Cançoner Infantil Català

Aquest és un recull de cançons tradicionals catalanes. En aquest aplec surt la lletra de cada cançó en format de fitxa.

Aplicació didàctica:
Escoltem la cançó amb l'Spotify i intentem llegir i seguir el ritme de la cançó cantant.

1. Nom:
Data:
LLARG I PRIM, PARENT D’EN BUFA (Trinca)
Llarg i prim, parent d'en Bufa,
el seu pare és un pagès
carallot, que s'estarrufa
i s'enfarina com si res,
perquè sa filla Riteta
s'ha fet la resolució,
no vol pasturar cabretes,
no, no, no.
A sa filla grans molèsties
els promesos li han portat,
i tots tenen noms de bèsties,
que ja és prouta qualitat.
El fill gran de cal oruga,
el noi de cal escorpí,
el mitjà de can tortuga
i l'hereu de cal garrí.
Per això s'ha casat
amb un potentat.

2. Nom:
Data:
AMB LA GATA I EL GOS (La Trinca)
Amb la gata i amb el gos
jo us diré el que ens ha passat:
la cassola és per terra
i no se sap qui l'ha vessat,
si serà el gos o bé el gat, que la nyigo, nyigo, nyigo,
si serà el gos o bé el gat, aquell qui l'haurà vessat.
Ja en respon una velleta:
el gos jo l'he vista passar,
però la gata no l'he vista ni sentida miolar,
el gos pensa, jo no he estat, que la nyigo, nyigo, nyigo,
el gos pensa, jo no he estat, però me l'he ben carregat.
Faci fred o plogui o nevi
al defora em fan anar,
però a la gata quasi sempre la deixen jeure al sofà,
que si la puc atrapar, que la nyigo, nyigo, nyigo,
que si la puc atrapar, prou que me les pagarà.

3. I, per tant, me'n vaig de casa,
perquè ja n'estic cansat,
atipeu­la bé a la gata
que s'engreixi ben aviat,
i doneu­li pa torrat, que la nyigo, nyigo, nyigo,
i doneu­li pa torrat, d'all i oli ben sucat ... eh !

4. Nom:
Data:
EL POLL I LA PUÇA (La Trinca)
El poll i la puça
es volen casar.
Com ens casarem
si no tenim pa?
Respon la formiga
des del formiguer:
­Avant, avant les bodes,
de pa jo en duré!
De pa ja en tenim,
vi, com ho farem?
Respon el mosquit
des del fons del celler:
­Avant, avant les bodes,
de vi jo en duré!

5. De vi ja en tenim
carn, com ho farem?
Respon la guineu
des del galliner:
­Avant, avant les bodes,
de carn jo en duré!
De carn ja en tenim,
però qui tocarà?
Ja en respon el grill
que és bon sonador:
­Avant, avant les bodes,
que jo tocaré!
Músic ja en tenim
però qui ballarà?
Respon el gripau
que és bon ballador:
­Avant, avant les bodes,
que jo ballaré!

6. Nom:
Data:
EL GENERAL BUM, BUM (La Trinca)
El general Bum Bum quan se'n va a la guerra
davant dels seus soldats fa tremolar la terra,
damunt del seu cavall, galopa que galopa,
damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró, aparteu les criatures,
el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.
Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.
El general Bum Bum quan es treu l'espasa
espanta els enemics i fins la gent de casa,
quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.
Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,
que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.

7. Nom:
Data:
LA LLUNA, LA PRUNA (La Trinca)
La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...
Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams...
En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?
Però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa'm, però a la panxa no …

8. Nom:
Data:
EL GAT (La Trinca)
Una vegada hi havia un gat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
s'ha menjat la carn del plat,
que bé li ha estat, l'esquella, al gat.
S'ha menjat la carn del plat.
La minyona l'ha agafat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
l'ha tirat de cap al mar,
que bé li ha estat, l'esquella, al gat.
L'ha tirat de cap al mar.
Un pescador l'ha pescat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
a la plaça l'ha portat,
que bé li ha estat, l'esquella, al gat.
A la plaça l'ha portat.
La minyona l'ha comprat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
a la taula l'ha posat,
que bé li ha estat, l'esquella, al gat.
A la taula l'ha posat.

9. El senyor se l'ha menjat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
a la panya li ha miolat,
que bé li ha estat, l'esquella al gat.
A la panxa li ha miolat.
Ai, minyona què m'has dat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
si m'has dat el nostre gat,
que bé li ha estat, l'esquella, al gat.
Si m'has dat el nostre gat.

10. Nom:
Data:
LA MASOVERA (La Trinca)
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous.

11. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja:
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta, tot s'ho menja.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat ...
Nom:

12. Data:
SI AL CEL TU VAS
Si tu vas al cel amb patinet
fes­m'hi un bon lloc, que hi pujo jo.
Si tu vas al cel amb patinet,
fes­m'hi un bon lloc que hi pujo jo.
Airí, airó. Airí, airó.
Si al cielo vas, patinando,
hazme un lugar, que subo yo.
Si tu vas au cel, en patinant,
fais un petit trou que je monte là.
En un got no pot, haver­hi hagut,
mai vi del fort, sense un embut.
Romanitoff i el gran Krushoff,
estan pitof de l'aigua naf.
Jamai jalem ni jalarem,
fa mal aquí fa mal allà.
Nom:
Data:

13. JOAN DEL RIU
Joan del Riu és arribat
amb un pot de confitura;
Joan del Riu és arribat
amb un pot de raïmat.
Ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
ha portat un violon
per fer ballar tot el món.
Joan del Riu és arribat
amb una càrrega de monines;
Joan del Riu és arribat
amb una càrrega d'escarabats.
Ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
ha portat un violon
per fer ballar tot el món.
Joan del Riu és arribat
amb una bóta de vi ranci;

14. Joan del Riu és arribat
amb una bóta de moscat.
Ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
ha portat un violon
per fer ballar tot el món.
Nom:

15. Data:
qUan seré gran
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
1. Sabater potser.
Fer sabates dia i nit
Deurà ser molt avorrit.
T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
2.­ Moliner potser.
Traginant els sacs de blat,
Sempre blanc i enfarinat...
T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.
T. Diu que quan seré gran

16. Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
3.­ Advocat potser.
Sempre haver d'enraonar,
el cervell deu assecar...
T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
4.­ Professor potser.
Sempre a classe haver d'anar,
no m'acaba d'agradar...
T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
5.­ Un doctor potser.
Visitar sempre malalts,
Curar grans i veure mals...
T. No em fa el pes, ben mirat,

17. deu ser molt cansat.
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
6.­ Un gandul potser.
Panxa enlaire dia i nit,
Sense fer res de profit...
T'.No fer res, ben mirat,
Nom:
Data:

18. BaIXANT DE LA FONT DEL GAT
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
1. Sabater potser.
Fer sabates dia i nit
Deurà ser molt avorrit.
T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
2.­ Moliner potser.
Traginant els sacs de blat,
Sempre blanc i enfarinat...
T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,

19. penso jo: què seré?
3.­ Advocat potser.
Sempre haver d'enraonar,
el cervell deu assecar...
T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
4.­ Professor potser.
Sempre a classe haver d'anar,
no m'acaba d'agradar...
T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.
T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
5.­ Un doctor potser.
Visitar sempre malalts,
Curar grans i veure mals...
T. No em fa el pes, ben mirat,
deu ser molt cansat.

20. T. Diu que quan seré gran
Un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
6.­ Un gandul potser.
Panxa enlaire dia i nit,
Sense fer res de profit...
T'.No fer res, ben mirat,
Nom:
Data:

21. EL BALL DE LA CIVADA
El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.
El pare quan la sembrava
feia així, feia així,
se'n dava un truc al pit
i se'n girava així:
"Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem".
El ball de la civada...
El pare quan la llaurava
feia així, feia així,

22. se'n dava un truc al pit
i se'n girava així:
"Treballem, treballem...
El ball de la civada...
El pare quan la segava
feia així, feia així,
se'n dava un truc al pit
i se'n girava així: "Treballem, treballem...
El ball de la civada...
El pare quan la molia
feia així, feia així,
se'n dava un truc al pit
i se'n girava així: "Treballem, treballem...
El ball de la civada...
El pare quan la menjava...