Climes de la terra

1. POLIS 1
Ciències socials, geografia i història
Primer curs
CLIMES I PAISATGES DE LA
TERRA
A.S.T

2. Introducció
•El medi natural està format per:
• relleu
• els sòls
• el clima
• la vegetació
•la fauna.

3. •En l’actualitat és difícil trobar un medi natural en el qual no
hagi actuat l’ésser humà.

4. •Paisatge és el medi natural combinat amb l’acció humana.

5. Zones climàtiques de la Terra
•El clima és la combinació de un seguit d’elements del clima:
temperatura, humitat, pressió, vents i precipitacions.
•I de factors climàtics (latitud, altitud i distància respecte del mar)
donen, com a resultat, diferents tipus de climes a la Terra.

6. Zones climàtiques de la Terra
•Si triem la temperatura com a element principal del clima, la
Terra es divideix en tres zones climàtiques: zona de climes
càlids, de climes temperats i de climes freds.
•Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes.

7. Zones climàtiques de la Terra

8. El paisatge equatorial
•El paisatge equatorial es troba en àrees del planeta situades al
voltant de l’equador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-
est d’Àsia.

9. El paisatge equatorial
•Les temperatures sempre són molt altes i les precipitacions
molt abundants.
•Els rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra.
•.

10. El paisatge equatorial
•La vegetació és exuberant (selva o jungla) i els animals
d’aquest paisatge acostumen a ser de mida petita.

11. Els habitants de la zona equatorial
•Els grups indígenes que habiten la selva d’Amèrica i d’Àfrica
viuen de la recol·lecció de fruits o practiquen una agricultura
molt primitiva.
• Hi ha una densitat de població baixa.
•Cultius: Arros, hevea , te, canya de sucre…

12. El paisatge tropical
•Al nord i al sud de la zona equatorial hi ha les zones tropicals.

13. El paisatge tropical
•A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot
l’any. Hi ha dues estacions ben diferenciades, l’estació humida i
l’estació seca.
•Els rius tenen grans crescudes a l’època de pluges.

14. El paisatge tropical
•La vegetació característica és la sabana, formada per herbes i
arbustos, on viuen grans herbívors i els seus depredadors.

15. El paisatge tropical
Sabana

16. Els habitants de la sabana
•Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara)
són pastors i practiquen una ramaderia extensiva.

17. Els habitants de la sabana
•Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una
rotació de conreus.
•A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi
troben extenses plantacions, explotades per companyies
estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te...

18. El paisatge desèrtic càlid
•Els deserts càlids es troben situats entorn dels tròpics. Les pluges
hi són escasses i les temperatures són molt altes durant tot l’any.
•S’hi produeixen grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt
calorós) i la nit (freda).

19. El paisatge desèrtic càlid
•Als deserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que
hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou.
•Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit
adaptar-se a les dures condicions climàtiques.

20. Els habitants del desert
•Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades
viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i
camells.
•La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis, unes
poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis.

21. El paisatge oceànic
•El paisatge oceànic es localitza al nord i al sud de l’equador.
•Les zones de clima oceànic tenen pluges suaus i persistents
durant tot l’any. Les temperatures ón temperades.

22. El paisatge oceànic
•Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any.
•Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que s’hi
desenvolupin boscos de fulla caduca (roures, castanyers…).
•La vegetació més característica d’aquest paisatge és el prat, que
sorgeix després d’haver talat els boscos.

23. La relació dels grups humans amb el medi
•Les zones de clima oceànic de la Terra tenen diverses formes de
paisatge segons el grau d’ocupació humana.
•Europa occidental. Una àrea molt poblada on els boscos han
donat pas als prats per a bestiar i a conreus.

24. La relació dels grups humans amb el medi
•Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i
d’Argentina. Àrees relativament poc poblades, on són
abundants els boscos poc explotats.

25. El paisatge mediterrani
•El paisatge mediterrani es localitza a la conca del mar
Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia.
•El clima mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos i
secs.

26. El paisatge mediterrani
•Els rius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular.
•Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla
perenne (pins, alzines,…).
•La tala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el bosc i hi
creix un matoll molt dens (màquia i garriga).

27. La relació dels grups humans amb el medi
•Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l’aigua escassa els
conreus són els propis del secà: cereals, vinya i olivera.

28. La relació dels grups humans amb el medi
•La ramaderia dominant és l’ovina.
•El regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia
intensiva i els conreus d’horta. La construcció d’hivernacles ha
consolidat una agricultura que exigeix, sobretot, molt treball.

29. El paisatge continental
•El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de les grans
masses d’aigua.
•Les regions interiors dels continents presenten temperatures
extremes i tenen poques precipitacions, que es concentren
principalment a l’estiu.

30. El paisatge continental
•Malgrat les poques precipitacions, els rius hi són cabalosos, i
donen lloc a grans conques fluvials.
•Apareixen dos tipus de paisatge natural: boscos de coníferes o
taiga (a les zones situades més al nord) i estepes o prats (més al
sud).

31. El paisatge polar
•Les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic, són
les zones més fredes del planeta perquè els raigs solares hi
arriben molt inclinats.

32. El paisatge polar
•La pluja hi és pràcticament inexistent. La vegetació, que només és
visible a l’estiu, és la tundra i s’hi alimenten alguns animals: óssos i
rens.
•Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades per esquimals
(Amèrica) i lapons (península Escandinava).

33. El paisatge d’alta muntanya
•Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500 m,
tenen característiques pròpies dels climes freds.
•Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les
precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu.