Els humans ens servim de
diferents llenguatges,
complementaris entre sí,
per a comunicar-nos i
expressar amb major
precisió el que volem dir.
Una d’aquestes formes de
llenguatge es denomina…
Comunicació no
verbal
Comunicació no verbal
Quan parlem amb algú nomes una petita part de la informació
que obtenim procedeix de les seves paraules.
Tot comunica: la modulació de la veu, els gestos de les mans i la
cara, la postura del cos, les distàncies...
Entre un 60 i un 70% del que comuniquem ho fem a través del
llenguatge no verbal.
El LnV és en part innat, en parte après.
Conéixer el LnV ens fa més hàbils en la comunicació
(intel·ligència emocional)
Comunicació no verbal
Darwin ja va observar que determinades
respostes emocionals tenen tendència a anar
acompanyades de certes expressions
corporals i facials, tant en humans com en
animals
Comunicació no verbal
•Kinèsia: gestos i moviments del cos
•Paralingüística: comportament no verbal
expressat en la veu
•Proxèmica: comportament no verbal
relacionat amb l’espai personal
Àmbits d’estudi
•Posició dels braços (creuats al
davant o al darrere, caiguts)
•Posició de les cames
(creuades, obertes, estirades)
•Posició dels peus
•Posició del cap (aixecat,
inclinat)
•Posició de les mans (ocupades,
lliures, en contacte amb el cos)
La postura corporal
Els gestos són moviments
de les mans i el rostre amb
el qual expressem estats
d’ànim
Es classifiquen en innats i
adquirits. Els innats els
compartim tots els humans,
sense que intervingui la
cultura. Els adquirits els
aprenem a través de la
imitació de les persones
Els gestos
Són gestos transculturals
que responen habitualment
a l’expressió d’estats d’ànim
Gestos innats
Canvien d’una cultura
a una altra i el seu ús
depén de la situació
comunicativa, formal
o informal, en la qual
ens trobem
Gestos adquirits
Les emocions bàsiques tenen una
expressió facial universal, que es
manifesta de forma similar arreu
del món. Aquestes emocions són
l’alegria, la pena, el fàstic, la por, la
ira i la sorpresa.
Estudi transcultural: membres
d’una cultura primitiva de Nova
Guinea coincideixen a l’hora
d’identificar emocions a través de
les expressions de rostres d’una
altra cultura.
Paul Ekman
Expressió facial
FÀSTIC
Lleugera contracció del múscul que
arronsa el nas i acluca els ulls. El gest del
nas arronsat és simultani a de l’elevació
del llavi superior
IRA
Mirada fixa, ulls lleugerament tancats,
celles juntes i inclinades, boca tancada
amb tensió
TRISTESA
Cauen les parpelles i s’angulen les celles
cap a dalt. Els llavis s’estiren
horitzontalment.
ALEGRIA
Contracció del múscul cigomàtic (que va
del pòmul al llavi superior) i de l’orbicular
(que envolta l’ull). Les galtes s’aixequen i
apareixen “potes de gall”
SORPRESA
Les parpelles superiors pujen. La
mandíbula cau.
POR
Parpelles aixecades al màxim. Les celles
aixecades s’ajunten. La boca s’obre i els
llavis s’estiren.
•La dilatació de les pupil·les és un
indicador d’interès i atractiu.
Quan més favorable és l’actitud
de la pesona, major serà la
dilatació pupilar.
•El nombre de cops que es
parpelleja per minut està
relacionat amb el grau de
nerviosisme
•Evitar la mirada d’altres redueix
la credibilitat de l’emisor
La mirada
•El somriure s’utilitza
generalment per
expressar simpatia i
alegria.
•Atreu el somriure dels
altres i és una forma de
relaxar la tensió
•Però el somriure també
pot expressar ansietat,
inseguretat i hostilitat
amagada
El somriure