El modernisme.ppt

1. EL MODERNISME JOAN MARAGALL VÍCTOR CATALÀ SANTIAGO RUSIÑOL

2. INTRODUCCIÓ PERÍODE 1892 - 1931 1 MODERNISME 2 NOUCENTISME 3 AVANTGUARDES

3. EL MODERNISME – EL MOVIMENT El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Aquests anys tenen com a característica una profunda expansió industrial i econòmica. Malgrat que aquest moviment cultural recerca noves formes i expressions, afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament. En l'arquitectura i les arts plàstiques és on es mostra amb ple sentit.

4. EL MODERNISME – ETAPES 1r PERÍODE (1892 -1900): es marquen dos fets importants: Neix la revista Avenç , que impulsa la reforma lingüística de la llengua catalana. Santiago Rusiñol crea les festes modernistes de Sitges . 2n PERÍODE (1900 – 1911): E s consolida el moviment modernista i apareix la revista Joventut . La mort de Joan Maragall marca la fi del segon període .

5. EL MODERNISME- OBJECTIU TRANSFORMAR LA SOCIETAT A TRAVÉS DE LA CULTURA; CALIA CANVIAR LA CULTURA CATALANA DE L’ÈPOCA (TRADICIONAL I PROVINCIANA) EN UNA CULTURA MODERNA I NACIONAL. IMPULSORS: JOVES INTEL·LECTUALS PROCEDENTS DE LA BURGESIA INDUSTRIAL I COMERCIAL. PRETENEN TREURE CATALUNYA DEL SEU ENDARRERIMENT EN RELACIÓ A EUROPA.

6. ARQUITECTURA ANTONI GAUDÍ DOMÈNEC I MONTANER

7. PINTURA RAMON CASAS SANTIAGO RUSIÑOL ISIDRE NONELL

8. LITERATURA JOAN MARAGALL SANTIAGO RUSIÑOL VÍCTOR CATALÀ

9. ARTISTES SE SENTEN PROFESSIONALS DE L’ART I CONCEBEN L’ARTISTA COM UN REBEL ENFRONTAT AMB LA PRÒPIA CLASSE SOCIAL. CONSIDEREN QUE EL MÓN DE LA PAGESIA ESTÀ ANCORAT EN EL PASSAT I DIFICULTA LA MODERNITZACIÓ DE LA SOCIETAT.

10. CORRENTS IDEOLÒGICS REGENERACIONISME LA CULTURA COM A MITJÀ PER RENOVAR LA SOCIETAT COMPROMÍS POLÍTIC VOLUNTAT DE REGENERAR LA POBLACIÓ INCULTA JOAN MARAGALL ESTETICISME DISTANCIAMENT DELS CONFLICTES SOCIALS L’ART COM A SALVACIÓ INDIVIDUAL L’ART PER L’ART SANTIAGO RUSIÑOL

11. POESIA: JOAN MARAGALL 1860-1911 Fill d’un industrial Llicenciat en dret i exerceix de periodista al Diario de Barcelona i L’Avenç. Compromís amb la realitat social de la seva època Poeta, assagista i traductor de poetes romàntics alemanys.

12. OBRA TEORIA DE LA PARAULA VIVA: la creació poètica s’ha de basar en l’espontaneïtat, la puresa de l’emoció artística i la sinceritat . La paraula viva Joan Maragall elabora la seva pròpia teoria poètica que defineix com paraula viva. Segons la teoria el poeta ha de contemplar la realitat i esperar el moment en què li arriba la inspiració (la veu interior secreta). Un cop escrites ja no es poden tocar perquè perdrien espontaneïtat i puresa. La seva obra poètica és una exaltació a la natura i a la vida amb una actitud positiva i vitalista.

13. Primers anys: tema amorós i romàntic amb pinzellades populars Evolució al regeneracionisme: compromís amb la societat civil. La vaca cega Un dels principals temes de la poesia de Maragall és la natura. Essent un home de ciutat quan contemplava la natura quedava impressionat. Maragall veu en la natura la cara visible de Déu. El poeta té la missió de transmetre l’emoció que transmet aquest espectacle. El poema de la vaca cega n’és un exemple d’aquest transmissió. L’estat de la vaca simbolitza l’individu aïllat i incomprès, com se sentien els artistes modernistes. LA VACA CEGA   Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua , se’n ve la vaca tota sola. És cega . D’un cop de roc llançat amb massa traça , el vailet va buidar -li un ull , i en l’altre se li ha posat un tel : la vaca és cega . Ve a abeurar -se a la font com ans solia , mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes , no: ve tota sola. Ses companyes , pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot , mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar ... Ella cauria . Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. Beu poc , sens gaire set. Després aixeca al cel , enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic ; parpelleja damunt les mortes nines , i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables , brandant llànguidament la llarga cua.

14. ODA A ESPANYA Escolta, Espanya , – la veu d’un fill que et parla en llengua – no castellana: parlo en la llengua – que m’ha donat la terra aspra : en’questa llengua – pocs t’han parlat ; en l’altra , massa . T’han parlat massa – dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries – i els teus records, records i glòries – només de morts : has viscut trista . Jo vull parlar-te – molt altrament . Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes – vida és la sang , vida pels d’ara – i pels que vindran : vessada és morta . Massa pensaves – en ton honor i massa poc en el teu viure : tràgica duies – a morts els fills , te satisfeies – d’honres mortals , i eren tes festes – els funerals , oh trista Espanya ! Jo he vist els barcos – marxar replens dels fills que duies – a que morissin : somrients marxaven – cap a l’atzar ; i tu cantaves – vora del mar com una folla. On són els barcos. – On són els fills ? Pregunta- ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes , – no tens ningú . Espanya , Espanya , – retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salva’t , oh!, salva’t – de tant de mal; que el plo ’ et torni feconda , alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn : aixeca el front , somriu als set colors que hi ha en els núvols . On ets , Espanya ? – no et veig enlloc . No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua – que et parla entre perills ? Has desaprès d’entendre an els teus fills ? Adéu , Espanya !

15. NARRATIVA MODERNISTA La novel·la modernista pretén relectir el xoc emocional que sent l'artista en contacte amb la realitat amb un llenguatge colpidor, suggeridor i rar, amb visions subjectives i personatges singulars que simbolitzaran les forces ocultes de la natura i l'esperit. Escenaris rurals P ersonatges simbòlics

16. VÍCTOR CATALÀ Pseudònim de CATERINA ALBERT I PARADÍS ( L'Escala , 1869 – 1966) Novel·lista , narradora, autora teatral i poetessa . Filla de propietaris rurals De formació autodidacta, fou des de petita una gran lectora. Les seves primeres publicacions són de poesia i teatre . On realment destaca és en el terreny de la narrativa. L'any 1902 publicà el primer recull , Drames rurals , que desperta una viva polèmica motivada per dues raons : la incògnita sobre l'autor i la reacció de la societat davant d'un tipus de literatura " massa crua ". Tot això s'agreujà amb el descobriment de la personalitat femenina que s'amagava sota el pseudònim .

17. CARACTERÍSTIQUES NARRATIVA VÍCTOR CATALÀ El tret essencial de la seva narrativa és el caràcter marcadament asocial dels personatges. Món rural inhòspit en el qual l'home, generalment dolent o marginat, pobre i feble, viu radicalment sol i abocat al fatalisme. Situacions límit que desemboquen en morts violentes i cruels, que l'autora descriu d'una manera freda i distanciada, de vegades amb pinzellades d'humor negre. Cal destacar en la seva obra la riquesa de la llengua, tret comú al de la majoria d'autors de narrativa rural modernista.

18. OBRA DRAMES RURALS (1901) Històries crues i tràgiques. Tensió home-natura (protagonistes víctimes de la natura) SOLITUD (1905) Matrimoni Mila (jove i bonica) amb un home ignorant i abúlic incapaç d’estimar-la. Soledat i depressió progressiva de la protagonista que desemboquen en tragèdia que l’enfrontarà i l’alliberarà, alhora, del seu destí.

19. TEATRE: SANTIAGO RUSIÑOL Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931 Escriptor i pintor. Fill d'una família de l'alta burgesia procedent de Manlleu, tenen fàbrica de teixits. Rusiñol no seguí la tradició familiar; de ben jove se sentí atret per l'art, va estudiar dibuix a la Llotja i deixà l'empresa familiar en mans del seu germà més petit. L'any 1880 inicià els seus viatges per Catalunya. El 1888 marxà a París, on residí llargues temporades per espai de set anys; és el moment en què es manifesta al gran públic la seva personalitat de pintor i escriptor. Des de 1892 a 1899, en les seves vingudes de París, celebrà a Sitges les Festes Modernistes que constitueixen una fita important en l'inici d'aquest moviment. És uin dels capdavanters de la tendència de "l'art per l'art".

20. OBRA Cigales i formigues (1901), on es planteja el paper de l’artista modernista. L’heroi (1903) crítica política acostant-se a les posicions regeneracionistes. L’auca del senyor Esteve (1917). És l’adaptació d’una novel·la publicada deu anys abans. Rusiñol hi descriu, a través de tres generacions, la trajectòria econòmica d’una família propietària d’una botiga de vetesifils. Fa una sàtira dels costums i deures de la petita burgesia catalana. És un reflex de les tensions que vivien els intel·lectuals modernistes i la societat burgesa.