enfronta a
la competència
de països més
barats
La protecció es
limita a la
retirada de
productes del
mercat per
evitar la caiguda
dels preus
CULTIUS
INDUSTRIALS
Transformació
industrial. Girasol :
oli, coques per al
bestiar, biodièsel;
remolatxa: sucre i
bioetanol; cotó:
teixits; tabac:
industria
tabaquera
Regadius de la
meitat meridional
peninsular i de la
vall del Duero
(remolatxa)
Té gran relació
amb la industria,
que proporciona
llavors, supervisa
i contracta la
producció
Quotes a tots els
cultius. Es
desvincula de
l’ajuda de la
producció de
bona part dels
cultius i el 100%
del tabac
CULTIUS
FARRATGERS
Alimentació
animal
Nord peninsular.
Regadius
extensius de
l’interior
peninsular
En augment per
l’increment de la
demanda
ramadera
Es desvincula
l’ajuda a la
producció
CONREU DESTÍ ÀREES TRETS EFECTES PAC

53. CAMP DE BLATCEREALS

54. LLEGUMINOSES
CAMP DE CIGRONS
CAMP DE FÈSOLS
CAMP DE CIGRONS
LLENTIES

55. BANCAL DE CEPSVINYA

56. OLIVERA CAMP D’OLIVERES

57. ENCIAMS
TOMÀQUETS
XUFES TARONGERS
PRODUCTES HORTOFRUITÍCOLES

58. CULTIUS INDUSTRIALS
TABAC GIRASOLS
REMOLATXA

59. ALFALFACONREUS FARRATGERS

61. CONREU VINYA

62. CONREU D’OLIVERA

63. CONREU DE CEREALS

64. CONREU D’HORTA EN HIVERNACLE

65. CONREU FLORS

67. PRODUCCIÓ FINAL AGRÀRIA

68. ACTIVITAT 8
REPÀS DE MAPES
FÍSICS I POLÍTICS
ESPANYA
COMUNITATS I
PROVINCIES

69. Altres activitats dels Sector Primari
La ramaderia:
✓Ramaderia tradicional o de
subsistència: acostuma a
complementar a l'agricultura.
✓Ramaderia de mercat:
 Ramaderia Intensiva: són
explotacions on es necessita
grans inversions de capital i de
mà d’obra. Els animals estan en
estables.
 Ramaderia Extensiva: són
grans explotacions, on el bestiar
s’alimenta de pastures naturals i
hi ha poca mà d’obra. La
productivitat és baixa.
S46

70. Altres activitat del Sector Primari
La ramaderia:
Estabulació del bestiar i noves tècniques
d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys
dependència de les condicions del medi.

71. RAMAT DESTÍ ÀREES PRODUCTORES PRODUCCIÓ PROBLEMES
BOVÍ
Producció de
carn i de llet
Boví d’aptitud lletera: extensiu
o mixt en el nord peninsular; en
grans explotacions a Andalusia
aprofitant els farratges; i en
règim intensiu als voltants de
les grans ciutats
Boví d’aptitud càrnica: en règim
extensiu al nord peninsular,
zones de muntanya i deveses; i
en règim intensiu prop dels
nuclis urbans
La carns
s’enfronta a
altres carns
més barates
(aus i porc)
la llet
s’enfronta a la
competència
d’altres països
comunitaris
Quotes en els
lactis. es
desvincula l’ajuda
al 100% en la
producció de llet i
el 60% en la carn.
Es manté l’ajuda
a les vaques dida
OVÍ
Producció de
carn i llet i més
secundària la
obtenció de
Llana.
Secans de l’interior peninsular,
en règim extensiu
(transhumància, guarets) o en
règim intensiu per a
encebament i munyiment
La carn es basa
en races
autòctones. La
producció de
llet augmenta i
s’afegeixen
races
estrangeres
S’ha
desenvolupat per
les importants
ajudes a l’oví
extensiu. Es
desvincula el 50%
de la producció.
PRODUCCIÓ RAMADERA

72. PORCÍ
Consum en
fresc i
xarcuteria i
embotits
En règim extensiu en les
deveses d’Extremadura,
Zamora, Salamanca i
Andalusia. En règim
intensiu a Catalunya i
Múrcia
La producció
ha crescut per
l’augment del
consum, però
s’enfronta als
excedents
mundials
d’aquesta carn.
La protecció es
limita a ajudes a
l’exportació
AUS
Producció de
carn i ous
En règim intensiu a Catalunya,
Castella i Lleó i Aragó
La producció
de pollastres és
inferior al
consum
La protecció es
limita a ajudes a
l’exportació i a la
retirada del
producte per a
evitar la caiguda
dels preus
ÀREES PRODUCTORESDESTÍ PRODUCCIÓ PROBLEMESRAMAT

73. Ramaderia porcina
Ramaderia ovinaRamaderia bovina
La producció ramadera suposa el
35% en la producció final agrària.
Ha augmentat des de la dècada
dels 60 degut a la mecanització
del camp i l’augment del nivell de
vida (incorpora proteïnes de la
carn i de la llet).
Hi ha comunitats com Galícia,
Astúries, Cantàbria i Catalunya on
la producció ramadera supera a
la agrícola.

74. ACTIVITAT 9
Copia les preguntes i respon:
1.Quina diferència hi ha entre la ramaderia intensiva i
l'extensiva?
Posa'n un exemple de cadascuna.
2.Quins avantatges i desavantatges creieu que tenen les
dues ramaderies?
3.Segons la manera com es cria el bestiar, la ramaderia
pot ser estabulada, semiestabulada i no estabulada.
Explica la diferència.
4. Explica per què els ramats d’ovins poden ser claus en
l’extinció incendis? Cerca un exemple sobre aquest tema.

75. Altres activitat del Sector Primari
La Pesca:
✓Una de les seves característiques és el caràcter
extractiu i depredador.
✓Principals zones de pesca o caladors al món són:
1)On hi hagi una plataforma continental extensa (el
gran sol)
2)On s’uneixen corrents de diferents temperatures
(fred i calent)
3)On hi ha molt de Plàncton.
S47

76. Les plataformes continentals són riques en pesca
perquè la llum permet que hi hagi vegetació i l’aigua
està ben oxigenada.
On hi hagi una plataforma continental extensa (el
gran sol) i molt plàcton

77. Zones del món on s’uneixen corrents de diferents
temperatures (fred i calent).
Corrents marines fredes i calentes

78. Altres activitat del Sector Primari
Tipus de pesca:
●
Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es
produeixen marees baixes i el marisc queda fora de
l’aigua a l’abast de la mà.
●
Pesca de costa o de plataforma continental: és la
que es practica sense perdre de vista la terra ferma.
●
Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa
i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels
recursos pesquers.

79. ACTIVITAT 10
REPÀS DE MAPES
FÍSICS I POLÍTICS
CATALUNYA
COMARQUES

80. ELS ESPAIS DE
L’ACTIVITAT PESQUERA
L’activitat pesquera ha perdut pes
en l’economia espanyola, però
encara és important en algunes
zones com Galícia i en la dieta
alimentària espanyola.
L’ESPAI PESQUER
•S’estén des de la costa fins a les 200
milles nàutiques que delimiten la Zona
Econòmica Exclusiva de pesca (ZEE).
•S’organitza en 8 regions: Nord-oest,
Cantàbrica, Tramuntana,
Llevantina, Sud-mediterrània, Sud-
atlàntica, Balear i Canària
• Faenen a caladors nacionals,
comunitaris i caladors internacionals
(de l’Atlàntic, Índic i Pacífic).
S48

82. Destaca per:
•La destinació principal és el destí humà. 77’8% en
fresc.
•La regió pesquera més importants és la gallega.
•Les espècies capturades són peixos en més d’un 90%.
La resta mol·luscos i crustacis. Destaquen: lluç, anxova,
tonyina, sardina.
• La flota pesquera està integrada: flota artesanal
(embarcacions de dimensions reduïdes, pesquen en
caladors nacionals, tècniques tradicionals) i la flota
d’altura i de gran altura (vaixells de grans mides,
caladors internacionals on romanen setmanes o mesos,
procés industrialitzador en el vaixell).
•La pesca desembarcada va créixer fins el 1976, des
d’aleshores ha descendit per l’esgotament dels caladors
nacionals, les quotes pesqueres dels caladors
comunitaris i les restriccions internacionals.
• Adopció de la Política Pesquera Comunitària (PPC) amb
l’entrada a UE (1986). Conseqüències: la OCM fixa els
preus dels productes; la liberalització dels intercanvis;
l’adopció de les directrius comunitàries en matèria de
pesca.
L’ACTIVITAT PESQUERA

83. ACTIVITAT 11
REPÀS DE MAPES
FÍSICS I POLÍTICS
CATALUNYA
COMARQUES

84. La crisi de la pesca:
substituir el sistema de depredació
Els problemes de la pesca:
➔
La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la
reproducció i creixement de les espècies. Mesura: fixar les
captures i l’establir zones vedades o limitades.
➔
El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els
països amplien les seves aigües jurisdiccionals per sobre
dels 370 Km o 200 milles marines.
➔
S’ha d’abandonar el sistema de depredaciói
substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu
d’espècies: piscicultura o aqüicultura.
➔
La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al
medi aquàtic.
S49

85. On es localitzen les Piscifactories de l’estat?
ESPÈCIES DE
PISCICULTURA O
AQÜICULTURA

86. Copia les preguntes i respon:
1. Què vol dir que la pesca té un caràcter extractiu
i depredador?
2.On trobarem captures abundants de peixos?
3. Quins són els problemes de lapesca actual?
Proposa un parell de possibles solucions.
ACTIVITAT 12

87. Altres activitat del Sector Primari
La Silvicultura:
És tracta de la cura i explotació
dels boscos.
S’extreu:
fusta, suro, resines, bolets,
fruites del bosc, ús cinegètic
(caça), etc.
Catalunya explota roures,
alzines sureres i fa servir la
fusta per crear carbó vegetal.
S50

88. PRODUCCIÓ SILVICULTURA

89. ELS BOLETS

90. Copia les preguntes i respon:
1.Quins són els principals productes de la silvicultura?
2.Quins productes s’obtenen de la silvicultura més
enllà de la fusta?
ACTIVITAT 13

91. ELS PAISATGES AGRARIS
S51

92. • Localització: N i NO de la península Ibèrica.
• Medi físic: relleu accidentat, clima oceànic plujós.
• Estructura agrària:
• Població: abans nombrosa, actualment escassa i
envellida (emigració, èxode rural).
• Poblament: predomina el dispers intercalat.
• Explotacions: minifundis, dificulta la
mecanització. Per corregir-ho s’ha impulsat la
concentració parcel·lària.
• Usos del sòl: principalment ramaders.
PAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMIT

93. • Agricultura: ocupa una
superfície escassa (valls).
Abans es practicava el policultiu,
ara es tendeix a especialitzar-se
en cultius d’horta i farratges.
• Ramaderia: activitat més
important, afavorida pel clima i la
demanda urbana. Predomina el
bestiar boví, destinat a carn en
règim extensiu o semiextensiu i el
de llet en règim intensiu.
• Explotació forestal: activitat
important. Es dedica a la industria
del moble i a l’obtenció de pasta
de paper.

94. • Localització: Meseta i depressió de l’Ebre.
• Medi físic: relleu pla, elevada altitud mitjana
(Meseta), clima mediterrani continentalitzat amb
escasses precipitacions estivals i grans contrastos
Tèrmics.
• Estructura agrària:
• Població: escassa i envellida.
• Poblament: concentrat a pobles petits i propers
a les valls (Duero i Ebre), i a grans, distanciats a la
meitat sud peninsular.
• Explotacions: el minifundi regadius
predominen a la vall del Duero i l’Ebre. Els
secans castellans, aragonesos i extremenys
predominen les grans propietats.
•Ús del sòl: agrícola, ramader i forestal.
PAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULAR

95. • Agricultura:
• Àrees de secà: agricultura extensiva, camps obert, trilogia mediterrània
(blat, olivera i vinya).
• Àrees de regadiu: agricultura intensiva. Ara el regadiu ha permès diversificar la
producció: plantes industrials (remolatxa, llúpol i tabac), farratgeres per al bestiar,
fruites i hortalises per a la industria conservera de les terres riojanes, navarreses i
aragoneses de la vall de l’Ebre.
• Ramaderia:
• Els secans castellans i la depressió de l’Ebre té una important ramaderia ovina.
• Les deveses d’Extremadura, Salamanca, Zamora i Andalusia són explotacions
agroramaderes. Ús ramader, cria de ramat oví i porcí (porc ibèric).
• Explotació forestal: és important en zones de Sòria amb cultius en els millors sòls i
explotació forestal d’alzina surera per a l’aliment del bestiar i l’obtenció del suro. Avui en
dia s’ha orientat també cap al bestià boví.

97. • Localització: litoral i prelitoral
mediterrani, la vall del Guadalquivir i les
illes Balears.
• El medi físic: relleu accidentat al litoral
mediterrani, pla prop de la costa
i muntanyós al prelitoral. Camps suaus a
la vall del Guadalquivir. Clima
mediterrani amb escasses
precipitacions a l’estiu.
• Estructura agrària:
+ Població: reduïda degut al èxode rural.
+ Poblament: tendeix a la concentració.
+ Explotacions: regadiu predomina el
minifundi, el secà són petites i mitjanes a
València, Múrcia i Catalunya i grans a
Andalusia occidental.
+ Usos del sòl: principalment agrícoles.
PAISATGE AGRARI MEDITERRANI S52

98. • L'agricultura:
• Àrees de secà: ocupades per cereals,
vinya, olivera i ametlers. S’estén per la
vall del Guadalquivir, el prelitoral
muntanyós i accidentat i l’interior de
Mallorca.
• El regadiu: afavorit per les
temperatures suaus, la insolació
elevada, els sòls apropiats i la demanda
internacional. Es basa en productes
hortofrutícoles (a l’aire o hivernacles);
cultiu de cítrics i fruiters d’os i de
llavors; i als fruits tropicals (advocat,
xirimoia...) a les àrees protegides de
Màlaga i Granada.
•
Ramaderia: bovina i porcina predomina
a Catalunya; l’ovina als secans i a les
vores del Guadalquivir les vaques braves
i els bous de lídia.
•
Explotació forestal: escassa, poc pes.

100. • Medi físic: relleu d’elevada altitud i pendents fortes. Clima fred amb precipitacions
molt abundants, sovint en forma de neu.
• Estructura agrària:
✔
Població: densitats molt baixes.
✔
Poblament: Abans dispers, ara tendeix a concentrar-se.
✔
Explotacions: coexisteixen petites explotacions privades amb muntanyes i
praderies municipals.
✔
Usos del sòl: diversos i escalonats en funció de la variació del clima.
Agricultura al fons de les valls, explotació forestal en els boscos, ramaderia en
els prat més alts...
• Agricultura: cultius d’horta a les valls, en les muntanyes del nord peninsular. A les
àrees muntanyoses més meridionals es troben oliveres i ametlers pels vessants en
bancals.
• Ramaderia: extensiva. Al nord bovina i ovina. A les muntanyes mediterrànies domina
la ramaderia ovina.
• Explotació forestal: major a les muntanyes del nord.
PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA

101. • Medi físic: relleu volcànic accidentat i clima càlid tot l’any, precipitacions
escasses.
• Estructura agrària:
• Població: en retrocés.
• Poblament: dispers lax.
• Explotacions: contrastos importants entre les xicotetes explotacions de les
zones mitjanes i altes i les grans explotacions dels regadius costaners.
• Usos agraris del sòl: principalment agrícoles.
• Agricultura:
➔
Àrees litorals: predomina el monocultiu destinat a l’exportació (plàtan, tomaquets,..),
els cultius d’hivernacles (flors, pebrera...) i els tropicals (mango, pinya, alvocat)
➔
A les zones mitjanes o altes: agricultura tradicional de secà: vinya i patates.
• Ramaderia: escassa. La que hi ha és ovina i caprina.
• Explotació forestal: poc significativa. S’aprofita la fusta de pinedes, fayal-brezal...
Vinya
PAISATGE AGRARI DE CANÀRIES

102. Tomàquets Pinyes
Plàtans
Bosc canari

103. ACTIVITAT 14
REPÀS DE MAPES
FÍSICS I POLÍTICS
CATALUNYA
COMARQUES

104. PRÀCTICA A1
Llegeix l’article i fes un
comentari explicant de
quina forma el canvi
climàtic afecta al conreu
de fruita seca, i reflexiona
sobre quin futur l’espera a
aquest tipus de conreu.
Respon:
A

105. B

107. El món rural és un espai cada vegada més heterogeni i complex.
Els nous usos de l’espai rural
●
Causes: percepció positiva d’allò rural, es revalora com a sinònim de major
qualitat del medi ambient. Tendència a descentralitzar la residència buscant costos
menors...
●
Nous usos: residencials, industrials, terciàries (infraestructures de transport...),
paisatgísticoculturals i conservacionistes.
●
Conseqüències: distribució més equilibrada de la població i de l’activitat
econòmica, per contra degradació mediambiental, pèrdua d’identitat de l’espai
agrari...
LES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURAL
Polítiques de desenvolupament rural
3 administracions tracten de solucionar els problemes del món rural:
UE: planteja les directrius generals. Concedeix ajudes procedents del FEADER
Estat espanyol: a través Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM)
Comunitats autònomes: elaboren els programes de desenvolupament rural.
Indicadors de la crisi del món rural
•Descens de la població
•Disminució de la contribució al PIB
•Reducció participació agrària del comerç exterior
S53

108. PROBLEMES ACTUACIONS PER CORREGIR-LOS
DEMOGRÀFICS
•La disminució i l’envelliment de la
població rural, això comporta el risc de
despoblament.
•L’escassa qualificació de la mà d’obra,
que dificulta la innovació.
•Afavorir la permanència de la població
mitjançant la millora de les explotacions
amb subvencions, la diversificació
econòmica...
•Incrementar la formació professional en
aquests estudis.
ECONÒMICS
•Hi ha encara una escassa diversificació
econòmica de l’espai rural, que manté una
excessiva dependència de les activitats
agràries.
•És insuficient l’ús de les
telecomunicacions i de les noves
tecnologies
•La dependència agrària de la indústria i
del mercat és cada vegada major.
Multinacionals controlen la producció i la
distribució.
•És necessari adoptar les noves exigències
de seguretat, sanitat i benestar animal,
establides per la PAC.
•Les exigències de la demanda quant a la
qualitat i diversificació en la dieta
requereixen mesures d’adaptació.
•Promoure la diversificació econòmica:
transformació artesanal i industrial de la
producció, turisme rural...
•Fomentar la implantació de les noves
tecnologies al món rural; afavorir el
desenvolupament de la I+D+I.
•Impulsar la creació de cooperatives
agràries per a la compra, transformació i
venda del producte.
•El compliment de les normes de
seguretat, sanitat... condicionarà les
ajudes de la UE. S’ha implantat la
traçabilitat dels aliments, es controlen els
fertilitzants, els fitosanitaris i els productes
transgènics, es realitzen campanyes
d'eradicació de malalties i de sanejament
ramader. Es controla el tracte del bestiar,
des de la cria fins al transport i el sacrifici.
•Es fomenten les denominacions d’origen i

109. PROBLEMES ACTUACIONS PER CORREGIR-LOS
D’EQUIPAMENT I QUALITAT DE VIDA
•Dificultat de molts nuclis rurals per
accedir a infraestructures, serveis
elementals i equipaments.
•Millorar l’accessibilitat i la dotació
d’infraestructures i equipaments.
MEDIAMBIENTALS
•L’activitat agrària genera alteracions
mediambientals. Aigües contaminades per
l’ús de pesticides i fertilitzants; aqüífers
sobreexplotats; excessiva tala d’arbres;
erosió del sòl per pràctiques abusives…
•L’activitat agrària utilitza un número
limitat d’espècies vegetals i animals, la
qual cosa fa perillar les espècies
autòctones.
•El despoblament amenaça la
supervivència de paisatges rurals
tradicionals, de gran valor històric i
cultural.
•Fomentar una agricultura sostenibles i
respectuosa amb el medi ambient com
l’agricultura ecològica. Aquesta utilitza
sistemes naturals per a produir, usen
adobs orgànics, rotació de cultius per
evitar el desgast del sòl, sistemes naturals
per combatre les plagues... Malgrat que
els seus productes són més cars és una
agricultura amb futur, ja que cada vegada
té més demanda i a més a augmentat la
seua exportació. La ramaderia ecològica
no empra l’estabulació permanent ni usa
estimuladors del creixement, a més els
animals s’alimenten amb pastures
naturals o farratges produïts per
l’agricultura ecològica.
•Fomentar les varietats autòctones,
sobretot en ramaderia.
•La UE concedeix ajudes per mantenir la
població i les activitats tradicionals.

110. ACTIVITAT 15
REPÀS DE MAPES
FÍSICS I POLÍTICS
CATALUNYA
COMARQUES

111. 1.RISCOS NATURALS
2.CANVI CLIMÀTIC
3.DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
4.SECTOR PRIMARI
REPASSEM
S54

112. 1.RISCOS NATURALS
2.CANVI CLIMÀTIC
3.DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
4.SECTOR PRIMARI
EXAMEN
S55