Chillida.Elogi de l'aigua

1. Documentació general
Catalogació:
- Nom de l’obra: Elogio del agua
- Autor: Eduardo Chillida (1924 –
2002)
- Data: 1987
- Ubicació: Parc de la Creueta del
Coll (Barcelona)
- Estil: abstracte
Anàlisi material:
-Mides: 7,2 x 12 x 6,5 m
- Pes: 54 tones
- Materials: Formigó armat i ace
- Tècnica: Encofrat
-Formes: Escultura exempta
Elogio del agua

2. http://www.xtec.es/~fchorda/prima6/merce/index.htm

3. Eduardo Chillida
Es considera un dels millors escultors contemporanis. Va treballar la seva obra
abstracta i molt personal tant en ferro com en fusta, formigó, pedra o alabastre,
adaptant-se amb gran mestria a les particularitats de cada material. També adaptà
les seves escultures a l’entorn, tant natural com urbà. Va fer nombroses obres
monumentals per ciutats de tot el món. Gran part de la seva obra pot admirar-se a la
seva casa: museu Chillida-Leku, a Hernani.
http://www.eduardo-chillida.com/

4. Figura clau de les arts plàstiques espanyoles del segle XX

Finalitzada la seva etapa escolar, amb 19 anys es trasllada a Madrid per començar
la carrera universitària d'Arquitectura. Adquireix gran reputació com a porter de
futbol de la Real Sociedad.
Quatre anys més tard una lesió l'obliga a abandonar el futbol. També interromp els
seus estudis d'Arquitectura. Continua residint a Madrid i assisteix a classes de
dibuix a una acadèmia privada. Comença a fer escultures.
L’any 1948 es trasllada a París per a dedicar-se a l’escultura.
L’any 1950 exposa la seva obra per primer cop a París.
Fou un dels artistes més premiats en vida.

5. Eduardo Chillida (Sant Sebastià 1924-2002)
Estudià arquitectura, carrera que va deixar inacabada per dedicar-se al dibuix en el
Cercle de Belles Arts. En aquesta època es perfilava ja la seva manera d’entendre
l’art com a forma de coneixement. Anys després, a Paris, realitzarà les seves
primeres obres escultòriques en guix i fang, materials que abandonarà molt aviat.
Posteriorment tornarà al País Basc i fixarà a Guipúscoa la seva residència; serà allí
on iniciarà el treball del ferro i realitzarà la seva primera escultura abstracta
d’aquest material, l’estela funerària Ilarik . El contacte amb el treball tradicional
del ferro al seu país marcarà definitivament l’estil de l’artista. En el ferro reconeix
el seu material escultòric.

6. En l’obra de Chillida es distingeixen dues fases força diferenciades: figurativa
la primera, abstracta la segona. La primera fou molt breu, abraça des de
1948 fins al 1951, any que inicià la segona fase, en la qual hi treballà fins el
final i en la qual s’ubica l’Elogio del agua;
En efecte, serà en l’etapa abstracta on Chillida va començar a utilitzar el
formigó per primera vegada, concretament amb l’obra Lugar de encuentros I
(1971) que va ser l’inici d’importants obres en formigó com per exemple Lugar
de encuentros III(1972 /1978) en el Passeig de la Castellana de Madrid,
Lugar de encuentros IV(1973), Arquitectura Heterodoxa I (1978), La casa de
Goethe a Frankfurt (1986), Gure aitaren etxea (la casa del padre) a Gernika
(1988), L’Elogio de l’Horitzonte a Gijón (1990) o, com la mateixa Elogio del
agua.

7. 1924, Mutació
1955, Homenatge a Fleming
Va treballar diferents materials

8. 1962, Yunque
1963, Modulación del espacio

9. 1977, El peine del viento, San Sebastián

10. “Peines del viento”
1972-1977
Platja d’Ondarrieta. Sant Sebastià.
1972-1977
Tres escultures de grans dimensions
integrades en el paisatge, que pentinen
el vent, sovint huracanat, del
Cantàbric.

11. 1989, Elogio del horizonte, Gijon
1990, El peine del viento XVII

12. 1985, Lurra 65 1986, Down Town
1987, Muenster
Alemanya

13. Projecte de Tindaya. Fuerteventura. Islas
Canarias.

“Las críticas de los ecologistas no me afectan,
porque nunca he creído que fueran verdad. Lo
único que ha habido es un grupo de envidiosos que
ha querido arruinar la idea. Yo sé que tengo un
proyecto que es perfectamente realizable y ahora
parece que lo reconoce todo el mundo“
“...mi única ambición es crear un
espacio útil para toda la humanidad,
que cuando un ser humano entre en
ese cubo vacío de 50 por 50 por 50
metros sienta en su plenitud la
pequeñez humana...”

14. Anàlisi formal “Elogio del Agua”
Descripció
Gran massa de formigó armat d’on surten quatre grans braços recargolats;
instal·lada en una pedrera de Barcelona, els murs de la qual esdevenen com una mena
d'absis d’acollida de la peça, que es suspesa mitjançant cables d’acer a 80 cm d’un
estany artificial.
Parc de la Creueta del Coll de Barcelona

15. Enorme estructura
de formigó (54
tones) subjecta a
l’aire amb 4 potents
cables d’acer,
ancorats en dues de
les parets
desbastades de
l’antiga pedrera
Estany
artificial on
s’interaccionen
les 4 urpes
dels apèndixs
que surten del
cos central
L’escultura es va modificant
segons la perspectiva, el punt
de vista
Escultura
dinàmica,
moviment ofert
per les formes
corbes, al
desenvolupar-se
en l’espai

16. Els protagonistes de l’escultura:
a) El material, element limitat físicament, es manifesta molt més
enllà del seu propi espai, amb formes lliures i espontànies. Volum positiu de l’obra.
Element massís, que respecta la natura i li dona autenticitat. El material era
formigó armat, modificat per Chillida, fort i poderós, però també imperfecte. Ell
mateix el fabricava, amb la tècnica de l’encofrat.

17. b) La gravetat, present en el fet de que una estructura tan
pesada sembli lleugera, desafiant totes les lleis físiques.
c) L’aire, que embolica l’espai de l’escultura i també es un
material més, imprescindible en la comprensió de l’obra.
d) L’aigua, que com deia Chillida, feia la meitat de l’escultura.
Escultura clarament agermanada amb la naturalesa que l’envolta i els seus
elements.

18. La seva bellesa pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells.

19. Matèria i textura
L’Elogio del Agua és una obra sòlida, dura i pesada; és mitjançant aquesta
densitat que l’artista ens expressa el seu pensament estètic. La matèria
desenvolupa en aquesta escultura un important paper. Si observem
detingudament , ens adonarem com Chillida fa un tractament tal del formigó
armat, que sembla com si l’artista respectés i realcés les qualitats d’aquest
material. La matèria sembla desenvolupar-se seguint les seves pròpies lleis. En
efecte, l’”Elogio del Agua” de Chillida ens impressiona a primer cop d’ull, per la
seva accentuada materialitat; és una manifestació palpable de la matèria.
La realització d’aquesta escultura, de proporcions considerables, amb l’ús d’un
“únic” material i amb el tractament especial que fa l’artista, contribueix a
donar unicitat a l’obra, alhora que li confereix un caire senzill, sobri i auster.
Aquest tractament de la matèria que fa Chillida en l’ Elogio del agua,
condicionarà la textura de l’obra, el seu propi acabament. Chillida “ataca” la
matèria de manera que mostri totes les seves qualitats i textures. La fi
d’aquesta valoració de la textura semirugosa de l’ Elogio del Agua és la
d’exterioritzar les “entranyes” del formigó i el procés tècnic de realització
(encofrat), amb el propòsit, sense dubte, de deixar patent en l’escultura el lent
procés de la lluita contra el pes i la densitat d’aquesta matèria. Tanmateix, la
textura semirugosa de l’Elogio del Agua condicionarà la incidència de la llum.

20. Composició
A l’”Elogio del Agua” observem una
composició força equilibrada; en efecte
l’escultor aconsegueix una veritable
harmonia entre:
- les línies rectes, angulacions i
formes geomètriques de la part
superior de l’obra i, les línees
ondulants i formes més orgàniques,
expressives, dels “braços” que
configuren la part inferior de la peça.
- I el pes visual i la
densitat matèrica de la
part racional i, la
delimitació del buit i la
levitat que generen les
formes còncaves.

21. “Lo lleno, lógicamente, tiene que ser pesado.
Si está vacio, es un camelo, una mentira.
Entonces si está lleno, es capaz de enfrentar-
se con el vacio. En el proceso de mi trabajo
se da siempre un diálogo entre los dos, entre
lo lleno y lo vacío. Están los dos actuando en
todas las obras. He llegado a pensar en
algunas ocasiones que el diálogo entre lo lleno
y lo vacío es un diálogo entre dos cosas, la
materia y el vacio, muy similares y que lo
único que las diferencia es la velocidad. Quizá
la diferencia no es sólo de peso, sino también
de velocidad. La materia sería un espacio muy
lento o el espacio una matèria muy ràpida.”

Eduardo Chillida

22. Malgrat tenir una composició
harmònica i equilibrada, l’Elogi de
l’Aigua, és una escultura dinàmica ja
que l’asimetria de les seves
extremitats permeten visualitzar, al
recórrer el perímetre de la peça, un
interessant ventall de composicions
formals abstractes.
Octavio Paz dirà de Chillida
“La forma és el teatre de les mutacions
de l’espai, que de tant en tant,
esdevenen veu, remor, música, i silenci”
La forma és l’element que utilitza
Chillida per acotar i definir l’espai.

23. Espai
L’Elogio del Agua, com totes les
escultures de Chillida, està en funció
de l’espai; ell mateix s’anomena
“arquitecte del buit”. El seu material
brut és el buit, i la seva matèria
treballada és l’espai. En L’Elogio del
Agua, el buit és la matriu d’aquest
espai; l’obra reflecteix a partir de
les seves formes escultòriques i de la
seva instal•lació, la principal
preocupació de l’artista: la
construcció d’un espai. Fins i tot,
amb el braços còncaus de l’obra vol
“atrapar” l’espai.
En aquesta peça, l’acció de l’escultor
consisteix en acotar el buit
mitjançant l’aplicació de la massa i la
projecció de la forma. L’espai es
apressat per la incessant modificació
del traç orgànic del formigó.

24. L’Elogio del agua està concebuda com un espai, on la matèria seria l’espai positiu i
ple, i el buit l’espai negatiu; el positiu com extern i el negatiu com intern.
En efecte, aquesta obra es caracteritza per un equilibri entre massa i espai. A més
a més, aquesta obra constituïda tant pel formigó com per l’espai interior que
generen els braços de la peça, participa també de l’espai obert, del circumdant, en
el que es crea un ambient capaç d’acollir a l’home.

25. Moviment
Es pot apreciar com si la matèria generés un moviment de tres fases:
- un moviment, real, vertical, de descens per la força de la gravetat del pes de
la matèria; és un moviment unitari, de la peça en conjunt.
- dos moviments, intuïtius i consecutius; el primer, d’expansió horitzontal del
braços de formigó, l’altre, de reclusió d’aquests cap a l’espai interior, on cada un
dels braços generarà diferents direccions del seu propi moviment orgànic, la
projecció de les quals arribaran a entrecreuar-se.

26. Llum i color
En l’Elogio del Agua, la llum juga una important funció atès que els contrastos de
llum i ombra que s’originen entre les formes i en les textures, contribueixen a
enriquir les relacions volumètriques espacials.
En aquesta escultura, atès la seva textura semirugosa, la llum no rellisca, no
produeix efectes de brillantor. Sí, en canvi, matisa la monocromia de l’obra,
donant lloc a una gran varietat de grisos.

27. Interpretació
Suspesa en l’aire, els quatre braços gegantins que surten de
l’estructura superior recorden els dits d’una mà que vol tancar-se per
atrapar el buit o l’aire que l’envolta. La relació entorn i escultura
recorda la seva obra més coneguda El peine de los vientos, ja que
aquest és un dels objectius bàsics de tot el seu treball.
D’altra banda el reflex en l’aigua duplica l’existència de l’escultura, és
com un intent de retrobar-se amb aquest reflex, com si amb els
“braços” pogués finalment unir-se amb la seva altra meitat, cosa que el
propi Chillida va relacionar amb el mite grec de Narcís.
Quan als volts dels Jocs Olímpics de Barcelona l’Ajuntament encarrega
a Chillida una escultura per a la ciutat, Oriol Bohigas acompanyà a
Chillida a recórrer els llocs en procés d’urbanització; va ser a les hores
que Chillida descobreix la Creueta del Coll i pensà que aquell era el lloc
ideal per crear un vell i ambiciós projecte sobre el mite de Narcis. 

28. Segons la mitologia clàssica, Narcís, fill del riu Cefis i de la nimfa
Liriope, un dia passejant per la muntanya va adonar-se’n que la seva
imatge es reflectia en una font d’aigües nítides i enamorant-se d’ella ja
no va voler allunyar-se més del mirall que li oferien les aigües. Quant
més es contemplava, més gran era la seva passió: Narcís aleshores
sospirava, estenia els braços vers l’objecte estimat, esforçant-se per
prendre’l i abraçar-lo. Immòbil dia i nit al costat de la font, es va
consumí d’inanició i malenconia. El cos del jove va desaparèixer i en el
seu lloc, a prop de la font, va néixer una nova flor anomenada narcís.
I és així com ens presenta Chillida la seva peça, com un “bell Narcis”
immòbil, petrificat, intentant amb les seves articulacions capturar la
imatge reflectida en l’aigua de l’estany.

29. Funció
Com hem vist, l’escultura es creà després d’una invitació de
l’Ajuntament de Barcelona, quan es preparaven les Olimpíades del
1992, perquè Chillida fes una obra per a la ciutat. Chillida va trobar
el lloc més adient per a la seva escultura al Parc de la Creueta del
Coll, a Gràcia. Aquest s’havia fet en una antiga pedrera, que
s’urbanitzà per aplegar activitats d’oci dels ciutadans. Per tant la
funció bàsica és decorar l’espai urbà, concretament dins d’un parc
que representa un tros de natura dins la ciutat.