C1 valencià Tasques sobre Nadal Certifiació de C1 Valencià

C1 valencià Tasques sobre Nadal Certifiació de C1 Valencià

1. APRENDRE VALENCIÀ C1-C2
DATA: 21-12-21

Nitvella o Cap d’Any?

Data: 30/12/2016
Autor: Mònica Richart
Font: https://apoquetanit.wordpress.com


Estic segura que molts de vosaltres celebrareu l’entrada de l’any amb una festa, un
viatge, o reunits amb la família. Com en direu, d’aquesta celebració? En castellà,
Nochevieja (o Noche Vieja) s’utilitza per a definir l’última nit de l’any. En valencià, però,
no tenim un equivalent de l’estil de *nitvella, un calc que s’escolta sovint (tot i que sóc
del parer que, afortunadament i gràcies al paper de les xarxes socials, cada vegada es fa
servir menys).

L’Optimot ens fa un bon resum de l’assumpte: cal dir nit de Cap d’Any per a referir-nos
a la màgica festa del 31 de desembre. Per als més avançats: majúscula o minúscula? Una
volta més, l’Optimot ens ajuda a resoldre el dubte: utilitzem minúscula per al genèric (la
nit de Cap d’Any, el dia de Cap d’Any) i majúscula per a la festivitat, com fem amb totes
les festivitats cíviques, religioses o polítiques (nit Cap d’Any, nit de Nadal -i no *nitbona!-
, nit de Reis…).

Voleu més vocabulari festiu? L’Ésadir ens fa un bon recull dels errors més habituals en
el lèxic nadalenc. Vull fer, però, una matisació:

BETLEM O PESSEBRE?

El llistat de l’Ésadir només recull la forma pessebre, que és la més usada en la majoria
dels parlars orientals. Però nosaltres, els valencians, podem dir tranquil·lament betlem,
com ens diu l’AVL. De fet, l’Alcover-Moll diu açò sobre el mot betlem:

El betlem o representació gràfica del naixement de Jesucrist constitueix una de les festes
més simpàtiques i populars del temps de Nadal. Antigament eren més freqüents que
avui els betlems, a les cases particulars. A Catalunya s’observa ara un moviment de
restauració d’aquest costum, però en lloc de betlems se solen anomenar pessebres,
sobretot a la regió de Barcelona; en canvi, de Tarragona per avall, en el regne de València
i a les Balears, es conserva ben viu el nom per betlem.


I, per a acomiadar l’any, només ens queda felicitar-nos. Bones festes, bon any nou, bon
Nadal i feliç any nou… Trieu la fórmula que vulgueu i, el que és més important, feu-la
servir!

2. Si voleu saber més sobre aquesta tradició tan nostra, el blog A tota llengua va publicar
un recull de curiositats ben interessant sobre el betlem (o pessebre).


CURIOSITATS DELS BETLEMS
Font: https://atotallengua.wordpress.com

Ja hem estrenat la temporada nadalenca i de ben segur que a moltes llars ja hi ha
el betlem. Però us heu fet mai aquestes preguntes?
Pessebre o betlem?
Es tracta de dues paraules sinònimes. Segons el diccionari català-valencià-balear, la
forma betlem s’utilitza de Tarragona cap al sud del territori de parla catalana i també a
les Illes Balears. A la resta del Principat, s’empra la forma pessebre. Ara bé,
sorprenentment, el DIEC no recull la forma betlem i el Salt sí que la recull però defineix
pessebre enlloc de betlem. A l’enciclopèdia catalana apareix “Betlem” però no com a la
representació popular del naixement. Un fet curiós, no trobeu?
Quan es munta i es desmunta?
La tradició diu que el 25 de novembre, Santa Caterina, marca l’inici del muntatge del
pessebre. Tot i que a moltes cases desaparegui l’endemà del dia de Reis, s’hauria de
mantenir fins el 2 de febrer, dia de la Candelera.
Tots els betlems són iguals?

Neules al betlem de l’Alqueria Blanca (Mallorca)
Evidentment que no. D’una banda hi ha les figures d’arrel religiosa que es mantenen en
la majoria d’escenes com la Mare de Déu, el sant Josep, l’infant Jesús, l’àngel, etc. Però
potser els elements més interessants són els populars, els que fan referència als costums
i tradicions propis de cada territori. Per exemple, a Menorca s’hi posa una enramada
de murta, a Mallorca hi ha sínies i molins de vent i s’hi pengen neules.
Neules al betlem i l’església?

A Mallorca es pengen a les esglésies i damunt del betlem neules decorades amb motius
nadalencs. Antigament, durant les Matines de Nadal (la Missa del Gall) la Sibil·la, en

3. acabar el cant profètic, utilitzava l’espasa per a tallar els fils que les subjectaven i així
tothom podia agafar-les. Avui en dia ja s’ha perdut aquesta tradició (la de tallar-les) però
molts betlems i esglésies llueixen les neules tan treballades.
El caganer català és internacional?
La figura del caganer és de les més estimades al territori català i també ha despertat
molt d’interès arreu del món. Enguany, l’ associació “Amics del Caganer” ha viatjat fins
a Colònia, Alemanya, per a participar a la fira nadalenca. Aquest 2012 el caganer ha estat
el convidat especial. Curiosament, a Colònia també hi ha una tradició “caganera” ja que
en tenen un de molt gran a la façana d’una casa.

Hi ha caganers per a tots els gustos!
El caganer està de moda?
És interessant veure com al “google” apareixen gairebé 400.000 resultats a la cerca
“caganer”. A banda de l’associació “Amics del Caganer” abans esmentada, hi ha un munt
de grups i pàgines web sobre aquesta figura. Una de les més curioses que he trobat al
facebook: “Colla de caganers de pessebres vivents”.
Què amaguem, un caganer o un frare?
El joc d’amagar el caganer i fer que els més menuts, i els que no ho són tant, el cerquin
fa que sigui una de les figures més simpàtiques del betlem. Fa uns anys, des de
l'”Associació de Betlemistes de Mallorca” es vol recuperar la tradició d’amagar (i trobar)
un frare o ermità. Hi ha molts mallorquins que no recorden aquesta figura en el seu
pessebre però l’associació afirma que està documentada, sobretot, a la zona de Llevant.
La desapareguda TV de Mallorca en va fer una entrevista a la persona impulsora
d’aquesta iniciativa però no trobo l’enllaç. Ho seguiré investigant!
Tenim altres figures autòctones i populars?
Una servidora, barcelonina de naixement, recordo que el meu pare m’ensenyava
el Manelic (el personatge de “Terra Baixa” d’Àngel Guimerà), el pescador, el pixador,
els pastors que bevien amb porró, etc. Si voleu recordar més personatges tradicionals,
consulteu aquest treball de l’expert betlemista Ignasi Carbonell sobre les figures
populars dels pessebres (i de passada, tota la seva web dedicada als pessebres) . Us
encantarà!
Anuncis

I avui vull acabar aquest escrit amb una nadala molt adient: “El caganer“. És la que ha
utilitzat TV3 i Catalunya Ràdio per felicitar les festes (i esperem que ben aviat la

4. felicitació pugui arribar també al País Valencià). L’ha composta Albert Pla i hi participen
els Manel, Gerard Quintana, Estopa, Joan Miquel Oliver… Molt d’anys i bons!
TASQUES:

1) Expressió escrita:

Redacció d’unes 200-220 paraules vers “Tradicions nadalenques Valencianes”


https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/nadal-valencia-20181221005516-
ntvo.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F

2) Mediació:

La infografia:

Què és Infografia?

Una infografia és una imatge explicativa que combina text, il·lustració i disseny, el
propòsit és sintetitzar informació de certa complexitat i importància, d'una manera
directa i ràpida.

Aquest terme neix de l'àmbit periodístic cap als anys noranta, després de la necessitat
de donar un nom a l'exercici de brindar informació a través d'elements gràfics. No
obstant això, l'ús de les infografies és força antic. Busca informació a les xarxes i realitza
la teua pròpia infografia, relacionada amb la visita a la biblioteca.

Eres membre d’un club de lectura que edita una revista anual per als socis i les sòcies.
Redacta una guia per a fomentar la lectura i donar a conéixer els recursos existents a
la biblioteca municipal, que es publicarà a la revista. Incloeu-hi, com a mínim, les idees
següents:

-Inclou un gràfic circular sobre els hàbits de lectura de la població.

Exemple:



-Lectures recomanades per adolescents.

-Recursos existents a la biblioteca municipal.