Departamento de lengua castellana i literatura
EXERCICIS SOBRE EL TEXT ARGUMENTATIU
1. Llegim tres textos de tipologia diferent i en subratllem les idees principals.
TEXT 2
La més gran de les meves nebodes, quan era petita, solia anar acompanyada d’una peça de
roba entre els dits. No era un peça de roba qualsevol, havia de ser un peça setinada i fina.
Aquell “finet”, com l’anomenava ella, era el seu gran talismà. I, a còpia d’anar-lo portant,
s’anava gastant, de manera que quan un “finet” finia, calia substituir-lo per un altre. La
condició era sempre la mateixa: havia de ser una peça de tacte finíssim.
Un bon dia, un dia qualsevol, vaig anar a buscar la meva neboda amb cotxe. No em
demaneu on anàvem. No ho sé. El cas és que va pujar ella al cotxe amb una peça de roba
als dits que em va fer sospitar. Era una peça de roba fina, sí, setinada, sí, i tant!, com
moltes altres calcetes de puntes de costura d’alta llenceria.
- Mare meva, on vas amb això? D’on ho has tret? –li vaig preguntar una mica esverada.
http://blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/category/cursos/nivell-de-suficiencia-cursos/treballem-
amb-textos/textos-narratius/
TEXT 3
El model actual de l’estètica femenina que trobem a les revistes és això, un model:
bàsicament una noia jove, alta i prima. A partir d’aquí una multitud de dones en volen
prendre model i fan mans i mànigues per assemblar-s’hi.
Ets jove i alta, o no ho ets, i canviar això és impossible. Ser prima o no ser-ho, o millor dit,
estar prima o no estar-ho és una altra cosa i, instintivament, tenim per cert que això depèn
de nosaltres. Aquesta falsa creença propicia l’aparició de quantitats ingents d’ànimes
caritatives que ens aporten solucions en forma de dietes màgiques.
http://blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/2013/03/22/les-dietes-millor-personalitzades/
TEXT 1
Davant del mirall va veure's amb la noia llisa i lluent de cabells molls i degotants que encara
tenia gravada. Es va mirar com si no conegués la cara rodona, les dues arrugues fent
autovia a través del front, els ulls negres fitant. Era molt més gran que la noia de l'anunci,
però es veia atractiva, el cos delimitava bé les formes, els cabells castanys i llisos haurien
pogut ser més bonics, però sobretot, li hauria lluït molt el conjunt si s'hagués pogut estirar
un pamet amunt. Va palpar-se novament el pit esquerre, va pentinar-se, i al final va treure
una ampolla de perfum que tenia arraconada des de feia mesos.
Maria Barbal, Ulleres de sol, Ed. La Magrana 11