Complement de règim verbal

1. COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

2. EL COMPLEMENT PREPOSICIONAL D’OBJECTE (O COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL) (CPO o CRV ) Definició Complement verbal introduït per la preposició que el verb selecciona (DIEC). Accediran a la seva petició És el complement que exigeixen determinats verbs per indicar, amb el concurs d’una preposició, l’objecte sobre el qual recau l’acció verbal (EAPC)

3. Opcions d’identificació Va amb preposició ( a, en, de, amb, contra ...). Però s’ha d’anar molt en compte perquè les preposicions desapareixen davant la conjunció que , i les preposicions en i amb es canvien per a davant d’infinitiu . (Accediran a que els ho demanin / Heu de pensar en a venir). 02. Només es pot substituir pels pronoms hi o en.

4. En alguns casos és difícil de distingir del complement circumstancial ( Establir-se a casa [CC, és un adverbial de lloc] - Accedir a la casa dels meus somnis [CRV, és un objecte de l’acció verbal]). En ambdós casos el verb exigeix preposició, però si podem assignar al presumpte circumstancial un matís de lloc, mode, temps, quantitat... el podem considerar circumstancial.

5. És el verb qui exigeix la preposició. Per tant, sense la preposició el complement no té sentit i la frase resta incompleta: Accediran * la casa dels seus somnis . En canvi: S’establiran unes regles . El verb accedir exigeix un complement amb preposició (per això en diem d’objecte). El verb establir-se no exigeix un complement amb preposició.

6. Estructures 01. Preposició + sintagma nominal: Confiem en la vostra benevolència / Influeix en la premsa 02. Pronom: Jo no en parlo mai / El noi de qui s’ha enamorat és ric! / Confiem en tu 03. Oració subordinada substantiva: · S’adonen que no podran . · S’han adaptat a menjar només llegums · Relatiu: Només es fixen en els que ho fan malament.

7. Substitució pronominal Els complements preposicionals regits per la preposició de se substitueixen pel pronom en : M’he oblidat de comprar el pa . Sempre me n ’oblido 02. Els complements preposicionals regits per altres preposicions se substitueixen pel pronom hi : Accediran a la seva petició o no hi accediran?

8. Llista de verbs amb règim preposicional accedir a, acostumar-se a, avesar-se a, habituar-se a, adaptar-se a, adherir-se a, aficionar-se a, al·ludir a, arriscar-se a, aspirar a, contribuir a, encomanar-se a, exposar-se a, jugar a, negar-se a, oposar-se a, procedir a, referir-se a, renunciar a, resignar-se a, sotmetre’s a.

9. abusar de, acomiadar-se de, adonar-se de, apoderar-se de, assegurar-se de, beneficiar-se de, burlar-se de, cuidar-se de, defensar-se de, dependre de, desempallegar-se de, desfer-se de, deslliurar-se de, distingir-se de, dubtar de, enamorar-se de, encarregar-se de, estar-se de, excusar-se de, fiar-se de, fotre’s de, fúmer-se de, guardar-se de, informar de, oblidar-se de, ocupar-se de, parlar de, penedir-se de, preocupar-se de, prescindir de, privar-se de, recordar-se de, refiar-se de, riure’s de, servir-se de.

10. afanyar-se en, confiar en, consistir en, exercitar-se en, fixar-se en, implicar-se en, incidir en, influir en, pensar en, tardar en, vacil·lar en.

11. Observacions No és incompatible amb altres complements d’objecte: Acostuma el nen [CD] a les bones maneres [CRV] (l’hi acostuma). Els treballadors tenien dret [CD] a una indemnització [CRV]. Sovint trobarem que complements assimilats a complement del nom o de l’adjectiu, en realitat són complements de règim verbal de locucions verbals: tinc por de la tempesta , el CRV no complementa el mot por, sinó el sintagma tenir por de.

12. Jo [S] dedico la meva vida [CD] a fer la vida [CD] impossible [C predicatiu CD] als altres [CI][CRV]. La subordinada completiva tant pot ser CRV com CI, però el pronom que surt és HI, més propi d’un CRV. Segons Castillo, és un CRV del sintagma verbal “dedicar la vida a”. També pot ser vist com a complement indirecte de cosa.

13. Una altra dificultat que podem trobar a l’hora de localitzar un preposicional és que es pot confondre amb un circumstancial en frases com ara Comptem amb tu!, en què, legítimament, podem dubtar entre circumstancial o règim. Hi ha autors que ens parlen de complements circumstancials amb preposició obligada pel verb.

14. El diccionari no pas sempre ens aclareix el règim del verb. Ho hem d’esbrinar consultant els exemples. Hi ha verbs estrictament de règim preposicional (consistir), i altres que poden ser o no de règim. Comparem: Recorda-li [CI] la cita [CD] / Es recorda de la cita [CRV].

15. Els complements directe, indirecte i preposicional s’anomenen d’objecte perquè són exigits pel verb per tal de completar el sentit del propi verb. A vegades el verb “obliga” (verbs transitius com portar només tenen sentit amb CD: fa dies que portem -?-); a vegades el verb demana però no obliga un complement per completar el significat (verbs transitius com escriure: El poeta escriu una poesia )... i a vegades exigeix un complement amb preposició: és el cas dels CRV. El CI també és d’objecte. En alguns casos només completa el sentit del verb ( Escriu una carta al director ), però hi ha verbs que l’únic complement que admeten és l’indirecte: telefona al director .

16. Els circumstancials, en canvi, mai no són objecte del verb. Es limiten a matisar circumstancies en què es desenvolupa l’acció expressada pel verb o per tota la frase: Els nens vindran demà. L’endemà van poder sortir de casa tranquil·lament.

17. Digues quin és el CRV La solució consisteix que esbrinin l’origen del problema / Confio que vindràs / Confio a venir d’hora / Te’n recordes? / Es dedica als negocis / S’hi dedica / A què et dediques? /–De què va? – Va de prepotent / Em cago en la m... que et va... / Desconfia de qui t’atabala / Dubtava que ho poguessis fer

18. Quina funció fa el fragment subratllat? Va intentar aconseguir-ho / Ara ve el tros que et deia / L’afer de què et parlo és molt seriós / No sé pas a qui ho vas dir / L’agent immobiliari a qui he estafat es diu Manel / L’agent immobiliari a qui he comprat el pis és el mateix que el que he estafat / T’he dit que l’he estafat / Se n ’ha anat / No sé si ho entens.