Dialectes del català final 1

1. Els dialect s del català Mireia Asensio , Carla Gimènez , Judit Renau, Inés Romero, Sandra Vidal

2. Origen del català Del 1000 al 218 a.C . diferents pobles s’estableixen en el que avui dia coneixem Catalunya. Al segle I a.C . comença la romanització. Cada zona tenia la seva forma de parla del llatí degut a les llengües indígenes. Al segle 5 l’Imperi Romà comença a descompondre’s , el llatí per força. Naixement de les llengües romàniques.

3. -Mapa de dialectes: - El català nord occidental - El valencià - El rossellonès - El català central - El baleàric - L’alguerès Mapa de dialectes

4. Fonètica Els sons [a] i [e] en posició àtona sonen igual, la vocal neutra. Els sons [o] i [u] en posició àtona sonen igual [u]. La i del grup –ix és muda. En general no pronuncia la –r final. Morfosintaxi Plurals acabats en –s darrere de vocal àtona. Ús de les formes reforçades o reduïdes dels pronoms febles. Increment –eix o –esc en els verbs incoatius. Lèxic Mirall, xai, escombra… Característiques generals del català oriental

5. Català septentrional o rossellonès És parlat per 100.000 persones a el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya. Només la coneixen passivament Revitalització creixent (cançons, classes...) Han sofert una imposició política i cultural de la llengua francesa. Té trets comuns amb l’occità i ,a vegades, influenciats per ella. Subdialecte: el Capcinès (arcaïtzant i occitanitzat)

6. Característiques generals Fonètica Pas de la O tancada tònica en U . Desaparició de la –A al final de la terminació – IA . Existència d’una E i una O mitjanes. Absència de mots esdrúixols. Morfosintaxi La primera persona del sing . del pres. d’ indicatiu amb –i final. El plural del mots aguts acabats en –N es fa només amb -S Abundància de participis en – it Negació amb pas Lèxic Mots exclusius: nugues (nous), aper (arada) Occitanismes: fedes (ovelles), veire (got) Gal·licismes : roba (vestit)

7. Català oriental central S'estén per les conques dels rius Fluvià, Ter, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i llurs afluents Inclou la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona  menys el dialecte de  transició. Es considera la llengua estàndard. La frontera amb el català nord-occidental  coincideix amb la de la divisió entre dialectes orientals i occidentals. Els seus límits són poc clars amb el rossellonès (català septentrional de transició).

8. Característiques generals Fonètica El sistema vocàlic àton consta de tres valors: /i/, /u/ i vocal neutra. El sistema vocàlic tònic, de set : /a/, /e/, / ε / , /i/, /o/, i /u/. Sons [a] i [e] en posició à tona es pronuncien igual. Sons [o] i [u] en posició àtona es pronuncien igual. Emmudiment de la –t en el grups – nt i – lt . Iodització a moltes comarques: palla( pronunciat “paia”, ull (pronunciat “ui”). Morfologia La desinència [u] de la 1a persona del sing . del present d’indicatiu. Desinència [és]en la 1a i 3a pers. del sing . de l’imperfet d’indicatiu. Formes reforçades o reduïdes dels pronoms febles . Lèxic Escombra, papallona, noi, mirall...

9. Subdialectes Tarragoní: Localització:Tarragonès, Alt Camp, el Baix Camp i la Coca de Barberà Zona de transició entre el català oriental i l’occidental Característiques: Presència d’afinitats lèxiques Pervivència del fonema làbio-dental Barceloní: Localització: Barcelona i algunes zones de rodalies. Característiques: Ensordiment d’alguns sons palatals Africació de fricatius No neutralitza algunes vocals àtones i n’obra de tancades Ús de castellanismes

10. El salat: Localització : Cadaqués , zona costanera entre Begur i Blanes. Característiques: Ús dels articles es, sa i ses. Els articles procedeixen d’IPSE /IPSA El xipella: Localització: Alt Urgell, Segarra, Conca de Barberà Característiques: pas de la –e final a la –i final

11. Balear Es parla a les Illes Balears i a les Pituïses Té origen en el català central Al segle Xll són repoblades per persones procedents del Principat de Catalunya L’aïllament geogràfic li ha permès conservar arcaismes

12. Característiques generals Fonètica Pronunciació neutra de la “e” tancada en posició tònica. Distinció entre els sons [u] i [o] en posició àtona . Emmudiment de la “a” quan acaba en – ia . Pronunciació generalitzada de la t i de g/c. Iodització. Reducció dels grups qua i gua a [ ko ] i [ go ]. Distinció entre b i v. Morfosintaxi No es pronuncia la o final de la 1a pers. sing . Infinitiu. Ús de l’article salat es. Ús dels articles personal s en/na. Ús del jo darrere de preposició. Ús de les formes plenes dels pronoms . Lèxic Ca(gos), nin (nen), arena (sorra).

13. Subdialectes El mallorquí: Parlat a l’illa de Mallorca. Format per la colonització des de l'àrea del català central. La seva característica principal és l’arcaisme. El menorquí: Parlat a l’illa de Menorca. És una variant molt uniforme del català. La diferència entre la fonètica de Mallorca i Menorca és el tancament de la o en u . L’eivissenc: Parlat a Eivissa. A Formentera pren el nom de formenterer.

14. Alguerès Es parla a l’Alguer i a Sardenya. El seu origen es troba en la repoblació feta pel rei català Pere III durant el segle XIV . El seu distanciament geogràfic i polític el fan força peculiar i difícil d’entendre.

15. Característiques generals Fonètica No té vocal neutre, però totes les a i les e sonen com a [a] Les consonants l i d entre vocals es pronuncia [r]. El dígraf ll, davant de consonant i a final de mot es pronuncia [l] Morfosintaxi No es pronuncia la o en la primera p. del sing . del present d’indicatiu. Present d’ind. del verb ser: só, sés, és, sem, seu, són. Ús generalitzat dels articles lo és [lú] i los és [lús] Lèxic Italianismes: assai (prou/bastant), ecco ( ve’t aquí), autista(taxista)… Sardismes : anca (cama), mestre de llenya(fuster), molendo (ase)… Arcaismes i mots propis: mes (però), calqui (algun), llong (llarg)…

16. Fonètica Els sons [a] i [e] en posició àtona es distingeixen Els sons [o] i [u] en posició àtona es distingeixen La i del grup –ix es pronuncia Morfosintaxi Plurals acabats en – ns darrere vocal àtona. Ús de les formes plenes dels pronoms febles. Increment –ix o – isc en els verbs incoatius. Lèxic Espill, cordell, granera… Característiques del català occidental

17. Es situa a les comarques del riu Segre fins l’Ebre i els seus afluents. Té unes zones de transició, com són les de la plana alta, Alcalatén, Maestrats i els Ports de Morella, constitueixen una zona de transició entre el valencià i el nord-occidental . També se situa a la franja entre Catalunya i Aragó on es parla el català, aquesta zona s’anomena franja oriental d’Aragó. Català nord-occidental

18. fonètica El sistema vocàlic tònic igual que el central, però no coincideixen en la distribució. Distinció entre la a i la e en posició àtones. Distingeix també la o i la u. Morfosintaxi Els plurals dels antics mots esdrúixols llatins acabats en nasal tenen terminació – ns . L’article masculí és lo/los. La 1a pers. sing . pres. d’indicatiu de la 1a conjugació té el morfema [o]. Increment –ix en els verbs incoatius tenen . Els pronoms personals solen mantenir la forma plena. Els possessius femenins són: meua, teua,... Lèxic Mots exclusius: mixó , silló , etc.. Característiques Nord-Occidental

19. Subdialectes Pallarès : Se situa en les comarques del Pallars (Jussà i Subirà). Només es característica d’aquesta zona ja que està aïllada. Utilitzen articles –les per mots masculins i abundància del mot – eva –iva en imperfets. Ribagorçà: Se situa al sud de la Vall d’Aran fins sud de Tamarit de Llitera Consonantisme en grups cl, pl , fl . Ensordiment africanes i s sonora Plural femení acabat en –as Tortosí: Se situa a les comarques del Baix Ebre, Terra Alta i Montsià . És un dels dialectes de transició que comparteix característiques amb el català nord-occidental i el valencià.

20. El valencià El parlen tres quartes parts del territori valencià. En la part occidental de València mai han sigut catalanoparlant, són terres que es parla l'aragonès, aquest fet té un origen històric. És una llengua problemàtica avui en dia, ja que en les zones rurals es parla el català però a les grans ciutats com Alacant i València es parla sobretot el castellà. A València no accepten que el valencià sigui un dialecte del català, han convertit aquest en una qüestió política.

21. Història del valencià Sanchis Guarner Repobladors orientals causa substrat pre-romà romanització i arabització. català oriental dels colonialitzadors modificat Alarcos Llorach Aragonesos i occidentals com a repobladors del país. Hipòtesi no molt clara, ja que només podria servir per la ciutat de València. Darrers últims anys Àrabs no van abandonar el país quan Jaume I el conquerir. Al 1609 expulsió moriscos. Zones que s'havien quedat despoblades s’ocupen per mallorquins, catalans i aragonesos incrementant el castellà. Diverses teories

22. Característiques generals Fonètica Pronunciació de la g i la j com a – tj . Pronunciació de la –r final. Pronunciació generalitzada de la t en els grups –nt, -lt i de –nc/g en posició final. Emmudiment de la –d- intervocàlica. Morfosintaxi Desinència –e en la 1a persona del singular del present indicatiu, verbs 1a conjugació. Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb. Desinències –ara, -era, -ira a l’imperfet de subjuntiu. Eliminació article personal. En les combinacions pronominals de CI(sing) + CD, -li mai no pren la forma –hi. Ús dels demostratius este, eixe, aquell/esta, eixa... Ús dels possessius meua, teua, seua,... Lèxic Arabismes: alficós , dacsa... Mots propis: vesprada, vórer , xic, pareixer

23. Subdialectes Valencià septentrional Se situa a les comarques del ports de Morella alt i baix Mestrat, Alcalatén i Plana alta. Les característiques de la seva llengua son de transició al català nord occidental. Valencià apitxat. Es el parla valencià amb més diferència. Ocupa la zona central del País V alencià L’ensordiment de les consonants z en s , tg en tj , tz en ts . Valencià meridional Limita el nord amb l’apitxat i el sud i a l’oest amb el castellà. En el consonantisme es destaca la caiguda molt acusada de la –d- intervocàlica i la –r final. L’article plural adopta la forma –es per al masculí i femení . El lèxic mostra formes dobles a partit de la barreja de pobladors de les comarques.

24. Diferències lèxiques Català central Baleàric Valencià jove jove tjove diners dobbés dinés home homo homa noi al·lot xic gat moix gat petó besada bes nen nin xiquet escombra granera granera

25. Fi