Cubisme: Picasso

1. CUBISME: PICASSO

2. Cubisme és un moviment estètic que va ocórrer entre 1907 i
1914, tenint com principals fundadors a Pablo Picasso,
considerat el líder del moviment, i Georges Braque.
El cubisme tractava les formes de la naturalesa per mitjà de
figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte
en un mateix pla. La representació del món passava a no tenir
cap compromís amb l'aparença real de les coses.
L'autor de l'apel·latiu cubisme va ser el crític Louis
Vauxecelles, que el 1908 deia que les teles de Braque eren
formades per xicotets cubs.
Precedentes:
- Cézanne: la natura està formada a partir d’esferes, cons i
altres figures geomètriques.
- Art africà: escultures i màscares africanes.
- Les senyoretes del carrer d'Avinyó (Picasso).

3. Les senyoretes
del carrer
d'Avinyò
(Picasso)

4. CARACTERÍSTIQUES:
- El cubisme és una reflexió intel·lectual i visual sobre la
forma. Malgrat l'aspecte d'alguns quadres cubistes, la forma
sempre va ser respectada, no creuant mai el llindar de
l'abstracte.
- Els grans volums es trenquen en altres més petits. Així,
queda trencada també la línia de contorn, s'interromp el traç
lineal. Per això, es compara el resultat d'aquest procés amb el
reflex en un mirall trencat o amb la visió a través d'un
calidoscopi.
- Perspectiva múltiple: Ve donada per l'estudi de cada plànol
en la seva autonomia. Es multipliquen els angles de visió
d'un mateix objecte. Així s'ofereix una visió complexa del
mateix, es pot presentar al mateix temps de cara, de perfil o
des de qualsevol altre angle significatiu.

5. - Desaparició de gradacions d'ombra i llum: Això, ve donat per
la descomposició del volum.
- El color, en general, s'aplicava per petits tocs. El color és
apte per a tots els objectes, però no és el veritable color de
cap d'ells. En el cubisme analític, sobretot, els colors
transmeten sensació d’austeritat: ocres, verds i grisos.
- Les formes geomètriques envaeixen les composicions,
dibuixen els objectes des de tres punts de vista al mateix
temps, per exemple: del davant, del darrere i de sobre. És
impossible tenir aquesta visió de la realitat, a no ser que els
objectes siguin transparents. Les formes observades en la
naturalesa, són traduïdes en cilindres, cons, esferes i cubs.
La retina capta les formes i la ment del pintor les simplifica.
Cézanne ja va reduir les seves composicions a les formes
geomètriques, per això exercirà tanta influència en el
Cubisme.

6. - Els temes més freqüents són: retrats, naturaleses mortes
urbanes: arbres, cases, ampolles, fruiters, gots, guitarres i
altres instruments musicals, i altres objectes senzills: els
elements que es disposen de manera caòtica sobre la taula
d'un cafè.
- Incorporen el “collage” amb papers de diari, roba, vidre i
sorra.
Artistes més destacats:
- Georges Braque (1882-1963)
- Pablo Picasso (1881-1973)
- Juan Gris (1887-1927)

7. Es poden distingir dues fases en el desenvolupament del
cubisme:
Fase analítica (1907-1912):
Els elements de les figures es descomponen en formes
geomètriques cada vegada més petites, la figura i fons es
barregen. Utilitzaven multiplicitat de vistes, creant una nova
forma de l'objecte real.
Fase sintètica (1912-1921):
Utilització del collage, va servir parts de la realitat en el
quadre, es reprèn el color, com a recurs plàstic, i en aquest
tipus d'obres la multiplicitat de vistes de la imatge disminueix.

8. CUBISME ANALÍTIC (1907-1912)
- Objectes i espais geometritzats, trencats en facetes i
gradacions tonals.
- Múltiples punts de llum que donen una il·luminació
antinaturalista.
- Picasso, preocupat per la volumetria dels objectes, els
agrupa i concentra.
- Eliminació progressiva de la profunditat.
- Temàtica limitada: natures mortes amb pocs i familiars
objectes. Picasso afegeix retrats i figures humanes amb
instruments musicals.
- Quarta dimensió.
- Per ajudar a la comprensió de l'obra es facilita una sèrie de
detalls realistes (mans, cabells, ulls, botons, pipes, etc,), i
els títols.

9. Les senyoretes del
carrer d'Avinyó
(1907)
És considera l'obra
que inicia el
cubisme.
Va plasmer la
profunda impressió
que li va produir
l'art primitiu
exposat a París. La
senzillesa de
traços, els nus, les
màscares
negroides, tot
remitent a un art
primitiu.
Inicia la
geometrització de
la figura humana.

10. La fábrica d'Horta d'Ebre (1909)

11. Dona amb peres (1909)

12. Retrat d'Ambroise Vollard (1910)

13. Ampolla de Bass
Ampolla de Pernod i copa
(1912)

14. CUBISME SINTÈTIC (1912-1921):
- Els objectes ja no es diseccionen, sinó que es
reconstrueixen a partir dels plans essencials de tots els
seus costats. El quadre es fruit d'una síntesi.
- Els plans es fan més amples.
- Es recupera el color.
- La presència dels collages i papers enganxats contribueix a
evitar el perill d'abstracció.
- No es preten reproduir més la realitat, sinó crear-la
mitjançant el quadre-objecte.

15. Ampolla, got i violí (1912)
Papers, paper de diari i
carbonet
Guitarra, 1916
Paper, paper pintat i oli

16. Natura morta amb cadira de reixeta (1912)
Oli, reixeta i corda
Guitarra, J'aime a Eva (1912)
Papers, paper pintat, guix
i carbonet

17. Músics amb
màscares (1921)

18. PICASSO I LA GUERRA
El Guernica és, probablement, l'obra mestra de Picasso, i
és una referència obligada de l'art i la cultura occidental.
La ciutat basca de Guernica va ser bombardejada el 26
d'abril de 1937 per l'aviació alemanya al servei del general
Franco, durant la guerra civil espanyola, 1936-39. Picasso
va pintar el mural per al pavelló espanyol de l'Exposició
Universal de París de 1937. Tot el procés va ser fotografiat
per la seva companya de llavors, Dora Maar.