El mite de narcís i eco

1,270 views 12 slides Apr 28, 2014
Slide 1
Slide 1 of 12
Slide 1
1
Slide 2
2
Slide 3
3
Slide 4
4
Slide 5
5
Slide 6
6
Slide 7
7
Slide 8
8
Slide 9
9
Slide 10
10
Slide 11
11
Slide 12
12

About This Presentation

No description available for this slideshow.


Slide Content

EL MITE DE NARCÍS I ECO
Maria Carner
Norah Almansa

QUÈ ÉS UN MITE?
Un mite és una història que explica oralment notícies o fets
fabulosos. Hi ha diferents versions d’un mateix mite.
Normalment, posaven en escena déus, deesses i herois

ECO
Eco era una nimfa dels boscos molt
xerraire, alegre i bromista. Amb les
seves llargues converses, distreia a
Hera (dona de Zeus) i aquests eren els
moments que Zeus aprofitava per estar
amb altres dones. Hera es va enfadar
molt amb Zeus quan ho va descobrir i va
castigar a Eco fent que no pogués
parlar, només podia repetir el final de
les frases que escoltava.

NARCÍS
Narcís era un noi preciós.
Quan va néixer, un endeví
va predir que si Narcís veia
la seva imatge, moriria, i
així la seva mare, Líriope,
va evitar sempre els miralls
i altres objectes en els
quals es pogués reflectir.

EL MITE
Narcís va créixer sense ser conscient de la seva bellesa.
Un dia va arribar a la cova on vivia Eco. La nimfa el va
veure i es va enamorar però no s’atrevia a acostar-se i
parlar amb ell.
A Narcís, cada dia repetia la mateixa ruta i Eco
l’esperava i el perseguia a distància fins que, un dia, en
trepitjar una branqueta Narcís la va veure i li va
preguntar:
- Què fas aquí? Per què em segueixes?
- Aquí... segueixes... – va ser l'única cosa que Eco va
poder dir.
Eco va demanar ajuda als animals que li van explicar a
Narcís que ella l’estimava i que estava enamorada d’ell.
Narcís se’n va riure d’ella i Eco va marxar a la seva cova
d’on no va sortir mai més.

Una deessa grega (Nèmesi) ho va veure
tot i va decidir castigar a Narcís, i en una
de les passejades de Narcís va fer que
ell tingués molta set. Aquest va decidir
anar a veure aigua a un rierol. En el
moment de beure, Narcís va veure la seva
imatge reflectida a l’aigua i es va
enamorar.
Diuen que de tant enamorat que estava,
es va voler unir amb la imatge i es va
ofegar a l’aigua.
De la seva mort va sorgir una nova flor
anomenada Narcís, que creix sobre les
aigües dels rius.

POEMA
Entremedias de un bosque caminaba
un apuesto galán algo indeciso
al oírse repetidas sus palabras
con acento devueltas femenino.
¿Hay alguien por aquí?-Dijo a voz alzada.
-¡Aquí!...¡Aquí!...-Era inmediato respondido.
-Entonces, ven a mi, ¡Ven!-Pronunciaba-
y un ¡Ven!...¡Ven!...
Adentrándose tras malezas vastas
a una joven halló bajo su abrigo
quién entre la espesura proclamaba
expresiones aquellas sin sentido.
Luego entonces, ya claro como el alba,
certero comprendió tal imprevisto
al ver que de una ninfa se trataba
llamada Eco y sumida en un hechizo.

Por Hera maldecida la muchacha
le hizo esta pronunciar en repetido
devolviendo las últimas palabras
de aquéllos que le hablasen indistintos.
Aún así, ciegamente enamorada,
siguió a nuestro mancebo al infinito
ansiosa removiendo a la hojarasca
creando con sus pies los demás ruidos.
Tras, surrealista, aquella breve charla
el joven denegó tal amorío
ya que eran sus facciones agraciadas
y aún mas vanidoso su atractivo.
Caminando siguió pues, rechazándola,
indiferente a lágrimas y gritos...
y hasta una cueva yendo desolada
se disipó la chica sin testigos.

Pero a su voz quedó de guardiana
resonando por entre aquellos riscos
para dejar constancia allí sagrada
de tan, en suma, aquél romance esquivo.
 Y a lo suyo el adonis avanzaba
desdeñoso ante un drama tan maligno
 altanero, arqueándose de espaldas,
arrogante y seguro de sí mismo.
Pero alguien juró habría represalias
donde Eco mismamente se deshizo
y Némesis deidad de la venganza
le condenó volviéndolo maldito.
Dispuso que de él mismo se prendara
tras verse, en un estanque, cristalino
y de su propia imagen reflejada
se quedó cautivado y seducido.

Vanamente intentó poder tocarla
totalmente nervioso ante su brillo
pero al mojarse un poco ante la charca
siempre se desfiguraba distinto.

Y allí murió sin ver otra mañana
agónico y de pena enloquecido,
enfrente de una orilla de aguas mansas
allí, ante lo imposible, ya marchito.
Entonces comprendió las hondas llagas
causadas en la joven por él mismo
y hacia el cielo, postrera su mirada,
 pidió, humilde, perdón arrepentido.
En el mismo lugar donde expirara
nació, bella, una flor en aquél sitio
suplicada por Eco a sus montañas...
 ¡Para honrar la memoria de Narciso!

I FINS AQUÍ LA NOSTRA
EXPLICACIÓ, ESPEREM
QUE US HAGI AGRADAT

https://www.youtube.com/watch?v=aJXypb5Pa8Y
Tags