Conceptes Socials Clau 25_26_def (4).pptx

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

1. CLASE MAGISTRAL 1 CURRICULUM I CONCEPTES SOCIALS CLAU Francisco Gil Carmona Coneixement del Medi Social GEP 2 Curs 25/26

2. 1. Conèixer propostes per a la concreció del currículum vigent 2. Conèixer el currículum de Medi vigent: estructura, vectors, competències i sabers 3. Caracteritzar les competències de l’àmbit de Medi 4. Comprendre u aplicar les tipologies de sabers i criteris de selecció a l’anàlisi i disseny d’activitats 5. Prendre decisions sobre el currículum de l’àrea de Coneixement del Medi i justificar-les (competència docent) Objectius d’aprenentatge del tema

3. La presa de decisions sobre la concreció del currículum en cada centre Roser Canals Cabau

4. EXPLORATION Roser Canals Cabau

5. Els alumnes transfereixen els coneixements , habilitats , actituds ... a la resolució d’altres situacions i problemes semblants als que es podran trobar a la seva vida Competències Activitats que reprodueixin situacions semblants a la realitat Exercicis per reproduir coneixements Els alumnes disposen de coneixements , habilitats i actituds i els utilitzen en la realització d’activitats acadèmiques Continguts conceptuals + Què vol dir ensenyar i avaluar per aprendre “ competencialment ”?

6. Què és per a nosaltres un alumne competent ? Aquell que és capaç de mobilitzar els recursos ( coneixements , habilitats , actituds i experiències ) que té i aplicar estratègies per trobar solucions als problemes de la vida quotidiana . Roser Canals Cabau

7. Roser Canals Cabau

8. Roser Canals Cabau

9. Roser Canals Cabau

10. ht tps://governobert.gencat.cat/web/shared/Transparencia/normativa-en-tramit/EDU/finalitzats/2022/decret/dbasica/dbasica-18-annex4.pdf https:// projectes.xtec.cat / nou-curriculum / educacio-basica /les- competencies - transversals / Competències Transversals Roser Canals Cabau

11. Roser Canals Cabau

12. https:// xtec.gencat.cat /ca/ curriculum /primaria/curriculum-175-2022 / COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 1 Seleccionar i utilitzar dispositius i recursos digitals de forma responsable i eficient per tal de buscar informació , comunicar-se i treballar col·laborativament i en xarxa i per crear continguts segons les necessitats digitals del context . Hi ha 10 competències específiques de Medi Cada competència específica té els seus criteris d’avaluació corresponents a cada cicle Roser Canals Cabau

13. SABERS Els sabers són el conjunt de coneixements , destreses , valors i actituds i es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Cultura científica Iniciació a l’activitat científica Selecció de tècniques d’indagació adequades ( observació , formulació de preguntes i prediccions , planificació i realització d’experiments , cerca d’informació , mesura, cerca de patrons , comunicació …) a les necessitats de la investigació . Tecnologia i digitalització Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge Societats i territoris Reptes del món actual Lliçons del passat Ubicació i relació de fets i esdeveniments de l’entorn proper en eixos cronològics , digitals i analògics , per entendre el temps històric . Roser Canals Cabau

14. Ex e mple

15. Compet è nc i es específiques : p.104 Sabers1 r -2 n curs : p. 116 Sabers 3 r -4 rt : p. 118 Sabers 5 è -6 è : p. 121

16. “Les situacions són escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden utilitzar per desenvolupar aprenentatges . Plantegen un context concret , una realitat actual, passada o previsible en el futur , en forma de pregunta o problema, en sentit ampli , que cal comprendre , a la qual cal donar resposta o en la qual s’ha d’intervenir ” (DOGC, 2022, p, 456) Aprenentatge basat en situacions

17. Entenem com a situacions , entre d’altres , les següents : Un tema d’interès plantejat per l’alumnat . L’observació d’un fenomen . Una polèmica o controvèrsia entorn d’un fet . Una informació rellevant que cridi l’atenció de la ciutadania . Una problemàtica que afecta la societat en general o l’entorn proper de l’alumnat . Una pregunta sobre un element de la realitat . Una recerca a partir d’un problema investigable. Una necessitat plantejada per un agent extern al centre educatiu . Un dilema que cal comprendre i sobre el qual reflexionar i debatre . Una manifestació creativa o artística. Una problemàtica de prevenció de riscos ( consum de substàncies , mobilitat , hàbits poc saludables, etc.). (DOGC, 2022, p, 456) Roser Canals Cabau

18. Les competències clau donen resposta a les necessitats educatives de la societat de la informació i el coneixement

19. Des del MODEL DIDÀCTIC CRÍTIC seleccionem els SABERS a partir de CONÈIXER COM ÉS COMPRENDRE PER QUÈ ÉS COM ÉS OBTENIR INFORMACIÓ INTERPRETAR LA INFORMACIÓ PER ACTUAR I MILLORAR-LO PENSAR QUE PODRIA SER D’UNA ALTRA MANERA Ensenyar a Aprendre a CONSTRUIR PENSAMENT CRÍTIC PROBLEMES SOCIALS RELLEVANTS Roser Canals Cabau

20. ELEMENTS DE LA PROGRAMACIÓ Què han d’aprendre els alumnes? COMPETÈNCIES específiques i transversals Amb quina finalitat ? SABERS A través de què aprenen ? CRITERIS D’AVALUACIÓ + Instruments i activitats Per comprovar si els objectius s’han aconseguit ... SEQÜÈNCIA ACTIVITATS Ensenyament / Aprenentatge OBJECTIUS D’APRENENTATGE Com ho aprenen ? Roser Canals Cabau

21. ELS OBJECTIUS DIDÀCTICS o objectius d’aprenentatge

22. Els objectius didàctics expressen les intencions educatives del docent i especifiquen què ha d’aprendre l´alumnat d´un tema, U.D., projecte ... L’alumne ha d’aprendre a... El currículum dissenyat en bases a les competències bàsiques demana formular els objectius didàctics en relació amb : a) Saber b) Saber fer c) Saber ser/estar Precisen l’adquisició i desenvolupament de capacitats i habilitats : Cognitives o intel.lectuals ( comprendre , relacionar, interpretar...) Psicomotrius (coordinar, dibuixar , construir...) Afectives i actitudinals (valorar, apreciar, col.laborar , compartir...) Els objectius poden ser: Generals : expressen les capacitats i habilitats a desenvolupar en un cicle o etapa, també poden ser objectius generals d’una àrea Específics o didàctics : ( Objectius d ’aprenentatge ) expressen les capacitats i habilitats a desenvolupar a partir d’una unitat didàctica , projecte o recerca concreta. Roser Canals Cabau

23. Es formulen a partir de: VERB INFINITIU ( Capacitat ) + C.D ( Saber ) amb el recurs si es creu necessari + Finalitat Els verbs han de ser observables i avaluables Exemple : ( L’alumnat ha d e ser capaç de) Identificar les causes de les guerres mitjançant l ’anàlisi de fonts visuals per tal de valorar el diàleg i el consens com a formes d’evitar les guerres . Roser Canals Cabau Com redactar els objectius d’aprentatge de la SA o el projecte ? Proced iment /ac ció concept e / sistema Val ors /p ropòsits + +

24. ELS SABERS

25. L’ENFOCAMENT DELS SABERS DES DEL MODEL DIDÀCTIC CRÍTIC Quins problemes socials rellevants hi ha darrera els temes de medi social? Per descobrir -los cal que: Observem els fets i fenòmens socials de la realitat i ens fem preguntes: Què passa ? Per què passa ? Quines conseqüències té? En segon lloc cal cercar informació rigorosa i científica que ens permeti contestar aquestes preguntes. Què en diu el coneixement científic ( ciències socials )? En tercer lloc , hem de questionar -nos: Podria ser d’una altra manera? Finalment : Què hi podem fer nosaltres ? Els problemes socials rellevants que podem treballar a l’aula parteixen de grans temes que estudien les ciències socials . Roser Canals Cabau

26. Criteris per a la selecció dels Sabers Han de ser significatius per als alumnes. Han de ser rellevants per a la ciència ( geografia , història , economia , ciències polítiques, antropologia , sociologia ...) S’han de poder traduir en acció social coherent . Roser Canals Cabau

27. Sí … Però com ho fem ?

28. Suposem que estem treballant ELS RIUS Proposeu quins continguts treballaríeu que fossin ... significatius per als alumnes? rellevants per a la ciència ? ( geografia , història , economia , ciències polítiques, antropologia , sociologia ...) que es poguessin traduir en acció social coherent ? La depuradora del nostre poble L’aigua potable un recurs necessari per als ciutadans , l’agricultura , la indústria ... Tots hem de fer un bon ús de l’aigua i no malbaratar-la Posem-ne un exemple Roser Canals Cabau

29. Roser Canals Cabau

30. Què ha de tenir en compte el mestre per seleccionar sabers de Ciències Socials ? Els conceptes socials clau

31. RACIONALITAT/ IRRACIONALITAT IDENTITAT/ ALTERITAT DIVERSITAT/ DESIGUALTAT INTERRELACIÓ/ CONFLICTE PODER/ORGANITZACIÓ SOCIAL CANVI / CONTINUITAT CREENCES I VALORS (SOSTENIBILITAT) Conceptes socials clau Proposta Recerca 1995 UB, Girona , Lleida, Murcia, Navarra, Rovira i Virgili, UAB Pilar Benejam (LECTURA OBLIGATÒRIA)

32. RACIONALITAT / IRRACIONALITAT Vivim en un món en el que els fets i els problemes tenen unes causes i unes conseqüències Treballar aquest concepte permet : comprendre la complexitat de les actuacions humanes educar en la relativitat de les valoracions i en la capacitat crítica de les interpretacions .

33. Compartim el món amb els altres . Comporta l'autoconeixement i l'autoestima així com el reconeixement de l'autenticitat de les raons i actituds dels altres . “ J o i els altres ” Treballar aquest concepte permet prendre consciència de les capacitats i dels interessos propis, com també conèixer els dels altres . desenvolupar el respecte pels altres i defensar els drets humans . IDENTITAT/ALTERITAT

34. Vivim en un món en el que es donen diferències entre les persones i entre els grups socials Treballar aquest concepte permet fomentar el respecte per la diversitat entre les formes de pensar, de ser i actuar. prendre consciència i actuar per reduir les desigualtats i les injustícies . DIFERENCIACIÓ DIVERSITAT/DESIGUALTAT

35. Les persones i e ls grups humans es relacionen, es comuniquen i es complementen. No només compartim el món , el construïm entre tots . Treballar aquest concepte facilita comprendre millor les interrelacions , interdependències i les múltiples connexions que es generen en el nostre món globalitzat . INTERRELACIÓ/CONFLICTE (1/2)

36. En el nostre món no sempre hi ha acord sobre el que és important , ja que coexisteixen diverses maneres de valorar el món i la societat i es produeix conflicte . Treballar aquest concepte permet valorar el conflicte com a possible motor de coneixement i de canvi estudiar l’origen del conflicte i analitzar les possibles solucions desenvolupar habilitats que ajudin a la convivència pacífica, al consens , a la negociació ... INTERRELACIÓ/CONFLICTE (2/2)

37. Les persones i els grups s’organitzen en institucions que tenen unes estructures de poder i unes funcions Treballar aquest concepte ajuda a comprendre l’organització de la societat , les estructures de poder del territori i dels estats . la necessitat d’establir unes regles del joc per organitzar la societat : les lleis , les normes, els codis ... l’exercici dels nostres drets i dels nostres deures . ORGANITZACIÓ SOCIAL/PODER (1/2)

38. El poder no està restringit al món polític o econòmic sinó que està present en la majoria dels àmbits socials i en les relacions personals . Qui té el poder? Com s’organitzen les societats ? Treballar aquest concepte facilita desenvolupar actituds de participació democràtica . prendre consciència de la importància de l’educació política i la formació democràtica . ORGANITZACIÓ SOCIAL/PODER (2/2)

39. Vivim en un món canviant però en el que algunes coses perduren. Què ha canviat ? què es manté ? Treballar aquest concepte permet introduir un nivell d’anàlisi que faciliti comprendre que les coses no han estat sempre igual: algunes es mantenen però d’altres canvien . CANVI/CONTINUITAT

40. Les persones i els grups actuen segons uns codis ètics que s’han conformat a partir d’unes determinades creences i valors Treballar aquest concepte ajuda a entendre que no hi ha veritats absolutes i que el sistema de valors entre les persones no sempre coincideix . Aquesta perspectiva facilita actuacions que comporten el diàleg i el consens per a arribar a acords també afavoreix una actitud crítica davant d’informacions i opinions . VALORS I CREENCES

41. Els recursos tenen uns límits i els ecosistemes una capacitat de càrrega que s’han de tenir en compte per a la continuïtat . Treballar aquest concepte permet Transmetre valors com l’ austeritat en les accions quotidianes i la coresponsabilització en el manteniment de la societat i del medi ambient , entès aquest últim com a suport imprescindible per al manteniment de la vida. SOSTENIBILITAT (VALOR)

42. ALGUNES IDEES PER SELECCIONAR ELS SABERS A PARTIR DELS CONCEPTES SOCIALS CLAU: Per seleccionar els sabers a partir dels conceptes socials clau el model didàctic predominant ha de ser el MODEL CRÍTIC Per enfocar una Situació d’aprenentatge des del model crític , identifiquem un problema social rellevant relacionat amb el tema. Pensem els sabers que es podrien treballar seguint els conceptes socials clau a partir del problema plantejat . Redactem els sabers en forma d’ enunciat .

43. INTERRELACIÓ/CONFLICTE Les persones i els grups són interdependents. Es comuniquen, s’interrelacionen, intercanvien... Les relacions entre grups generen conflictes i també permeten ensenyar el sentit de la cooperació i de la solidaritat. Conceptes socials clau RACIONALITAT/ IRRACIONALITAT Tot succeeix per unes raons i tot té unes conseqüències. Fa comprendre la complexitat dels fets i fenòmens socials . Afavoreix la formació d’un pensament crític i relatiu. d IDENTITAT/ALTERITAT Compartim el món amb els altres. Ens permet prendre consciència de com som i de com son els altres. Potencia el sentit de la tolerància i del respecte pels altres i per la defensa els Drets Humans. DIFERENCIACIÓ DIVERSITAT/DESIGUALTAT La diversitat és riquesa cultural i la desigualtat, injustícia social. Permet treballar el respecte per la diversitat i prendre consciència de l’existència de desigualtats i injustícies per erradicar- les CANVI / CONTINUITAT Unes coses canvien i altres perduren. Facilita comprendre que les coses no han estat sempre iguals i que poden continuar canviant, o no. Es pren consciència de l´herència que deixem a les generacions futures. ORGANITZACIÓ SOCIAL/PODER Les persones i els grups s’organitzen.Facilita la comprensió de l’organització social, les estructures de poder, l’organització política dels territoris, dels estats, de les persones. A través de l’organització social s’educa per a la participació social i política i la implicació en els problemes socials CREENCES I VALORS Reflecteixen les diferents maneres d’entendre el món. Donen lloc a codis ètics a partir dels quals actuen els grups i les persones. Els valors democrà- tics es reconeixen fonamentals perquè faciliten la convivència a través del diàleg i el consens. Així com el valor de la sostenibilitat . IDENTITAT/ALTERITAT - Quina és la meva realitat o situació davant d’un fet o problema? - Quina és la dels altres? DIFERENCIACIÓ DIVERSITAT/DESIGUALTAT - Quines diferències s’estableixen? - Quins aspectes positius i negatius produeixen les diferències? - Genera desigualtats? Quines? PODER/ORGANITZACIÓ SOCIAL - Com s’organitzen les persones, les comunitats, els països? - Per què s’organitzen d’una determinada manera? - Quins són els seus drets i els seus deures? CANVI / CONTINUITAT - Sempre ha sigut igual? - Què ha canviat al llarg del temps? Per què? - Que romàn? Què persisteix? Per què ? CREENCES I VALORS (Sostenibilitat) - Quins valors hi ha presents? - Quina determinada visió del món orienten? - Podem conviure tot i que pensem diferent? RACIONALITAT/ IRRACIONALITAT - Per què és així? - Quines són les seves causes? - I les seves conseqüències? INTERRELACIÓ/CONFLICTE - Quina relació hi ha entre els agents que intervenen? Com es relacionen entre si? I amb el context? Quins conflictes generen? -

44. Com vivien els nostres avis quan eren infants? (Dictadura Franquista) RACIONALITAT/ IRRACIONALITAT Causes que expliquen les condicions de vida dels infants durant el franquisme . Les conseqüències de la dictadura en la vida de la gent . La supervivència després de la guerra. IDENTITAT/ALTERITAT La família dels nostres avis i la nostra (nombre, membres,...). Un dia de la seva vida i de la nostra. Les famílies dels vencedors i les dels vençuts DIVERSITAT/DESIGUALTAT Les tasques pròpies d´homes i dones: la col·laboració de nens i nenes a les feines de casa. El paper de les dones en el temps dels nostres avis. Les families nombroses. La criança dels fills i l’escassetat de recursos. INTERRELACIÓ/CONFLICTE L’organització familiar. Les relacions pares i fills. Les relacions avis i nets Els conflictes generacionals. Aspectes positius i negatius . PODER/ORGANITZACIÓ SOCIAL L’escola dels nostres avis. Les normes, l’autoritat del mestre, els deures, els horaris, els continguts, els jocs... Els drets i els deures dels infants. La declaració universal del drets dels infants. El poder de l’església. CANVI / CONTINUITAT - La vida quotidiana durant el Franquisme . Canvis en la vida dels infants en temps dels avis i la nostra. Aspectes que es mantenen en la forma de vida dels nostres avis quan eren infants i la nostra. CREENCES I VALORS Els avis i àvies com a transmissors de la cultura. Els contes, les històries de vida. El respecte i l´estimacio per la gent gran. La família com un projecte de vida.

45. RACIONALITAT/ IRRACIONALITAT > Causes i conseqüències del creixement desigual de la població > Causes i conseqüències de la desigual distribució de la població sobre la Terra IDENTITAT/ALTERITAT > Els límits del creixement demogràfic i els drets humans: Els drets de les dones Els drets dels infants Els drets de les parelles a escollir els fills que volen tenir DIFERENCIACIÓ DIVERSITAT/DESIGUALTAT > El creixement desigual de la població: als països rics i als països pobres > La desigual distribució de la població sobre el territori INTERRELACIÓ/ CONFLICTE > La immigració com un recurs per cercar millors condicions de vida CANVI / CONTINUITAT > L’evolució històrica del creixement de la població mundial PODER/ORGANITZACIÓ SOCIAL > Les conferències internacionals de població a l’ONU CREENCES I VALORS: SOSTENIBILITAT > Els recursos de la Terra són limitats (sostenibilitat) i estan mal repartits (justícia) Si continua creixent la població, hi haurà recursos suficients per a tots?

46. APLICACIÓ DEL CONEIXEMENT

47. RACIONALITAT/ IRRACIONALITAT IDENTITAT/ALTERITAT DIVERSITAT/DESIGUALTAT INTERRELACIÓ/CONFLICTE . CANVI / CONTINUITAT PODER/ORGANITZACIÓ SOCIAL CREENCES I VALORS (SOSTENIBILITAT) PSR

48. Buscar una notícia d’actualitat . Justificar la notícia com un problema social rellevant Redactar una p regunta problematizadora Redactar 3 objectius d’aprenentatge Buscar 2 o 3 competències específiques de Medi i alguna competència transversal que es treballin per mitjà d’aquesta temàtica . Realitzar una flor a partir dels conceptes socials on es redactin en forma d’enunciat un mínim d’un saber per cadascun d’ells . ACTIVITAT SEMINARI

49. Lectura obligatòria Benejam , P. (1999). La oportunidad de identificar conceptos que guíen la propuesta curricular de ciencias sociales . Íber . 21. 5-12. Lectura recomanada Casas, M. (2005). Què ensenyar de ciències socials a l’educació obligatòria ? Perspectiva escolar . 295. 2-18. Bibliogr afia