Cartellisme històric

Breu història del cartellisme

1. Una
breu
històri
a del
cartell

2. L' aparició del cartell en la forma en què actualment el coneixem es remunta
al 1870, data en què es van perfeccionar les tècniques de litografia en color,
que va possibilitar la seva reproducció en sèrie.

A través del cartell, des del seu naixement fins els cartells actuals, podem
seguir les evolucions del gust artístic i també la ideologia de cada moment
històric.

3. Fou als carrers de les ciutats que
creixien vertiginosament a finals del
segle XIX on es presentaren els
cartells com una expressió de vida
econòmica, social i cultural, competint
per l'atenció dels compradors de les
noves mercaderies i audiencies per
les diversions.
Els cartells plens de colors, impresos
en un actualitzat sistema litogràfic,
atreien l'atenció dels vianants. Les
ilustracions, ajudades pel text,
revelaven un context precís, introduint
una nova estètica d'imatges
simplificades ordenades pels mitjans
de reproducció gràfica.

4. El Modernisme o ART NOUVEAU és un moviment que sorgeix a finals del
segle XIX que té com a principal característica la introducció de motius
naturalistes i orgànics en el disseny. Destaquen entre d'altres:
TOULOUSE-LAUTREC ( 1864-1901):
Tot i ser un pintor impressionista realitzà nombrosos cartells i li va donar al
cartell categoria d'art.
Dibuixaba cartells per promocionar espectacles nocturns, essent els seus
enquadraments el més original de la seva obra.

6. ALPHONSE MUCHA (1860-1939):
En els seus cartells va introduïr un estil molt decoratiu en el qual predominava
la línia clara i pura.
Va ser un dels màxims exponents de l'Art Nouveau. Dibuixava sobre tot
dones joves envoltades de flors i gran quantitat d'ornaments.

8. Els artistes de tot el món miraven a París com la capital de l'art mundial i
admiraven els seus cartells. Però, Amsterdam, Brusel·les, Berlín, Munich,
Budapest, Viena, Praga, Barcelona, Madrid, Milà i Nova York també nudriren
escoles d'artistes del cartell i brillants dissenyadors individuals. Milà va produir el
nombre més destacat de creadors de cartells, desafiant la creativitat i originalitat
dels de París.

9. Diversos artistes dels Estats Units integraren amb èxit il·lustracions en els rètols
en els seus dissenys. Will Bradley va fer una feina brillant en reviure l'Art
Nouveau, el manierisme de l'Edat Mitjana i el Reneixament. Bradley va absorbir
la influència no tan sols de Francia, sino també de Japó i Anglaterra. Aquesta
època és un exemple de l'esforç realitzat per replantejar el paper de l'art a una
societat industrialitzada.

10. A Anglaterra, William Morris i d'altres volien emfatitzar el paper de l'artesà, cap els
models del Renaixement i a un disseny més vigorós.
Els artistes dels cartells d'aquest període demostraren que la valentia de la
llibertat estètica primer exigeix un enfrontament amb la innovació tècnica en la
producció i la reproducció gràfica. Des d'aquesta època els artistes deixaran
d'agregar simplement textos tipogràfics i començaràn a dibuixar tipos i a
responsabilitzar-se de tots els elements que haurien de ser reproduits, essent
llavors reconeguts com a DISSENYADORS GRÀFICS.

11. A Alemanya, els dissenys desenvoluparen una estètica refinada i enèrgica per
anunciar els productes al consumidor. A Berlín, un grup de dissenyadors
associat amb una firma de impressió (Hollerbaum und Schmidt) va rompre una
nova barrera: els seus cartells restringiren la imatge a l'objecte que s'estava
anunciant, i les paraules a la marca del fabricant. Aquest estil se coneix com
cartell - objecte (Sachplakat).

12. Si l'empenta principal pel desenvolupament del disseny gràfic després de la primera
guerra mundial es va centrar en els moviments de vanguardia, una menys agitada,
però no menys brillant evolució, va esdevenir en el cartell comercial. En els primers
anys de la revolució rusa, els cartells es convertiren en els heralds públics, amb
lemes visuals i ilustracions d'apologies polítiques. La revolució desenvolupà i
aprofità els nous recursos de la fotografia i, amb ells, les habilitats de dissenyadors
en la ilustració, per a la presentació de estadístiques i cartografia. Els dissenyadors
produïren imatges que trascendiren la objectivitat en la presentació poètica del
progrés soviètic. El disseny gràfico soviètic va mantenir la geometria i els colors
primaris del constructivisme abstracte.

15. A Alemania, l'atur, la inflació i el
caos polític devingueren després
de la primera guerra mundial.
Situada entre dos poderosos
moviments vanguardistes, el
Constructivisme a la Rusia
soviètica i De Stijl a Holanda,
Alemania estaba oberta a
aquesta influencia.
Els moviments artístics més
destacats just al final de la guerra
foren l'Expressionisme i el
Dadaísme.
Els cartells que produïren
massivament els artistes
expressionistes estaven marcats
per la ilustració agresiva, amb
contrasts violents s'enfrontaven
amb el rètol lliure o amb l'ús de
pesades lletres originalment
dissenyades per a la publicitat.

16. Els dadaístes empraren particularment el montatge, una reunió de imatges ja
existents, mesclades amb tota classe de tipos i ornaments impresos en
composicions tipogràfiques. Les seves habilitats per a la propaganda, primer
dedicades a l'autopromoció, se dirigiren després a difondre el disseny com una
part de la revolució social a la qual la llibertat s'aconseguiria mitjançant
l'increment de la mecanització.