Dictats peparats 2n eso

1. Dictat 01

Una vegada, ja fa molts anys, un pagès del Montseny que tenia un magnífic
ramat de vaques rosses, va voler anar a Holanda a veure com hi feien els famosos
formatges holandesos de bola, per si ell després podia fer el mateix al seu mas de
Viladrau. Va baixar, doncs, fins a Sant Celoni i va agafar el tren per poder viatjar fins a
Amsterdam, la bonica capital del bon país d’Holanda. Va arribar a la frontera, va
travessar tot França, després tot Bèlgica i, per fi, va entrar a Holanda. Des de la finestra
del seu vagó, el viatge li havia semblat una meravella i no havia tingut prou ulls per a
tantes coses noves.
MIQUEL DESCLOT, La cadena d’or

Dictat 02

Cap al final de la primavera la meva col·lecció zoològica s’engrossia de tal
manera que fins i tot la mare s’alarmava. També era l’època en què les aus tot just
arribades sofrien la devastació de les escopetes de les persones acabalades de la
localitat. Feia temps que jo desitjava tenir un d’aquells esplèndids ocells d’aspecte
heràldic, de magnífica cresta i el cos de color rosat salmó i negre. Heus aquí que ara
tenia a les mans una puput viva o, per ser més precís, una puput mig morta.


GERALD DURRELL, El jardí dels Déus (text adaptat)
Dictat 03

Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava
viure tranquil·la. La qüestió era la següent:
Mentre en Raül, el seu marit, treballava al torn diürn d'una fàbrica de xocolata
suïssa i ella s'estava a casa i feia les feines de la llar, sola o bé amb la seva veïna, que
venia sovint a fer petar la xerrada perquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una
trucada misteriosa. La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa,
començava amb un brogit immens que li eixordava l'oïda i després se sentia una veu que
deia el següent: "Senyora, no s'amoïni, no s'espanti, si fa allò que nosaltres li diem no li
passarà absolutament res.

2. Dictat 04

Al voltant de la plaça seien sobre les baranes nois i noies de quinze anys. Les
noies, de cabells llargs, de llargues cames cobertes amb la roba blanca dels pantalons.
Els nois, amb jerseis vermells i pantalons de color blau marí com a uniforme general. Al
fons, a mà dreta, en una reserva gairebé sociològica o zoològica, hi havia una vintena de
nois i noies més grans i d'aspecte més descurat. En Jaume Vàzquez es dirigí vers aquest
racó. Darrere d'aquesta gent, la porta d'un bar, discreta i amable. Més enllà, deu o dotze
membres més de l'espècie en extinció que poblava aquell tros marginal de la plaça.


DICTAT 05

Quan em vaig adonar que s’acostava algú, ja no era a temps de fugir. El tenia a deu o
dotze passes i semblava un pòtol o un captaire, la qual cosa em tranquil·litzà, de
manera que ni em vaig moure. Havia sortit del bosc i venia cap al pedregam on jo
estava assegut. Caminava lentament, amb el cap alt, i somreia. Era un home d’uns
trenta o quaranta anys, d’aspecte jove i fort. S’aturà un parell de passes davant meu i
digué:
—Has perdut la colla, Ocellet?
EMILI TEIXIDOR, L’ocell de foc


DICTAT 06

L’ascensorista tancà les portes de cop, tocà un botó i immediatament se submergí a la
penombra de l’ull de l’ascensor. Al terrat feia sol i calor. La tarda d’estiu brunzia del
zumzeig dels helicòpters que passaven, i el roncar més greu dels coets aeris que
passaven, invisibles, a través del cel resplendent. Bernard aspirà profundament. Alçà
els ulls al cel i a l’horitzó, i despresé mirà Lenina a la cara.
—I que n’és de bonic, oi?
Lenina li va somriure amb una expressió de simpatia i comprensió. I fent-li adéu amb la
mà va córrer a través de l’enorme terrat, en direcció als hangars.

ALDOUS HUXLEY, Un món feliç

3. DICTAT 07

El pitjor de compartir l’habitació amb algú és la impossibilitat d’amagar res. No em
refereixo als mitjons bruts, desaparionats, ni als catorze fulls rebregats en els quals
s’endevina un desafortunat assaig de poema, tot i que és precisament això el que
molesta a Molly. Em refereixo a les coses íntimes, les llàgrimes que vesses sense raó,
els pensaments que vols rumiar en un lloc solitari, les paraules que vols dir en veu alta
per saber com sones, Perú per a tu sola. És impossible tenir un lloc on poder recloure
aquestes coses, com jo tenia a la ciutat.

LOIS LOWRY, Un estiu per morir

DICTAT 08

Una vegada havia estat un lloc per somiar. Per jeure de panxa enlaire a la sorra càlida,
escoltar el silenci i fer que les coses més llunyanes semblessin reals. El millor lloc de
tot el món, per totes les raons que mai puguin existir. Però havia deixat de ser-ho feia
molt de temps. En rehalitas, ara, va pensar, no era més que una cala completament
isolada; una faixa de terra que es perdia en un dels punts més amples del riu,
escapçada com una diminuta península; un indret gris, ensopit, humit i antinatural a
causa de les seves nits sota les marees.

DICTAT 09

Arribà el mes de juny, em posaren el vestit nou, que sempre va una mica estret, i les
sabates noves, que sempre fan una mica de mal. Férem un paquet amb els llibres i els
papers, el meu pare armà el maletí i marxàrem a Figueres a passar l’examen.
En arribar a Figueres, deixàrem els estris a la fonda i anàrem a veure el senyor Jordi,
secretari de l’Institut, catedràtic d’Agricultura. El senyor Jordi era un home guenyo i
lleig, grisenc, que portava un vestit negre lluent, d’una vivacitat de paraula i de
gesticulació que impressionava.

4. DICTAT 10

Un grup d’experts van començar a treballar ahir per evitar que la costa grega es vegi
afectada pel vessament de combustible del creuer que es va enfonsar a prop de
Santorini la matinada de dijous a divendres. La principal preocupació, però, continuava
sent ahir localitzar dos dels passatgers que van desaparèixer en el naufragi. Se
sospita que van quedar atrapats a la seva cabina, que era a prop de la part de
l’embarcació que va col·lisionar amb les roques, però els submarinistes no han
aconseguit trobar-los i regna la intranquil·litat. Tres embarcacions, un helicòpter i
diferents grups de submarinistes col·laboren des de divendres en les tasques de
recerca.
Avui, 10-04-07 (text adaptat)



Dictat 11

Un inconvenient de les piscines, tant ecològic com econòmic, és l’alt consum d’aigua
que genera la seva utilització. Per reduir-lo, fins i tot tractant-se de petits models
desmuntables, resulta ideal omplir-la una sola vegada i esforçar-se a mantenir-la apta
per al bany mitjançant la neteja diària. Per fer-ho és recomanable tapar la piscina amb
una loneta després del bany i retirar diàriament les restes que cauen a l’aigua, com
fulles, insectes i pedres, amb l’ajuda d’una xarxa. Pel que fa a l’ús de productes
químics, el clor o els alguicides es poden eludir si es tracta d’una piscina domèstica i
es prenen les mesures d’higiene adequades abans i després del bany.

El Periódico de Catalunya, 30-07-05


Dictat 12

Diversos veïns d'Amposta han denunciat per mitjà de l'emissora municipal la manca de
netedat que hi ha en algunes zones de la població, la qual cosa, segons ells, dóna una
imatge negativa de la ciutat, especialment quan s'acosta la festa major. Els ciutadans
es queixen sobretot de la situació que presenten els parcs, el passeig del canal i la riba
del riu Ebre, llocs molt freqüentats pels visitants d'aquesta localitat. Així mateix, s'han
mostrat sorpresos per la instal·lació d'una enorme grua al carrer Major per fer unes
obres, ja que consideren que impedirà el normal desenvolupament dels diversos actes
que es faran en aquesta via durant la festa.

El Punt [edició del Maresme] (10 agost 1995). [Fragment adaptat]