DAVID
•Títol: David
•Autor: Donatello
•Cronologia: 14441446
•Tipologia: escultura exempta
•Material: bronze
•Estil: renaixentista
•Tema: bíblic
•Loclització: Museo Nazionale del
Bargello
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Va ser l’escultor més famós del segle XV
europeu. Va fer obres importants per ala
catedral de Florència.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Es representa un jove nu, dret, amb els
cabells llargs, amb barret, i calçat amb
unes botes fins al genoll. A la mà esquerra
portà la pedra amb la qual ha estabornit el
seu enemic i aguanta amb la mà
dreta l’espasa Amb que li ha
tallat el cap. La cam dreta
suporta fermament tot el pes del
cos tes.
La nuesa permet apreciar amb més claredat el modelatge suau del cos i el
joc de corbes com positives que dibuixen una anatomia perfecta. Per
aconseguir-ho va establir una hàbil compensació de volums a partir d’un
contrapposto, que recrea la famosa corba praxiteliana. Així, manté
dret el tors alhora que eleva el maluc dret i felxiona l’altra cama.
La sinuosa tant dels contorns delicats es veu reforçada per la perfecció
anatòmica de la musculatura, que alhora dóna ambigüitat a la sexualitat del
personatge. Aquesta actitud gracia de repòs es correspost a magníficament
pel rostre, que transmet una sensació de serenitat gracies a les proporcions
molt estudiades de les faccions.
TEMÀTICA
Segons la Bíblia, el jove David, que més endevant va esdevenir rei d’Israel i que
aleshores pastura a un ramat d’ovelles, es va oferir al rei d’Israel, Saül, per acceptar el
desafiament del gegant filisteu Goliat, que volia decidir en una lluita personal el
vencedor de la guerra que mantenien els dos pobles.
Amb una simple fona, David va aconseguir estabornir el seu adversari i vèncer-lo.
Probablement està present en la recreació que DONATELLO fa d’aquest tema bíblic la
interpretació teologica, que veu, en l’enfrontament de David amb Goliat, una per
figuració de la Vitòria de Jesús sobre Satanàs, del bé sobre el mal.
Històricament, s’ha interpretat l’elm amb Viserta i ales de Goliat com una al·lusió als
dics de Milà, que en aquella època amenaçaven Florència, representada per David,
que du al cap el barret típic dels pagesos florentins.
D’altra banda, no hi ha unanimitat en la lectura iconogràfica d’aquesta obra, i alguns
crítics argumenten que no es tracta de la victòria del rei David, sinó de la representació
del Déu pagà Mercuri.
MODELS I INFLUÈNCIES
Va agafar com a referencia els models de l’estàtua ria grega clàssica. La influència
d’aquests models s’aprecia no només en l’atreviment de mostrar un cos nu, sinó tambe
en la composició.