CATALÀ - Retòrica i poesia

CATALÀ - Retòrica i poesia

1. La Meva Terra és el mar
Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo, que no tinc segons
i que allargo les hores.
Tu, vell timó que m´ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d´aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella
potser em vaig perdre el cel,
i vaig perdre el seny....
Dóna´m força per cridar,
Que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
la meva terra és el mar.
Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa
coses que ens separen
i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
Dóna´m força per cridar,
Que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
sóc part de l´Oceà.
Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú.
La meva terra és el mar fet d´aigua i sal.
Sota l´aigua no hi ha peles
ni banderes ni nacions.
El silenci que m´envolta
és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!
Dóna´m força per cridar,
Que si l´aigua és amor,
jo de pedra no sóc,
mulla´m un altre cop.
Dóna´m força, torna´m boig,
que si l´aigua és amor
jo de pedra no sóc,
mulla´m un altre cop
dins el cor...
Lax'n'busto

2. LITERATURA
- Subjectiva. Funció poètica. Es fixa en el significant (jocs de paraules). Com ho diu.
Llenguatge literari: Llenguatge científic
Connotació Denotació
Significat obert, suggeridor,
ambigüitat
Precisió
Subjectivitat, creativitat Objectivitat
Intraduïbilitat Universalitat
Expressiva -sentiments, emocionsReferencial
Persuasiu, agradable, incisiu Entenedor
Llenguatge treballat, artístic, bellConceptes treballats, idees

3. LITERATURA POPULAR LITERATURA CULTA
Oral Escrita
Espontània Elaborada
Moltes variants Versions úniques
Col·loquial, dialectal Literari, culte, especialitzat
Anònima Autor conegut
Provisional, immediata Perenne, posteritat

4. ELS GÈNERES LITERARIS
Gènere: és un model de discurs literari estructurat, caracteritzat per unes
determinades convencions fixes i definides, però que han evolucionat segons el temps
i el lloc.
1. POESIA ÈPICA Epopeia
Cançó de gesta
Romanç
Faula
LÍRICA Sonet, Oda, Elegia, etc.
2. NARRATIVA NOVEL·LA
CONTE
RONDALLA
Memòries,
dietari...
3. TEATRE TRAGÈDIA
COMÈDIA
DRAMA
4. ASSAIG

5. POESIA:
-En l'origen, lligada a la música i a la dansa.
-Intenta explicar el més misteriós de l'ànima humana, l'inefable.
-S'ha d'entendre com a gaudi estètic i com a font de coneixement.
-Al narrador se l'anomena "veu poètica" o "jo poètic".
-No admet resum, comentari o explicació. Ajuden a apropiar-se'l, a entendre'l.
ÈPICA:
-"Narració en vers que explica per mitjà de llegendes i relats heroics els orígens d'un poble o la vida dels
seus herois exemplars."
-Sol ser narrativa, ja que té un argument.
-Tendeix a l'objectivitat, ja que narra fets externs al narrador.
-Els temes solen ser de caire llegendari o fabulós.
*EPOPEIA:
-Conjunt de poemes èpics que expliquen els mites fundacionals d'una comunitat.
-Literatura clàssica grega i llatina (Odissea, Eneida)
*CANÇÓ DE GESTA:
-"Poema èpic medieval de transmissió oral que narra les gestes d'herois esdevinguts mites nacionals."
-Eren interpretats de memòria pels joglars.
-Castella, França, PPCC, Occitània.
*ROMANÇ:
-Cançó de caràcter narratiu pròpia de la tradició oral popular.
-Successió indefinida d'estrofes de versos heptasíl·labs amb rima assonant a 2n. i 4t.
-El comte Mal, Blancaflor, La presó de Nàpols, La Dama d'Aragó...
*FAULA:
-Poema moral que desenvolupa una història els personatges de la qual són animals que actuen i parlen com
a persones.
LÍRICA:
-Expressa el sentiment personal de l'autor (subjectiva).
-Anhels, passions, frustracions, somnis...
-Meditativa o descriptiva
-PASTOREL·LA: diàleg entre un cavaller i una pastora.
-ALBA: els enamorats, després d'haver passat la nit junts, es planyen per haver-se de separar a l'alba.
-ODA: enaltiment de les virtuts d'un heroi. Expressa idees morals o sagrades en estil solemne, greu.
-ELEGIA: poema líric extens que expressa plany o dolor per alguna pèrdua.
-SONET: poema de catorze versos distribuïts en dos quartets i dos tercets. Decasíl·lab. ABBA ABBA
CDC CDC . Reflexiu, filosòfic, meditatiu.
-SÀTIRA: poema de caràcter crític o polèmic en què l'autor ridiculitza els vicis o costums de la seva època.

6. Drap de la pols, escombra, espolsadors, 
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa, 
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra 
i sabó en pols, blauet, netol, galleda. 
Cossi, cubell, i picamatalassos, 
esponja, pala de plegar escombraries, 
gibrell i cendra, salfumant, capçanes. 
Surt el guerrer vers el camp de batalla. 
 
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998)

7. Drap de la pols, escombra, espolsadors, 
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa, 
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra 
i sabó en pols, blauet, netol, galleda. 
Cossi, cubell, i picamatalassos, 
esponja, pala de plegar escombraries, 
gibrell i cendra, salfumant, capçanes. 
Surt el guerrer vers el camp de batalla. 
 
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998)

8. EL PI DE FORMENTOR
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
O vida, o noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.
Miquel Costa i Llobera
(Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922)

9. EL PI DE FORMENTOR
Mon -cor -es-ti-ma un- ar-bre! –Més- vell- que -l'o-li-ve-ra,
1 2 3 4 5 6 --- 1 2 3 4 5 6 ---
més -po-de-rós -que el –rou-re, més -verd -que el –ta-ron-ger,
1 2 3 4 5 6 --- 1 2 3 4 5 6
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

10. LES FIGURES RETÒRIQUES
Intensificació de certes formes expressives: figures retòriques. Manipulacions lingüístiques.
1.Figures fonicogràfiques
1.1.-MÈTRICA
Mètrica sil·làbica: Monosíl·lab, bisíl·lab, trisíl·lab, tetra-, penta-, hexa-, hepta-, octo-, ennea-,
deca-, hende-, dodecasíl·lab (alexandrí: 6+6). Decasíl·lab: 4+6, clàssic.
-Bacil: Ni bri bo: mi cro bi
-Mètrica accentual: ritme. Vocals àtones i tòniques
1.2.- RIMA:
Assonant i consonant. Versos masculins i femenins. Creuada i encadenada
1.3. -Sinalefa: no ho sé Elisió: terraspra Hiat. terra aspra
1.4.-Al·literació:
Repetició sons.
Et falta Tefal; setze jutges...; si l’amor meva emmetzinés; un no sé què que
quequeja
1.5.-Paronomàsia: paraules semblants
balla damunt la palla, cap cap no cap en cap cap,
1.6. Onomatopeia
crec, xiu-xiu, grinyol, etc.

11. Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,
L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.
J.V. FOIX (1894-1987) Sol i de dol
Like a Foixing stone
¡És tan flipant punxar algun disc de l'Elvis,
vells rock'n'rolls, i anar de discoteques
a lligar amb ball i clenxa babies queques
que amb posat fi -«tens foc»- remenen pelvis!
Em mola un gram o més bellugar els ossos
a ritmes durs d'aicidicís de moda.
Vaig de penjat bevent l'amfeta amb soda
i volo alt -tinc bon afgà a terrossos.
El reggae em va i duc pentinat punk.
Ben enxapat puc ser un ròcker preclar.
Vestit d'hindú semblo el Ravi Shankar.
És un sidral! New wave o mod o funk...
Passant de tot, no vaig de passerell:
m'enrotlla el nou i m'al.lucina el vell.
Carles TORNER (1963), La ciutat blanca.

12. 2. Figures sintàctiques:
2.1.-Paral·lelisme: frases. Diners fan bé, diners fan mal
2.2.-Repetició: Adéu siau, turons, per sempre adéu siau
2.3.-Supressió: verbs o altres paraules
2.4.-Hipèrbaton: alteració ordre de la frase: (conserva de ses fulles l'eterna primavera)
2.5.-Encavallament: disparitat unitat mètrica i sintàctica.
Pujam a la muntanya, i des del cim
als horitzons s'escampa la mirada,
2.6. Asíndeton
Un camp de pols, terra agostada,
Un mar de plom, un aire gris:
2.7. Polisíndeton.
Bru i descofat, i descalç, d'aventura,
en dia fosc, per les platges desertes,
2.7.-Anàfora:
Diners fan bé, diners fan mal / diners fan l’home infernal
Figures semàntiques.
3.1.-comparació:
un cigarret és com una bomba incendiària
3.2.-metàfora:
- Un cigarret és una bomba incendiària
- Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.

13. 3.3.- Metonímia:
-la relació és de la part pel tot (sinècdoque)
El mallorquí no és ambiciós, Guanyar-se el pa
-la relació és de causa-efecte
Viu del seu treball,
-la relació és de continent per contingut, autor per obra, etc.
Prendre una copa, Un Rioja, Un saxo famós,
Llegir unVillalonga,
3.4.-Hipèrbole: exageració
Els clavells s'incendien,
per imitar-te, quan
tu passes per davant.
També surt a festejar
-que és la seva traça-
amb un jove de "Teruel“
i amb un de Terrassa,
amb el núvol i amb l'estel
i amb el vent que passa.
3.5.-Antítesi:
M'exalta el nou i m'enamora el vell
Mans fredes. Cacaolat calent!

14. 3.6.-Paradoxa:
És quan dormo que hi veig clar
CEAC: aprova sense anar a classe.
3.7.-Personificació o prosopopeia:
Sospira la campana amb homes i arbres.
Amor, senyor de l'ampla monarquia
Que publica el clavell i el foc proclama
3.8.- Apòstrofe: invocació, interpel·lació
Abril, no et torbis!
3.9.-Sinestèsia
No pas l'atzar ni tampoc la impostura
han fet del meu país la dolça terra
on visc i on pens morir.
3.10.-Epítet
Blanca neu, verdes muntanyes
3.11.-quiasme
Cal menjar per a viure i no viure per a menjar
Hi canten els rossinyols, les tórtores hi gemeguen

15. DESOLACIÓ
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
Joan Alcover i Maspons – (Palma, 1854-1926)
3.12.- Al·legoria

16. DENOMINACIÓ DEFINICIÓ EXEMPLE
1 Antítesi
10
Repetició d’un mateix so, vocàlic o consonàntic, en la frase
Com un arbre rabent,
arrelat dins el vent.
2 Comparació Assignació de qualitats humanes a éssers inanimats
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d’or;
cada cabell una perla,
cada perla un anell d’or
3 Quiasme Contraposició de paraules, idees o situacions oposades
Qui, de l’amor, els penyals i congestes
de cert coneix, i les balmes?
4 Polisíndeton Ús d’expressions exagerades
Més enllà
de temors i recances, s’obren sempre
blaus horitzons
5 Hipèrbole Canvi en l’ordre gramatical lògic de les paraules en la frase.
Mans de xiquet ben netes,
mans de xiquet que es faran grans.
Mans que en la nit busquen
allò que no troben mai
6 Metàfora Repetició de conjuncions coordinades Llegeix Verdaguer
7 Metonímia Substitució del terme real per un altre d’imaginari que s’hi assembla.
Hi canten els rossinyols,
les tórtores hi gemeguen
8 Homofonia Semblança entre dos objectes, un de real i un d’imaginari.
I me’n vaig i no em moc.
Mar encrespada i immòbil
9 Personificació Igualtat fonètica entre mots de grafia i significat diferents. Conill, perquè tems el temps?
10 Al·literació Repetició d’un o més mots a l’inici d’un seguit de frases. Les veïnes li treien la pell a tires
11 Anàfora Omissió de conjuncions de coordinació La tarda s’adormia dolçament
12 Asíndeton Desacord entre la unitat mètrica i la unitat sintàctica
Del que estimaves i el que no
estimaves, del que feies i deies i senties
13 Paronomàsia
Denominació d’una cosa amb el nom d’una altra per relació de proximitat
lògica.
Com un arbre rabent,
arrelat dins el vent
14 Encavalcament
Disposició de manera encreuada dels elements sintàctics de dos versos
contigus.
La flama, sonora, riu,
talment un doll d’aigua fresca, tan alta
que no l’apaguen
amb els seus plors les estrelles
15 Epítet Associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorialsNegra nit; foc ardent
16 Hipèrbaton
Oposició de mots que només es diferencien en algun fonema o del mateix
mot emprat en un altre sentit
1.-Sagna i signa
2.-En cap cap hi cap cap cap
17 Sinestèsia Adjectiu que emfatitza una qualitat implícita en el nom
Oh que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra.

17. DENOMINACIÓ DEFINICIÓ EXEMPLE
1 Antítesi 10Repetició d’un mateix so, vocàlic o consonàntic, en la frase10
Com un arbre rabent,
arrelat dins el vent.
2 Comparació 9Assignació de qualitats humanes a éssers inanimats 6
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d’or;
cada cabell una perla,
cada perla un anell d’or
3 Quiasme 1Contraposició de paraules, idees o situacions oposades16
Qui, de l’amor, els penyals i congestes
de cert coneix, i les balmes?
4 Polisíndeton 5Ús d’expressions exagerades 14
Més enllà de temors i recances, s’obren sempre
blaus horitzons
5 Hipèrbole 16Canvi en l’ordre gramatical lògic de les paraules en la frase.11
Mans de xiquet ben netes, mans de xiquet que es faran grans.
Mans que en la nit busquen allò que no troben mai
6 Metàfora 4Repetició de conjuncions coordinades 7 Llegeix Verdaguer
7 Metonímia 6
Substitució del terme real per un altre d’imaginari que s’hi
assembla.
3 Hi canten els rossinyols, les tórtores hi gemeguen
8 Homofonia 2Semblança entre dos objectes, un de real i un d’imaginari.1
I me’n vaig i no em moc.
Mar encrespada i immòbil
9 Personificació 8Igualtat fonètica entre mots de grafia i significat diferents.8 Conill, perquè tems el temps?
10Al·literació 11Repetició d’un o més mots a l’inici d’un seguit de frases.
5
6
Les veïnes li treien la pell a tires
11Anàfora 12Omissió de conjuncions de coordinació 9 La tarda s’adormia dolçament
12Asíndeton 14Desacord entre la unitat mètrica i la unitat sintàctica4
Del que estimaves i el que no
estimaves, del que feies i deies i senties
13Paronomàsia 7
Denominació d’una cosa amb el nom d’una altra per relació de
proximitat lògica.
10
2
Com un arbre rabent, arrelat dins el vent
14Encavalcament 3
Disposició de manera encreuada dels elements sintàctics de dos
versos contigus.
17
La flama, sonora, riu, talment un doll d’aigua fresca, tan
alta
que no l’apaguen amb els seus plors les estrelles
15Epítet 17
Associació d'elements que provenen de diferents dominis
sensorials
15Negra nit; foc ardent
16Hipèrbaton 13
Oposició de mots que només es diferencien en algun fonema o
del mateix mot emprat en un altre sentit
13
1.-Sagna i signa
2.-En cap cap hi cap cap cap
17Sinestèsia 15Adjectiu que emfatitza una qualitat implícita en el nom12
Oh que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra.

18. CAMBRA DE LA TARDOR
La persiana, no del tot tancada,com
Un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena de les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què són?"
Paletes:
Manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany."
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
SERENADA D’HIVERN
Clou les parpelles en ton llit
i que la son hi sia;
mentre en l’angoixa de l’oblit
canto per tu, l’aimia;
que fins la mort de mon delit
acabi en melodia.
Oh si ton llit meravellat
que ton bell cos havia
fos, a punt d’alba, turmentat
com jo, de gelosia,
i, com un núvol encantat,
no et deixés veure el dia!
Car, filla fosca del matí,
arreu on facis via,
veuràs penar, veuràs llanguir
i no hi daràs metgia;
ets feta a plaure i a fugir,
que ésser fidel mustia.
Si el pobre cor sense recers
que ta finestra espia,
si el pobre cor occir pogués
amb una melodia!
Si l’amor meva emmetzinés,
encara t’amaria.
Qui t’ha cantat el villancet,
no és un llaüt, aimia;
no és el poruc violinet
ni la viola pia;
és una mica de vent fred
i de malenconia.
Carner, Josep. Poesia.
Barcelona, Quaderns
Crema.1992 (p.430)

19. ANÀLISI DEL POEMA SERENADA D'HIVERN
- Tema: Desengany amorós (frustració, gelosia, dolor)
- Estructura: 1) versos 1-122) versos 13-243) versos 25-30
- Mètrica sil·làbica: 5 sextets, octosíl·labs i hexasíl·labs.
-Rima: - consonanta b a b a b c b c b c b d b d b d b e b e b e b f b f b f b
- Alternança versos masculins i femenins
-Vers 23: al·literació
-Anàfora: Versos 15, 19-21-23, 26-27
- Hipèrbaton: 3, 8, 9, 21
- Encavallament: 9, 10 (Ritme molt marcat)
- Metàfora: cantar, melodia, matí, hivern, 13, 19
-Metonímia: parpella
- Antítesi: 13 (filla fosca del matí)
-Prosopopeia o personificació: 5, 7, 13, 19, 21, 25, 26, 27,
-Hipèrbole: 23-24
- Asíndeton: vers 15
- Comparació: 10, 11
-Repetició: si el pobre cor... (21)
- Paral·lelisme: (15), 26-27
- Paradoxa: 5-6, 13
-Versos 7-12: La gelosia és com un núvol encantat que no et deixa veure el dia
Tranquil·litat Inquietud
Parpelles
Son
Llit
Meravellat, bell cos
Angoixa
Oblit
Mort del delit
Gelosia

20. MÈTRICA ACCENTUAL
AATAAATATAT
AATAATATAT
AATAATATAT
AATAATATAT
AATAATATAT
AAATATTAAT
ATAAATATAT
ATATATATAT
ATAAATAAAT
ATATATAAAT
ATATA
AATAT
ATATATAT
AT
TAATAAATA
T
ATATATAT
ATATAAAT
AT
ATATAAATAT
ATAAATAAAT
ATAAATAAAT
AATAATATAT
ATATAAATAT
ATATATAAAT
ATATAAT
AATAATAAAT

tardor
tancatfoscallunanitfulles
caigudes
callen pomaclos-tancat
estiu obertllumsoldiaFulles altesCanten, riuenmel aire
-Tema: L’acabament d’una relació amorosa
- Estructura: 1) versos 1-102) versos 11-183) versos 19-27
- Mètrica: decasíl·lab amb accent a la 6ª síl·laba
- Excepte vers 17è i 26è
- Versos 11è i 19è: trencats.
- Rima: no en té perquè és realista i vol simular un to de conversa o de
confidència.
- Alternança irregular de versos masculins i femenins.
- FIGURES RETÒRIQUES
I. Fonètiques
- Al·literació: color d'olor (7), que lent el món.. (8)
-Anàfora: 17-18, 20-21-23
- Hipèrbaton: 5, 12, 21
- Encavallament: 1,3,6,8,9,10,19,21,22,23,24,26
- Metàfora: tardor, persiana, horitzons, llum, cambra, fulles, sol, lluna
- Metonímia: llum: estiu, fulles altes: no caigudes
Sinècdoque: aire: exterior hores: temps cos: ment, pensament
- Antítesi: lent/de pressa criden/callen sol/lluna
-Personificació: fulles adormides, el cor els oblida, morir la llum,
el cos recorda
- Sinestèsia: color d’olor de poma
-Asíndeton: 27
ANÀLISI DEL POEMA CAMBRA DE LA TARDOR

21. EL PI DE
FORMENTOR
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per trona l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor que puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
O vida, o noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.
.
Miquel Costa i Llobera
JO
Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.
Mozart més que cap altre m’entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré.
I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit,
que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l’A a la Z
en llengua fosca i en país petit!
Narcís Comadira (Girona, 1942)

22. Metonímies: El vesper vivia= la munió de gent feinejava, feia feina, vida normal /en el
blau (cel)/ara un peu...
Metàfora: vesper= gernació, gentada /tacava les fulles / taca de color /fil de sol de
misèria/nas encastat/peus que havien caminat molt (viscut o patit molt)
El·lipsi: I vaig enfilar el meu carrer (és a dir) el del carro de la matinada / i els xiscles...
Polisíndeton:
Prosopopeia:blau que tremola
Comparació: nínxols / com si l'haguessin avisat
Hipèrbole: els peus em duien /se't gelaran els peus
Ritme?? dels que fugen tremolant en el blau que tremola
Repeticions o redundàncies: tremolant...tremola / persianes...persianes /taca...tacava /
peu...peus...peu
Col·loquialismes: allà dalt, polisíndeton, estil directe, repeticions

23. 2.-Corregiu totes les errades que trobeu a les frases següents. (3 punts)
Quant si va acostar el mendigo, no va soportar la idea de donar-li llimosna i el va el·ludir. Al
veure que si acostava, no el va voler adelantar, sino que es va despedir rapidament del taxista i,
sense ningún motiu, es va tranquilitzar i se’n anar riguent ingenuament sense tenir que passar-li per
al costat.
L’aconteixement més inmediat que va ocurrir simultaneament a la topada del tranvia va ser
l’arribada de l’ambulància a l’enterar-se de l’accident.
Un altre vegada es va arruinar perque varen aumentar instantaneament el reste de taxes
aèrees, l’interés dels crèdits e inclús la inflació, lo que va fer que s’arrepentís de la seva inversió.
N’àngel Guimerà, envers d’identificar-se amb la ineptitut d’en Sebastià, prefereix proyectar-
se en l’ilús Manelic, mentres s’olvida que és sobre tot na Marta el personatge més humiliat e
indefens.

Quan s’hi va acostar el captaire, no va suportar la idea de donar-li almoina i el va eludir. En
veure que s’hi acostava, no el va voler avançar, sinó que es va acomiadar ràpidament del taxista i,
sense cap motiu, es va tranquil·litzar i se’n va anar rient ingènuament sense haver de passar-li pel
costat.
L’esdeveniment més immediat que va ocórrer simultàniament a la topada del tramvia va ser
l’arribada de l’ambulància en assabentar-se de l’accident.
Una altra vegada es va arruïnar perquè varen augmentar instantàniament la resta de taxes
aèries, l’interès dels crèdits i fins i tot la inflació, la qual cosa va fer que es penedís de la seva inversió.
Àngel Guimerà, en lloc d’identificar-se amb la ineptitud d’en Sebastià, prefereix projectar-
se en l’il·lús Manelic, mentre s’oblida que és sobretot na Marta el personatge més humiliat i
indefens.

24. DE PARAR I DESPARAR TAULA
Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,
avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.
Amor... (Les set: no véns. Sota la taula
s'amaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.
Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l'aigua.
Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
Per enc obrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
Puja el desig i clivella la casa.
Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.
La nit truca a la porta i ve ben sola:
desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.
Maria Mercè Marçal