Descripció de l'animal MEGACRICETODON.pdf

Descripció rosegador fòssil del Miocè.

1. Megacricetodon crusafonti
Nom comú: Hàmster primitiu
Significat del nom: Gran dent de hàmster
Ordre: Rosegadors
Família: Cricetodòntids
Mides: 8-12 cm de llargada
Edat: Miocè Inferior a Miocè Superior -entre fa aproximadament 18-9 Ma.
Distribució: Tota Europa, Àsia (Turquia, Pakistan, Xina)

Els cricetodòntids són parents primitius dels hàmsters, de les rates i ratolins i d’altres rosegadors
moderns. Van ser els rosegadors dominants a la major part d’Europa i Àsia durant milions d’anys,
fins que foren reemplaçats per famílies més modernes a principis del Miocè Superior.
El gènere Megacricetodon potser n’és el millor exemple. La majoria d’espècies són pròpies d’una
regió concreta. Megacricetodon ibericus, per exemple, s’ha trobat en jaciments espanyols mentre
que Megacricetodon bavaricus s’ha trobat en jaciments de Bavària a Alemanya. A la Península
Ibèrica, on són molt comuns, se’n coneixen més d’una vintena d’espècies , entre les quals cinc es
troben en jaciments catalans.
Malgrat el seu nom (“gran dent de hàmster”), els Megacricetodon eren rosegadors petits, la majoria
tenien la mida d’un hàmster nan i algunes espècies encara eren més petites. A la dècada de 1960
el paleontòleg alemany Volker Fahlbusch va descriure una sèrie de cricetodòntids fòssils de
jaciments alemanys, i entre els exemplars estudiats Megacricetodon era el més gran. Poc després,
amb la descoberta de noves espècies els paleontòlegs s’adonaren que la majoria de
Megacricetodon eren força petits.
De moltes d’aquestes espècies sols se’n coneixen els molars, que sovint fan poc més d’un
mil·límetre de llarg. Els Megacricetodon, com tots els cricetodòntids, tenien tres molars a la
mandíbula i tres més al crani. El primer molar era més llarg que la resta, mentre que el darrer era
molt menut. Aquestes dents quedaven força separades de les dues incisives, que en els
rosegadors són llargues i molt característiques, situades al davant de tot de la boca. Amb aquestes
incisives Megacricetodon tallava l’aliment que després mastegava amb els molars. Els queixals
constaven d’una sèrie de tubercles alterns, que ens indiquen que s’alimentava principalment de
llavors i fruits, encara que també podria incloure brots i insectes a la seva dieta.
Sabem poc sobre la resta de l’esquelet de Megacricetodon, però existeixen alguns cranis força
complerts, un d’ells de M. Ibericus trobat als Hostalets de Pierola. Aquest crani mostra que el
musell era força curt, més semblant al dels talpons i els hàmsters que no pas al de les rates i
ratolins, que el tenen més llarg.
A més, un esquelet força ben conservat recuperat recentment a Xina ens ha permès fer-nos una
idea més precisa del seu mode de vida. Megacricetodon vivia de manera similar als ratolins, que
són ràpids i nerviosos quadrúpedes terrestres, capaços de grimpar als arbres i arbustos. Les seves
potes del davant indiquen que podria haver excavat petits caus a terra, encara que de ben segur
no era tan bon excavador com els actuals talpons i hàmsters.