Corrandes exili

Presentació del poema "Corrandes d'exili", de J. Oliver (Pere Quart), a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18

1. Corrandes d’exili Joan Oliver ( pere quart ) Ferran Colomé Pau Puiggalí 1.2

2. Pere quart El seu nom era Joan Oliver i Sallarès Va néixer 29 de novembre de 1899 a Sabadell Va estudiar dret i filosofia a la Universitat de Barcelona. Durant la guerra civil, es posiciona a favor del bàndol republicà . El 1939 s’exilia a França , on està un temps amb altres escriptors . Posteriorment viu a Buenos Aires i a Santiago de Xile . Va morir el 18 de juny de 1986 a Barcelona ( als 86 anys ). 

3. Context Podem situar el poema “corrandes d’exili” dins del corrent literari “literatura de postguerra”, que inclou les diferents publicacions fetes durant els anys 1939 – 1959. Una època marcada per la prohibició del català en qualsevol ús (excepte en l’àmbit familiar), en la qual els escriptors catalans i la resistència fundaven revistes, editaven antologies poètiques i representaven obres teatrals en cases particulars. Els escriptors que es van haver d’exiliar, com Joan Oliver, a Europa o Amèrica van reflectir, així, la seva vivència en unes obres en què dominava el sentiment de derrota, l’enyor d’un món destruït, el testimoni i la denúncia de la barbàrie dels camps de concentració i la descoberta de nous països i cultures.

4. Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament , sense dir re … Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu ( com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya .) Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna , que l’esguerra , abans de passar la ratlla , m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla . A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida : l’altra meitat vingué amb mi per no deixar -me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser , no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré . En ma terra del Vallès tres turons fan una serra , quatre pins un bosc espès , cinc quarteres massa terra . “ Com el Vallès no hi ha res”. Que els pins cenyeixin la cala, l’ermita dalt del pujol ; i a la platja un tenderol que batega com una ala. Una esperança desfeta , una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa. TEMA  sentiment d’un exiliat que sent enyorança per la seva terra (Catalunya) ESTRUCTURA  - Introducció : estrofes 1,2,3. Partida de l’autor a l’exili . - Desemvolupament : estrofes 4,5,6,7. Enquinçament vital a causa de la seva partida. - Conclusió : estrofa 8. Mostra esperança per la pàtria catalana. MÈTRICA I COMPOSICIÓ  -Compost de 8 estrofes anomenades corrandes ( cançó breu de 4/5 versos), amb rima consonant regular. 7A7A7B7B7A RECURSOS RETÒRICS  Hipèrbole Encavallament Comparació Personificació Asíndeton Metonímia Antítesi