Dones poetes

cristinaperezsvh 175 views 3 slides Jun 05, 2017
Slide 1
Slide 1 of 3
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3

About This Presentation

Recull de dones poetes


Slide Content

Vull presentar-vos la maravellosa exposició de la que ahir vaig gaudir amb el meu company i
companya del grup de treball: art, cultura, dones i ocupació.
Dones poetes, estava ubicada a una petita cambra en el jardí del Palau Robert acompanyada
d’un audiovisual i amb algunes d'aquestes grans obres. Aquesta exposició ens explicava la
vida d'aquestes dones sàvies que amb la seva tasca per a la recuperació del català com a
llengua literària durant el segle XX , "van ser i són, tan com els homes, guardianes amoroses
d'una llengua que mai serà abolida", segons es pot llegir als plafons de l'exposició.

La mostra és eminentment reivindicativa cap a la visibilització del talent de les dones “una
tasca que seria impossible sense la summa”, va declarar la presidenta de l’Institut Català de
les Dones, Montse Gatell, qui va remarcar el denominador comú de les poetes exposades
perquè “marquen un compromís amb la llengua, amb la igualtat de drets, en la qualitat en
donar a conèixer sentiments i sensacions. Una experiència col·lectiva i femenina”.

El recorregut de la mostra segueix un ordre cronològic i de cada poeta es presenta un resum
biogràfic, unes paraules representatives de la seva manera de viure la poesia i una mostra de
la seva obra, i també s’exhibeixen una cinquantena de llibres, tal i com ens ho explica al seu
article dones en xarxa.


“Dones poetes” és una mostra itinerant que forma part d’un projecte més ampli de GETLIHC
que recupera i visibilitza les aportacions de les dones a la societat a través d’exposicions feta
per la Universitat de Vic.

Maria Antònia Salvà (Palma 1869 - Llucmajor 1958)
Considerada la primera poeta moderna en llengua catalana, està vinculada a la Renaixença
mallorquina. Va escriure poemaris com Espigues en flor (1926), El retorn (1934) i Lluneta del
pagès (1952) i llibres de prosa com Viatge a Orient (1907) i Entre el record i l'enyorança
(1955).

Clementina Arderiu (Barcelona 1889-1976)
Influenciada per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora dels
llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i Ara (1946), que va guanyar el premi Joaquim
Folguera, És a dir (1959) i L’esperança encara (1969), entre d’altres.

Simona Gay (Illa del Riberal 1898-1969)
És la primera dona que escriu en català a la Catalunya Nord i una figura important en la
recuperació del folklore del Rosselló. És autora d’Aigües vives (1932), Lluita amb l'àngel
(1938) i La gerra al sol (1965).

Rosa Leveroni (Barcelona 1910-1985)
La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes (1985), tot i que
també va escriure assaig i va fer crítica literària. L’any 1982 va ser guardonada amb la Creu
de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Montserrat Abelló (Tarragona 1918) Poeta i traductora, ha publicat els llibres de poesia Vida
diària (1963), Foc a les mans (1990), Dins l'esfera del temps (1998) o Memòria de tu i de mi
(2006) i ha traduït poetes anglosaxones com Sylvia Plath. Ha obtingut alguns guardons com el
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.

Felícia Fuster (Barcelona 1921)
Poeta, escriptora, pintora i traductora, és autora d’Una cançó per a ningú i trenta diàlegs
inútils (1984), Aquelles cordes del vent (1987) i I encara (1987), entre d’altres. La seva obra
està influenciada per la filosofia oriental, sobretot la japonesa, que es reflecteix en llibres

com Postals no escrites (2001), l’assaig La poesia japonesa moderna (1988) i l’antologia
Poesia japonesa contemporània (1988).

Maria Beneyto (València 1925-2011)
Poeta i novel·lista, d’entre la seva obra destaca el llibre de poemes Ratlles a l’aire (1956) i la
novel·la La dona forta (1967). Les seves darreres publicacions són Després de soterrada la
tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997).

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930-Figueres, 1999)
Poeta, novel·lista, crítica i assagista literària, és autora de Kyparíssia (1980), Columnes
d’hores (1990) i Poesia completa (2009), entre d’altres. Va ser membre de la Secció Filològica
de l’Institut d’Estudis Catalans i li van atorgar premis com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi
de la Generalitat de Catalunya.

Quima Jaume (Cadaqués 1934-1993)
Poeta i assagista, és autora d’El temps passa a Cadaqués (1986) i del recull de poesia Pels
camins remorosos de la mar (1989), Premi Carles Riba de poesia. Va morir prematurament i
no va poder veure publicar la seva Obra Completa (1993), on es va incloure el llibre inèdit i
pòstum Del temps i dels somnis.

Olga Xirinacs (Tarragona, 1936)
Poeta, novel·lista, contista i assagista, és autora de més de tres-cents relats i de quaranta
llibres. Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1990), el premi Carles Riba de poesia
(1987) i el títol de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona (1978). Ha publicat Llavis
que dansen (1987), La pluja sobre els palaus (1990) i Óssa major (2009), entre d’altres.

Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941)
Poeta, narradora i crítica literària, també ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic. És autora
de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater,
1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes
(1994) i L'amor a Barcelona (1998). L’any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya.

Maria Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998)
Poeta, traductora i narradora, va ser autora de reculls de poemes com Cau de llunes (1977),
Premi Carles Riba al 1976, Bruixa de dol (1977-1979), La germana, l’estrangera (1981-1984),
Desglaç (1984-1986) i la novel·la La passió segons Renée Vivien, guanyadora del Premi
Carlemany al 1994.
Tags